Charter of Liberties
http://dbpedia.org/resource/Charter_of_Liberties an entity of type: Thing
Charter of Liberties även kallat Coronation Charter var en proklamation skriven av Henrik I av England och som förkunnades i samband med att han tillsteg Englands tron år 1100. I stadgan förband sig kungen att hålla sig till vissa lagar när det gällde hur han behandlade höga ämbetsmän inom kyrkan och adeln. Stadgan anses som ett viktigt dokument i den engelska historien och som en föregångare till Magna Charta. Dokumentet tog sikte på vissa överträdelser av Henriks föregångare Vilhelm II av England som anklagats för överbeskattning av baronerna, missbruk i utnämningen av biskopar i kyrkan, simoni och pluralism.
rdf:langString
La Carta de llibertats, en anglès Charter of Liberties, fou una proclamació escrita del rei Enric I d'Anglaterra que va fer amb motiu de la seva coronació el 1100. El propòsit era concretar la posició de la monarquia vers els nobles, el clergat i els ciutadans. Aquest document pretenia també acabar amb els abusos de poder exercits pels seus antecessors, en especial el seu germà Guillem el Roig, cosa que havia estat motiu de queixa per part de la noblesa, sobretot per la imposició de taxes abusives als barons, l'aprofitament de les seus eclesiàstiques vacants, la pràctica de simonia i la confiscació de les prebendes eclesiàstiques. Els monarques posteriors no en van fer gaire cas d'aquest document, fins que el 1213, l'arquebisbe Langton va recordar als nobles que els seus drets havien estat
rdf:langString
The Charter of Liberties, also called the Coronation Charter, or Statutes of the Realm, was a written proclamation by Henry I of England, issued upon his accession to the throne in 1100. It sought to bind the King to certain laws regarding the treatment of nobles, church officials, and individuals. The nineteenth-century historians Frederick Maitland and Frederick Pollock considered it a landmark document in English legal history and a forerunner of Magna Carta.
rdf:langString
La Charter of Liberties, nomita ankaŭ la Coronation Charter (Ĉarto de Liberecoj, Ĉarto de Liberoj aŭ Ĉarto de Kronigo), estis verkita proklamo fare de Henriko la 1-a de Anglio, publikigita post lia ascendo al la trono en 1100. Ĝi serĉis ligi la reĝon al iaj leĝoj koncerne la traktadon de nobeluloj, ekleziaj oficialuloj, kaj individuoj. La historiistoj de la 19-a jarcento Frederick Maitland kaj Frederick Pollock konsideris ĝin grava dokumento en angla historio de juro kaj antaŭaĵo de la Magna Carta.
rdf:langString
Die Charter of Liberties ist eine von Heinrich I. von England im Jahr 1100 proklamierte Vereinbarung mit dem Adel.In ihr erkannte der König gewisse Rechte der geistlichen und weltlichen Großen an. Die Charter of Liberties ist eine Vorläufer der Magna Carta, die größere Textpassagen direkt aus ihr entnahm. Die Charter of Liberties wurde von den englischen Königen im Allgemeinen ignoriert. Erst 1213 machte der Erzbischof von Canterbury Stephen Langton im Konflikt um seine Anerkennung die Bestimmungen wieder publik, was schließlich zum Abschluss der Magna Carta beitrug.
rdf:langString
La Carta de libertades, en inglés Charter of Liberties, fue una proclamación escrita del rey Enrique I de Inglaterra que hizo con motivo de su coronación en el año 1100. El propósito era concretar la posición de la monarquía hacia los nobles, el clero y los ciudadanos. Este documento pretendía también acabar con los abusos de poder ejercidos por sus antecesores, en especial su hermano Guillermo el Rojo, lo que había sido motivo de queja por parte de la nobleza, sobre todo por la imposición de tasas abusivas a los barones, el aprovechamiento de las sedes eclesiásticas vacantes, la práctica de simonía y la incautación de las prebendas eclesiásticas. Los monarcas posteriores no hicieron mucho caso de este documento, hasta que en 1213, el arzobispo Langton recordó a los nobles que sus derechos
rdf:langString
La Charte des libertés, également appelée la Charte de couronnement, est une proclamation rédigée par Henri Beauclerc et publiée à son ascension au trône en 1100. La Charte des libertés astreint le roi à certaines obligations concernant le traitement des nobles et des dignitaires ecclésiastiques. Le document traite de certains abus de la puissance royale par son prédécesseur, son frère Guillaume le Roux, spécifiquement la surimposition des barons, l’abus des sièges épiscopaux ainsi que l’abus des bénéfices ecclésiastiques et les pratiques de simonie.
