Capability approach

http://dbpedia.org/resource/Capability_approach an entity of type: Thing

. rdf:langString
The capability approach (also referred to as the capabilities approach) is a normative approach to human welfare that concentrates on the actual capability of persons to achieve lives they value rather than solely having a right or freedom to do so. It was conceived in the 1980s as an alternative approach to welfare economics. In this approach, Amartya Sen and Martha Nussbaum combine a range of ideas that were previously excluded from (or inadequately formulated in) traditional approaches to welfare economics. The core focus of the capability approach is improving access to the tools people use to live a fulfilling life. rdf:langString
El enfoque basado en las capacidades (también se conoce como el enfoque de capacidades) es una teoría económica que se concibió en la década de 1980 como un enfoque alternativo a la economía del bienestar.​ En este enfoque, Amartya Sen reúne una serie de ideas que anteriormente estaban excluidas de (o inadecuadamente formuladas en) los enfoques tradicionales a la economía del bienestar. El objetivo principal del enfoque de las capacidades es en lo que los individuos son capaces de hacer. rdf:langString
L'enfocament de desenvolupament humà, enfocament basat en les capacitats, creació de capacitats o teoria de les capacitats és una teoria econòmica concebuda als anys 1980 com a alternativa a la de l'estat del benestar i que a partir dels anys 90, i més encara al segle xxi, ha influenciat la ideologia i les actuacions dels anomenats nous moviments socials. L'any 1997, la UNESCO es va basar en les capacitats per fer el primer intent de definició i descripció d'ètica global, amb nous indicadors econòmics. Les noves economies (economies alternatives, economies feministes, etc.) proposen invertir en les capacitats de les persones i el compromís ètic de la cooperació per produir riquesa individual i col·lectiva, o social (win-win). rdf:langString
Der Befähigungsansatz oder Verwirklichungschancenansatz (auch Fähigkeitenansatz, englisch Capability Approach) ist ein Konzept, das der Darstellung und Messung der individuellen und gesellschaftlichen Wohlfahrt dient. Es wurde im Ursprung von dem indischen Ökonomen und Träger des Alfred-Nobel-Gedächtnispreises für Wirtschaftswissenschaften Amartya Sen ab 1979 entwickelt und in verschiedenen von den Vereinten Nationen unterstützten Projekten weiter ausgebaut. Der Befähigungsansatz liefert die theoretischen Grundlagen für den Index der menschlichen Entwicklung und den – seit 2010 durch den Index der mehrdimensionalen Armut abgelösten – Human Poverty Index, über die in den Weltentwicklungsberichten seit 1990 und zunehmend in anderen Berichterstattungen über Wohlstand und Armut Rechenschaft ab rdf:langString
Une « capabilité » (anglicisme), de l'anglais "capability", ou « capacité » ou « liberté substantielle » est, suivant la définition qu’en propose Amartya Sen, la possibilité effective qu’un individu a de choisir diverses combinaisons de « mode de fonctionnement ». Les « modes de fonctionnement » sont par exemple se nourrir, se déplacer, avoir une éducation, participer à la vie politique. Nicolas Journet synthétise le concept d’Amartya Sen en indiquant que la « capabilité » est « la possibilité pour les individus de faire des choix parmi les biens qu’ils jugent estimables et de les atteindre effectivement ». Il affirme que ce terme de « capabilité » contient, à lui seul, l’essentiel de la théorie de la justice sociale développée par Amartya Sen, et que « son écho auprès des instances intern rdf:langString
Capacità è un concetto legato all'economia del benessere che si riferisce all'abilità delle persone di fare o essere quello che desiderano fare o essere. L'approccio per capacità mira a restituire dignità alla persona attraverso la centralità dell'essere umano.L'insieme delle capacità individuali è composto da opportunità, abilità e dalla loro interazione con l'accesso alle risorse.Capability significa in italiano capacità, ed è proprio da questo concetto che esso si sviluppa, ovvero dalla capacità delle persone di riuscire a fare o essere quello che desiderano fare o essere. Sul piano teorico il framework delle capability aiuta a superare alcuni dei limiti caratteristici dei principali modelli utilizzati nel campo della disabilità. Questo approccio sposta il focus dalle specificità della rdf:langString
ケイパビリティアプローチ、潜在能力アプローチ(せんざいのうりょく、英: capability approach)とは、厚生経済学の領域においてアマルティア・センにより1980年代に提案されたアプローチである。 センはこのアプローチにおいて、当時は厚生経済学において除外されていた(一般には軽視されていた)伝統的なアプローチのアイディアを世に広めた。潜在能力アプローチの中心となる要素は、個人らが何が可能になるかという点である。 センは当初は能力を評価する要素について、以下の5つを主張した。 人間の幸福についてのアプローチにおいて、選択の自由と個人の異質性がいかに重要であるかを述べたものである。着目すべきは、このアプローチが従来のミクロ経済学のにおける選択理論を元にしたもので、その概念的基礎は既存の議論を経たもので効用をベースに論じられている点である。 rdf:langString
rdf:langString نظرية القدرة
rdf:langString Enfocament basat en les capacitats
rdf:langString Befähigungsansatz
rdf:langString Capability approach
rdf:langString Enfoque basado en las capacidades
rdf:langString Capabilité
rdf:langString Capacità (economia)
rdf:langString 潜在能力アプローチ
xsd:integer 3674777
xsd:integer 1117803577
rdf:langString .
