Canticle of the Sun
http://dbpedia.org/resource/Canticle_of_the_Sun an entity of type: Thing
Der Sonnengesang ist ein Gebet, das Franz von Assisi im 13. Jahrhundert verfasste. Es preist die Schönheit der Schöpfung und dankt Gott dafür. Dieser Hymnus gilt als ältestes Zeugnis italienischer Literatur.
rdf:langString
Pieśń słoneczna, także Pochwała stworzenia − kantyk religijny z XIII wieku, najstarszy zabytek poezji w języku włoskim (volgare), modlitwa autorstwa św. Franciszka z Asyżu.
rdf:langString
El Càntic del germà Sol, també conegut com el Càntic de les criatures o Laudes Creaturarum (Lloances de les criatures), és una cançó o pregària composta per Sant Francesc d'Assís. Va ser escrita en un dialecte d'Úmbria de l'italià, però des de llavors ha estat traduïda a molts idiomes. Es creu que és una de les primeres obres de la literatura, si no la primera, escrita en italià.
rdf:langString
Pán tvorstva (někdy uváděná jako Laudes Creaturarum - Chvála stvoření, Píseň bratra Slunce atd.) je duchovní píseň složená sv. Františkem z Assisi. Je psána hrubými, rýmovanými či asonujícími verši ve středověkém hovorovém umbrijském dialektu italštiny, obsahuje ale řadu latinských a francouzských slov. Jde o jedno z prvních literárních děl psaných v italštině. Byla napsána patrně v průběhu roku 1224 v San Damianu, kde se sv. František léčil ze své nemoci. Píseň shrnuje a vyjadřuje Františkovu spiritualitu a pokoru, jde o chválu Pána, využívající jednak tradiční biblická epiteta, a jednak originální "chválu Boha skrze všechna jeho stvoření". V jednotlivých slokách jsou tedy oslovováni a chváleni "pan bratr Slunce, sestra Luna s hvězdami, bratr Vítr, sestra Voda, bratr Oheň, matka Země", dá
rdf:langString
The Canticle of the Sun, also known as Laudes Creaturarum (Praise of the Creatures) and Canticle of the Creatures, is a religious song composed by Saint Francis of Assisi. It was written in an Umbrian dialect of Italian but has since been translated into many languages. It is believed to be among the first works of literature, if not the first, written in the Italian language. The Canticle of the Sun is first mentioned in the Vita Prima of Thomas of Celano in 1228.
rdf:langString
La kantiko de la kreitaĵoj (ankaŭ latine : «Canticus» aŭ «Laudes Creaturarum»), nomita ankaŭ «Cantico di Frate Sole» (Kantiko de Frato Suno), estas la plej antikva versaĵo de la Itala literaturo. La aŭtoro estas Francisko el Asizo; laŭtradicie ĝia redaktado reirus al du jaroj antaŭ la forpaso de la Sanktulo, okazinta en 1226. Pli probablas tamen kio raportita de la biografioj pri Francisko, laŭ kiuj la kantiko estis kreskigita en tri diversaj momentoj.
rdf:langString
El Cántico de las criaturas (en italiano: Cantico delle creature; en latín: Laudes Creaturarum), también conocido como Cántico del hermano sol, es un cántico religioso cristiano compuesto por San Francisco de Asís en dialecto umbro a finales del año 1224 o principios del 1225, poco antes de su muerte. Francisco se encontraba enfermo y casi ciego, fuertemente decepcionado por la marcha de la orden que había fundado. En una noche de tormento espiritual salió de su choza y elaboró el cántico como expresión de alabanza a todas las criaturas terrenales así como a las fuerzas de la naturaleza. El texto contiene además algunos elementos de la lengua latina, toscana e italiana. Es considerado como una de las primeras obras escritas en lengua italiana.De acuerdo con la tradición, este cántico fue
rdf:langString
Laudes Creaturarum (en latin, Cantique des Créatures en français, connu aussi sous le nom de Cantico di Frate Sole en italien ou Cantique de frère Soleil en français), est un chant religieux composé par saint François d'Assise au début du XIIIe siècle. Il a été écrit en dialecte italien de l'Ombrie, mais a depuis été traduit dans de nombreuses langues. On pense qu'il figure parmi les premières œuvres de littérature écrite en italien moderne, si ce n'est la première. La musique d'origine est perdue.