rdf:langString
Lo Statuto delle libertà, detta anche la Carta dell'incoronazione, è un proclama redatto dal re d'Inghilterra Enrico I Beauclerc e pubblicato al momento della sua ascesa al trono nel 1100. Lo Statuto delle libertà impegnava il re ad alcuni obblighi concernenti il trattamento dei nobili e dei dignitari ecclesiastici.
rdf:langString
Ха́ртия во́льностей (англ. Charter of Liberties), также называемая Коронационной хартией — прокламация, составленная Генрихом Боклерком и обнародованная при его вступлении на престол в 1100. Хартия вольностей устанавливает определённые обязательства короля, касающиеся жалованья дворян и церковных сановников. В документе изложены рассуждения о некоторых превышениях власти предшественником Генриха I, его братом Вильгельмом Рыжим, в частности об обложении баронов дополнительными налогами, излишнем количестве епископств и церковных приходов и о существовании симонии.
rdf:langString
rdf:langString
Carta de Llibertats
rdf:langString
Charter of Liberties
rdf:langString
Ĉarto de Liberecoj
rdf:langString
Carta de libertades
rdf:langString
Charter of Liberties
rdf:langString
Charte des libertés
rdf:langString
Statuto delle libertà
rdf:langString
Хартия вольностей
rdf:langString
Charter of Liberties
xsd:integer
430063
xsd:integer
1122925515
rdf:langString
La Carta de llibertats, en anglès Charter of Liberties, fou una proclamació escrita del rei Enric I d'Anglaterra que va fer amb motiu de la seva coronació el 1100. El propòsit era concretar la posició de la monarquia vers els nobles, el clergat i els ciutadans. Aquest document pretenia també acabar amb els abusos de poder exercits pels seus antecessors, en especial el seu germà Guillem el Roig, cosa que havia estat motiu de queixa per part de la noblesa, sobretot per la imposició de taxes abusives als barons, l'aprofitament de les seus eclesiàstiques vacants, la pràctica de simonia i la confiscació de les prebendes eclesiàstiques. Els monarques posteriors no en van fer gaire cas d'aquest document, fins que el 1213, l'arquebisbe Langton va recordar als nobles que els seus drets havien estat garantits un segle abans i es va encetar una revolta per exigir el que ja se'ls havia concedit, cosa que va desembocar en la proclamació de la Carta Magna. Amb el pas dels anys aquest darrer document va arribar a eclipsar la importància del primer, però des el segle xix els historiadors Frederick Maitland i Frederick Pollock van fer que es reconegués el mèrit de la Carta de Llibertats com a marc primordial que va originar la Carta Magna.
rdf:langString
Die Charter of Liberties ist eine von Heinrich I. von England im Jahr 1100 proklamierte Vereinbarung mit dem Adel.In ihr erkannte der König gewisse Rechte der geistlichen und weltlichen Großen an. Die Charter of Liberties ist eine Vorläufer der Magna Carta, die größere Textpassagen direkt aus ihr entnahm. Die Charter sicherte Heinrich die Unterstützung des Adels nach seiner Thronbesteigung. Die selbstauferlegte Machtbegrenzung nimmt direkt Bezug auf Heinrichs Vorgänger und Bruder Wilhelm II., der v. a. mit den kirchlichen Würdenträgern in beständigem Konflikt um die Besetzung geistlicher Ämter lag und des Öfteren die Vakanzzeit klerikaler Ämter verlängerte, um in dieser Periode die damit verbundenen Abgaben in die königliche Kasse leiten zu können. Die Charter of Liberties wurde von den englischen Königen im Allgemeinen ignoriert. Erst 1213 machte der Erzbischof von Canterbury Stephen Langton im Konflikt um seine Anerkennung die Bestimmungen wieder publik, was schließlich zum Abschluss der Magna Carta beitrug.
