Byzantine senate
http://dbpedia.org/resource/Byzantine_senate
Σύγκλητος της Κωνσταντινούπολης ή Σενάτον ή Σινάτον (Λατινικά: Senatum) ονομαζόταν δύο δημόσια κτήρια της Κωνσταντινούπολης, τα οποία στέγαζαν το . Πρόκειται για τη Σύγκλητο του Φόρου του Κωνσταντίνου και τη Σύγκλητο του Αυγουσταίου. Στις πηγές εκτός από τις πιο πάνω ονομασίες απαντώνται και οι πιο κάτω: Σενάτα (τα), βουλευτήριον και μεγάλη βουλή.
rdf:langString
동로마 원로원(고대 그리스어: Σύγκλητος)는 동로마 제국의 원로원으로, 로마 원로원의 후신이다. 4세기에 콘스탄티누스 1세에 의해 성립되었으며, 이후 몇 세기를 지속하였으나 실질적인 권력은 거의 없었다. 원로원은 14세기에 완전히 폐지될 때까지 일종의 명예직으로만 기능했다. 동로마 원로원은 초기에 로마 제국의 동쪽에 살았던 의원들이나 콘스탄티노폴리스로 이주한 의원들, 의원으로 지명된 약간의 공직자로 구성되었다. 콘스탄티누스 1세가 로마에서 콘스탄티노폴리스로 천도했을 때, 그와 함께 가는 모든 의원들에게는 땅과 재산(작물)들을 나누어 주겠다고 약속했고, 이로 인해 상당수의 로마 의원들이 동쪽으로 거주지를 옮겼다. 콘스탄티누스 1세가 처음으로 원로원을 개회했을 때에는 로마의 원로원이라기보다는 안티오케이아 지방의회 느낌이 강했다. 그의 아들인 콘스탄티누스 2세가 동로마 원로원을 지방 의회에서 제국 의회로 격상시켰으나, 동로마 원로원은 여전히 로마의 옛 원로원과 마찬가지로 실질적인 권력은 쥐지 못했다. 콘스탄티누스 2세는 그의 신하들, 동료들, 다양한 관료들에게 원로원 의원직을 수여하며 거의 2,000여 명으로 정원을 늘렸다. 이후 동로마 원로원은 일종의 명예직으로 기능하며 황제의 명을 수행하는 조직으로 여겨졌으며, 10세기 이후 들어서는 거의 재상들의 모임으로 전락하였다. 14세기 중반에 동로마 제국이 크게 무너지자, 원로원도 이 때 완전히 역사 속으로 사라졌다.
rdf:langString
Византийский (Константинопольский) сенат (греч. Σύγκλητος — Синклит; греч. Γερουσία — Герусия) может обозначать два различных понятия: совокупность членов высшего сословия Константинополя, либо законодательный орган, членами которого являлись представители сенаторского сословия. В разные исторические периоды роль этого собрания менялась, бывая как церемониальной, так и весьма значительной. В первом указанном смысле данное понятие присутствует на протяжении всей истории Византии, тогда как политическая роль византийского сената исчезла уже к концу VI века.
rdf:langString
东罗马元老院或拜占庭元老院（希臘語：Σύγκλητος，羅馬化：Synklētos，音译为辛克利托斯，或希臘語：Γερουσία，羅馬化：Gerousia），是羅馬元老院的延续，其在4世纪由君士坦丁一世建立，并存续了多个世纪。尽管理论上具有的权力有限，元老院仍旧变得越来越无关紧要，直到约14世纪最终消失。 东罗马元老院最初由住在帝国东部或是想要移居君士坦丁堡的罗马元老组成，还有其他一部分被任命为元老的官员。君士坦丁向愿意搬到东方的任何罗马元老提供免费的土地和谷物。在君士坦丁建立东部的元老院时，它更像一些重要城市如安条克的议会而非罗马元老院。其子君士坦提烏斯二世将其从市政当局提升为帝国机构的地位，但是君士坦丁堡元老院实质上拥有的权力和罗马的元老院同样有限。君士坦提乌斯二世还将自己的朋友、朝臣以及许多行省官员选拔进元老院，使元老数目达到了两千人。
rdf:langString
مجلس الشيوخ البيزنطي أو مجلس الشيوخ الروماني الشرقي (باليونانية: Σύγκλητος أو Γερουσία)، هو استمرار لمجلس الشيوخ الروماني، الذي أنشأه قسطنطين العظيم في القرن الرابع. لقد صمد لعدة قرون، لكن سلطات مجلس الشيوخ تباينت بشكل كبير خلال تاريخها وتضاءلت تدريجياً حتى اختفائها في نهاية المطاف في حوالي القرن الرابع عشر.