rdf:langString
Il Cantico delle creature (Canticum o Laudes Creaturarum), anche noto come Cantico di Frate Sole, è un cantico di San Francesco d'Assisi composto intorno al 1224. È il testo poetico più antico della letteratura italiana di cui si conosca l'autore (ma non il testo più antico in assoluto, che è l'anonimo Quando eu stava in le tu' cathene, una canzone d'amore databile tra il 1180 e il 1220). Secondo una tradizione, la sua stesura risalirebbe a due anni prima della sua morte, avvenuta nel 1226. È comunque più probabile che, come riportano le biografie di Francesco, la composizione sia stata scritta in tre momenti diversi.
rdf:langString
Het Zonnelied (Italiaans: Cantico del Frate Sole) is een gebed uit de rooms-katholieke traditie geschreven door de heilige Franciscus van Assisi. Dit is het eerste lied dat in het Italiaans (in een Umbrisch dialect) werd geschreven. De tweede encycliek van paus Franciscus (2015) heeft als titel Laudato Si', naar de begintekst van de coupletten.
rdf:langString
O Cântico das Criaturas (em italiano: Cantico delle creature; em latim: Laudes Creaturarum), também conhecido como Cântico do Irmão Sol(italiano: Cantico di Frate Sole) é uma cristã composta por Francisco de Assis. Escrita no dialeto da Úmbria, acredita-se que esteja entre as primeiras obras escritas no idioma italiano. Historicamente, o Cântico das Criaturas foi mencionado pela primeira vez na Vita Prima de Tomás de Celano, em 1228. No século XX, a peça foi musicada pela compositora russa Sofia Gubaidulina, e dedicada ao violoncelista Mstislav Rostropovich.
rdf:langString
Solsången eller Sången om broder Sol, Il Cantico del Sole (Cantico della Creature) är en dikt av Franciskus av Assisi från omkring 1225. Dikten är en av de första som är skrivna på italienska. Enligt traditionen framfördes den första gången vid Franciskus dödsbädd, och den sista strofen om syster Död antas ha tillkommit strax dessförinnan.[källa behövs] Påve Franciskus miljöencyklika från 2015 har lånat sitt namn från Franciskus solsång; titeln betyder "lovad vare".
rdf:langString
rdf:langString
Càntic del germà Sol
rdf:langString
Píseň tvorstva
rdf:langString
Sonnengesang (Franz von Assisi)
rdf:langString
Kantiko de la Kreitaĵoj
rdf:langString
Canticle of the Sun
rdf:langString
Cántico de las criaturas
rdf:langString
Cantique des créatures
rdf:langString
Cantico delle creature
rdf:langString
Zonnelied
rdf:langString
Pieśń słoneczna
rdf:langString
Cântico das Criaturas
rdf:langString
Franciskus solsång
xsd:integer
1715614
xsd:integer
1084058137
rdf:langString
El Càntic del germà Sol, també conegut com el Càntic de les criatures o Laudes Creaturarum (Lloances de les criatures), és una cançó o pregària composta per Sant Francesc d'Assís. Va ser escrita en un dialecte d'Úmbria de l'italià, però des de llavors ha estat traduïda a molts idiomes. Es creu que és una de les primeres obres de la literatura, si no la primera, escrita en italià. El Càntic del germà Sol és una pregària a Déu donant-li gràcies per les obres de la seva Creació, com el "germà foc" i la "germana aigua". És una afirmació de la teologia personal de Francesc que sovint fa referència als animals com a germans i germanes, rebutjant l'acumulació material i les comoditats sensuals en favor de la "Dama Pobresa". Sant Francesc es diu que va compondre la major part del càntic a finals de 1224 mentre es recuperava d'una malaltia en , en una petita casa de camp que havia estat construïda per a ell per Santa Clara i altres dones del seu Orde de Germanes Pobres. Segons la tradició, la primera vegada que es va cantar complet va ser per Francesc i els germans Àngel i Lleó, dos dels seus companys originals, en el llit de mort de Francesc, on el vers final lloant la "germana mort" va haver estat afegit pocs minuts abans. Una llegenda posa l'accent en el topos de "brillantor" dient que Francesc no va escriure el Càntic físicament, a causa de la seva ceguesa per una malaltia ocular; però el va dictar veient la natura a través de l'ull de la ment. El pare Eric Doyle va escriure: "Encara que estava físicament cec, va ser capaç de veure amb més claredat que mai amb l'ull interior de la seva ment. Amb una claredat sense precedents que percebia la unitat bàsica de tota la creació i el seu propi lloc com a frare enmig de les criatures de Déu. El seu amor incondicional per totes les criatures, grans i petites, s'havia convertit en la unitat del seu propi cor. Estava tan obert a la realitat que va trobar un lloc com casa seva en el seu cor i que era casa seva a tot arreu i en qualsevol lloc. Era un centre de comunió amb totes les criatures".El Càntic del germà Sol s'esmenta per primera vegada en la Vita Prima de Tomàs de Celano en 1228.