rdf:langString
La Charter of Liberties, nomita ankaŭ la Coronation Charter (Ĉarto de Liberecoj, Ĉarto de Liberoj aŭ Ĉarto de Kronigo), estis verkita proklamo fare de Henriko la 1-a de Anglio, publikigita post lia ascendo al la trono en 1100. Ĝi serĉis ligi la reĝon al iaj leĝoj koncerne la traktadon de nobeluloj, ekleziaj oficialuloj, kaj individuoj. La historiistoj de la 19-a jarcento Frederick Maitland kaj Frederick Pollock konsideris ĝin grava dokumento en angla historio de juro kaj antaŭaĵo de la Magna Carta. La dokumento traktis fitraktadojn fare de la reĝa povo de la antaŭulo Vilhelmo (lia frato William Rufus), kiel perceptite fare de la nobelaro, specife la tro-impostado fare al la baronoj, la fitraktado de vakaj ekleziaj sidejoj, kaj la praktikoj de simonio kaj benefico. La Ĉarto de Liberecoj estis ĝenerale ignorita fare de monarkoj, ĝis en 1213 arkiepiskopo Langton memorigis la nobelulojn ke iliaj liberecoj estis garantiitaj ekde pli ol jarcento antaŭe fare de la Ĉarto de Liberecoj de Henriko la 1-a.
rdf:langString
The Charter of Liberties, also called the Coronation Charter, or Statutes of the Realm, was a written proclamation by Henry I of England, issued upon his accession to the throne in 1100. It sought to bind the King to certain laws regarding the treatment of nobles, church officials, and individuals. The nineteenth-century historians Frederick Maitland and Frederick Pollock considered it a landmark document in English legal history and a forerunner of Magna Carta. The document addressed abuses of royal power by his predecessor William II (his brother William Rufus), as perceived by the nobility, specifically the over-taxation of the barons, the abuse of vacant sees, and the practices of simony and pluralism. The Charter of Liberties was generally ignored by monarchs, until in 1213 Stephen Langton, Archbishop of Canterbury, reminded the nobles that their liberties had been guaranteed over a century prior in Henry I's Charter of Liberties.
rdf:langString
La Carta de libertades, en inglés Charter of Liberties, fue una proclamación escrita del rey Enrique I de Inglaterra que hizo con motivo de su coronación en el año 1100. El propósito era concretar la posición de la monarquía hacia los nobles, el clero y los ciudadanos. Este documento pretendía también acabar con los abusos de poder ejercidos por sus antecesores, en especial su hermano Guillermo el Rojo, lo que había sido motivo de queja por parte de la nobleza, sobre todo por la imposición de tasas abusivas a los barones, el aprovechamiento de las sedes eclesiásticas vacantes, la práctica de simonía y la incautación de las prebendas eclesiásticas. Los monarcas posteriores no hicieron mucho caso de este documento, hasta que en 1213, el arzobispo Langton recordó a los nobles que sus derechos habían sido garantizados un siglo antes y se inició una revuelta para exigir lo que ya se les había concedido, que desembocó en la proclamación de la Carta Magna. Con el paso de los años este último documento llegó a eclipsar la importancia del primero, pero desde el siglo XIX los historiadores Frederick Maitland y Frederick Pollock hicieron que se reconociera el mérito de la Carta de libertades como marco primordial que originó la Carta Magna.
