Catherine of Siena

http://dbpedia.org/resource/Catherine_of_Siena an entity of type: Thing

Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347–Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Església catòlica. rdf:langString
Katharina von Siena (* 25. März 1347 in Siena; † 29. April 1380 in Rom) war eine italienische Mystikerin, geweihte Jungfrau und Kirchenlehrerin. In Avignon gelang es ihr 1376, Papst Gregor XI. zur Rückkehr nach Rom zu bewegen. Als 1378 unter Urban VI. eine Kirchenspaltung drohte, wirkte sie für eine Friedenslösung. Katharina wurde 1461 heiliggesprochen, 1939 zur Schutzpatronin Italiens erklärt, 1970 zur Kirchenlehrerin erhoben und 1999 zur Schutzpatronin Europas erklärt. rdf:langString
Sankta Katarina de Sieno (naskiĝis la 25-an de marto 1347 en Sieno, mortis la 29-an de aprilo 1380 en Romo) estis triaordena dominikanino, kaj skolastika filozofo kaj teologo. Ankaŭ konata kiel Katerina el Sieno, ŝi multe laboris por revenigi la papon Gregorio la 11-a el Francio kie li troviĝis al Romo, la tradicia papejo, kaj en la establado de la paco inter la urboj-ŝtatoj en nuna Italio. Katarina de Sieno estis proklamita Doktoro de la Eklezio de la papo Paŭlo la 6-a en 1970. Ŝi estas unu el la du sanktaj patronoj de Italio, kune kun Francisko el Asizo, kaj unu el la ses patronoj de Eŭropo. rdf:langString
Katalina Sienakoa, Santa Katalina Sienakoa izenaz ere ezaguna (Siena, 1347ko martxoaren 25a - Erroma, 1380ko apirilaren 29a), santa katolikoa izan zen. Vatikanoak Europako eta Italiako zaindari eta Eliza katolikoaren doktore gisa ezagutzen du. rdf:langString
Naomh is ea Caitríona Siena (25 Márta 1347 – 29 Aibreán 1380), a rugadh Caterina di Giacomo di Benincasa i Siena, san Iodáil. rdf:langString
Caterina di Jacopo di Benincasa, conosciuta come Caterina da Siena (Siena, 25 marzo 1347 – Roma, 29 aprile 1380), è stata una religiosa, teologa, filosofa e mistica italiana. Venerata come santa, fu canonizzata da papa Pio II nel 1461 e proclamata dottore della Chiesa da papa Paolo VI nel 1970. È stata dichiarata patrona di Roma nel 1866 da papa Pio IX, patrona d'Italia insieme a san Francesco d'Assisi da papa Pio XII nel 1939 e compatrona d'Europa da papa Giovanni Paolo II nel 1999. rdf:langString
시에나의 성녀 가타리나(이탈리아어: Santa Caterina da Siena, 라틴어: Sancta Catharina Senensis 상타 카타리나 세넨시스[*], 1347년 3월 25일 - 1380년 4월 29일)는 이탈리아의 도미니코회 제3회 소속 스콜라 철학자이자 기독교 신학자이다. 또한, 이탈리아 도시국가들 간의 평화를 위하여 노력하는 가운데 특히 교황의 권리와 자유를 옹호하여 교황 그레고리오 11세가 아비뇽을 떠나 로마로 귀환하는 데 앞장섰다. 자신의 신비 체험을 모아 책으로 남긴 그녀는 1380년에 선종하였고, 1461년에 시성되었다. 1866년 6월 18일 이래 가타리나는 아시시의 프란치스코와 더불어 이탈리아의 공동 수호성인으로 공경받고 있다. 1970년 10월 3일 교황 바오로 6세는 그녀를 교회학자로 선언하였으며, 1999년 10월 1일 교황 요한 바오로 2세는 그녀를 누르시아의 베네딕토, 와 , 스웨덴의 비르지타, 십자가의 데레사 베네딕타와 더불어 유럽의 공동 수호성인으로 지정하였다. rdf:langString
シエナのカタリナまたはシエナのカテリーナ (イタリア語: Santa Caterina da Siena, 1347年3月25日 - 1380年4月29日)は、ドミニコ会第三会の在俗修道女であり、イタリア文学とカトリック教会に多大な影響を与えた神秘家、活動家、作家。1461年に列聖され、教会博士でもある。 彼女が生涯を過ごした場所を考慮して、本項ではイタリア語に倣ったカテリーナで表記する。 rdf:langString
Catharina van Siena (Siena, 25 maart 1347 – Rome, 29 april 1380) is een van de beroemdste mystici van de Rooms-Katholieke Kerk. Daarbij had zij ook nog een grote invloed op de politiek van het 14e-eeuwse Europa. rdf:langString
Katarzyna ze Sieny wł. Caterina Benincasa (ur. 25 marca 1347 w Sienie, zm. 29 kwietnia 1380 w Rzymie) – włoska tercjarka dominikańska, mistyczka, katolicka święta, doktor Kościoła i patronka Europy. rdf:langString
Katarina av Siena (Caterina da Siena), född Caterina di Jacopo di Benincasa 25 mars 1347 i Siena, död 29 april 1380 i Rom, var en italiensk dominikannunna och mystiker. Hon vördas som helgon inom Romersk-katolska kyrkan med festdag 29 april. År 1970 utnämndes hon till kyrkolärare. rdf:langString
锡耶纳的圣加大利纳(義大利語:Santa Caterina da Siena, 1347年3月25日-1380年4月29日),意大利錫耶納人,14世纪天主教女圣人,天主教教会圣师。她是道明會会士,經院哲學的哲學家和神學家。她曾經幫助额我略十一世把圣座的教廷由法國亞維農遷回意大利羅馬,并促使意大利各城国间建立和平。1939年教宗庇护十二世将其与阿西西的聖方濟各一同定為意大利的主保聖人。1970年10月3日被教宗保禄六世封为教会圣师(Dottore della Chiesa)。1999年10月1日,教宗若望保祿二世在歐洲主教大會開幕宣佈圣加大利纳,連同瑞典的和,為歐洲的女主保聖人。 rdf:langString