rdf:langString
El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al segle iv per Constantí I. Sobrevisqué com a institució durant diversos segles, però anà perdent rellevància fins a la seva desaparició al segle xiii. Aquest senat pot definir-se més com una espècie de club social que com un òrgan prestigiós amb pes polític, cosa que feu que les famílies senatorials de Constantinoble fossin menys influents que les de l'oest.
rdf:langString
The Byzantine senate or eastern Roman senate (Greek: Σύγκλητος, Synklētos, or Γερουσία, Gerousia) was a continuation of the Roman Senate, established in the 4th century by Constantine I. It survived for centuries, but the senate's powers varied greatly during its history and gradually diminished until its eventual disappearance circa 14th century.
rdf:langString
Der Byzantinische oder Oströmische Senat (altgriechisch Σύγκλητος Synklētos, oder Γερουσία Gerousia) war die Fortführung des Römischen Senats. Er wurde nach der Gründung Konstantinopels im Jahr 330 durch Kaiser Konstantin den Großen eingerichtet. Die Institution des Senats überlebte die Jahrhunderte, wenngleich seine Relevanz kontinuierlich abnahm, bis er im 13. Jahrhundert verschwand. Der östliche Senat existierte bis ins späte 6. Jahrhundert parallel zum weströmischen Senat in Rom, bis dieser sich um 590 auflöste. Fortan war der Senat in Konstantinopel der einzige römische Senat.
rdf:langString
El Senado bizantino fue la continuación del senado romano en el Imperio romano de Oriente, establecido en siglo IV por Constantino I. Sobrevivió como institución, durante varios siglos, pero era cada vez más irrelevante hasta su desaparición en el siglo XIII. Este senado puede definirse más como una especie de club social y un órgano prestigioso con un peso político relativo aunque importante mientras se mantuvo.
rdf:langString
Senat Romawi Timur atau Senat Bizantium (bahasa Yunani: Σύγκλητος, Synklētos, or Γερουσία, Gerousia) merupakan lanjutan dari Senat Romawi. Senat Romawi Timur didirikan pada abad ke-4 oleh Kaisar Konstantinus I dan berdiri selama berabad-abad. Namun, lama kelamaan perannya semakin mengecil dan pada akhirnya menghilang pada abad ke-13.
rdf:langString
Le Sénat byzantin ou Sénat de l’Empire romain d’Orient (en grec Σύγκλητος [Synklētos], ou Γερουσία [Gerousia]) était la réplique, à Constantinople, du Sénat de Rome. Il fut fondé au IVe siècle par l’empereur Constantin lorsque la capitale de l’empire fut transférée de Rome à Constantinople et survécut jusqu’au XIIIe siècle bien que ses pouvoirs, déjà limités au départ, aient pratiquement disparu à la fin.
rdf:langString
Il Senato bizantino, o senato dell'Impero romano d'Oriente (in greco Σύγκλητος, Synklētos, o Γερουσία, Gerousia), è stato un organo istituzionale istituito nel IV secolo da Costantino, operativo a Costantinopoli dal 377 fino al 1453 (caduta dell'Impero Bizantino). Originariamente era formato da senatori romani che si trasferirono a vivere in Oriente, o da alti funzionari bizantini. Costantino offrì terra e grano gratis a tutti i senatori romani che erano disposti a trasferirsi in Oriente. Quando Costantino fondò il Senato orientale a Bisanzio, inizialmente assomigliava ai consigli di città importanti come Antiochia piuttosto che al Senato romano. Suo figlio Costanzo II lo sollevò dalla posizione di municipale a quella di un corpo imperiale, ma il Senato di Costantinopoli aveva essenzialmen
rdf:langString
O senado bizantino ou senado romano oriental, igualmente conhecido como Síncleto (em grego: Σύγκλητος; romaniz.: Synklētos) ou Gerúsia (em grego: Γερουσία; romaniz.: Gerousia), era a continuação do senado romano criada no século IV por Constantino (r. 306–337) em sua nova capital, Constantinopla. A instituição sobreviveu por séculos, mas foi se tornando cada vez mais irrelevante para a política bizantina até desaparecer por completo no século XIV.