rdf:langString
Pán tvorstva (někdy uváděná jako Laudes Creaturarum - Chvála stvoření, Píseň bratra Slunce atd.) je duchovní píseň složená sv. Františkem z Assisi. Je psána hrubými, rýmovanými či asonujícími verši ve středověkém hovorovém umbrijském dialektu italštiny, obsahuje ale řadu latinských a francouzských slov. Jde o jedno z prvních literárních děl psaných v italštině. Byla napsána patrně v průběhu roku 1224 v San Damianu, kde se sv. František léčil ze své nemoci. Píseň shrnuje a vyjadřuje Františkovu spiritualitu a pokoru, jde o chválu Pána, využívající jednak tradiční biblická epiteta, a jednak originální "chválu Boha skrze všechna jeho stvoření". V jednotlivých slokách jsou tedy oslovováni a chváleni "pan bratr Slunce, sestra Luna s hvězdami, bratr Vítr, sestra Voda, bratr Oheň, matka Země", dále "ti, kteří pro Tvou lásku odpouští" a nakonec "sestra Tělesná smrt". Báseň byla mnohokrát zhudebněna, v českém překladu například Pavlem Helebrandem v jeho vánoční zpěvohře Jesličky svatého Františka. Český skladatel Ludvík Vítězslav Čelanský napsal na její námět symfonickou báseň Hymnus slunci (1919). V původním italském originále pak modlitbu zhudebnil Petr Eben pod názvem Cantico delle creature (1987). Ruská skladatelka Sofia Gubajdulina napsala inspirovaná touto modlitbou koncertantní skladbu pro violoncello a ansámbl The Canticle of the Sun (1997) k sedmdesátinám Mstislava Rostropoviče. Parafráze této písně je pak součástí českého katolického kancionálu pod č. 909 Nejvyšší a mocný z vydání roku 1986 v zhudebnění J. Adamce. V roce 2017 měla premiéru Symfonie č. 6 Pavla Zemka-Nováka zhudebňující variantu Chvály stvoření v piemontské variantě textu.
rdf:langString
La kantiko de la kreitaĵoj (ankaŭ latine : «Canticus» aŭ «Laudes Creaturarum»), nomita ankaŭ «Cantico di Frate Sole» (Kantiko de Frato Suno), estas la plej antikva versaĵo de la Itala literaturo. La aŭtoro estas Francisko el Asizo; laŭtradicie ĝia redaktado reirus al du jaroj antaŭ la forpaso de la Sanktulo, okazinta en 1226. Pli probablas tamen kio raportita de la biografioj pri Francisko, laŭ kiuj la kantiko estis kreskigita en tri diversaj momentoj. La kantiko estas laŭdo al Dio kiu fleksiĝas kun kreskanta intenseco kaj energio tra siaj verkoj, fariĝante tiel ankaŭ himno al la vivo; estas, do preĝo en pozitiva perceptado pri la naturo ĉar en la kreita amplekso reflektiĝas la bildo de la Kreinto: el tio devenas la sento de frateco inter la homo kaj tuta kreaĵaro, kiu multe distanciĝas el contemptus mundi (malŝato por la mondo), nome de la foriĝo kaj senvalorigo por la tera mondo, signita de la peko kaj de la sufero, tipa de aliaj religiaj tendencoj mezepokaj (ekzemple ). La kreaĵaro fariĝas tiel grandioza instrumento de laŭdo al la Kreinto, kaj la malŝato fariĝas nur konscio pri la kapablo de la kreitaĵaro kontentigi la homan definitivan bezonon.