Катерина Сієнська (італ. Caterina da Siena; 25 березня 1347, Сієна — 29 квітня 1380, Рим) — домініканська терціарка, учителька Церкви, християнська свята епохи Середньовіччя. Покровителька Європи. Катерина Сієнська відома не лише своїми містичними переживаннями, але й активною участю в суспільному житті свого часу, в оновленні церкви та суспільства. Займалася активною політичною та миротворчою діяльністю, сприяла поверненню пап в Рим з Авіньонського полону, переконавши Григорія XI перенести Святий Престол назад до Рима. rdf:langString
وُلدت كاترينا بيننكاسا (25 مارس 1347- 29 أبريل 1380) في سيينا عام 1347، في عائلة كثيرة الأفراد من عامة الناس، وتُوفيّت في مسقط رأسها، عام 1380. وهبت وقتها للصلاة والتكفير عن الذنوب، والأعمال الخيريّة الذي أكثره للمرضى. ارتبطت بالرهبنة الدومينيكانية، كانت روحانية وناشطة ومؤلفة لها أثر كبير على الأدب الإيطالي والكنيسة الكاثوليكية. أعلِنت قديسةً عام 1461، كما تحمل لقب ملفان في الكنيسة الكاثوليكية. rdf:langString
Svatá Kateřina Sienská (25. března 1347, Siena – 29. dubna 1380, Řím), vlastním jménem Caterina Benincasa, byla italská řeholnice, panna a mystička, 4. října 1970 papežem sv. Pavlem VI. jmenována učitelkou církve. Je považována za jednu z nejvýznamnějších žen církevních dějin. Usilovala o znovupřesídlení papežů do Říma (skutečný význam jejích snah pro jeho realizaci je předmětem diskusí) a později o odstranění papežského schismatu. Je autorkou 381 dopisů a náboženských spisů. Jako svatou ji ctí katolíci, anglikáni a někteří luteráni. rdf:langString
Η Αικατερίνη της Σιένα (Catherine of Siena ; 25 Μαρτίου 1347 – 29 Απριλίου 1380), μια αγία που σχετίστηκε με το δομινικανικό τάγμα, ήταν ακτιβίστρια και συγγραφέας που επηρέασε αρκετά την ιταλική λογοτεχνία και την καθολική εκκλησία. Ανακηρύχθηκε αγία το 1461 και έγινε Διδάσκαλος της Εκκλησίας. rdf:langString
Catherine of Siena (Italian: Caterina da Siena; 25 March 1347 – 29 April 1380), a member of the Third Order of Saint Dominic, was a mystic, activist, and author who had a great influence on Italian literature and on the Catholic Church. Canonized in 1461, she is also a Doctor of the Church. rdf:langString
Catalina Benincasa, conocida como Catalina de Siena (Siena, 25 de marzo de 1347-Roma, 29 de abril de 1380), fue una religiosa dominica venerada como santa en la Iglesia católica. La Santa Sede la reconoce como copatrona de Europa e Italia y doctora de la Iglesia. Considerada una de las grandes místicas de su tiempo (siglo XIV), destacó asimismo su faceta de predicadora y escritora, así como su decisiva contribución al regreso del papado a Roma tras el exilio de Aviñón. Es una santa muy venerada y popular en fundaciones, iglesias y santuarios de la Orden dominicana. rdf:langString
Catherine de Sienne (en italien Caterina da Siena), née Catherine Benincasa (en italien Caterina Benincasa) le 25 mars 1347 à Sienne, en Toscane, et décédée le 29 avril 1380 à 33 ans à Rome, est une tertiaire dominicaine et une mystique italienne qui a exercé une grande influence dans l'Église catholique. Elle est déclarée sainte et docteur de l'Église. rdf:langString
Santa Katarina dari Siena (25 Maret 1347 – 29 April 1380) adalah seorang "tertiari" Ordo Dominikan (atau "hubungan-awam" Ordo Dominikan). Katarina adalah anak ke-24 dari 25 anak (saudara kembarnya, anak ke-23, meninggal pada sewaktu dilahirkan); orang tuanya Giacomo di Benincasa, seorang pewarna-baju, dan istrinya, Lapa. Dia merupakan Santa dan Pujangga Gereja. Paus Pius II mengkanonisasikan Katarina pada 1461. Suratnya dianggap sebagai kerja besar dari literatur awal Tuscan. Hari peringatannya adalah 29 April. rdf:langString
Catarina de Siena T.O.S.D., nascida Caterina Benincasa (Siena, 25 de março de 1347 – Roma, 29 de abril de 1380), foi uma terceira da Ordem dos Pregadores (dominicanos), filósofa escolástica e teóloga do século XIV. Lutou arduamente para trazer o papado de Gregório XI de volta para Roma durante o chamado "Cisma do Ocidente", um período de quase quarenta anos no qual se estabeleceu o papado de Avinhão, e também foi fundamental para a restauração da paz entre as cidades-estado italianas. rdf:langString