rdf:langString
Den bysantinska senaten var, åtminstone nominellt, en arvtagare till den romerska senaten och grundades på 300-talet då Konstantin den store flyttade den romerska huvudstaden till Konstantinopel. Den förde en alltmer tynande tillvaro innan den till slut upphörde att existera på 1200-talet.
rdf:langString
rdf:langString
مجلس الشيوخ البيزنطي
rdf:langString
Senat de l'Imperi Romà d'Orient
rdf:langString
Byzantinischer Senat
rdf:langString
Σύγκλητος (Κωνσταντινούπολη)
rdf:langString
Senado bizantino
rdf:langString
Byzantine senate
rdf:langString
Senat Romawi Timur
rdf:langString
Senato bizantino
rdf:langString
Sénat byzantin
rdf:langString
동로마 원로원
rdf:langString
Senado bizantino
rdf:langString
Сенат Византии
rdf:langString
Bysantinska senaten
rdf:langString
拜占庭元老院
xsd:integer
612407
xsd:integer
1081649906
rdf:langString
El Senat de l'Imperi Romà d'Orient fou la continuació del senat romà en l'Imperi Romà d'Orient, establert al segle iv per Constantí I. Sobrevisqué com a institució durant diversos segles, però anà perdent rellevància fins a la seva desaparició al segle xiii. El senat de l'Imperi Romà d'Orient estava format originalment per senadors romans que havien anat a viure a Constantinoble, així com alguns buròcrates promoguts a senadors. Constantí I oferí terres a qualsevol senador que estigués disposat a traslladar-se a l'est. Originalment, aquest senat comptava amb una autoritat similar a la dels consells municipals de ciutats importants de l'imperi, com ara Antioquia, tot i que després l'emperador Constanci II li atorgà majors funcions, passant de ser un consell municipal a una institució imperial tan poc rellevant com el senat de Roma. Aquest senat pot definir-se més com una espècie de club social que com un òrgan prestigiós amb pes polític, cosa que feu que les famílies senatorials de Constantinoble fossin menys influents que les de l'oest.
rdf:langString
مجلس الشيوخ البيزنطي أو مجلس الشيوخ الروماني الشرقي (باليونانية: Σύγκλητος أو Γερουσία)، هو استمرار لمجلس الشيوخ الروماني، الذي أنشأه قسطنطين العظيم في القرن الرابع. لقد صمد لعدة قرون، لكن سلطات مجلس الشيوخ تباينت بشكل كبير خلال تاريخها وتضاءلت تدريجياً حتى اختفائها في نهاية المطاف في حوالي القرن الرابع عشر. كان مجلس شيوخ الإمبراطورية البيزنطية يتألف في الأصل من أعضاء مجلس الشيوخ الرومان الذين صادف أنهم يعيشون في الشرق، أو أولئك الذين أرادوا الانتقال إلى القسطنطينية، وعدد قليل من البيروقراطيين الآخرين الذين تم تعيينهم في مجلس الشيوخ. قدم قسطنطين الأرض والحبوب المجانية لأي من أعضاء مجلس الشيوخ الرومان الذين كانوا على استعداد للانتقال إلى الشرق. عندما أسس قسطنطين مجلس الشيوخ الشرقي في بيزنطة، كان يشبه في البداية مجالس المدن المهمة مثل أنطاكية بدلاً من مجلس الشيوخ الروماني. قام ابنه قنسطانطيوس الثاني برفعها من منصب بلدية إلى هيئة إمبراطورية، لكن مجلس الشيوخ في القسطنطينية كان له في الأساس نفس السلطات المحدودة مثل مجلس الشيوخ في روما. زاد قنسطانطيوس الثاني عدد أعضاء مجلس الشيوخ إلى 2000 من خلال ضم أصدقائه ورجال الحاشية ومسؤولين إقليميين مختلفين.
