Bidental

http://dbpedia.org/resource/Bidental an entity of type: WikicatAncientRomanPriests

In ancient Roman religion, a Bidental was a sacred shrine erected on the spot where lightning had struck. rdf:langString
Bidental (o anche fulgur conditum) era il nome con cui era indicato, nell'epoca romana classica, il luogo colpito da un fulmine. Lo stesso nome indica il monumento votivo eretto su tale luogo. rdf:langString
Bidental era el nom donat a l'antiga religió romana al monument que s'aixecava en el lloc on havia caigut un llamp. El nom provenia perquè en aquell lloc els arúspexs hi sacrificaven una ovella jove (bidental). rdf:langString
Un bidental, en la Antigua Roma, era un monumento construido sobre un punto en el que hubiera caído un rayo.​ A los sacerdotes que hacían ceremonias o expiaciones en estos lugares, también se les llamaba bidentales. El nombre deriva de la joven oveja (bidens) que los arúspices sacrificaban en ese lugar. A veces, por el parecido de la estructura con la boca de un pozo, se le llamaba puteal, como en el caso del puteal Libonis o Scribonianum en el extremo oriental del Foro Romano (Hor., Ep. 1.19, 18; Sat. 2.6, 35; Pers. 4.49), y otro en el Comitium (Cic. de Div. 1.1. 7; Liv. 1.36, &c.). rdf:langString
Un bidental est, dans la Rome antique, un monument consacré par le sacrifice d'une jeune brebis, ou de toute autre victime, appelée bidens (de bi « deux » et dens « dents ») soit parce qu'elle n'était âgée que de deux ans, soit, d'après une autre explication, parce qu'elle ne pouvait être immolée que si elle avait huit dents, parmi lesquelles les deux plus fortes, qui ne paraissent qu'à la deuxième année. rdf:langString
rdf:langString Bidental
rdf:langString Bidental
rdf:langString Bidental
rdf:langString Bidental
rdf:langString Bidental
xsd:integer 4317280
xsd:integer 1072210288
rdf:langString Bidental era el nom donat a l'antiga religió romana al monument que s'aixecava en el lloc on havia caigut un llamp. El nom provenia perquè en aquell lloc els arúspexs hi sacrificaven una ovella jove (bidental). De vegades al monument, per la seva semblança al brocal d'un pou, se l'anomenava puteal, com en el cas del que es trobava al Fòrum de Roma. Quan un llamp feria la terra era necessari condere fulgur, ('enterrar les desferres del llamp'), tant si era un lloc públic com privat. Si el llamp matava una persona, estava prohibit incinerar el cadàver, i se l'enterrava al mateix lloc on havia caigut, segons diu Plini el Vell. Tots els objectes que el llamp havia cremat o escampat eren recollits pel pontífex, que més tard seria ajudat pels arúspexs, i ho amuntegava tot mentre resava una oració en veu baixa. S'oferia una ovella jove i s'encerclava tot el que s'havia recollit en un petit recinte que no s'empedrava ni cobria, envoltat d'un mur normalment circular amb la inscripció fulgur conditum. No estava permès trepitjar aquest locus religiosus, ni tan sols mirar-hi a dins. Segons Horaci, si algú profanava un bidental era immediatament castigat pels déus de forma cruel.
rdf:langString In ancient Roman religion, a Bidental was a sacred shrine erected on the spot where lightning had struck.
rdf:langString Un bidental, en la Antigua Roma, era un monumento construido sobre un punto en el que hubiera caído un rayo.​ A los sacerdotes que hacían ceremonias o expiaciones en estos lugares, también se les llamaba bidentales. El nombre deriva de la joven oveja (bidens) que los arúspices sacrificaban en ese lugar. A veces, por el parecido de la estructura con la boca de un pozo, se le llamaba puteal, como en el caso del puteal Libonis o Scribonianum en el extremo oriental del Foro Romano (Hor., Ep. 1.19, 18; Sat. 2.6, 35; Pers. 4.49), y otro en el Comitium (Cic. de Div. 1.1. 7; Liv. 1.36, &c.). Quedaba un sitio sagrado que se rodeaba con una empalizada, a fin de que no fuese profanado pasando encima de él inadvertidamente. Los bidentales eran puntos sagrados. Cualquier resto y la tierra quemada debían quemarse en un agujero en el lugar de la caída del rayo por los sacerdotes bidentales. Cualquier persona muerta por el rayo tenía que ser enterrada donde lo alcanzó el rayo,​ en oposición a la tradicional cremación. Se consideraba sacrilegio andar sobre ese punto, no podía pasarse por allí, ni siquiera mirarlo después de terminarse. Ocasionalmente cuando decaían, los bidentales se reparaban o reconstruían. Los lugares alcanzados por un rayo eran considerados como un ejemplo aterrador de la ira divina, y no debían tomarse a la ligera. Cualquier persona que cometiera sacrilegio, sería castigada severamente con la locura. Se creía al principio que estas muestras de poder divino tenían lugar específicamente por Júpiter, el rey de los dioses.
rdf:langString Un bidental est, dans la Rome antique, un monument consacré par le sacrifice d'une jeune brebis, ou de toute autre victime, appelée bidens (de bi « deux » et dens « dents ») soit parce qu'elle n'était âgée que de deux ans, soit, d'après une autre explication, parce qu'elle ne pouvait être immolée que si elle avait huit dents, parmi lesquelles les deux plus fortes, qui ne paraissent qu'à la deuxième année. Cette cérémonie avait lieu lorsque la foudre était tombée quelque part. En expiation de ce prodige, un bidental était élevé à l'endroit ainsi frappé, désormais tenu pour un locus religiosus, que l'on ne devait ni regarder ni fouler. En conséquence on l'entourait d'un mur ou d'une clôture, n'ayant ni couverture ni fond, de manière à laisser à ciel ouvert la place que le feu céleste avait frappée. Ce petit monument ressemblait soit à un cippe funéraire et portait l'inscription fulmen conditum, qui faisait connaître sa destination, soit à un puits entouré de sa margelle, d'où le nom de puteal. L'image du puteal Scribonianum ou Libonis, élevé à Rome sur le Forum nous a été conservée par une médaille de la famille Scribonia. À Pompéi, on voit un puteal semblable, posé sur une plate forme un peu au-dessus du sol, et entouré de huit colonnes doriques, qui lui donnent l'apparence d'un petit temple circulaire : c'est tout l'ensemble qui constitue un bidental, tandis que le puteal n'est que le monument central. C'est aux pontifes qu'il appartenait anciennement d'accomplir les cérémonies qui consacraient le bidental, mais il semble que plus tard le soin en ait été confié aux haruspices. Les personnages que l'on trouve désignés sous le nom de bidentales étaient probablement chargés de la garde du bidental.
rdf:langString Bidental (o anche fulgur conditum) era il nome con cui era indicato, nell'epoca romana classica, il luogo colpito da un fulmine. Lo stesso nome indica il monumento votivo eretto su tale luogo.
xsd:nonNegativeInteger 3060

data from the linked data cloud