Blas de Laserna

rdf:langString Blas de Laserna

rdf:langString Blas de Laserna (Corella, Navarra, 1751 - Madrid, 1816) fou un compositor espanyol del segle xviii. Amb Pau Esteve i , constituí el principal pilar de la tonadilla. L'únic positiu que se'n sap vers la seva vida artística és que el 1779 fou nomenat compositor oficial dels teatres del Príncep i de la Cruz de Madrid, compartint els deures d'aquest càrrec amb el seu igual Pau Esteve fins a la retirada d'aquest el 1790. Es distingí tant per la fecunditat del seu talent com per la força, gràcia i caràcter nacional de llurs idees melòdiques. Es conserven de Laserna més de 800 tonadillas, d'elles 571 en els Arxius municipals de Madrid i altres en la Biblioteca del Conservatorio Nacional de Música. A més, va compondre una quantitat considerable d'òperes, operetes, sarsueles, entremeses, villancicos, cuatros, monòlegs, recitatius, etc.,. Entre les seves sarsueles més famoses i a més de La gitanilla por amor, representada vers l'any 1791 en el Teatro de la Cruz, cal citar-se la titulada Un dia de campo, escrita sobre un llibre de , i estrenada en el teatre particular de la comtessa-duquessa de Benavente. Laserna s'inspirava directament en la cançó i la dansa populars, que, sens dubte, coneixia a fons tant en les seves diverses modalitats regionals com en la purament del carrer i típicament castissa. Ambdues les aplicava amb gràcia i singular fortuna per a caracteritzar musicalment els variats tipus de tonades, des del gallec sentimental i l'asturià sorneguer a la desin-volta maja o el xulo enamoradís i pinxo. El musicòleg cita entre les tonadilles més notables de Laserna: * La vida cortesa y aldeana; * El cuento de la calle de la Paloma; * La España antigua; * La España moderna: * Las gracias de nuestro siglo; * La moderna educación; * Las ordenanzas de la moda; * Los trajes; * El café de Barcelona; * La cibeles i el Apolo; * El maestro de guitarra; * El operista i el cómico; * El peluquero i la criada; * Las tonadas interrumpidas; * El café de Cadiz; * La cita a ensayo; * El examen para el teatro; * La lección de música y bolero; espiritual defensa dels balls nacionals * La fuente de Santa Cruz; * La resurrección de la Tirana; * La tarde de San Isidro; * El heroe del Barquillo; * Locuras y resultas de Carnestolendas; * La merienda del canal; * La Posaderia; * Los amantes chasqueados; Per saber més respecte a la història i morfologia de la tonadilla' en general, s'ha de consultar l'obra La tonadilla escénica, del musicòleg català publicada de 1928 a 1930.