rdf:langString
The Canticle of the Sun, also known as Laudes Creaturarum (Praise of the Creatures) and Canticle of the Creatures, is a religious song composed by Saint Francis of Assisi. It was written in an Umbrian dialect of Italian but has since been translated into many languages. It is believed to be among the first works of literature, if not the first, written in the Italian language. The Canticle of the Sun in its praise of God thanks Him for such creations as "Brother Fire" and "Sister Water". It is an affirmation of Francis' personal theology as he often referred to animals as brothers and sisters to Mankind, rejected material accumulation and sensual comforts in favor of "Lady Poverty". Saint Francis is said to have composed most of the canticle in late 1224 while recovering from an illness at San Damiano, in a small cottage that had been built for him by Saint Clare and other women of her Order of Poor Ladies. According to tradition, the first time it was sung in its entirety was by Francis and Brothers Angelo and Leo, two of his original companions, on Francis' deathbed, the final verse praising "Sister Death" having been added only a few minutes before. A legend which emphasizes the topos of "brightness" says he did not physically write the Canticle, because of his blindness from an eye disease; but he dictated it and he did it looking at Nature through the eye of mind. Father Eric Doyle wrote: "Though physically blind, he was able to see more clearly than ever with the inner eye of his mind. With unparalleled clarity he perceived the basic unity of all creation and his own place as a friar in the midst of God's creatures. His unqualified love of all creatures, great and small, had grown into unity in his own heart. He was so open to reality that it found a place to be at home in his heart and he was at home everywhere and anywhere. He was a centre of communion with all creatures". The Canticle of the Sun is first mentioned in the Vita Prima of Thomas of Celano in 1228.
rdf:langString
Der Sonnengesang ist ein Gebet, das Franz von Assisi im 13. Jahrhundert verfasste. Es preist die Schönheit der Schöpfung und dankt Gott dafür. Dieser Hymnus gilt als ältestes Zeugnis italienischer Literatur.
rdf:langString
El Cántico de las criaturas (en italiano: Cantico delle creature; en latín: Laudes Creaturarum), también conocido como Cántico del hermano sol, es un cántico religioso cristiano compuesto por San Francisco de Asís en dialecto umbro a finales del año 1224 o principios del 1225, poco antes de su muerte. Francisco se encontraba enfermo y casi ciego, fuertemente decepcionado por la marcha de la orden que había fundado. En una noche de tormento espiritual salió de su choza y elaboró el cántico como expresión de alabanza a todas las criaturas terrenales así como a las fuerzas de la naturaleza. El texto contiene además algunos elementos de la lengua latina, toscana e italiana. Es considerado como una de las primeras obras escritas en lengua italiana.De acuerdo con la tradición, este cántico fue entonado por primera vez por el propio san Francisco de Asís y por los hermanos León y Ángel, dos de sus compañeros más cercanos. Contrariamente a otros cánticos religiosos de esa época, el Cántico de las criaturas no se enfoca únicamente a Dios, a la Virgen o a otros santos, sino que le agradece al Creador por otras criaturas como el “Hermano Fuego”, la “Hermana Agua”, la “Hermana Tierra” y todas las criaturas del mundo. Mostraba así su creencia de que todo lo creado era obra divina y que todos los seres debían tratarse como “hermanos” y “hermanas”. Además, San Francisco advierte del grave riesgo de irse de este mundo en pecado mortal. Históricamente, el Cántico de las criaturas fue mencionado por primera vez en Vita Prima de Tommaso da Celano, en 1228. Este cántico inspiró al papa Francisco para redactar su encíclica Laudato si' sobre el cuidado de la casa común, también conocida como la «encíclica ecológica».
rdf:langString
Laudes Creaturarum (en latin, Cantique des Créatures en français, connu aussi sous le nom de Cantico di Frate Sole en italien ou Cantique de frère Soleil en français), est un chant religieux composé par saint François d'Assise au début du XIIIe siècle. Il a été écrit en dialecte italien de l'Ombrie, mais a depuis été traduit dans de nombreuses langues. On pense qu'il figure parmi les premières œuvres de littérature écrite en italien moderne, si ce n'est la première. La musique d'origine est perdue. Le cantique commence par les mots « Laudato si' », qui ont été repris en 2015 dans le titre de l'encyclique Laudato si' du pape François « sur la sauvegarde de la maison commune » (c'est-à-dire la sauvegarde de la Création), saint François d'Assise étant pour le Saint-Père « l’exemple par excellence de la protection de ce qui est faible et d'une écologie intégrale ».
rdf:langString
Pieśń słoneczna, także Pochwała stworzenia − kantyk religijny z XIII wieku, najstarszy zabytek poezji w języku włoskim (volgare), modlitwa autorstwa św. Franciszka z Asyżu.
rdf:langString
Het Zonnelied (Italiaans: Cantico del Frate Sole) is een gebed uit de rooms-katholieke traditie geschreven door de heilige Franciscus van Assisi. Dit is het eerste lied dat in het Italiaans (in een Umbrisch dialect) werd geschreven. Franciscus schreef dit gebed aan het einde van zijn leven vermoedelijk in de lente van het jaar 1225, toen hij zwaar ziek lag in San Damiano en de pijnlijke tekenen van stigmata vertoonde. Het Zonnelied bezingt de schepping in termen van broeder en zuster. Opmerkelijk is dat hij in het loflied niet alleen de mooie aspecten van de schepping weergeeft, maar ook ziekte en zelfs dood een plaats in het leven van de christen weet te geven. De tweede encycliek van paus Franciscus (2015) heeft als titel Laudato Si', naar de begintekst van de coupletten.