Екатери́на Сие́нская (устар. Катарина Сьенская, итал. Caterina da Siena; урождённая Катерина ди Бенинкаса, итал. Caterina Benincasa; Caterina di Giacomo di Benincasa; 25 марта 1347, Сиена — 29 апреля 1380, Рим) — терциарка (монахиня в миру) доминиканского ордена, итальянская религиозная деятельница и писательница позднего Средневековья, оставившая множество писем и мистическое сочинение «Диалоги о Провидении Божьем». Занималась активной политической и миротворческой деятельностью, способствовала возвращению пап в Рим из Авиньонского пленения, убедив Григория XI перенести Святой Престол обратно в Италию. Вела чрезвычайно аскетический образ жизни и имела видения, из которых особо известны мистическое обручение и стигматизация. Причислена к лику святых Католической церковью, является одной из rdf:langString
rdf:langString Catherine of Siena
rdf:langString كاترينا من سيينا
rdf:langString Caterina de Siena
rdf:langString Kateřina Sienská
rdf:langString Katharina von Siena
rdf:langString Αικατερίνη της Σιένα
rdf:langString Katarina de Sieno
rdf:langString Catalina de Siena
rdf:langString Katalina Sienakoa
rdf:langString Naomh Caitríona Siena
rdf:langString Katarina dari Siena
rdf:langString Caterina da Siena
rdf:langString Catherine de Sienne
rdf:langString 카테리나 다 시에나
rdf:langString シエナのカタリナ
rdf:langString Catharina van Siena
rdf:langString Catarina de Siena
rdf:langString Katarzyna ze Sieny
rdf:langString Екатерина Сиенская
rdf:langString Katarina av Siena
rdf:langString 聖加大利納
rdf:langString Катерина Сієнська
rdf:langString Catherine of Siena
rdf:langString Catherine of Siena
xsd:date 1380-04-29
xsd:date 1347-03-25
xsd:integer 7471
xsd:integer 1124861326
xsd:date 1461-06-29
rdf:langString Santa Maria sopra Minerva, Rome and the Sanctuary of Saint Catherine, Siena
xsd:date 1460-12-29
xsd:date 1347-03-25
rdf:langString St. Catherine of Siena,
rdf:langString by Giovanni Battista Tiepolo
xsd:date 1380-04-29
xsd:gMonthDay --04-29
rdf:langString Christianity
rdf:langString Italy
rdf:langString Saints
rdf:langString Biography
rdf:langString Santa Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347–Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec. És venerada com a santa i fou proclamada doctora de l'Església catòlica.
rdf:langString وُلدت كاترينا بيننكاسا (25 مارس 1347- 29 أبريل 1380) في سيينا عام 1347، في عائلة كثيرة الأفراد من عامة الناس، وتُوفيّت في مسقط رأسها، عام 1380. وهبت وقتها للصلاة والتكفير عن الذنوب، والأعمال الخيريّة الذي أكثره للمرضى. ارتبطت بالرهبنة الدومينيكانية، كانت روحانية وناشطة ومؤلفة لها أثر كبير على الأدب الإيطالي والكنيسة الكاثوليكية. أعلِنت قديسةً عام 1461، كما تحمل لقب ملفان في الكنيسة الكاثوليكية. عندما ذاع صيت قداستها، أصبحت محطّ، مشورة روحيّة كثيفة لجميع فئات الناس، من نبلاء ورجال سياسة وفنّانين وأُناس عاديّين ومكرَّسين ورجال دين، بمن فيهم البابا غريغوري الحادي عشر الذي كان يُقيم في ذلك الوقت في أفينيون في فرنسا وقد شجّعتهُ كاترينا بقوّة وفعاليّة على العودة إلى روما. وسافرت كثيرًا للحثّ على الإصلاح الداخليّ للكنيسة وتعزيز السلام بين البلدان: لهذا السبب أيضًا، أراد المكّرم يوحنا بولس الثاني إعلانها شفيعة من شفعاء أوروبا، وقد أُعلنَت قداستها عام 1461. إنّ عقيدة كاترينا، التي تعلّمت بصعوبة القراءة وتعلّمت الكتابة عندما كانت قد بلغت سنّ الرشد، مُحتواة في ”حوار العناية الإلهيّة“، أو ”كتاب العقيدة الإلهيّة“، وهو تحفة من تحف الأدب الروحيّ، وفي مجموعة رسائلها وصلواتها. لتعليمها غنىً لدرجة أنّ بولس السادس أعلنها عام 1970 ملفانة للكنيسة، وهو لقبٌ يُضاف إلى لقب شفيعة من شفعاء مدينة روما، وفقًا لإرادة الطوباويّ بيوس التاسع، وشفيعة إيطاليا، وفقًا لقرار المكرّم بيوس الثاني عشر. بدأ العديدون يضعون أنفسهم بخدمتها وكانوا يعتبرون قبل كلّ شيء امتيازًا أن تُرشدهم كاترينا روحيًّا. فدعوها “الأمّ”، ذلك لأنّهم كانوا يستمدّون منها كأبناء روحيّين قوتَ الروح. ولدت وترعرعت في سيينا، ورغبت في عمر مبكر أن تنذر نفسها لله، خلافا لرغبة والديها. انضمت إلى الرهبنية الدومينيكانية الثالثة، واشتهرت بسرعة لظهور علامات ظواهر روحية عليها كالشعور بجروح المسيح غير المرئية والزواج الروحي. وتأثيرها على البابا غريغوري الحادي عشر أدى دورًا في قراره بترك أفينيون إلى روما، ثم بعثها للتفاوض على السلام مع فلورنسا، وبعد وفاته واتفاق السلام