Bombardment of Barcelona (1842)
http://dbpedia.org/resource/Bombardment_of_Barcelona_(1842) an entity of type: SpatialThing
Bartzelonako bonbardaketa, 1842koa, abenduaren 3an gertatu zen bonbardeaketa da, Elisabet II.a Espainiako erregina eta Espartero erregeorde ziren garaian. Baldomero Espartero jeneralak berak eman zuen agindua, aurreko hilabetean Bartzelonan hasi zen altxamenduari amaiera emateko. Espainiar armada Montjuïceko gazteluan eta Ciutadella gotorlekuan errefuxiatu beharrean izan zen; Antonio Van Halen kapitain jeneralak Montjuïceko gaztelutik agindu zuen Bartzelonari egingo zitzaion bonbardaketa indiskriminatua eta 1.014 jaurtigai bota zituzten, 462 eraikuntza eraitsi edo izurratuz eta 20 eta 30 hildako ondorioa izanez.
rdf:langString
El bombardeo de Barcelona del 3 de diciembre de 1842 fue un hecho producido en España durante la regencia de Espartero en el reinado de Isabel II. Fue ordenado por el Gobierno, a propuesta del regente, el general Baldomero Espartero, para acabar con una insurrección que se había iniciado en Barcelona el mes anterior y que había obligado al Ejército a refugiarse en el castillo de Montjuic. El bombardeo artillero e indiscriminado de la ciudad fue hecho desde Montjuïc bajo el mando del capitán general Antonio Van Halen. El balance final arrojó 1014 proyectiles lanzados, 462 edificios destruidos o dañados y entre 20 y 30 muertos.
rdf:langString
El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842. La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc Un dels edificis afectats va ser la casa de la Ciutat, quan una de les anomenades bombes vermelles va caure en la sala gòtica del Consell de Cent, on va provocar un incendi que va trigar dies a ser extingit.
rdf:langString
The Barcelona of 1842 was a keg of social conflict. Amongst the issues was the free trade policy of the regent General Espartero and the damage it was causing to the textile industry and the livelihood of workers. Another simmering issue was the tax required to be paid for bringing food into the city (Catalan: drets de portas). A climate of permanent tension existed in the city that foreshadowed an eventual explosion of violence.
rdf:langString
Le Bombardement de Barcelone a lieu le 3 décembre 1842. La politique libre-échangiste du régent Baldomero Espartero, et les préjudices qu'elle a causés à l'industrie et aux ouvriers conduisent à une révolte civile à Barcelone, et l'armée doit se réfugier au château de Montjuïc.
rdf:langString
rdf:langString
Bombardeig de Barcelona (1842)
rdf:langString
Bombardment of Barcelona (1842)
rdf:langString
Bombardeo de Barcelona (1842)
rdf:langString
Bartzelonako bonbardaketa (1842)
rdf:langString
Bombardement de Barcelone (1842)
xsd:float
41.40190124511719
xsd:float
2.166699886322021
xsd:integer
44094388
xsd:integer
1108138764
xsd:string
41.4019 2.1667
rdf:langString
El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842. La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l'exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc El capità general va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat des d'aquesta posició amb un miler aproximat de projectils. L'acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. L'operació es va iniciar abans del migdia i va concloure en la seva primera etapa a prop de les dues de la tarda. Es va reprendre dues hores després quan diversos edificis públics i privats cremaven o havien estat derrocats i la població recollia els ferits. A les 6 de la tarda van sortir dues comissions de ciutadans, una de la ciutat i una altra de la Barceloneta, es van dirigir a la caserna general per demanar que se suspenguessin les hostilitats i oferint la submissió de la Ciutat. La junta revolucionària demanava el cessament de l'atac per cedir la plaça i l'exèrcit va exigir la prèvia rendició i lliurament dels responsables de la revolta. A la mitjanit, els negociadors havien arribat a un acord amb Van Halen i es va donar per conclòs el bombardeig. El balanç final va llançar 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts. Un dels edificis afectats va ser la casa de la Ciutat, quan una de les anomenades bombes vermelles va caure en la sala gòtica del Consell de Cent, on va provocar un incendi que va trigar dies a ser extingit. D'aquest episodi se'n recorda el paper del diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps, que aconseguí entrevistar-se amb el cap de les forces repressores per tal que s'aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s'esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després (1895) Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques, la que tothora duu el seu nom.
