Biophoton
http://dbpedia.org/resource/Biophoton an entity of type: WikicatOptics
Die Bezeichnung Biophotonen (griechisch βίος bíos, deutsch ‚Leben‘ und φῶς phṓs, deutsch ‚Licht‘) wird auf dem Gebiet der Biophysik und der Alternativmedizin von wenigen Autoren für das biochemische Phänomen der ultraschwachen Photonenemission (UPE) verwendet. Die hier gemeinte Strahlung unterscheidet sich von der Biolumineszenz durch ihre um mehrere Größenordnungen geringere Intensität und sehr geringe Quantenausbeute. Interpretationen der Strahlung sind wissenschaftlich umstritten.
rdf:langString
バイオフォトン (biophoton) は生命を意味するバイオ (bio) と光子を意味するフォトン (photon) を組み合わせた造語で、厳密な定義はないが、生物発光 (bioluminescence) のうち、非常に強度が小さい場合や、その時放出される光子を指す言葉として用いられる。
rdf:langString
Onder een biofoton (van Oudgrieks βίος dat leven betekent en φῶς, licht) wordt een foton verstaan dat wordt uitgezonden door levend weefsel zonder dat sprake is van bioluminescentie. Hierbij zou sprake zijn van een samenhang met celdeling, die zich door zwak ultraviolet licht zou laten stimuleren. In de jaren 30 van de twintigste eeuw was dit vermeende verschijnsel een bron voor een reeks publicaties, maar het onderzoek ernaar werd al snel gestaakt omdat de beschreven verschijnselen zich ook na zorgvuldig onderzoek niet lieten reproduceren.
rdf:langString
Митогенетическое излучение — ультрафиолетовое излучение широкого диапазона (190—325 нм), про которое предполагалось, что оно может возникать при экзотермических химических реакциях, протекающих in vitro и в живых системах и характеризующееся очень малой интенсивностью. Поглощение молекулами такого слабого потока высокоэнергетичных фотонов приводит к ряду последствий в живых системах, наиболее важным из которых является стимуляция клеточных делений (митозов). Исследования не обнаружили митогенетического излучения.
rdf:langString
El biofotó (del grec βιο, que significa 'vida', i φωτο, 'llum') és un fotó d'origen biològic que no és el resultat dels productes d'una reacció enzimàtica específica. Es tracta per tant d'una quimioluminescència d'origen biològic que es distingeix de la bioluminescència per l'absència de mecanisme enzimàtic relacionat, i per una magnitud o intensitat ultra-feble (de l'anglès, ultra-weak spontaneous Photon emission, o de vegades, de manera més simple, ultra-weak Photon emission). , inventor del terme, va definir els biofotons mitjançant la intensitat de la seva emissió a la superfície dels teixits vivents, que és de l'ordre de 10 a 1000 fotons per centímetre quadrat i per segon.
rdf:langString
Biophotons (from the Greek βίος meaning "life" and φῶς meaning "light") are photons of light in the ultraviolet and low visible light range that are produced by a biological system. They are non-thermal in origin, and the emission of biophotons is technically a type of bioluminescence, though bioluminescence is generally reserved for higher luminance luciferin/luciferase systems. The term biophoton used in this narrow sense should not be confused with the broader field of biophotonics, which studies the general interaction of light with biological systems.
rdf:langString
El biofotón (del griego βιο, que significa « vida » y φωτο, « luz ») es un fotón de origen biológico que no es el resultado de los productos de una reacción enzimática específica. Se trata por tanto de una quimioluminiscencia de origen biológico que se distingue de la bioluminiscencia por la ausencia de mecanismo enzimático relacionado, y por una magnitud o intensidad ultra-débil (del inglés, ultra-weak spontaneous photon emission, o a veces, de forma más simple, ultra-weak photon emission).
rdf:langString
Le biophoton (du grec βιο signifiant « vie » et φωτο signifiant « lumière ») est un photon (corpuscule d’énergie électromagnétique) d'origine biologique n'étant pas issu de produits d'une réaction enzymatique spécifique. Autrement dit, c’est l’émission spontanée de lumière d'intensité ultra faible émanant de tous les systèmes vivants.