عادت إلى سيينا. أملت على مساعديها مجموعة رسائلها الروحية «حوار العناية الإلهية». دفع الانشقاق الديني الكبير في الغرب كاترينا إلى الذهاب إلى روما مع البابا؛ بعثت رسائل عديدة للأمراء والكرادلة للدعوة إلى طاعة البابا أوربان السادس والدفاع عما سمته رسالة الكنيسة. توفيت يوم 29 نيسان 1380 بسبب العقابات الجسدية الذاتية التي أنهكتها. احتفى البابا أوربان السادس بجنازتها ودفنها في كنيسة سانتا ماريا سوبرا مينيرفا في روما. تنامى الإخلاص الديني لها بسرعة بعد وفاتها، وسميت قديسة عام 1461 وأُعلِنت قديسةً شفيعةً لروما عام 1866 ولإيطاليا (مع فرنسيس الأسيزي) عام 1939. وكانت المرأة الأولى (إلى جانب القديسة تيريزا الأفيلاوية) التي تنال لقب «ملفان الكنيسة» من البابا بولس السادس بتاريخ 4 أكتوبر عام 1970، كما سماها البابا يوحنا بولس الثاني شفيعة أوروبا عام 1999. تعتبر القديسة كاترينا من بين أبرز الشخصيات في الكاثوليكية إبَان العصور الوسطى، بسبب تأثيرها القوي في تاريخ البابوية وكتاباتها الكثيرة. وكانت وراء رجوع البابا من أفينيون إلى روما، ثم نفذت عدة مهام مؤتمنة بها من البابا، وهو أمر نادر جدًا للمرأة في العصور الوسطى. وأعطتها مئات الرسائل وعشرات الصلوات التي كتبتها مكانا بارزًا في تاريخ الأدب الإيطالي.
rdf:langString Svatá Kateřina Sienská (25. března 1347, Siena – 29. dubna 1380, Řím), vlastním jménem Caterina Benincasa, byla italská řeholnice, panna a mystička, 4. října 1970 papežem sv. Pavlem VI. jmenována učitelkou církve. Je považována za jednu z nejvýznamnějších žen církevních dějin. Usilovala o znovupřesídlení papežů do Říma (skutečný význam jejích snah pro jeho realizaci je předmětem diskusí) a později o odstranění papežského schismatu. Je autorkou 381 dopisů a náboženských spisů. Jako svatou ji ctí katolíci, anglikáni a někteří luteráni. Její život i dnes inspiruje mnoho lidí, mezi nimi také členky sekulárního institutu Caritas Christi, jež ji od svého založení mají za svou patronku.
rdf:langString Η Αικατερίνη της Σιένα (Catherine of Siena ; 25 Μαρτίου 1347 – 29 Απριλίου 1380), μια αγία που σχετίστηκε με το δομινικανικό τάγμα, ήταν ακτιβίστρια και συγγραφέας που επηρέασε αρκετά την ιταλική λογοτεχνία και την καθολική εκκλησία. Ανακηρύχθηκε αγία το 1461 και έγινε Διδάσκαλος της Εκκλησίας. Γεννήθηκε και μεγάλωσε στην Σιένα. Σε νεαρή ηλικία αποφάσισε ότι ήθελε να αφιερωθεί στον Θεό, ενάντια στην επιθυμία των γονιών της. Έγινε μέλος της Δομινικανικής Εκκλησίας. Έγινε γνωστή πολύ γρήγορα καθώς συνδέθηκε με μυστικιστικά φαινόμενα, όπως τα αόρατα στίγματα και τον μυστικιστικό γάμο. Η επιρροή της, ο πάπας Γρηγόριος ΙΑ΄, έπαιξε ρόλο στην απόφασή της να φύγει από την Αβινιόν για την Ρώμη. Στάλθηκε στην Φλωρεντία για να διαπραγματευτεί την ειρήνη. Μετά τον θάνατο του πάπα και τον τερματισμό της ειρήνης, επέστρεψε στην Σιένα. Υπαγόρευσε σε γραμματείς την συλλογή των διατριβών της, με τίτλο The Dialogue of Divine Providence. Το παπικό σχίσμα του 1378 ανάγκασε την Αικατερίνη της Σιένα να πάει στην Ρώμη μαζί με τον πάπα. Έστειλε αρκετές επιστολές σε πρίγκιπες και καρδινάλιους για να προωθήσει την υπακοή στον πάπα Ουρβανό ΣΤ' και να υπερασπιστεί αυτό που αποκαλούσε "το πλοίο της εκκλησίας". Πέθανε στις 29 Απριλίου 1380, εξαντλημένη από την επιληψία. Ο πάπας Ουρβανός ΣΤ΄ πραγματοποίησε την κηδεία και την ταφή της στην βασιλική της Santa Maria sopra Minerva στην Ρώμη. Η αφοσίωση στο πρόσωπο της Αικατερίνης της Σιένα αναπτύχθηκε γρήγορα μετά τον θάνατό της. Ανακηρύχθηκε αγία το 1461, προστάτιδα της Ρώμης το 1866 και προστάτιδα της Ιταλίας (μαζί με τον Φραγκίσκο της Ασίζης) το 1839. Ήταν η πρώτη γυναίκα που ανακηρύχθηκε "γιατρός της εκκλησίας" στις 4 Οκτωβρίου 1970 από τον πάπα Παύλο ΣΤ΄. Επίσης το 1999 ανακηρύχθηκε προστάτιδα της Ευρώπης από τον πάπα Ιωάννη Παύλο Β΄. Η Αικατερίνη της Σιένα αποτελεί μια από τις πιο εξαιρετικές προσωπικότητες του μεσαιωνικού καθολικισμού, λόγω της έντονης επιρροής της στον παπισμό και το εκτενές συγγραφικό της έργο. Συνέβαλε στην επιστροφή του πάπα από την Αβινιόν στην Ρώμη και συμμετείχε σε πολλές αποστολές που της ανέθεσε ο πάπας, κάτι πολύ σπάνιο για μια γυναίκα τον Μεσαίωνα. Ο Διάλογός της, εκατοντάδες επιστολές και δεκάδες προσευχές, της προσφέρουν μια εξέχουσα θέση στην ιστορία της ιταλικής λογοτεχνίας.