rdf:langString
La Charte des libertés, également appelée la Charte de couronnement, est une proclamation rédigée par Henri Beauclerc et publiée à son ascension au trône en 1100. La Charte des libertés astreint le roi à certaines obligations concernant le traitement des nobles et des dignitaires ecclésiastiques. Le document traite de certains abus de la puissance royale par son prédécesseur, son frère Guillaume le Roux, spécifiquement la surimposition des barons, l’abus des sièges épiscopaux ainsi que l’abus des bénéfices ecclésiastiques et les pratiques de simonie. Ce document est considéré comme une étape décisive dans l’histoire des libertés en Angleterre, mais il fut généralement ignoré par les monarques anglais jusqu’en 1213, lorsque l’archevêque Étienne Langton en rappela l’existence aux nobles. La charte des libertés, où leurs libertés avaient été garanties plus d’un siècle auparavant, constitue, à ce titre, un document précurseur de la Magna Carta. Le terme de charte a également été repris dans celui de Charte aux Normands octroyée le 19 mars 1315 par le roi de France Louis le Hutin pour reconnaître la spécificité de la Normandie. De même, Louis XVIII octroiera une Charte constitutionnelle aux Français en 1814.
rdf:langString
Lo Statuto delle libertà, detta anche la Carta dell'incoronazione, è un proclama redatto dal re d'Inghilterra Enrico I Beauclerc e pubblicato al momento della sua ascesa al trono nel 1100. Lo Statuto delle libertà impegnava il re ad alcuni obblighi concernenti il trattamento dei nobili e dei dignitari ecclesiastici. Il documento trattava di certi abusi esercitati dalla supremazia reale del suo predecessore, suo fratello Guglielmo II Rufus, e specificatamente la sovratassazione di duchi e conti, specialmente al momento di ereditare; e l'abuso nei confronti delle sedi vescovili così come l'abuso dei benefici ecclesiastici e la pratica della simonia. Questo documento è considerato come una tappa decisiva per la storia delle libertà in Inghilterra anche se i monarchi inglesi, per oltre cento anni, generalmente lo ignorarono, sino a che, nel 1213, l'arcivescovo di Canterbury, Stefano Langton, appena rientrato dall'esilio ne rammentò l'esistenza ai nobili. Lo Statuto delle libertà, dove le libertà dei baroni erano state garantite da Enrico I, più di un secolo prima, costituì il documento precursore della Magna Carta.
rdf:langString
Charter of Liberties även kallat Coronation Charter var en proklamation skriven av Henrik I av England och som förkunnades i samband med att han tillsteg Englands tron år 1100. I stadgan förband sig kungen att hålla sig till vissa lagar när det gällde hur han behandlade höga ämbetsmän inom kyrkan och adeln. Stadgan anses som ett viktigt dokument i den engelska historien och som en föregångare till Magna Charta. Dokumentet tog sikte på vissa överträdelser av Henriks föregångare Vilhelm II av England som anklagats för överbeskattning av baronerna, missbruk i utnämningen av biskopar i kyrkan, simoni och pluralism.
rdf:langString
Ха́ртия во́льностей (англ. Charter of Liberties), также называемая Коронационной хартией — прокламация, составленная Генрихом Боклерком и обнародованная при его вступлении на престол в 1100. Хартия вольностей устанавливает определённые обязательства короля, касающиеся жалованья дворян и церковных сановников. В документе изложены рассуждения о некоторых превышениях власти предшественником Генриха I, его братом Вильгельмом Рыжим, в частности об обложении баронов дополнительными налогами, излишнем количестве епископств и церковных приходов и о существовании симонии. Создание этого документа считается решающим этапом в истории вольностей в Англии, но с течением времени английские короли стали им пренебрегать, и в 1213 архиепископ Стефан Лэнгтон напомнил дворянам о его существовании. Хартия вольностей гарантировала свободы за целый век до Magna Carta, и является, таким образом, её предшественницей. Текст хартии был также употреблён при составлении Хартии норманнов, жалованной 19 марта 1315 Людовиком Сварливым для признания обособленности Нормандии. Она также стала основой Конституционной хартии, жалованной французам Людовиком XVIII в 1814.
xsd:nonNegativeInteger
16404
