Cena Cypriani
http://dbpedia.org/resource/Cena_Cypriani an entity of type: WikicatMedievalLegends
Die Cena Cypriani ist eine ursprünglich auf Lateinisch abgefasste Bibelparodie, deren erste Fassung fälschlicherweise Cyprianus, dem Bischof von Karthago aus dem 3. Jahrhundert n. Chr., zugeschrieben wird. Eine zweite Fassung, die im 9. Jahrhundert n. Chr. entstand und in Bezug auf Rhythmus, sprachliche Ausgestaltung und syntaktische Verknüpfung deutlich Verbesserungen erkennen lässt, stammt vermutlich von Johannes Diaconus (* um 825; † zwischen 880 und 882).
rdf:langString
Coena Cypriani edo De Coena Cypriani ("Ziprianoren afaria" edo "festa") Antzinaro Berantiarran sortutako ipuin europarra da. Tradizioaren arabera, liburuaren sortzailea Kartagoko apezpikua, San Zipriano (249-258) izan zen. Antza, V. mendean edo VI. mendearen hasieran idatzia, 855ean Rabanus Maurusek, Lotaringiako Lotario II.aren eskaera jasoz, garaiko latinera itzuli zuen.
rdf:langString
La Cena Cypriani, ou Coena Cypriani (la Cène de Cyprien) est un texte en latin et en prose attribué à tort à Cyprien, évêque de Carthage (IIIe siècle). L'œuvre a pu être composée au IVe siècle ou au Ve siècle, par un auteur anonyme dont l'identité nous est inconnue, même si certains historiens ont avancé le nom de Cyprien le Gaulois (« Cyprianus Gallus »). La Cena (littéralement, en latin, « le repas du soir ») met en scène sur le mode comique un banquet auquel sont conviés les principaux personnages de la Bible et qui, à la suite de vols commis clandestinement au cours du festin, dégénère en une rixe entre tous les invités.
rdf:langString
La Cena Cypriani è un racconto nato in Europa durante il primo Medioevo, forse tra il V ed il VI secolo, e più tardi messo per iscritto in latino da Rabano Mauro, Giovanni di Montecassino e, forse, . Venne erroneamente attribuito a Tascio Cecilio Cipriano, vescovo di Cartagine del III secolo, il cui titolo Cypriani è rimasto.
rdf:langString
Coena Cypriani (Cyprianus nattvard), De Coena Cypriani var en historia på latin som under medeltiden var vida spridd i Europa. Texten transkriberades av den romerska diakonen Johannes kring år 877. Den första versionen tillskrevs felaktigt Cyprianus, biskop i Karthago under 200-talet. Idag vet man inte vem som skrivit originaltexten. Texten finns i flera varianter. Coena Cypriani är ett mellanting av en parodi, allegori och satir av några passager i Bibeln. Texten tar upp en fest där de mycket kända deltagarna till slut blir bestulna. Tjuven hittas och döms. Syftet med texten är oklart.
rdf:langString
La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí. La tradició atribueix l'autoria original al sant Ciprià, bisbe de Cartago, del segle III, però probablement el text va ser escrit cap a l'any 400. No hi ha un consens total sobre aquesta data: segons Arthur Lapôtre, va ser escrit sota el domini de l'emperador Julià l'Apòstata (361-363).
rdf:langString
The Cena or Coena Cypriani (i.e. "Feast of Cyprian") is an anonymous prose work written in Latin. Tradition ascribes original authorship to the 3rd-century saint Cyprian, bishop of Carthage, but the text was probably written around 400. There is not a full consensus on this date: according to Arthur Lapôtre, it was written under the rule of the Emperor Julian the Apostate (361-363).
rdf:langString
La Coena Cypriani (Cena de Cipriano) es un cuento europeo de la Antigüedad Tardía, quizá de los siglos V o VI, adaptado en forma escrita al latín en época carolingia por Rábano Mauro en 855 -a petición del rey Lotario II de Lotaringia-, por Juan Hymonides y, quizá, por . Según la tradición, su autor original habría sido San Cipriano, (249-58). Esta obra figura de forma destacada en la novela de Umberto Eco El nombre de la rosa.(1980)
rdf:langString
Ве́черя Киприа́на, Киприа́нов пир (лат. Cena Cypriani или Coena Cypriani) — анонимная средневековая ритмическая проза на латинском языке в стиле гротеска. В 877 году произведение переложено в стихах римским церковным писателем Иоанном Диаконом.
