Blathmac

http://dbpedia.org/resource/Blathmac an entity of type: Thing

Saint Blathmac (Latin: Blathmacus, Florentius) was a distinguished Irish monk, born in Ireland about 750 AD. He is known as "Blathmac, son of Flann", to distinguish him from the poet and monk Blathmac mac Con Brettan. He was killed and became a martyr in Iona, about 825. His biography was written by Strabo, the Benedictine Abbot of Reichenau (824–849), and thus the story of his martyrdom has been handed down. rdf:langString
Sant Blatmac (c.750 - † c.825) fou un monjo irlandès de l'edat mitjana. Va ser martiritzat al voltant del 825 a l'abadia de Iona. La seva biografia va ser escrita per Walafrid Estrabó, l'abat benedictí de Reichenau. El seu cos fou enterrat posteriorment amb solemnitat al lloc del martiri i, segons la tradició, a través de la seva han ocorregut nombrosos miracles. La data de la seva mort està registrada en els Annals d'Ulster el 825, però Jean Mabillon la ubica 36 anys abans. L'hagiografia feta per l'abat Estrabó es troba al Florilegium Insulae Sanctorum de Messingham. rdf:langString
San Blathmac, nombrado también como Blaithmaic o Blaithmale,​fue un monje irlandés de la Edad Media. Nació en Irlanda alrededor del 750. Fue muerto y se convirtió en mártir en Iona, alrededor del año 825. Su biografía fue escrita por Walafridus Strabo (824-849), el abad benedictino de Reichenau, en forma de poema hexámetro. rdf:langString
Blatmaco, conhecido também como Blathmac, Blaithmaic ou Blaithmale, foi um monge irlandês da Idade Média. Nasceu na Irlanda por volta de 750. Foi morto e convertido em mártir em Iona, por volta de 825. A sua bibliografia foi escrita por Valafrido Estrabo (824-849), abade beneditino de Reichenau, em forma de poema hexâmetro. rdf:langString
rdf:langString Blathmac
rdf:langString Blathmac
rdf:langString Blathmac
rdf:langString Blatmaco
rdf:langString Saint Blathmac
rdf:langString Saint Blathmac
xsd:integer 8237263
xsd:integer 1082218748
xsd:integer 750
xsd:integer 825
rdf:langString Catholicism
rdf:langString Ireland
rdf:langString Saints
rdf:langString Biography
rdf:langString Sant Blatmac (c.750 - † c.825) fou un monjo irlandès de l'edat mitjana. Va ser martiritzat al voltant del 825 a l'abadia de Iona. La seva biografia va ser escrita per Walafrid Estrabó, l'abat benedictí de Reichenau. D'acord amb l'Enciclopèdia Catòlica, era el fill d'una família noble i des de jove va mostrar vocació religiosa i àdhuc desitjat el martiri. El seu nom fou llatinitzat com Florentius, atès que en irlandès blath significa flor. El 824 entrà a l'orde dels columbans a Iona, i arribà a esdevenir abat, poc temps abans que els envaïssin Irlanda. Un matí, mentre celebrava missa, els escandinaus entraren a l'església del monestir i assassinaren els monjos. Sant Blatmac es negà a revelar on s'ubicava el sepulcre de Sant Columbà, que, de fet, era l'objecte del saqueig, i fou esquarterat als peus de l'altar. El seu cos fou enterrat posteriorment amb solemnitat al lloc del martiri i, segons la tradició, a través de la seva han ocorregut nombrosos miracles. La data de la seva mort està registrada en els Annals d'Ulster el 825, però Jean Mabillon la ubica 36 anys abans. L'hagiografia feta per l'abat Estrabó es troba al Florilegium Insulae Sanctorum de Messingham.
rdf:langString Saint Blathmac (Latin: Blathmacus, Florentius) was a distinguished Irish monk, born in Ireland about 750 AD. He is known as "Blathmac, son of Flann", to distinguish him from the poet and monk Blathmac mac Con Brettan. He was killed and became a martyr in Iona, about 825. His biography was written by Strabo, the Benedictine Abbot of Reichenau (824–849), and thus the story of his martyrdom has been handed down.
rdf:langString San Blathmac, nombrado también como Blaithmaic o Blaithmale,​fue un monje irlandés de la Edad Media. Nació en Irlanda alrededor del 750. Fue muerto y se convirtió en mártir en Iona, alrededor del año 825. Su biografía fue escrita por Walafridus Strabo (824-849), el abad benedictino de Reichenau, en forma de poema hexámetro. De acuerdo con la Enciclopedia Católica, era el hijo de una familia noble y desde joven habría mostrado vocación religiosa e incluso deseado el martirio. Su nombre fue latinizado como Florentius (por el hecho de que la palabra irlandesa blath significa flor). En el 824 ingresó en la orden de los monjes columbanos en Iona y llegó a ser abad, poco tiempo antes de que los danos invadieran Irlanda. Una mañana, mientas celebraba misa, los forajidos escandinavos entraron a la iglesia del monasterio y asesinaron a los monjes. San Blathmac se negó a revelar donde se ubicaba el sepulcro de San Columba que, de hecho era el objeto del saqueo, por lo que fue despedazado a los pies del altar. Su cuerpo fue enterrado posteriormente con solemnidad en el lugar del martirio y, según la tradición, a través de su intercesión han ocurrido numerosos milagros. La fecha de su muerte es dada por los Annales de Ulster en el 825, pero Jean Mabillon la ubica 36 años antes. La hagiografía hecha por el abad Strabo se encuentra en el Florilegium Insulæ Sanctorum de Messingham.​
rdf:langString Blatmaco, conhecido também como Blathmac, Blaithmaic ou Blaithmale, foi um monge irlandês da Idade Média. Nasceu na Irlanda por volta de 750. Foi morto e convertido em mártir em Iona, por volta de 825. A sua bibliografia foi escrita por Valafrido Estrabo (824-849), abade beneditino de Reichenau, em forma de poema hexâmetro. De acordo com a Enciclopédia Católica, era filho de uma família nobre e desde jovem mostrou vocação religiosa, incluíndo o desejado martírio. O seu nome foi latinizado de Florêncio (cujo acaso, no seu nome, a palavra irlandesa blath significa flor). Em 824 ingressou na vida religiosa dos columbanos em Iona e chegou a ser abade, pouco tempo depois, os viquingues invadiram a Irlanda. De manhã, enquanto celebrava a missa, os saqueadores escandinavos entraram na igreja do mosteiro e mataram todos os monges. São Blatmaco negou-se a revelar onde se encontrava a sepultura de São Columba que era o principal objectivo dos invasores, e, por isso, esquartejado no altar da igreja. Seu corpo foi enterrado posteriormente com solenidade no lugar do martírio e, segundo a tradição, através da sua intercessão ocorreram numerosos milagres. A sua morte está descrita nos "Anais de Ulster" de 825, mas Jean Mabillon notou que a obra foi editada 36 anos antes. A hagiografia feita pelo abade Estrabo encontra-se em Florilegium Insulæ Sanctorum de Messingham..
xsd:nonNegativeInteger 4195
xsd:gYear 0750
xsd:gYear 0825

data from the linked data cloud