rdf:langString Katharina von Siena (* 25. März 1347 in Siena; † 29. April 1380 in Rom) war eine italienische Mystikerin, geweihte Jungfrau und Kirchenlehrerin. In Avignon gelang es ihr 1376, Papst Gregor XI. zur Rückkehr nach Rom zu bewegen. Als 1378 unter Urban VI. eine Kirchenspaltung drohte, wirkte sie für eine Friedenslösung. Katharina wurde 1461 heiliggesprochen, 1939 zur Schutzpatronin Italiens erklärt, 1970 zur Kirchenlehrerin erhoben und 1999 zur Schutzpatronin Europas erklärt.
rdf:langString Catherine of Siena (Italian: Caterina da Siena; 25 March 1347 – 29 April 1380), a member of the Third Order of Saint Dominic, was a mystic, activist, and author who had a great influence on Italian literature and on the Catholic Church. Canonized in 1461, she is also a Doctor of the Church. Born and raised in Siena, she wanted from an early age to devote herself to God, against the will of her parents. She joined the "mantellates", a group of pious women, primarily widows, informally devoted to Dominican spirituality. Her influence with Pope Gregory XI played a role in his 1376 decision to leave Avignon for Rome. The Pope then sent Catherine to negotiate peace with Florence. After Gregory XI's death (March 1378) and the conclusion of peace (July 1378), she returned to Siena. She dictated to secretaries her set of spiritual treatises The Dialogue of Divine Providence. The Great Schism of the West led Catherine of Siena to go to Rome with the pope. She sent numerous letters to princes and cardinals to promote obedience to Pope Urban VI and to defend what she calls the "vessel of the Church". She died on 29 April 1380, exhausted by her rigorous fasting. Urban VI celebrated her funeral and burial in the Basilica of Santa Maria sopra Minerva in Rome. Devotion around Catherine of Siena developed rapidly after her death. Pope Pius II canonized her in 1461; she was declared a patron saint of Rome in 1866 by Pope Pius IX, and of Italy (together with Francis of Assisi) in 1939 by Pope Pius XII. She was the second woman to be declared a "doctor of the Church," on 4 October 1970 by Pope Paul VI – only days after Teresa of Ávila. In 1999 Pope John Paul II proclaimed her a (co-)patron saint of Europe. Catherine of Siena is one of the outstanding figures of medieval Catholicism, by the strong influence she has had in the history of the papacy and her extensive authorship. She was behind the return of the Pope from Avignon to Rome, and then carried out many missions entrusted to her by the pope, something quite rare for a woman in the Middle Ages. Her Dialogue, hundreds of letters, and dozens of prayers, also give her a prominent place in the history of Italian literature.
rdf:langString Sankta Katarina de Sieno (naskiĝis la 25-an de marto 1347 en Sieno, mortis la 29-an de aprilo 1380 en Romo) estis triaordena dominikanino, kaj skolastika filozofo kaj teologo. Ankaŭ konata kiel Katerina el Sieno, ŝi multe laboris por revenigi la papon Gregorio la 11-a el Francio kie li troviĝis al Romo, la tradicia papejo, kaj en la establado de la paco inter la urboj-ŝtatoj en nuna Italio. Katarina de Sieno estis proklamita Doktoro de la Eklezio de la papo Paŭlo la 6-a en 1970. Ŝi estas unu el la du sanktaj patronoj de Italio, kune kun Francisko el Asizo, kaj unu el la ses patronoj de Eŭropo.
rdf:langString Katalina Sienakoa, Santa Katalina Sienakoa izenaz ere ezaguna (Siena, 1347ko martxoaren 25a - Erroma, 1380ko apirilaren 29a), santa katolikoa izan zen. Vatikanoak Europako eta Italiako zaindari eta Eliza katolikoaren doktore gisa ezagutzen du.