rdf:langString
rdf:langString
Biofotó
rdf:langString
Biophoton
rdf:langString
Biophoton
rdf:langString
Biofotón
rdf:langString
Biophoton
rdf:langString
バイオフォトン
rdf:langString
Biofoton
rdf:langString
Митогенетическое излучение
xsd:integer
57759
xsd:integer
1104487779
rdf:langString
El biofotó (del grec βιο, que significa 'vida', i φωτο, 'llum') és un fotó d'origen biològic que no és el resultat dels productes d'una reacció enzimàtica específica. Es tracta per tant d'una quimioluminescència d'origen biològic que es distingeix de la bioluminescència per l'absència de mecanisme enzimàtic relacionat, i per una magnitud o intensitat ultra-feble (de l'anglès, ultra-weak spontaneous Photon emission, o de vegades, de manera més simple, ultra-weak Photon emission). , inventor del terme, va definir els biofotons mitjançant la intensitat de la seva emissió a la superfície dels teixits vivents, que és de l'ordre de 10 a 1000 fotons per centímetre quadrat i per segon. La és la ciència encarregada de l'estudi, investigació i utilització del coneixement sobre els biofotons.Les investigacions tracten en general sobre punts fonamentals de biofísica i matèries relacionades - per exemple, el metabolisme i el creixement i diferenciació de la cèl·lula, les relacions entre l'anomenada «luminescència retardada» i l' de les emissions lluminoses en la bioquímica de les macromolècules en els teixits vius, etc. La magnitud típica dels biofotons en els espectres visible i ultraviolada és com molt de l'ordre d'algunes centenes per centímetre quadrat de superfície i segon, és a dir, molt més feble que la de la bioluminescència típica, però més fort que a la termodinàmica en el cas dels cossos negres. En un primer moment, la detecció d'aquests fotons ha estat realitzada per Fritz-Albert Popp gràcies al desenvolupament de tubs fotomultiplicadores de sensibilitat incrementada i amb soroll de fons disminuït. Tanmateix, amb aquesta tècnica, sols podien analitzar mostres biològiques de petita dimensió, tal com fragments de teixits cel·lulars o llavors. Amb el desenvolupament de sensors CCD i de lents òptiques amb prestacions millorades, Masaki Kobayashi, l'Institut de Tecnologia de Tohoku a Sendai, al Japó, ha aconseguit fotografiar l'emissió de biofotons macroscòpicament a la superfície d'individus en repòs amb temps d'exposició de menys de 20 minuts. Això ha permès confirmar per primera vegada una correlació entre activitat metabòlica i emissió de biofotons independent de la temperatura i de l'emissió de radiació infraroja. Fa anys que s'està començant a rearticular una investigació i aplicació científica de la biofotònica en relació a possibles teràpies mèdiques. Hi ha proves que indiquen que cal la col·laboració d'una intensa activitat fotònica dins de la cèl·lula perquè la reactivitat química abast la magnitud que de fet arriba-hi: «(aquesta activitat química intensa) només és possible si hi ha una cavitat ressonadora d'ones, que també proporciona tant l'estabilitat necessària per a les disposicions moleculars com les forces que guien el seu moviment». Per tant, segons Popp desenvolupa l'article esmentat, si utilitzem la hipòtesi suggerida per aquests fets (la de la ) veiem que podem predir «una diversitat de fenòmens biològics [...] proveint-nos amb una base fiable des d'on poder examinar la teoria i obtenir una comprensió més profunda de la biologia».
rdf:langString
Biophotons (from the Greek βίος meaning "life" and φῶς meaning "light") are photons of light in the ultraviolet and low visible light range that are produced by a biological system. They are non-thermal in origin, and the emission of biophotons is technically a type of bioluminescence, though bioluminescence is generally reserved for higher luminance luciferin/luciferase systems. The term biophoton used in this narrow sense should not be confused with the broader field of biophotonics, which studies the general interaction of light with biological systems. Biological tissues typically produce an observed radiant emittance in the visible and ultraviolet frequencies ranging from 10−17 to 10−23 W/cm2 (approx 1-1000 photons/cm2/second). This low level of light has a much weaker intensity than the visible light produced by bioluminescence, but biophotons are detectable above the background of thermal radiation that is emitted by tissues at their normal temperature. While detection of biophotons has been reported by several groups, hypotheses that such biophotons indicate the state of biological tissues and facilitate a form of cellular communication are still under investigation, Alexander Gurwitsch, who discovered the existence of biophotons, was awarded the Stalin Prize in 1941 for his work.
