Brook Taylor

rdf:langString Brook Taylor

rdf:langString Brook Taylor va ser un matemàtic britànic. Fill de John Taylor, del Parlament de Bifrons, Kent, i d'Olivia Tempest (filla de Sir ), va entrar en la Universitat de Saint John de Cambridge com estudiant en 1701. Es va llicenciar en Dret en 1709, i es va doctorar en 1714. Va estudiar matemàtiques amb John Machin i John Keill. En 1708 va trobar una important solució del problema del "centre d'oscil·lació" que, no obstant això, no es va publicar fins a maig de 1714 ("Phylosophycal Transactions of the Royal Society" vol.28), i això va provocar una disputa sobre la seva autoria amb Johann Bernoulli. En el seu Methodus Incrementorum Directa et Inversa (Londres, 1715) va desenvolupar una nova part dintre de la investigació matemàtica, que avui es diu . Entre les diferents aplicacions, es va utilitzar per a determinar la forma del moviment d'una corda vibrant, reduït per ell per primera vegada amb èxit a principis mecànics. El mateix treball contenia la famosa fórmula coneguda com a Teorema de Taylor, la importància del qual només es va reconèixer el 1772, quan Joseph Louis Lagrange es va adonar del seu valor i ho va definir com "el diferencial principal del fonament del càlcul". En el seu Assaig sobre la prospectiva lineal (Londres, 1715) Taylor va expressar els veritables principis de la prospectiva de manera més original i general que els anteriors; però el treball va tenir algun problema per la seva brevetat i la seva foscor, defectes que es poden aplicar a la major part de les seves obres; aquest treball va necessitar el perfeccionament que van desenvolupar (1754) i (1761) Sir Taylor va ser triat membre de la Royal Society a principis de 1712 i el mateix any va passar a formar part del comitè per al judici sobre reclams de Sir Isaac Newton i Gottfried Leibniz; des del 13 de gener de 1714 al 21 d'octubre a 1718 va ser secretari de la societat. Des de 1715 els seus estudis donen un gir filosòfic i religiós. Va mantenir correspondència aquells anys amb Pierre Rémond de Montmort sobre les doctrines de Nicolas Malebranche; arran d'això, es va trobar entre les seves cartes i tractats inacabats tractats Sobre els sacrificis hebreus i Sobre la legitimitat per a menjar sang, escrits per ell al seu retorn d'Aquisgrà en 1719. El seu matrimoni en 1721 amb una dama de , Surrey li va enemistar amb el seu pare, que van acabar en 1723 després de la mort de la seva dona durant el part, en el qual també va morir el nen. Els dos anys següents els va passar amb la seva família en ; en 1725 es va casar, aquesta vegada amb l'aprovació del seu pare, amb de , Kent, que també va morir de part en 1730; en aquesta ocasió, no obstant això, la seva filla va sobreviure. La seva fràgil salut va fer que el seu estat degenerés amb rapidesa; va morir a Somerset House, i li van enterrar a l'església de St Ann's, Soho. Des de la mort del seu pare (1729) havia heretat la propietat de Bifrons. Com matemàtic, era l'únic anglès després d'Isaac Newton i Roger Cotes capaç de competir amb matemàtics com Johann Bernoulli. No obstant això, gran part dels resultats de la seva demostració no van tenir repercussió o es va perdre a causa de la seva incapacitat d'expressar les seves idees completament i amb claredat. Un treball pòstum titulat Contemplatio Philosophica va ser imprès per un particular en 1793 pel seu nebot, Sir , que tenia un pròleg sobre la vida de l'autor i les cartes rebudes per , Bossuet… Molts dels seus articles breus es van publicar en la "Phylosophycal Transactions of the Royal Society", volums del 27 al 33, incloent els informes d'alguns experiments interessants sobre el magnetisme i sobre l'atracció del . Va publicar en 1719 una versió millorada del seu treball sobre la prospectiva, amb el títol Nous principis de la prospectiva lineal, revisada per en 1749, i impresa amb el retrat i la biografia de l'autor l'any 1811. Taylor en la seva obra Methodus Incrementorum va fer una primera aproximació completa sobre la refracció astronòmica.