rdf:langString Catalina Benincasa, conocida como Catalina de Siena (Siena, 25 de marzo de 1347-Roma, 29 de abril de 1380), fue una religiosa dominica venerada como santa en la Iglesia católica. La Santa Sede la reconoce como copatrona de Europa e Italia y doctora de la Iglesia. Considerada una de las grandes místicas de su tiempo (siglo XIV), destacó asimismo su faceta de predicadora y escritora, así como su decisiva contribución al regreso del papado a Roma tras el exilio de Aviñón. Es una santa muy venerada y popular en fundaciones, iglesias y santuarios de la Orden dominicana. Catalina fue hija de Jacobo Benincasa, tintorero, y de Lapa di Puccio di Piagente (o Piacenti), hija de un poeta local. Sus padres formaron una familia muy numerosa: cuando Catalina y su hermana gemela Giovanna nacieron, su madre tenía cuarenta años y ya había dado a luz veintidós hijos, de los que la mitad murieron pronto. Giovanna fue entregada a una nodriza y falleció poco después; Catalina fue amamantada por su madre y se convirtió en una niña sana, aunque el conocimiento más adelante de tal suceso le impactó psicológicamente.​ Al año siguiente, durante la epidemia de peste negra que asoló Europa, tuvo lugar el último parto, otra hija a la que llamaron Giovanna.​ Su hermana mayor favorita falleció a su vez durante un parto, hecho que desde entonces causará pavor a Catalina y que habría marcado su curso vital.​ Fue bautizada como Catalina Benincasa, pertenecía a una familia de la clase media-baja de la sociedad, compuesta básicamente por tintoreros y notarios, conocida como "la fiesta de los 12", quienes entre una revolución y otra, gobernaron en la república de Siena desde 1355 hasta 1368. De pequeña era tan alegre que sus hermanos la apodaron Eufrosina (en griego, Alegría). Catalina no tuvo una educación formal; pero según su biógrafo a los cinco años tuvo una primera visión de Cristo y a tan temprana edad empezó su gusto por la soledad y la oración, y a la edad de siete años, se consagró a la mortificación e hizo voto de castidad. A los doce años sus inadvertidos padres comenzaron a hacer planes de matrimonio para Catalina, pero ella reaccionó cortándose todo el cabello y encerrándose con un velo sobre su cabeza. Con el objetivo de persuadirla, sus padres la obligaron a realizar fatigosas tareas domésticas, sin embargo Catalina se encerró más en sí misma, aún más convencida. Solo un suceso inusual, una paloma que se posó en la cabeza de Catalina mientras oraba, convenció a Jacobo de la sincera vocación de su hija. A los dieciocho años tomó el hábito de la Orden Tercera de los dominicos. Se sometía al cilicio (hoy visible en la iglesia de Santa Catalina de la Noche, parte del complejo de Santa María de la Escala) y a prolongados períodos de ayuno, solo alimentada por la Eucaristía. En esta primera fase de su vida, estas prácticas eran llevadas a cabo en solitario. El historiador Rudolph Bell ha señalado, con base en sus investigaciones, que los ayunos de Catalina indican anorexia nerviosa,​ patología que conduciría finalmente a su prematuro fallecimiento.​
rdf:langString Naomh is ea Caitríona Siena (25 Márta 1347 – 29 Aibreán 1380), a rugadh Caterina di Giacomo di Benincasa i Siena, san Iodáil.
rdf:langString Catherine de Sienne (en italien Caterina da Siena), née Catherine Benincasa (en italien Caterina Benincasa) le 25 mars 1347 à Sienne, en Toscane, et décédée le 29 avril 1380 à 33 ans à Rome, est une tertiaire dominicaine et une mystique italienne qui a exercé une grande influence dans l'Église catholique. Elle est déclarée sainte et docteur de l'Église. Née à Sienne, elle y grandit et désire très tôt se consacrer à Dieu, contre la volonté de ses parents. Elle rejoint les sœurs de la Pénitence de saint Dominique et y prononce ses vœux. Très vite marquée par des phénomènes mystiques comme les stigmates et le mariage mystique, elle se fait connaître. Elle accompagne l'aumônier des dominicains auprès du pape à Avignon, en tant qu'ambassadrice de Florence, ville alors en guerre contre le pape. Son influence sur le pape Grégoire XI joue un rôle avéré dans la décision du pontife de quitter Avignon pour Rome. Elle est ensuite envoyée par celui-ci négocier la paix avec Florence. Grégoire XI étant mort et la paix conclue, elle retourne à Sienne. Lors d'extases mystiques, elle dicte ses conversations avec Dieu, constituant sa principale œuvre, Le Dialogue. Le grand Schisme d'Occident conduit Catherine de Sienne à aller à Rome auprès du pape Urbain VI. Elle envoie de nombreuses lettres aux princes et cardinaux, pour promouvoir l'obéissance au pape et défendre ce qu'elle nomme le « vaisseau de l'Église ». Elle meurt le 29 avril 1380, épuisée par ses pénitences. Urbain VI célèbre ses obsèques et son inhumation dans la basilique Santa Maria sopra Minerva à Rome. La dévotion autour de la dépouille de Catherine de Sienne se développe rapidement après sa mort. Elle est canonisée en 1461, déclarée sainte patronne de Rome en 1866, et de l'Italie en 1939. Avec Thérèse d'Avila, elle est la première femme à être déclarée « docteur de l'Église » en 1970 par Paul VI. Elle est proclamée sainte patronne de l'Europe en 1999 par Jean-Paul II. Elle est aussi la sainte protectrice des journalistes, des médias, et de tous les métiers de la communication, en raison de son œuvre épistolaire en faveur de la papauté. Par la forte influence qu'elle a eue sur l'histoire de la papauté, Catherine de Sienne est l'une des figures marquantes du catholicisme médiéval. Elle est à l'origine du retour du pape à Rome et a effectué ensuite de nombreuses missions confiées par le pape, chose assez rare pour une simple nonne au Moyen Âge. Ses écrits, qui ont marqué la pensée théologique — et principalement Le Dialogue, son œuvre majeure qui comprend un ensemble de traités qu'elle aurait dictés lors d'extases —, font d'elle une des personnalités les plus influentes de la spiritualité chrétienne. La reconnaissance de cette influence par l'attribution du titre de docteur de l'Église, bien que tardive, consacre l'importance de son œuvre.
