Column

rdf:langString Pilar (arquitectura)

rdf:langString Columna

rdf:langString En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempte d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal. De vegades, i a imitació de la columna, pot presentar també tres parts: basa, fust i capitell. Si en lloc d'exempt, és adossat al mur s'anomena pilastra. El més freqüent és que sigui quadrat o rectangular, però pot ser també octogonal, tot i que per prioritzar la seva capacitat portant, es projecta amb llibertat de formes. En l'arquitectura de l'antic Egipte hom parla de pilars Hathor, perquè s'hi esculpia la dea Hathor, o de pilars osiríacs perquè s'hi representava el déu Osiris. En l'arquitectura medieval, eren comuns suports circulars massius, anomenats pilars de tambor, pilars cruciformes o pilars compostos. En l'arquitectura gòtica s'utilitzava el pilar fasciculat, que estava format per un feix de baquetons, generalment adossats a un nucli central. A la basílica de Sant Pere a Roma, Bramante hi va fer servir pilars ricament articulats, com es pot veure a la planta de la figura. En la construcció contemporània, els pilars són l'element predominant per a transmetre càrregues verticals, i poden estar realitzats en diversos materials: blocs de fàbrica, formigó armat, acer, fusta, etc. Els pilars reben les bigues que componen els forjats, transmetent mitjançant aquestes les càrregues que afecten tota l'àrea d'influència del pilar. En sostres sense bigues, la transmissió es produeix per un àbac. L'àrea de la seva secció ve donada principalment per la càrrega de vinclament i el moment flector que el pilar hagi de suportar. * Alineament de pilars * Planta original de Bramante per a la basílica de Sant Pere * Pilars en un viaducte

rdf:langString Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc. S'anomena semicolumna la que està encastada en un mur projectant-ne la meitat des del pla del parament. Hi ha diferents estils de columnes: * ordre dòric: Els capitells dòrics són formats, primerament per un àbac, que és un element que corona el capitell i un equí, constituït per una motllura convexa (també es manifesta als capitells d'ordre jònic). Aquesta tipologia es manifesta, per exemple, en el Partenó (els autors foren Ictinos i Cal·lícrates, es construí durant els anys 447-432 aC i fou edificat a l'Acròpolis d'Atenes). La seva base és formada per un estereòbat, el qual és un basament esglaonat i per un estilobat, que és el graó superior de l'esglaonament citat anteriorment. * ordre jònic: té el capitell format per volutes que són uns elements decoratius en forma d'espiral. Té una base, damunt de la qual s'alça el fust columnari. El fust es troba entre l'estilobat i el capitell i és constituït amb estries d'. Exemples d'aquest ordre són: Nike Àptera (arquitectura grega: autor Cal·lícrates), Erectèon (arquitectura grega: autor Mnèsicles, 421-406 aC), Altar de Zeus a Pèrgam (arquitectura grega: autor desconegut, ~188 aC. * ordre corinti: el capitell corinti és constituït amb fulles d'acant i acabat amb la base on a sobre seu s'alça el fust. Exemple d'aquesta tècnica en trobem a l'arquitectura romana, la Maison Carrée (autor desconegut, 16 aC). * ordre compost: de caràcter romà, amb elements del capitell jònic i corinti. Un exemple d'aquest tipus seria el Panteó de Roma (autor desconegut, 118-125 dC). * ordre toscà: de caràcter romà, semblant al dòric, però amb el fust llis i amb base. Un exemple d'aquesta tipologia seria el Colosseu, d'autor desconegut i creat durant els anys 72-80 dC.