rdf:langString
Σύγκλητος της Κωνσταντινούπολης ή Σενάτον ή Σινάτον (Λατινικά: Senatum) ονομαζόταν δύο δημόσια κτήρια της Κωνσταντινούπολης, τα οποία στέγαζαν το . Πρόκειται για τη Σύγκλητο του Φόρου του Κωνσταντίνου και τη Σύγκλητο του Αυγουσταίου. Στις πηγές εκτός από τις πιο πάνω ονομασίες απαντώνται και οι πιο κάτω: Σενάτα (τα), βουλευτήριον και μεγάλη βουλή.
rdf:langString
The Byzantine senate or eastern Roman senate (Greek: Σύγκλητος, Synklētos, or Γερουσία, Gerousia) was a continuation of the Roman Senate, established in the 4th century by Constantine I. It survived for centuries, but the senate's powers varied greatly during its history and gradually diminished until its eventual disappearance circa 14th century. The senate of the Eastern Roman Empire originally consisted of Roman senators who happened to live in the East, or those who wanted to move to Constantinople, and a few other bureaucrats who were appointed to the senate. Constantine offered free land and grain to any Roman senators who were willing to move to the East. When Constantine founded the Eastern senate in Byzantium, it initially resembled the councils of important cities like Antioch rather than the Roman Senate. His son Constantius II raised it from the position of a municipal to that of an imperial body but the senate in Constantinople had essentially the same limited powers as the senate in Rome. Constantius II increased the number of senators to 2,000 by including his friends, courtiers, and various provincial officials.
rdf:langString
Der Byzantinische oder Oströmische Senat (altgriechisch Σύγκλητος Synklētos, oder Γερουσία Gerousia) war die Fortführung des Römischen Senats. Er wurde nach der Gründung Konstantinopels im Jahr 330 durch Kaiser Konstantin den Großen eingerichtet. Die Institution des Senats überlebte die Jahrhunderte, wenngleich seine Relevanz kontinuierlich abnahm, bis er im 13. Jahrhundert verschwand. Der Senat des Oströmischen bzw. Byzantinischen Reiches bestand in den ersten Jahren seiner Existenz aus römischen Senatoren, die im Osten des Reiches lebten, und solchen, die gewillt waren, nach Konstantinopel umzuziehen, sowie schließlich aus einer Reihe von hochrangigen Bürokraten, die vom Kaiser in den Senat aufgenommen worden waren. Konstantin der Große bot jedem weströmischen Senator, der nach Konstantinopel umziehen wollte, eigenes Land und Getreide-Rationen an. Als Konstantin den Senat des Oströmischen Reiches ins Leben gerufen hatte, ähnelte er anfangs allerdings noch eher den Stadträten von wichtigen Städten wie Antiochia als einem regelrechten römischen Senat. Sein Sohn Constantius II. aber erhob den Status des östlichen Senats von einem städtischen zu dem einer kaiserlichen Körperschaft, damit besaß der Senat von Konstantinopel fortan im Wesentlichen die gleichen Befugnisse wie der Senat von Rom, und seine Mitglieder trugen wie die weströmischen den Titel Vir clarissimus. Constantius II. und seine direkten Nachfolger erhöhten die Zahl der Senatoren schrittweise auf über 2000, indem sie Freunden, Höflingen und diversen Provinzbeamten Zutritt zum Senat gewährten. Der östliche Senat existierte bis ins späte 6. Jahrhundert parallel zum weströmischen Senat in Rom, bis dieser sich um 590 auflöste. Fortan war der Senat in Konstantinopel der einzige römische Senat.