rdf:langString L'enfocament de desenvolupament humà, enfocament basat en les capacitats, creació de capacitats o teoria de les capacitats és una teoria econòmica concebuda als anys 1980 com a alternativa a la de l'estat del benestar i que a partir dels anys 90, i més encara al segle xxi, ha influenciat la ideologia i les actuacions dels anomenats nous moviments socials. L'any 1997, la UNESCO es va basar en les capacitats per fer el primer intent de definició i descripció d'ètica global, amb nous indicadors econòmics. Les noves economies (economies alternatives, economies feministes, etc.) proposen invertir en les capacitats de les persones i el compromís ètic de la cooperació per produir riquesa individual i col·lectiva, o social (win-win). El premi Nobel d'economia Amartya Sen aporta un conjunt d'idees que prèviament havien estat excloses o havien estat formulades d'una manera no adient als enfocaments tradicionals de l'economia del benestar. El nucli de la teoria del desenvolupament de les capacitats personals es basa en el que pot fer cada persona, què és capaç de fer per a millorar i enriquir l'economia i el benestar individual i social. Altres pensadors es plantegen també les exigències ètiques i morals en un món globalitzat i destaquen valors com la confiança, la transparència, la co-responsabilitat, el capital social i l'ambiental. Sen defineix l'ésser humà com una síntesi de necessitats i de capacitats humanes, en comptes de centrar-se en les capacitats productives de l'antiga economia mercantilista, entenent que un govern que actuï amb justícia i intel·ligència respon a les necessitats ciutadanes amb justícia i eficiència, en contraposició a actuacions eficients segons l'economia clàssica tradicional, que no són intel·ligents i acaben no sent ni tan sols efectives. La teoria diu que promovent i ampliant les oportunitats de les persones, expandint permanentment les seves capacitats humanes i llibertats, és com creix i es desenvolupa l'economia. Una societat que potencia les capacitats dels seus integrants, segons ell, les desenvolupa i les considera una veritable riquesa per a ella.
rdf:langString Der Befähigungsansatz oder Verwirklichungschancenansatz (auch Fähigkeitenansatz, englisch Capability Approach) ist ein Konzept, das der Darstellung und Messung der individuellen und gesellschaftlichen Wohlfahrt dient. Es wurde im Ursprung von dem indischen Ökonomen und Träger des Alfred-Nobel-Gedächtnispreises für Wirtschaftswissenschaften Amartya Sen ab 1979 entwickelt und in verschiedenen von den Vereinten Nationen unterstützten Projekten weiter ausgebaut. Der Befähigungsansatz liefert die theoretischen Grundlagen für den Index der menschlichen Entwicklung und den – seit 2010 durch den Index der mehrdimensionalen Armut abgelösten – Human Poverty Index, über die in den Weltentwicklungsberichten seit 1990 und zunehmend in anderen Berichterstattungen über Wohlstand und Armut Rechenschaft abgelegt wird. Ziel des Befähigungsansatzes ist es, den Wohlstand in einer Gesellschaft mit mehreren Kenngrößen zu erfassen – bis dahin war es in der Wohlfahrtsökonomik üblich, eine Einkommens­größe als eindimensionalen Maßstab zu verwenden. Im Vordergrund steht die Frage, was der Mensch für ein gutes, erfüllendes Leben benötigt. Materielle Güter und Ressourcen werden für diesen Zweck als wichtige Mittel – aber nicht als Selbstzweck – betrachtet. Darüber hinaus geht es um Befähigungen (gleichbedeutend: Verwirklichungschancen), über die der Mensch verfügen muss, damit er sein Leben erfolgreich gestalten kann. Die Frage nach den Befähigungen geht über die Konzepte, die sich auf den Lebensstandard und die Menschenrechte konzentrieren, insoweit hinaus, als sie die Forderung an die Gesellschaft beinhaltet, aktiv zur Entwicklung eines besseren Lebens aller ihrer Mitglieder beizutragen. Der Ansatz ist geeignet, Ungleichheit und Armut mehrdimensional unter Berücksichtigung verschiedener Einflussfaktoren zu beschreiben und Zielsetzungen sowie deren Erreichung für gesellschaftliche Entwicklungen darzustellen. Aus diesem Grunde wird der Ansatz insbesondere in der Entwicklungspolitik sowie in Hinblick auf die soziale Gerechtigkeit zunehmend diskutiert und verwendet. Bei der Entwicklung des Konzepts hat Sen mit dem Entwicklungsprogramm der Vereinten Nationen und weiteren Einrichtungen der Vereinten Nationen zusammengearbeitet. An seinen Forschungen waren unter anderem die Moralphilosophin Martha Nussbaum, der Entwicklungsökonom und der Wirtschaftstheoretiker beteiligt. Zur weiteren Verbreitung des Konzepts haben Sen und Nussbaum im Jahr 2004 die Human Development and Capability Association gegründet, eine Organisation, der schon nach wenigen Jahren über 700 Wissenschaftler in über 40 Ländern angehörten.