rdf:langString
Die Bezeichnung Biophotonen (griechisch βίος bíos, deutsch ‚Leben‘ und φῶς phṓs, deutsch ‚Licht‘) wird auf dem Gebiet der Biophysik und der Alternativmedizin von wenigen Autoren für das biochemische Phänomen der ultraschwachen Photonenemission (UPE) verwendet. Die hier gemeinte Strahlung unterscheidet sich von der Biolumineszenz durch ihre um mehrere Größenordnungen geringere Intensität und sehr geringe Quantenausbeute. Interpretationen der Strahlung sind wissenschaftlich umstritten.
rdf:langString
El biofotón (del griego βιο, que significa « vida » y φωτο, « luz ») es un fotón de origen biológico que no es el resultado de los productos de una reacción enzimática específica. Se trata por tanto de una quimioluminiscencia de origen biológico que se distingue de la bioluminiscencia por la ausencia de mecanismo enzimático relacionado, y por una magnitud o intensidad ultra-débil (del inglés, ultra-weak spontaneous photon emission, o a veces, de forma más simple, ultra-weak photon emission). El descubrimiento del biofotón se atribuye al ruso Alexander Gurvich, biólogo soviético que desarrolló la teoría de los campos morfogenéticos. Fritz-Albert Popp, inventor del término, definió los biofotones mediante la intensidad de su emisión en la superficie de los tejidos vivientes, que es del orden de 10 a 1000 fotones por centímetro cuadrado y por segundo. La concierne al estudio, investigación y utilización del conocimiento sobre los biofotones. Las investigaciones tratan por lo general sobre puntos fundamentales de biofísica y materias relacionadas — por ejemplo, el metabolismo y el crecimiento y diferenciación de la célula, las relaciones entre la así llamada «luminiscencia retardada» y el espectro de las emisiones luminosas en la bioquímica de las macromoléculas en los tejidos vivos, etc. La magnitud típica de los biofotones en los espectros visible y ultravioleta es como mucho del orden de algunas centenas por centímetro cuadrado de superficie y segundo, es decir, mucho más débil que la de la bioluminiscencia típica, pero más fuerte que en la termodinámica en el caso de los cuerpos negros. En un primer momento, la detección de estos fotones ha sido realizada por Fritz-Albert Popp gracias al desarrollo de tubos fotomultiplicadores de sensibilidad incrementada y con ruido de fondo disminuido. No obstante, con esta técnica, solo podían analizarse muestras biológicas de pequeña dimensión, tal como fragmentos de tejidos celulares o semillas (grains). Con el desarrollo de sensores CCD y de lentes ópticas con prestaciones mejoradas, Masaki Kobayashi, del Tohoku Institute of Technology en Sendai, en Japón, ha conseguido fotografiar la emisión de biofotones macroscópicamente en la superficie de individuos en reposo con tiempos de exposición de menos de 20 minutos. Esto ha permitido confirmar por primera vez una correlación entre actividad metabólica y emisión de biofotones independiente de la temperatura y de la emisión de radiación infrarroja. Hace años que se está empezando a rearticular una investigación y aplicación científica de la biofotónica en relación con posibles terapias médicas. Existen evidencias que indican que es necesaria la colaboración de una intensa actividad fotónica dentro de la célula para que la reactividad química alcance la magnitud que de hecho alcanza en ella: «(dicha actividad química intensa) solo es posible si existe una cavidad resonadora de ondas, que también proporciona tanto la estabilidad necesaria para las disposiciones moleculares como las fuerzas que guían su movimiento». Por tanto, según Popp desarrolla en el artículo citado, si utilizamos la hipótesis sugerida por estos hechos (la de la coherencia de los fotones) vemos que podemos predecir «una diversidad de fenómenos biológicos […] proveyéndonos con una base fiable desde donde poder examinar la teoría y obtener una comprensión más profunda de la biología».