rdf:langString
El Senado bizantino fue la continuación del senado romano en el Imperio romano de Oriente, establecido en siglo IV por Constantino I. Sobrevivió como institución, durante varios siglos, pero era cada vez más irrelevante hasta su desaparición en el siglo XIII. El Senado del Imperio romano de Oriente estaba formado originalmente por senadores romanos que fueron a vivir a Constantinopla, y algunos altos funcionarios promovidos a senadores. Constantino I ofreció tierras a cualquier senador que estuviera dispuesto a trasladarse al Este. Originalmente, este Senado contaba con una autoridad similar a la de los concejos municipales de ciudades importantes del Imperio como Antioquía, aunque luego el emperador Constancio II le otorgó mayores funciones, pasando de ser un concejo municipal a una institución imperial como el Senado de Roma durante Bajo Imperio. Este senado puede definirse más como una especie de club social y un órgano prestigioso con un peso político relativo aunque importante mientras se mantuvo.
rdf:langString
Le Sénat byzantin ou Sénat de l’Empire romain d’Orient (en grec Σύγκλητος [Synklētos], ou Γερουσία [Gerousia]) était la réplique, à Constantinople, du Sénat de Rome. Il fut fondé au IVe siècle par l’empereur Constantin lorsque la capitale de l’empire fut transférée de Rome à Constantinople et survécut jusqu’au XIIIe siècle bien que ses pouvoirs, déjà limités au départ, aient pratiquement disparu à la fin. Le Sénat de l’Empire romain d’Orient consistait, à l’origine, en sénateurs romains habitant en cette partie du monde ou en sénateurs de Rome prêts à déménager à Constantinople et à qui Constantin offrit des terres et des rations de grain. S’y ajoutaient divers fonctionnaires nommés à cette assemblée. Lors de sa fondation, le Sénat de Constantinople ressemblait davantage aux assemblées des grandes villes de l’empire comme Antioche, plutôt qu’au Sénat de Rome. Ce fut le fils de Constantin, Constance II, qui l’éleva au rang d’institution de l’empire à l’instar de celui de Rome dont les pouvoirs étaient déjà à cette époque très limités. Comme les sénateurs romains, ceux de Constantinople portaient le titre de clarissimi. Constance II et ses successeurs immédiats portèrent le nombre de sénateurs à 2 000, y faisant entrer leurs amis, courtisans et divers fonctionnaires de province. Jusqu’au début du VIIe siècle, les deux Sénats existèrent en parallèle, après quoi, celui de Constantinople demeura le seul Sénat.
rdf:langString
Senat Romawi Timur atau Senat Bizantium (bahasa Yunani: Σύγκλητος, Synklētos, or Γερουσία, Gerousia) merupakan lanjutan dari Senat Romawi. Senat Romawi Timur didirikan pada abad ke-4 oleh Kaisar Konstantinus I dan berdiri selama berabad-abad. Namun, lama kelamaan perannya semakin mengecil dan pada akhirnya menghilang pada abad ke-13. Senat Kekaisaran Romawi Timur pada awalnya terdiri dari senator Romawi yang tinggal di Timur, atau senator yang pindah ke Konstantinopel dan beberapa birokrat yang ditunjuk Senat. Konstantinus menawarkan tanah dan gandum bagi senator yang berkeinginan untuk pindah ke Timur.
rdf:langString
Il Senato bizantino, o senato dell'Impero romano d'Oriente (in greco Σύγκλητος, Synklētos, o Γερουσία, Gerousia), è stato un organo istituzionale istituito nel IV secolo da Costantino, operativo a Costantinopoli dal 377 fino al 1453 (caduta dell'Impero Bizantino). Originariamente era formato da senatori romani che si trasferirono a vivere in Oriente, o da alti funzionari bizantini. Costantino offrì terra e grano gratis a tutti i senatori romani che erano disposti a trasferirsi in Oriente. Quando Costantino fondò il Senato orientale a Bisanzio, inizialmente assomigliava ai consigli di città importanti come Antiochia piuttosto che al Senato romano. Suo figlio Costanzo II lo sollevò dalla posizione di municipale a quella di un corpo imperiale, ma il Senato di Costantinopoli aveva essenzialmente gli stessi poteri limitati del Senato a Roma. Costanzo II aumentò il numero dei senatori a 2.000 includendo i suoi amici, cortigiani e vari funzionari provinciali.