rdf:langString The capability approach (also referred to as the capabilities approach) is a normative approach to human welfare that concentrates on the actual capability of persons to achieve lives they value rather than solely having a right or freedom to do so. It was conceived in the 1980s as an alternative approach to welfare economics. In this approach, Amartya Sen and Martha Nussbaum combine a range of ideas that were previously excluded from (or inadequately formulated in) traditional approaches to welfare economics. The core focus of the capability approach is improving access to the tools people use to live a fulfilling life.
rdf:langString El enfoque basado en las capacidades (también se conoce como el enfoque de capacidades) es una teoría económica que se concibió en la década de 1980 como un enfoque alternativo a la economía del bienestar.​ En este enfoque, Amartya Sen reúne una serie de ideas que anteriormente estaban excluidas de (o inadecuadamente formuladas en) los enfoques tradicionales a la economía del bienestar. El objetivo principal del enfoque de las capacidades es en lo que los individuos son capaces de hacer.
rdf:langString Une « capabilité » (anglicisme), de l'anglais "capability", ou « capacité » ou « liberté substantielle » est, suivant la définition qu’en propose Amartya Sen, la possibilité effective qu’un individu a de choisir diverses combinaisons de « mode de fonctionnement ». Les « modes de fonctionnement » sont par exemple se nourrir, se déplacer, avoir une éducation, participer à la vie politique. Nicolas Journet synthétise le concept d’Amartya Sen en indiquant que la « capabilité » est « la possibilité pour les individus de faire des choix parmi les biens qu’ils jugent estimables et de les atteindre effectivement ». Il affirme que ce terme de « capabilité » contient, à lui seul, l’essentiel de la théorie de la justice sociale développée par Amartya Sen, et que « son écho auprès des instances internationales et des acteurs du développement humain en fait aujourd’hui une des raisons pour lesquelles le développement d’un pays ne se mesure plus seulement à l’aide du PIB par habitant ». L’approche des capabilités a par la suite connu d’importants développements, notamment dans les travaux de la philosophe Martha Nussbaum, qui relie l’approche des capabilités et la politique du care (mot anglais signifiant "soin") proposée par Joan Tronto, et souligne l’ancrage de cette approche dans la tradition de pensée libérale (anglo-saxonne) en même temps que son inspiration marxiste. Chez Amartya Sen, la notion prend racine dans la théorie du choix social ainsi que dans la philosophie morale et dans la philosophie de l'action analytique.
rdf:langString ケイパビリティアプローチ、潜在能力アプローチ(せんざいのうりょく、英: capability approach)とは、厚生経済学の領域においてアマルティア・センにより1980年代に提案されたアプローチである。 センはこのアプローチにおいて、当時は厚生経済学において除外されていた(一般には軽視されていた)伝統的なアプローチのアイディアを世に広めた。潜在能力アプローチの中心となる要素は、個人らが何が可能になるかという点である。 センは当初は能力を評価する要素について、以下の5つを主張した。 1. * 人の長所を評価する際での、真の自由の重要性(The importance of real freedoms in the assessment of a person's advantage) 2. * 資源を価値ある活動に変換する能力が、個人によって違うこと(Individual differences in the ability to transform resources into valuable activities) 3. * 幸せを感じる活動は、多変量な性質をもつこと(The multi-variate nature of activities giving rise to happiness) 4. * 人の厚生を評価する上での、物質的なものと非物質的なもののバランス(A balance of materialistic and nonmaterialistic factors in evaluating human welfare) 5. * 社会における機会分布の考慮(Concern for the distribution of opportunities within society) 人間の幸福についてのアプローチにおいて、選択の自由と個人の異質性がいかに重要であるかを述べたものである。着目すべきは、このアプローチが従来のミクロ経済学のにおける選択理論を元にしたもので、その概念的基礎は既存の議論を経たもので効用をベースに論じられている点である。
rdf:langString Capacità è un concetto legato all'economia del benessere che si riferisce all'abilità delle persone di fare o essere quello che desiderano fare o essere. L'approccio per capacità mira a restituire dignità alla persona attraverso la centralità dell'essere umano.L'insieme delle capacità individuali è composto da opportunità, abilità e dalla loro interazione con l'accesso alle risorse.Capability significa in italiano capacità, ed è proprio da questo concetto che esso si sviluppa, ovvero dalla capacità delle persone di riuscire a fare o essere quello che desiderano fare o essere. Sul piano teorico il framework delle capability aiuta a superare alcuni dei limiti caratteristici dei principali modelli utilizzati nel campo della disabilità. Questo approccio sposta il focus dalle specificità della situazione invalidante alla ricerca dell'uguaglianza in termini di opportunità.I tre più rilevanti modelli utilizzati nell'ambito della disabilità sono quello individuale o medico, il modello sociale e il modello ICF (International Classification of Functioning, Disability and Health) .
xsd:nonNegativeInteger 74107

data from the linked data cloud