rdf:langString
The Barcelona of 1842 was a keg of social conflict. Amongst the issues was the free trade policy of the regent General Espartero and the damage it was causing to the textile industry and the livelihood of workers. Another simmering issue was the tax required to be paid for bringing food into the city (Catalan: drets de portas). A climate of permanent tension existed in the city that foreshadowed an eventual explosion of violence. The trigger came when a group of some 30 workers returning to the city on 13 November 1842 tried to smuggle a small amount of wine into the city without paying the tax. An uprising spread like wildfire, and within hours the working classes of the city had taken up a war footing. The Government's reactions inflamed the civil revolt which quickly brought together interests across the social strata (including the industrialist Joan Güell and the Marquis of Llió) in opposition to the Government. The local militia also took part and by the 15th the streets had been barricaded and the army had to take refuge in the Montjuic Castle and Parc de la Ciutadella after suffering possibly up to 600 dead and wounded. After 3 weeks and the Governments refusal to negotiate, the 'Bombardment of Barcelona' occurred on 3 December 1842. It was ordered personally by General Espartero who had gone to Barcelona to put down the uprising. The Montjuic Castle now acquired its new historical purpose in regards to the new beginnings of liberal Barcelona. The indiscriminate artillery bombardment of the city was made from Montjuïc under the command of Captain General Antonio Van Halen. The cannons fired 1014 projectiles and caused at least twenty deaths and widespread destruction throughout the city (some 462 buildings).
rdf:langString
Bartzelonako bonbardaketa, 1842koa, abenduaren 3an gertatu zen bonbardeaketa da, Elisabet II.a Espainiako erregina eta Espartero erregeorde ziren garaian. Baldomero Espartero jeneralak berak eman zuen agindua, aurreko hilabetean Bartzelonan hasi zen altxamenduari amaiera emateko. Espainiar armada Montjuïceko gazteluan eta Ciutadella gotorlekuan errefuxiatu beharrean izan zen; Antonio Van Halen kapitain jeneralak Montjuïceko gaztelutik agindu zuen Bartzelonari egingo zitzaion bonbardaketa indiskriminatua eta 1.014 jaurtigai bota zituzten, 462 eraikuntza eraitsi edo izurratuz eta 20 eta 30 hildako ondorioa izanez.
rdf:langString
El bombardeo de Barcelona del 3 de diciembre de 1842 fue un hecho producido en España durante la regencia de Espartero en el reinado de Isabel II. Fue ordenado por el Gobierno, a propuesta del regente, el general Baldomero Espartero, para acabar con una insurrección que se había iniciado en Barcelona el mes anterior y que había obligado al Ejército a refugiarse en el castillo de Montjuic. El bombardeo artillero e indiscriminado de la ciudad fue hecho desde Montjuïc bajo el mando del capitán general Antonio Van Halen. El balance final arrojó 1014 proyectiles lanzados, 462 edificios destruidos o dañados y entre 20 y 30 muertos.
rdf:langString
Le Bombardement de Barcelone a lieu le 3 décembre 1842. La politique libre-échangiste du régent Baldomero Espartero, et les préjudices qu'elle a causés à l'industrie et aux ouvriers conduisent à une révolte civile à Barcelone, et l'armée doit se réfugier au château de Montjuïc. Le capitaine général Antonio vont Halen y Sarti ordonne le bombardement d'artillerie de la ville depuis cette position avec environ un millier de projectiles. L'action de l'artillerie est aveugle, provoquant des incendies dans toute la ville. L'opération commence avant midi et se termine, dans sa première phase, vers deux heures de l'après-midi. Elle reprend deux heures plus tard lorsque plusieurs bâtiments publics et privés brûlent ou ont été démolis et que les blessés ont été relevés par la population. À 6 heures de l'après-midi deux commissions de citoyens partent, l'une de la ville et l'autre de la Barceloneta, et se rendent à la caserne générale pour demander la cessation des hostilités et offrir la soumission de la ville. La junte révolutionnaire demande la cessation de l'attaque pour céder la place, et l'armée exige au préalable la reddition et la livraison des responsables de la révolte. À minuit, les négociateurs parviennent à un accord avec Van Halen et le bombardement cesse. Le bilan final s'élève à 1 014 projectiles tirés, 462 bâtiments détruits ou endommagés et entre 20 et 30 morts. Au cours de cet épisode, le diplomate français Ferdinand de Lesseps, consul général de France à Barcelone, joue un rôle important : il réussit à rencontrer le chef des forces de la répression pour arrêter les bombardements, libérer de nombreux détenus et réduire l'amende qui devait être infligée à la ville. Ces actions ont motivé que des années plus tard (1895) Barcelone lui dédie l'une de ses places les plus grandes et les plus emblématiques, celle qui porte toujours son nom.
xsd:nonNegativeInteger
6495
<Geometry>
POINT(2.166699886322 41.401901245117)