rdf:langString Santa Katarina dari Siena (25 Maret 1347 – 29 April 1380) adalah seorang "tertiari" Ordo Dominikan (atau "hubungan-awam" Ordo Dominikan). Katarina adalah anak ke-24 dari 25 anak (saudara kembarnya, anak ke-23, meninggal pada sewaktu dilahirkan); orang tuanya Giacomo di Benincasa, seorang pewarna-baju, dan istrinya, Lapa. Dia merupakan Santa dan Pujangga Gereja. Sebagai tertiari, Katarina tinggal di rumah dan bukan di biara, dan dia melakukan kesederhanaan.Dia terkenal karena puasa dan melakukan penahanan diri yang mungkin sekarang ini lebih dikenal dengan anorexia nervosa, begitu banyak sehingga pelajar Rudolph Bell belakangan ini menggunakan kehidupannya sebagai contoh dalam bukunya Anorexia Suci. Pada sekitar tahun 1366 dia mengalami apa yang digambarkan dalam suratnya sebagai 'pernikahan mistik' dengan Yesus. Pada tahun 1370 dia menerima satu seri pandangan tentang neraka, purgatori, dan surga setelah dia mendengar sebuah perintah untuk meninggalkan kehidupannya yang tertinggal dan memasuki kehidupan publik di dunia. Dia mulai menulis surat kepada pria dan wanita dalam otoriter, terutama meminta untuk perdamaian antara republik dan prinsipalitas Italia dan untuk kembalinya kepausan dari Avignon ke Roma. Dia memiliki koresponden mendetail dengan Paus Gregorius XI, juga meminta dia untuk membentuk rohaniwan (clergy) dan mengatur "Negara Gereja". Pada bulan Juni tahun 1376 dia pergi sendiri ke Avignon sebagai duta besar Florence untuk mencapai perdamaian dengan Negara Gereja, namun tidak berhasil. Dia membuat Paus begitu berkesan sehingga dia mengembalikan administrasinya ke Roma pada bulan Januari tahun 1377. Pada waktu terjadi Skisma Besar tahun 1378 dia menjadi pendukung Paus Urbanus VI, yang memanggilnya ke Roma di mana dia tinggal sampai kematiannya pada tahun 1380. Paus Pius II mengkanonisasikan Katarina pada 1461. Suratnya dianggap sebagai kerja besar dari literatur awal Tuscan. Hari peringatannya adalah 29 April. Santa Katarina juga merupakan santa pelindung sororiti Catholic America bersejarah, en.
rdf:langString Caterina di Jacopo di Benincasa, conosciuta come Caterina da Siena (Siena, 25 marzo 1347 – Roma, 29 aprile 1380), è stata una religiosa, teologa, filosofa e mistica italiana. Venerata come santa, fu canonizzata da papa Pio II nel 1461 e proclamata dottore della Chiesa da papa Paolo VI nel 1970. È stata dichiarata patrona di Roma nel 1866 da papa Pio IX, patrona d'Italia insieme a san Francesco d'Assisi da papa Pio XII nel 1939 e compatrona d'Europa da papa Giovanni Paolo II nel 1999.
rdf:langString 시에나의 성녀 가타리나(이탈리아어: Santa Caterina da Siena, 라틴어: Sancta Catharina Senensis 상타 카타리나 세넨시스[*], 1347년 3월 25일 - 1380년 4월 29일)는 이탈리아의 도미니코회 제3회 소속 스콜라 철학자이자 기독교 신학자이다. 또한, 이탈리아 도시국가들 간의 평화를 위하여 노력하는 가운데 특히 교황의 권리와 자유를 옹호하여 교황 그레고리오 11세가 아비뇽을 떠나 로마로 귀환하는 데 앞장섰다. 자신의 신비 체험을 모아 책으로 남긴 그녀는 1380년에 선종하였고, 1461년에 시성되었다. 1866년 6월 18일 이래 가타리나는 아시시의 프란치스코와 더불어 이탈리아의 공동 수호성인으로 공경받고 있다. 1970년 10월 3일 교황 바오로 6세는 그녀를 교회학자로 선언하였으며, 1999년 10월 1일 교황 요한 바오로 2세는 그녀를 누르시아의 베네딕토, 와 , 스웨덴의 비르지타, 십자가의 데레사 베네딕타와 더불어 유럽의 공동 수호성인으로 지정하였다.
rdf:langString シエナのカタリナまたはシエナのカテリーナ (イタリア語: Santa Caterina da Siena, 1347年3月25日 - 1380年4月29日)は、ドミニコ会第三会の在俗修道女であり、イタリア文学とカトリック教会に多大な影響を与えた神秘家、活動家、作家。1461年に列聖され、教会博士でもある。 彼女が生涯を過ごした場所を考慮して、本項ではイタリア語に倣ったカテリーナで表記する。
rdf:langString Catharina van Siena (Siena, 25 maart 1347 – Rome, 29 april 1380) is een van de beroemdste mystici van de Rooms-Katholieke Kerk. Daarbij had zij ook nog een grote invloed op de politiek van het 14e-eeuwse Europa.
