Coalition of People's Accord
http://dbpedia.org/resource/Coalition_of_People's_Accord an entity of type: WikicatCoalitionsOfPartiesInCroatia
Coalició d'Acord Popular (croat Koalicija narodnog sporazuma, KNS) fou un bloc de partits nacionalistes i liberals format de cara a presentar-se a les eleccions legislatives croates de 1990. Fou impulsada per i dirigents comunistes que havien protagonitzat la de 1971 que, a diferència de la majoria de les icones nacionalistes croates, es va negar a formar el seu propi partit després de l'arribada del multipartidisme a Croàcia. Temien que el gran nombre de partits nacionalistes i anticomunistes que competien electoralment provocarien la divisió del vot, permetent així que la romandre en el poder. En comptes d'això, van advocar per formar una àmplia coalició de partits amb ells dos com a líders nominals.
rdf:langString
Coalition of People's Accord (Croatian: Koalicija narodnog sporazuma, KNS) was the bloc of mostly moderate nationalist and liberal parties formed on the eve of first multi-party elections in Croatia in 1990. The Coalition began to disintegrate. Dabčević-Kučar and Tripalo formed their own Croatian People's Party in the Fall of 1990.
rdf:langString
rdf:langString
Coalition of People's Accord
rdf:langString
Coalició d'Acord Popular
xsd:integer
2112576
xsd:integer
1013323009
rdf:langString
Coalició d'Acord Popular (croat Koalicija narodnog sporazuma, KNS) fou un bloc de partits nacionalistes i liberals format de cara a presentar-se a les eleccions legislatives croates de 1990. Fou impulsada per i dirigents comunistes que havien protagonitzat la de 1971 que, a diferència de la majoria de les icones nacionalistes croates, es va negar a formar el seu propi partit després de l'arribada del multipartidisme a Croàcia. Temien que el gran nombre de partits nacionalistes i anticomunistes que competien electoralment provocarien la divisió del vot, permetent així que la romandre en el poder. En comptes d'això, van advocar per formar una àmplia coalició de partits amb ells dos com a líders nominals. Una altra raó adduïda per a la formació de la Coalició va ser el desig que Croàcia tingués un govern postcomunista format per molts partits en lloc d'un sol, cosa que havia de contribuir al desenvolupament de la naixent democràcia i evitar un eventual retorn a un règim de partit únic. Al principi, semblava que el pla de Dabčević-Kučar i Tripalo funcionava. La coalició va aconseguir l'adhesió del centrista Partit Social Liberal Croat, del dretà Partit Democràtic Croat i del , així com l'esquerrà i un cert nombre de candidats locals, grups ambientalistes i candidats individuals. Un altre impuls va arribar en forma de carta oberta dels 200 artistes, científics i intel·lectuals més importants de Croàcia van expressar el seu suport a la Coalició. No obstant això, aviat es va fer evident que la coalició hauria de competir no només amb el govern comunista, sinó també amb Franjo Tudjman i la seva Unió Democràtica Croata. Aquest partit va ser catalogat com a extremista pels mitjans controlats per l'Estat, fent que la Coalició fos vista com a moderada. I els electors croats va veure l'extremisme com la resposta al nou de Slobodan Milošević. Un altre obstacle per a la Coalició va ser el sistema de votació a dues voltes, el que va afavorir als dos partits més forts. A la primera ronda de les eleccions es va fer evident que els comunistes reformistes, ara rebatejats en Partit Socialdemòcrata de Croàcia, tenien el suport suficient per finalitzar segons en la majoria de les constituències. La majoria dels candidats de la Coalició vanacabar en tercer lloc, encara que la majoria d'ells es van negar a sortir de les eleccions abans de la segona ronda. Al final, va ser elegit només un petit nombre de candidats de la Coalició, un total de 21 diputats (7,9% dels vots). La HDZ va obtenir majoria al Parlament de Croàcia, mentre que el SDP es va convertir en el principal partit opositor. Aviat la Coalició va començar a desintegrar-se. El HDS va tenir punts de vista radicals cap al nou govern de la HDZ, mentre que altres partits de la Coalició adoptaren polítiques més centristes. Dabčević-Kučar i Tripalo van fundar el Partit Popular Croat a la tardor de 1990.
rdf:langString
Coalition of People's Accord (Croatian: Koalicija narodnog sporazuma, KNS) was the bloc of mostly moderate nationalist and liberal parties formed on the eve of first multi-party elections in Croatia in 1990. The Coalition was initiated by ex-communists Savka Dabčević-Kučar and Miko Tripalo, two leaders of Croatian Spring who, unlike most other Croatian nationalist icons, declined to form their own party after the arrival of multi-party in Croatia. They feared that the large number of competing parties would ultimately lead to nationalist and anti-Communist votes being split, thus allowing the League of Communists of Croatia-Party of Democratic Changes (SKH-SDP, later to become Social Democratic Party of Croatia, SDP) to remain in power. Instead they advocated that all those parties form a broad coalition with two of them as nominal leaders. Another reason for forming the Coalition was for Croatia to have a post-Communist government of many different parties instead of one, which was supposed to help develop the nascent democracy and prevent eventual return to one-party rule. It initially seemed that this plan by Dabčević-Kučar and Tripalo was working. The coalition was joined by a large number of parties - the centrist Croatian Social Liberal Party, moderate right-wing Croatian Democratic Party and Croatian Christian Democratic Party, as well as the nominally left-wing Social Democrats of Croatia (later merged with SDP), and a number of local, youth and environmentalist groups and individual candidates. Another boost came in the form of an open letter by some 200 top Croatian artists, scientists and intellectuals expressing support for the Coalition. However, it soon became apparent that the Coalition would have to compete not only with the Communist government, but also with the more radical Croatian Democratic Union (HDZ). The emerging nationalism in other parts of Yugoslavia (Slovenia, Bosnia-Herzegovina and Macedonia) garnered popularity for more radical parties. Another obstacle for the Coalition was the runoff voting system, which favored the two strongest parties or electoral blocs. In the first round of the elections it became apparent that the reformed-communists, now rebranded into Social Democratic Party of Croatia, had enough support to finish second in most of the constituencies. Most of the Coalition candidates finished third, although many refused to abandon the race before the second round. In the end, only a small number of Coalition candidates was elected, 21 in all three houses (chambers) of parliament (Chamber of Municipalities, Socio-Political Chamber and Chamber of Associated Labour). HDZ won a majority in the Croatian Parliament, while SDP became the main opposition party. The Coalition began to disintegrate. Dabčević-Kučar and Tripalo formed their own Croatian People's Party in the Fall of 1990.
xsd:nonNegativeInteger
3976