rdf:langString
Вечеря Кипріяна (лат. Coena Cypriani) — анонімний пам'ятник «сміхової культури» середньовіччя, створений в 5 — 6 ст., гумористична оповідь про весільний бенкет в Кані Галілейській, на який запрошено персонажів зі Старого і Нового Завіту. Помилково авторство приписувалося Кипріяну Карфагенському. Згадується Умберто Еко у славнозвісній книзі «Ім’я Троянди».
rdf:langString
rdf:langString
Cena Cypriani
rdf:langString
Cena Cypriani
rdf:langString
Cena Cypriani
rdf:langString
Coena Cypriani
rdf:langString
Coena Cypriani
rdf:langString
Cena Cypriani
rdf:langString
Cena Cypriani
rdf:langString
Вечеря Киприана
rdf:langString
Coena Cypriani
rdf:langString
Вечеря Кипріяна
rdf:langString
Cena Cypriani
xsd:integer
3718920
xsd:integer
1037496747
rdf:langString
c. 400
rdf:langString
Biblical parody
rdf:langString
Latin
rdf:langString
A wedding feast
rdf:langString
Unknown
rdf:langString
La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí. La tradició atribueix l'autoria original al sant Ciprià, bisbe de Cartago, del segle III, però probablement el text va ser escrit cap a l'any 400. No hi ha un consens total sobre aquesta data: segons Arthur Lapôtre, va ser escrit sota el domini de l'emperador Julià l'Apòstata (361-363). El text narra la història d'un banquet celebrat a Canà, on un gran rei (és a dir Déu) convida moltes figures bíbliques a assistir a un casament. Les interpretacions de la intenció de l'obra sovint han divergit radicalment: s'ha vist tant com una obra didàctica, encara que poc habitual, com un exemple de paròdia bíblica. En paraules de Bayless, s'hauria de llegir com una "al·legoria que parodia l'al·legoresi i l'exegesi bíblica". Si bé per raons lingüístiques ningú argumenta ja que sant Ciprià n'és l'autor, s'ha intentat atribuir l'obra a altres autors. Un dels primers a estudiar la peça acuradament va ser Adolf von Harnack, qui va argumentar que havia estat escrita pel poeta a partir del fet que utilitzava l' Acta Pauli . Aquest punt de vista és recolzat per H. Brewer, però s'hi oposa Willy Hass, que argumenta que Cyprianus i l'autor de Cena van fer ús de diferents versions de la Bíblia. Malgrat això, Hass coincideix que d'acord amb les proves textuals el Cena venia del nord d'Itàlia . Una atribució diferent ha estat feta per Lapôtre, que va afirmar que l'obra era una sàtira dirigida cap a Julià l'Apòstata pel poeta Bachiarius . L'obra va ser molt popular a l'edat mitjana fins al punt que es va llegir durant la coronació de l'emperador carolingi Carles el Calb l' any 875 Molts relats de la història van ser escrits a l'edat mitjana, els primers i els més coneguts dels quals són al segle IX per Johannes Hymonides i Rabanus Maurus . De l'obra es conserven 54 manuscrits, el més antic del segle IX. L'obra es va imprimir per primera vegada l' any 1564 en una col·lecció d'obres de Ciprià de Cartago. La Cena ha tornat a la fama recentment pel seu paper a la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco .
rdf:langString
The Cena or Coena Cypriani (i.e. "Feast of Cyprian") is an anonymous prose work written in Latin. Tradition ascribes original authorship to the 3rd-century saint Cyprian, bishop of Carthage, but the text was probably written around 400. There is not a full consensus on this date: according to Arthur Lapôtre, it was written under the rule of the Emperor Julian the Apostate (361-363). The text tells the story of a banquet held at Cana, where a great king (i.e. God) invites many biblical figures to attend a wedding. Interpretations of the intent of the work have often radically diverged: it has been viewed both as a didactic work, albeit an unusual one, and as an example of biblical parody. In Bayless' words, it should be read as an "allegory parodying allegoresis and biblical exegesis". While on linguistic grounds nobody argues anymore that Saint Cyprian is the author, attempts have been made to attribute the work to other authors. One of the first to study the piece carefully was Adolf von Harnack, who argued for it having been written by the poet Cyprianus Gallus on the grounds of its using the Acta Pauli. This view is endorsed by H. Brewer, but opposed by Willy Hass, who argues that Cyprianus and the Cena author made use of different versions of the Bible. Despite this, Hass agrees that on textual evidence the Cena it came from northern Italy. A different attribution has been made by Lapôtre, who claimed the work to be a satire directed toward Julian the Apostate by the poet Bachiarius. The work was very popular in the Middle Ages to the point that it was read during the coronation of the Carolingian Emperor Charles the Bald in 875. Many retellings of the story were written in the Middle Ages, the earliest and best-known of which are in the 9th century by Johannes Hymonides and Rabanus Maurus. 54 manuscripts of the work survive, the oldest from the 9th century. The work was first printed in 1564 in a collection of the works of Cyprian of Carthage. The Cena has had a recent return to fame due to its role in the novel The Name of the Rose by Umberto Eco.
rdf:langString
La Coena Cypriani (Cena de Cipriano) es un cuento europeo de la Antigüedad Tardía, quizá de los siglos V o VI, adaptado en forma escrita al latín en época carolingia por Rábano Mauro en 855 -a petición del rey Lotario II de Lotaringia-, por Juan Hymonides y, quizá, por . Según la tradición, su autor original habría sido San Cipriano, (249-58). La Coena Cypriani está a medio camino entre la parodia, la alegoría y la sátira de varios pasajes de la Biblia, género literario que también puede hallarse en la colección de Carmina Burana. Su contenido ha sido de muy distintas interpretaciones a lo largo de los siglos, y algunos de sus pasajes más ambiguos aún esperan ser aclarados. La Coena narra la historia de Joel, rey de Oriente, que ofrece un gran banquete nupcial en la ciudad galilea de Caná -escenario del célebre episodio de las Bodas de Caná- donde comparece una serie de personajes procedentes de toda la Biblia, como Eva, Caín, Abel, Abraham, Moisés, la Virgen María o el propio Jesucristo. Poco antes de acabar el festín, el rey descubre un robo y ordena prender al ladrón, que es identificado como Acar, hio de Carmi, y condenado a morir. Es ejecutado y enterrado por los invitados a la cena, que vuelven entonces a sus hogares. Rábano Mauro afirmaba que la obra tenía valor didáctico, al facilitar el humor la memorización de las figuras bíblicas. Juan Hymmonides la reelaboró en setenarios troqueos para incluir alusiones a la política contemporánea, con intenciones puramente lúdicas. Esta obra figura de forma destacada en la novela de Umberto Eco El nombre de la rosa.(1980)
rdf:langString
Die Cena Cypriani ist eine ursprünglich auf Lateinisch abgefasste Bibelparodie, deren erste Fassung fälschlicherweise Cyprianus, dem Bischof von Karthago aus dem 3. Jahrhundert n. Chr., zugeschrieben wird. Eine zweite Fassung, die im 9. Jahrhundert n. Chr. entstand und in Bezug auf Rhythmus, sprachliche Ausgestaltung und syntaktische Verknüpfung deutlich Verbesserungen erkennen lässt, stammt vermutlich von Johannes Diaconus (* um 825; † zwischen 880 und 882).
rdf:langString
Coena Cypriani edo De Coena Cypriani ("Ziprianoren afaria" edo "festa") Antzinaro Berantiarran sortutako ipuin europarra da. Tradizioaren arabera, liburuaren sortzailea Kartagoko apezpikua, San Zipriano (249-258) izan zen. Antza, V. mendean edo VI. mendearen hasieran idatzia, 855ean Rabanus Maurusek, Lotaringiako Lotario II.aren eskaera jasoz, garaiko latinera itzuli zuen.