rdf:langString
동로마 원로원(고대 그리스어: Σύγκλητος)는 동로마 제국의 원로원으로, 로마 원로원의 후신이다. 4세기에 콘스탄티누스 1세에 의해 성립되었으며, 이후 몇 세기를 지속하였으나 실질적인 권력은 거의 없었다. 원로원은 14세기에 완전히 폐지될 때까지 일종의 명예직으로만 기능했다. 동로마 원로원은 초기에 로마 제국의 동쪽에 살았던 의원들이나 콘스탄티노폴리스로 이주한 의원들, 의원으로 지명된 약간의 공직자로 구성되었다. 콘스탄티누스 1세가 로마에서 콘스탄티노폴리스로 천도했을 때, 그와 함께 가는 모든 의원들에게는 땅과 재산(작물)들을 나누어 주겠다고 약속했고, 이로 인해 상당수의 로마 의원들이 동쪽으로 거주지를 옮겼다. 콘스탄티누스 1세가 처음으로 원로원을 개회했을 때에는 로마의 원로원이라기보다는 안티오케이아 지방의회 느낌이 강했다. 그의 아들인 콘스탄티누스 2세가 동로마 원로원을 지방 의회에서 제국 의회로 격상시켰으나, 동로마 원로원은 여전히 로마의 옛 원로원과 마찬가지로 실질적인 권력은 쥐지 못했다. 콘스탄티누스 2세는 그의 신하들, 동료들, 다양한 관료들에게 원로원 의원직을 수여하며 거의 2,000여 명으로 정원을 늘렸다. 이후 동로마 원로원은 일종의 명예직으로 기능하며 황제의 명을 수행하는 조직으로 여겨졌으며, 10세기 이후 들어서는 거의 재상들의 모임으로 전락하였다. 14세기 중반에 동로마 제국이 크게 무너지자, 원로원도 이 때 완전히 역사 속으로 사라졌다.
rdf:langString
Den bysantinska senaten var, åtminstone nominellt, en arvtagare till den romerska senaten och grundades på 300-talet då Konstantin den store flyttade den romerska huvudstaden till Konstantinopel. Den förde en alltmer tynande tillvaro innan den till slut upphörde att existera på 1200-talet. Det östromerska rikets senat bestod ursprungligen av romerska senatorer som råkade leva i rikets östra delar samt de som frivilligt antog Konstantins erbjudande om tilldelning av land och säd till de senatorer som flyttade till den nya huvudstaden Konstantinopel samt ett fåtal andra byråkrater. Konstantins senat hade 300 medlemmar och hade i stort sett samma makt som den romerska senaten, dvs i princip bara honorära uppgifter. Konstantins son Konstantius II ökade antalet senatorer till 2 000 genom att tillsätta vänner, hovmän och representanter från provinserna. Liksom den romerska fungerade den bysantinska senaten i första hand som en prestigefylld sällskapsklubb för de rikaste aristokratin, även om de mest inflytelserika familjerna i Konstantinopel hade mindre makt och var mindre rika än de i Västrom, där senaten på 300-talet också svällt till 2 000 medlemmar. När senaten sammanträdde var det framförallt för ceremoniella uppgifter. Från 200-talet eftersträvade ändå många aristokrater en plats där för att undslippa de skatter och inte minst de samhällsplikter som Diocletianus annars påtvingade dem. Under honom tvingades de tjänstgöra som dekurioner vid kavalleriet. Valens undantog senatorer från sådan militärplikt, men Theodosius tvingade genom ett dekret senatorerna att uppfylla sina samhällsplikter. Vid några tillfällen försökte senaten kappa åt sig verkligt inflytande. 457 erbjöd senatorerna alanen Aspar kejsartronen i tron att de hade makten att fälla ett avgörande i den frågan. 532 stödde ett antal senatorer upprorsmakarna i Nikaupproret mot Justinianus, som med sin enkla bakgrund varken gillade eller hade förtroende för de rika senatorerna. Justinianus betraktade senaten mest som en inkomstkälla och fråntog senatorerna deras tidigare plikter att övervaka offentliga byggprojekt, matdistribution m.m. som han förvandlade till kejserliga ärenden. Böldpestepidemin 541 kostade många senatorer livet och den ekonomiska nedgången som följde decimerade ytterligare deras antal. Många av de senatorer som sedan återstod fick se sina tillgångar konfiskerade av kejsaren. Den bysantinska senaten var en av de sista latin-språkiga institutionerna i det gradvis alltmer grekiska riket och med senatens minskade inflytande förföll även den klassiska, romerska bildningen och litteraturen. Eftersom grekerna in lade samma tonvikt vid ärftliga titlar som romarna gjort förlorade senaten den prestigefulla betydelse den hade i det romerska riket. Men senaten överlevde, åtminstone till namnet, och med "senaten" avsåg man på 600-talet de rikaste aristokraterna som, i den mån de över huvud taget sammanträdde, bara möttes för att genom en ceremoni officiellt erkänna en ny kejsare. Som titel fanns "senator" fortfarande kvar ännu på 1100-talet, då den kunde köpas av alla som hade råd oavsett samhällsklass, men efter det fjärde korstågets härjningar 1204-1261 tycks titeln helt ha upphört att existera.