rdf:langString Catarina de Siena T.O.S.D., nascida Caterina Benincasa (Siena, 25 de março de 1347 – Roma, 29 de abril de 1380), foi uma terceira da Ordem dos Pregadores (dominicanos), filósofa escolástica e teóloga do século XIV. Lutou arduamente para trazer o papado de Gregório XI de volta para Roma durante o chamado "Cisma do Ocidente", um período de quase quarenta anos no qual se estabeleceu o papado de Avinhão, e também foi fundamental para a restauração da paz entre as cidades-estado italianas. Nascida em Siena, ela cresceu lá e queria muito cedo se consagrar a Deus, contra a vontade de seus pais. Ela se juntou às irmãs da Penitência de São Domingos e fez seus votos lá. Muito rapidamente marcada por fenômenos místicos, como estigma e casamento místico, ela se deu a conhecer. Ela acompanhou o capelão dominicano ao papa em Avignon, como embaixadora de Florença, uma cidade em guerra com o papa. Sua influência no papa Gregório XI desempenha um papel comprovado em sua decisão de deixar Avignon para Roma. Ela é então enviada por ele para negociar a paz com Florença. Gregório XI morto e com a paz concluída, ela voltou a Siena. Ela dita aos secretários seu conjunto de tratados espirituais O Diálogo. Catarina de Siena é uma das figuras mais destacadas do catolicismo medieval, pela forte influência que teve na história do papado. Ela está por trás do retorno do papa de Avignon a Roma e, em seguida, realizou inúmeras missões confiadas pelo papa, algo bastante raro para uma simples freira na Idade Média. Ela também influenciou fortemente Santa Rosa de Lima. O grande cisma do Ocidente levou Catarina de Siena a ir a Roma com o papa. Ela enviou numerosas cartas aos príncipes e cardeais, para promover a obediência ao Papa Urbano VI e defender o que ela chamou de "vaso da Igreja". Ela morre 29 de abril de 1380, exausta por suas penitências. Urbano VI celebra seu funeral e enterro na Basílica de Santa Maria sopra Minerva, em Roma. Desde 18 de junho de 1866, ela é padroeira da Itália juntamente com São Francisco de Assis. Em 3 de outubro de 1970, Catarina foi proclamada Doutora da Igreja pelo Papa Paulo VI e, em 1 de outubro de 1999, João Paulo II nomeou-a uma das seis padroeiras da Europa, juntamente com São Bento, Santos Cirilo & Metódio, Santa Brígida da Suécia e Santa Teresa Benedita da Cruz (Edith Stein).
rdf:langString Katarzyna ze Sieny wł. Caterina Benincasa (ur. 25 marca 1347 w Sienie, zm. 29 kwietnia 1380 w Rzymie) – włoska tercjarka dominikańska, mistyczka, katolicka święta, doktor Kościoła i patronka Europy.
rdf:langString Katarina av Siena (Caterina da Siena), född Caterina di Jacopo di Benincasa 25 mars 1347 i Siena, död 29 april 1380 i Rom, var en italiensk dominikannunna och mystiker. Hon vördas som helgon inom Romersk-katolska kyrkan med festdag 29 april. År 1970 utnämndes hon till kyrkolärare.
rdf:langString 锡耶纳的圣加大利纳(義大利語:Santa Caterina da Siena, 1347年3月25日-1380年4月29日),意大利錫耶納人,14世纪天主教女圣人,天主教教会圣师。她是道明會会士,經院哲學的哲學家和神學家。她曾經幫助额我略十一世把圣座的教廷由法國亞維農遷回意大利羅馬,并促使意大利各城国间建立和平。1939年教宗庇护十二世将其与阿西西的聖方濟各一同定為意大利的主保聖人。1970年10月3日被教宗保禄六世封为教会圣师(Dottore della Chiesa)。1999年10月1日,教宗若望保祿二世在歐洲主教大會開幕宣佈圣加大利纳,連同瑞典的和,為歐洲的女主保聖人。
rdf:langString Екатери́на Сие́нская (устар. Катарина Сьенская, итал. Caterina da Siena; урождённая Катерина ди Бенинкаса, итал. Caterina Benincasa; Caterina di Giacomo di Benincasa; 25 марта 1347, Сиена — 29 апреля 1380, Рим) — терциарка (монахиня в миру) доминиканского ордена, итальянская религиозная деятельница и писательница позднего Средневековья, оставившая множество писем и мистическое сочинение «Диалоги о Провидении Божьем». Занималась активной политической и миротворческой деятельностью, способствовала возвращению пап в Рим из Авиньонского пленения, убедив Григория XI перенести Святой Престол обратно в Италию. Вела чрезвычайно аскетический образ жизни и имела видения, из которых особо известны мистическое обручение и стигматизация. Причислена к лику святых Католической церковью, является одной из самых почитаемых святых женщин в католицизме, признана одной из четырёх женщин-Учителей Церкви. Своими сочинениями к концу XIV века Екатерина завершила дело превращения итальянского языка в литературный, предпринятое Данте в начале века, доказав, что народный язык — volgare — также может быть языком богословия и мистики. Стала первой женщиной, которой впервые за долгое время разрешили проповедовать в церкви, нарушив завет апостола Павла, который запрещал женщинам проповедовать и обращаться к собраниям.
rdf:langString Катерина Сієнська (італ. Caterina da Siena; 25 березня 1347, Сієна — 29 квітня 1380, Рим) — домініканська терціарка, учителька Церкви, християнська свята епохи Середньовіччя. Покровителька Європи. Катерина Сієнська відома не лише своїми містичними переживаннями, але й активною участю в суспільному житті свого часу, в оновленні церкви та суспільства. Займалася активною політичною та миротворчою діяльністю, сприяла поверненню пап в Рим з Авіньонського полону, переконавши Григорія XI перенести Святий Престол назад до Рима.
rdf:langString habit of a Dominican tertiary, ring, lily, cherubim, crown of thorns, stigmata, crucifix, book, heart, skull, dove, rose, miniature church, miniature ship bearing Papal coat of arms
rdf:langString against fire; bodily ills; people ridiculed for their piety; nurses; sick people; miscarriages; Europe; Italy; Diocese of Allentown, Pennsylvania, USA; Bambang, Nueva Vizcaya, Philippines; Samal, Bataan, Philippines
xsd:date 1460-12-29
xsd:date 1461-06-29
xsd:nonNegativeInteger 50674
xsd:gYear 1347
xsd:gYear 1380
rdf:langString Doctor of the Church,Virgin

data from the linked data cloud