rdf:langString
La Cena Cypriani, ou Coena Cypriani (la Cène de Cyprien) est un texte en latin et en prose attribué à tort à Cyprien, évêque de Carthage (IIIe siècle). L'œuvre a pu être composée au IVe siècle ou au Ve siècle, par un auteur anonyme dont l'identité nous est inconnue, même si certains historiens ont avancé le nom de Cyprien le Gaulois (« Cyprianus Gallus »). La Cena (littéralement, en latin, « le repas du soir ») met en scène sur le mode comique un banquet auquel sont conviés les principaux personnages de la Bible et qui, à la suite de vols commis clandestinement au cours du festin, dégénère en une rixe entre tous les invités.
rdf:langString
La Cena Cypriani è un racconto nato in Europa durante il primo Medioevo, forse tra il V ed il VI secolo, e più tardi messo per iscritto in latino da Rabano Mauro, Giovanni di Montecassino e, forse, . Venne erroneamente attribuito a Tascio Cecilio Cipriano, vescovo di Cartagine del III secolo, il cui titolo Cypriani è rimasto.
rdf:langString
Coena Cypriani (Cyprianus nattvard), De Coena Cypriani var en historia på latin som under medeltiden var vida spridd i Europa. Texten transkriberades av den romerska diakonen Johannes kring år 877. Den första versionen tillskrevs felaktigt Cyprianus, biskop i Karthago under 200-talet. Idag vet man inte vem som skrivit originaltexten. Texten finns i flera varianter. Coena Cypriani är ett mellanting av en parodi, allegori och satir av några passager i Bibeln. Texten tar upp en fest där de mycket kända deltagarna till slut blir bestulna. Tjuven hittas och döms. Syftet med texten är oklart.
rdf:langString
Вечеря Кипріяна (лат. Coena Cypriani) — анонімний пам'ятник «сміхової культури» середньовіччя, створений в 5 — 6 ст., гумористична оповідь про весільний бенкет в Кані Галілейській, на який запрошено персонажів зі Старого і Нового Завіту. Помилково авторство приписувалося Кипріяну Карфагенському. Починаючи з 9 століття відбулося відродження «Вечері Кипріяна», вона почала мати значний успіх і поширювалася як в первинній редакції, так і в різноманітних інтерпретаціях. До нас дійшли три такі інтерпритації: фульдського абата Рабана Мавра (Rabanus Maurus), диякона Іоана (Johannes Hymmonides) та Ацеліно з Реймза (Azelino di Reims). Згадується Умберто Еко у славнозвісній книзі «Ім’я Троянди».
rdf:langString
Ве́черя Киприа́на, Киприа́нов пир (лат. Cena Cypriani или Coena Cypriani) — анонимная средневековая ритмическая проза на латинском языке в стиле гротеска. В 877 году произведение переложено в стихах римским церковным писателем Иоанном Диаконом. Сюжетом произведения является грандиозный пир, организованный неким царём Иоилем в Кане Галилейской. На пиру сходится множество персонажей Ветхого и Нового Завета из совершенно разных эпох, при этом их характеристики и поведение самым неожиданным образом перекликаются с текстом Библии с помощью омонимии и парономазии. Например, Христос пьёт изюмное вино (лат. passus), так как он претерпел страсти (лат. раssio), а Иуда сидит то ли на ларце со своими сребренниками, то ли на гробу предателя (лат. loculum). Это превращает «всю священную историю от Адама до Христа в материал для изображения причудливого шутовского пира». Понимание всех нюансов текста требует от читателя или слушателя не только свободного владения средневековой латынью, но и хорошего знания библейских текстов, апокрифов и церковных писателей. Однако в средневековой Европе для любого образованного человека латынь была тем же, чем является английский в наше время, а библейские тексты и образы входили в сознание с раннего детства. Это следует учитывать при объяснении громадного успеха и распространения текста, который в наше время могут прочесть немногие специалисты.
xsd:integer
1564
rdf:langString
Northern Italy
xsd:integer
54
rdf:langString
Coena Cypriani
rdf:langString
Feast of Cyprian
xsd:nonNegativeInteger
4586