Claude Helffer

rdf:langString Claude Helffer

rdf:langString Claude Helffer (16è districte de París, 18 de juny de 1922 - 15è districte de París, 27 d'octubre de 2004) fou un pianista francès, conegut per les seves interpretacions de la música del segle xx. Claude Helffer va començar els seus estudis musicals als cinc anys; A partir del 1932 –tenia deu anys– i fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial va prendre classes amb Robert Casadesus. El 1942, es va unir a l'"École Polytechnique", i es va convertir en un lluitador de resistència amb el maquís de Vercors. Després de la guerra, va estudiar teoria musical i composició amb . Va debutar com a concertista a París el 1948 i a partir del 1954, va actuar regularment als concerts del Domini Musical amb Pierre Boulez. Claude Helffer crea moltes obres i es dedica a una gran sèrie de peces com Erikhthon (Iannis Xenakis, 1974), Concert (André Boucourechliev, 1975), Stances (Betsy Jolas, 1978), Concerto no 1 (Luis de Pablo, 1980), Envoi (Gilles Tremblay, 1982) i Modifications . Col·labora regularment amb directors com Pierre Boulez, , , , , sir , Jean Martinon, , Georges Prêtre i . La seva discografia inclou la música completa per a piano d'Arnold Schönberg (Grand Prix du Disque), Claude Debussy i Maurice Ravel, a més de les tres sonates de Boulez, la Sonata Berg i la de . Claude Helffer no formava part de cap institució educativa oficial; no obstant això, va transmetre els seus coneixements a molts estudiants, en particular durant les sessions d'estiu de l'acadèmia a Salzburg (entre 1985 i 1998) i a l'acadèmia musical de Villecroze.