rdf:langString
Il Cantico delle creature (Canticum o Laudes Creaturarum), anche noto come Cantico di Frate Sole, è un cantico di San Francesco d'Assisi composto intorno al 1224. È il testo poetico più antico della letteratura italiana di cui si conosca l'autore (ma non il testo più antico in assoluto, che è l'anonimo Quando eu stava in le tu' cathene, una canzone d'amore databile tra il 1180 e il 1220). Secondo una tradizione, la sua stesura risalirebbe a due anni prima della sua morte, avvenuta nel 1226. È comunque più probabile che, come riportano le biografie di Francesco, la composizione sia stata scritta in tre momenti diversi. Il Cantico è una lode a Dio e alle sue creature che si snoda con intensità e vigore attraverso le sue opere, divenendo così anche un inno alla vita; è una preghiera permeata da una visione positiva della natura, poiché nel creato è riflessa l'immagine del Creatore: da ciò deriva il senso di fratellanza fra l'uomo e tutto il creato, che molto si distanzia dal contemptus mundi, dal distacco e disprezzo per il mondo terreno, segnato dal peccato e dalla sofferenza, tipico di altre tendenze religiose medievali (come quella instaurata da Jacopone da Todi). La creazione diventa così un grandioso mezzo di lode al Creatore.
rdf:langString
O Cântico das Criaturas (em italiano: Cantico delle creature; em latim: Laudes Creaturarum), também conhecido como Cântico do Irmão Sol(italiano: Cantico di Frate Sole) é uma cristã composta por Francisco de Assis. Escrita no dialeto da Úmbria, acredita-se que esteja entre as primeiras obras escritas no idioma italiano. Ao contrário de outras canções religiosas da época, o Cântico das Criaturas é quase infantil na maneira em que louva Deus agradecendo-o por criações como o "Irmão Fogo" e a "Irmã Água". A letra é uma afirmação da teologia pessoal de Francisco de Assis. Ele frequentemente se referia aos animais como irmãos e irmãs da Humanidade, rejeitava qualquer tipo de acúmulo material e confortos sensuais, em troca da "Senhora Pobreza". Francisco teria composto a maior parte do cântico no fim de 1224, enquanto se recuperava de uma doença em San Damiano, em uma pequena cabana construída para ele por Clara de Assis e outras mulheres pertencentes à sua ordem. De acordo com a tradição, ela teria sido cantada pela primeira vez por São Francisco e pelos irmãos Angelo e Leo, dois de seus companheiros originais, no leito de morte de Francisco, com o verso final que louva a "Irmã Morte" tendo sido acrescentado apenas alguns minutos anteriormente. Historicamente, o Cântico das Criaturas foi mencionado pela primeira vez na Vita Prima de Tomás de Celano, em 1228. No século XX, a peça foi musicada pela compositora russa Sofia Gubaidulina, e dedicada ao violoncelista Mstislav Rostropovich.
rdf:langString
Solsången eller Sången om broder Sol, Il Cantico del Sole (Cantico della Creature) är en dikt av Franciskus av Assisi från omkring 1225. Dikten är en av de första som är skrivna på italienska. Enligt traditionen framfördes den första gången vid Franciskus dödsbädd, och den sista strofen om syster Död antas ha tillkommit strax dessförinnan.[källa behövs] Dikten finns översatt till svenska av bland andra och Olov Hartman. Hartmans översättning tonsattes av Börge Ring och fanns med på LP:n Allting har sin tid, 1979. En annan tonsättning har gjorts av Sofija Gubajdulina. Solsången har även bearbetats till psalmer på svenska. En med namnet Tack, gode Gud, för allt som finns i Den svenska psalmboken 1986 nr 23 och en i Herren Lever 1977 nr 801 med titeln Allt, Herre, lyder dina bud. Påve Franciskus miljöencyklika från 2015 har lånat sitt namn från Franciskus solsång; titeln betyder "lovad vare". Solsången är även namnet på en isländsk dikt, se "Solsången (isländsk dikt)", och ytterligare en annan dikt med samma namn skrevs av Akhenaton.
xsd:nonNegativeInteger
14035