rdf:langString
Византийский (Константинопольский) сенат (греч. Σύγκλητος — Синклит; греч. Γερουσία — Герусия) может обозначать два различных понятия: совокупность членов высшего сословия Константинополя, либо законодательный орган, членами которого являлись представители сенаторского сословия. В разные исторические периоды роль этого собрания менялась, бывая как церемониальной, так и весьма значительной. В первом указанном смысле данное понятие присутствует на протяжении всей истории Византии, тогда как политическая роль византийского сената исчезла уже к концу VI века.
rdf:langString
O senado bizantino ou senado romano oriental, igualmente conhecido como Síncleto (em grego: Σύγκλητος; romaniz.: Synklētos) ou Gerúsia (em grego: Γερουσία; romaniz.: Gerousia), era a continuação do senado romano criada no século IV por Constantino (r. 306–337) em sua nova capital, Constantinopla. A instituição sobreviveu por séculos, mas foi se tornando cada vez mais irrelevante para a política bizantina até desaparecer por completo no século XIV. O senado do Império Romano do Oriente originalmente consistia de senadores romanos que por acaso vivessem no oriente ou os que haviam se mudado para Constantinopla, além de outros burocratas que eram nomeados para função de senador. Constantino ofereceu terras e grãos para os senadores que quisessem se mudar para o oriente. Quando o imperador fundou o senado do oriente em Bizâncio, as primeiras sessões se pareciam mais com os conselhos locais de cidades importantes como Antioquia do que com o senado romano. Seu filho, Constâncio II (r. 337–361) elevou-o da posição de um colegiado municipal para o nível imperial, mas mantendo as mesmas limitações que já prevaleciam para senado em Roma. O imperador também aumentou o número de senadores para 2 000 ao incluir seus amigos, cortesãs e vários funcionários das províncias.
rdf:langString
东罗马元老院或拜占庭元老院（希臘語：Σύγκλητος，羅馬化：Synklētos，音译为辛克利托斯，或希臘語：Γερουσία，羅馬化：Gerousia），是羅馬元老院的延续，其在4世纪由君士坦丁一世建立，并存续了多个世纪。尽管理论上具有的权力有限，元老院仍旧变得越来越无关紧要，直到约14世纪最终消失。 东罗马元老院最初由住在帝国东部或是想要移居君士坦丁堡的罗马元老组成，还有其他一部分被任命为元老的官员。君士坦丁向愿意搬到东方的任何罗马元老提供免费的土地和谷物。在君士坦丁建立东部的元老院时，它更像一些重要城市如安条克的议会而非罗马元老院。其子君士坦提烏斯二世将其从市政当局提升为帝国机构的地位，但是君士坦丁堡元老院实质上拥有的权力和罗马的元老院同样有限。君士坦提乌斯二世还将自己的朋友、朝臣以及许多行省官员选拔进元老院，使元老数目达到了两千人。
xsd:nonNegativeInteger
13569
