County of Longueville

rdf:langString Comtat de Longueville

rdf:langString Longueville fou una jurisdicció feudal a l'actual Normandia creada com a comtat passat el 1040 per Guillem I el Conqueridor i donat al seu fidel Gautier Giffard que va morir el 1083. Fou elevat a ducat al tombant dels s. XV-XVI. La nissaga de Giffard va continuar fins a la conquesta francesa de pares a fill, els tres primers dits Gautier i els tres següents dits Guillem. Després de l'ocupació francesa el 1204, va estar a la corona durant més de cent anys i el 1305 fou donat, com a senyoria, a Enguerrand de Marigny. Aquest fou condemnat per alteració de moneda, creació de taxes, pillatge de diners destinats al Papa, saqueig de boscos reials i fins i tot per bruixeria. Fou penjat el 30 d'abril de 1315. La senyoria va tornar a la corona i el 1319 fou donada a Lutis comte d'Evreux, fill de Felip III de França, mort aquell mateix any el 19 de maig de 1319, que el va transferir al seu fill Felip d'Evreux que va morir el 19 de desembre de 1343 i va passar al seu tercer fill mascle Felip de Navarra, mort el 1365, i en aquest any, el germà gran de Felip de Navarra, el rei Carles el dolent, la va haver de cedir al rei Carles V de França. El 1365 la senyoria fou conferida a Bertrand du Guesclin. El 1415 fou ocupada pels anglesos i confiada com a comtat a Arquimbald de Grailly, comte de Foix i captal de Buch que el va transmetre al seu fill Gastó, que va rebre també el comtat de Benaugès i el captalat de Buch a més d'altres senyories. Per motius polítics el rei anglès la va prendre a Gastó i al morir Archibald Douglas a qui volia donar-la, la va entregar a Joan d'Hartcourt comte d'Aumale i Harcourt, vescomte de Saint Sauveur, i senyor d'Elbeuf entre altres (vers 1524). Mort Joan VIII el 1428 va passar a la seva filla Joana casada amb Joan III de Rieux i va quedar a la família Rieux. El 1454 el rei de França la va donar com a comtat a Joan, bastard d'Orleans (fill natural de Lluís I duc d'Orleans i de Marieta d'Enghien senyora de ), que el 1439 havia estat nomenat comte de Dunois, i que va morir el 24 de novembre de 1468, casat amb Maria d'Hartcourt (morta el 1464). Joan va ser a més a més comte de Mortain, comte de Gien, comte du Perigord, comte de Vertus, comte de Porcien i senyor de Millançay, Vernon, Anneville, Parthenay, Secondigny, Châteaudun, Valbonnais i Romorantin. El seu fill Francesc I el va succeir i fou a més a més , comte de Tancarville i vescomte (abans baronia) de Melun; va morir el 1491. Lluís XII de França la va erigir en ducat de Longueville pel net de Joan, Francesc II (mort el 1513), fins llavors comte de Dunois i de Longueville. L'herència va passar a la seva filla Ramona que va morir el 1515 sense descendents vius, i llavors va passar al germà de Francesc II, Lluís I que a més fou príncep de i vescomte d', mort el 1516. El seu fill Claudi va morir el 1524 succeint-lo el seu germà Lluís II mort el 1537, que va deixar els béns al seu fill Francesc III el petit duc, que fou i va morir el 1551. El seu germà el va premorir i l'herència va recaure en Lleonori, fill de Francesc (germà de Lluís II, que havia rebut el , el vescomtat de Melun i el principat de Châtellaillon, i havia mort el 1548). Va morir el 1573 i el va succeir el seu fill Enric I que va ser assassinat el 1595, el mateix any que va néixer el seu fill i successor Enric II, que fou comte de Saint-Pol i va viure fins al 1663. Va deixar l'herència al seu fill Joan Lluís que va abdicar el 1664. Sa germà (bastard) Carles va ostentar els títols fins al 1672.