Chaco tortoise

rdf:langString Geochelone chilensis

rdf:langString Geochelone chilensis és una tortuga de la família dels testudínids que viu en zones àrides del nord i centre de l'Argentina i sud-oest del Paraguai. Les nocions més difoses sobre aquestes es relacionen amb la seva gran longevitat, amb la seva proverbial lentitud per desplaçar-se, amb la seva letargia hivernal i en especial dues circumstàncies derivades de les característiques de la seva closca: una és que aquesta no pot ser pintada ni envernissada, perquè l'animal, coartada la seva respiració cutània, moriria per asfíxia, l'altra és que posada cap amunt, la tortuga no pot tornar per si sola la seva posició normal. És una espècie estrictament herbívora. Els seus individus s'alimenten amb fulles o pastures, fruites, tubercles i cactus. La seva dieta i la seva preferència pels ambients rocosos coincideixen amb els hàbits de la tortuga gegant de les Galápagos i actualment s'ha establert la proximitat genètica de les dues espècies, malgrat la seva diferència de grandària, distància menor que la que hi ha entre G. chilensis i les altres espècies terrestres sud-americanes del gènere Geochelone, (Geochelone carbonaria i Geochelone denticulata). Va ser descrita el 1870 pel zoòleg George Robert Gray, a partir d'uns exemplars procedents de ports xilens (d'aquí el seu nom específic en llatí). No obstant això, amb el pas dels anys es va saber que no hi ha tortugues a Xile, de manera que la controvèrsia sobre la nomenclatura acompanya a l'espècie des de la seva identificació.