rdf:langString
Le biophoton (du grec βιο signifiant « vie » et φωτο signifiant « lumière ») est un photon (corpuscule d’énergie électromagnétique) d'origine biologique n'étant pas issu de produits d'une réaction enzymatique spécifique. Autrement dit, c’est l’émission spontanée de lumière d'intensité ultra faible émanant de tous les systèmes vivants. Il s'agirait donc d'une chimiluminescence d'origine biologique qui se distingue de la bioluminescence par son absence de mécanisme enzymatique dédié et par une magnitude ou intensité ultra-faible (de l'anglais, ultra-weak spontaneous photon emission, ou parfois plus simplement ultra-weak photon emission). Au début de la compréhension du système d'émission de biophoton, il a été prétendu qu'en « récoltant l'énergie des biophotons », de supposées « cures » naturelles contre le cancer seraient possibles. Les produits commercialisés et les services basés sur ces dernières affirmations sont à l'heure actuelle considérés au mieux comme de la pseudoscience sans fondement. De nos jours, il est établi que les fonctions des émissions de biophotons sont multiples : communication cellulaire, action sur l’horloge biologique, fonctionnement de l'ADN et des protéines, notamment le processus de réplication de l'ADN, la synthèse des protéines et la signalisation cellulaire ainsi que dans la phosphorylation oxydative et la photosynthèse. Il a été également démontré que ces actions peuvent se faire par activation ou inhibition des processus intra-cellulaire. Ainsi des cellules irradiées peuvent transmettre des informations à des cellules non irradiées. Le physicien et auteur sceptique Sébastien Point considère que dans ce domaine, « on ne peut exclure complètement l'idée qu'une partie au moins des conclusions des chercheurs se fondent sur des artefacts expérimentaux » et alerte sur les dérives pseudo-scientifiques (par exemple les thérapies quantiques) liées à la notion de biophotons. Le concept de biophoton semble être né des travaux du scientifique russe Alexandre Gourvitch conduits au début des années 1920, travaux très critiqués et tombés ensuite dans l'oubli pendant le XXe siècle, puis remis en lumière dans les années 1970 par les publications du biophysicien Fritz-Albert Popp : selon Sébastien Point c'est un exemple de production de certitudes pseudo-scientifiques à partir de la récupération, de la déformation et de l'exagération d'hypothèses produites dans le cadre de la science en train de se faire.
rdf:langString
バイオフォトン (biophoton) は生命を意味するバイオ (bio) と光子を意味するフォトン (photon) を組み合わせた造語で、厳密な定義はないが、生物発光 (bioluminescence) のうち、非常に強度が小さい場合や、その時放出される光子を指す言葉として用いられる。
rdf:langString
Onder een biofoton (van Oudgrieks βίος dat leven betekent en φῶς, licht) wordt een foton verstaan dat wordt uitgezonden door levend weefsel zonder dat sprake is van bioluminescentie. Hierbij zou sprake zijn van een samenhang met celdeling, die zich door zwak ultraviolet licht zou laten stimuleren. In de jaren 30 van de twintigste eeuw was dit vermeende verschijnsel een bron voor een reeks publicaties, maar het onderzoek ernaar werd al snel gestaakt omdat de beschreven verschijnselen zich ook na zorgvuldig onderzoek niet lieten reproduceren.
rdf:langString
Митогенетическое излучение — ультрафиолетовое излучение широкого диапазона (190—325 нм), про которое предполагалось, что оно может возникать при экзотермических химических реакциях, протекающих in vitro и в живых системах и характеризующееся очень малой интенсивностью. Поглощение молекулами такого слабого потока высокоэнергетичных фотонов приводит к ряду последствий в живых системах, наиболее важным из которых является стимуляция клеточных делений (митозов). Исследования не обнаружили митогенетического излучения.
xsd:nonNegativeInteger
17580