Berlin Police

rdf:langString Policia de Berlín

rdf:langString La Policia de Berlín (alemany: Der Polizeipräsident in Berlin -El Cap Policial de Berlín-, o generalment Berliner Polizei) és l'alemany Landespolizei força per la ciutat estatal de Berlín. Llei enforcement dins Alemanya és dividida entre federal i estat (Terra) agències. La Policia de Berlín és al comandament del President Policial, Barbara Slowik. El seu ajudant és Vicepresident Policial Michael Krömer. Són donats suport en l'administració de la força per l'Oficina de Personal del President Policial, els Comandants de les sis Divisions Locals, la Divisió per Tasques Centrals, el Departament d'Investigació Criminal i la Divisió de Serveis Central. La Reial Policia Prussiana de Berlín va ser fundada el 25 de març de 1809 amb com a primer cap de policia. El març de 1848, Berlín fou un dels llocs on va tenir lloc la Revolució de 1848 (també coneguda com la Revolució de Març). En aquell moment, el nombre d'agents de policia era reduït (aproximadament 200 oficials per 400.000 ciutadans) i amb autoritat limitada, l'anomenat Revierpolizei (literalment policia de la comissaria). Per combatre la revolució, el comissari de policia Julius Freiherr von Minutoli, va demanar ajuda a l'. Van enviar dos regiments de cavalleria de guàrdia (el Regiment Gardes du Corps (cuirassiers), el 1. Regiment Garde-Dragoner "Königin Victoria von Großbritannien und Irland" (dracs)), i tres regiments d'infanteria de guàrdia (1. i 2). Garderegiment zu Fuss, Kaiser Alexander Garde-Grenadier-Regiment núm. 1). Aproximadament 230 ciutadans van ser afusellats o assassinats per sabers perquè les tropes de guàrdia tenien ordres de "Immer feste druff!" (~ Colpeu-los fort! ). Al cap d'un parell de dies les tropes es van retirar i es va fundar una milícia ("Bürgerwehr") amb una força de 20.000 homes. En definitiva, la milícia no va servir per res. Poc després de la revolució, el rei Frederic Guillem IV de Prússia va fundar el "Königliche Schutzmannschaft zu Berlin" el juny de 1848. Va ser la primera policia moderna a Alemanya des del punt de vista d'aleshores i d'avui. Constava d'1 Oberst (coronel), 5 Hauptleuten (capitans), 200 Wachtmeister (sergents) i 1.800 Schutzleute (oficials), 40 d'ells muntats. El 1936, durant el règim nazi, es va dissoldre com totes les altres , i es va absorbir a l' o Orpo. L'Orpo es va constituir com una organització centralitzada que unia les forces uniformades municipals i rurals. Finalment, l'Orpo va arribar pràcticament a totes les organitzacions d'ordenació i resposta d'emergència del Tercer Reich, incloses les brigades de bombers, la guàrdia costera, la defensa civil i fins i tot vigilants nocturns. Va estar sota el comandament general de Heinrich Himmler. Després de la caiguda del Mur de Berlín (1989) i de la Reunificació d'Alemanya (1990), la policia de Berlín Oest, amb 20.000 empleats, i la policia de Berlín Oriental, amb 12.000 empleats, es van fusionar sota la direcció del cap de Berlín Occidental Georg Schertz. Aproximadament 2.300 oficials van canviar les assignacions d'Oest a Est i aproximadament 2.700 d'Est a Oest. Al voltant de 9.600 oficials de Berlín Oriental van ser identificats per haver estat possibles col·laboradors de la MfS (Stasi). 8.544 d'ells van ser desestimats, mentre que 1.056 no. Aproximadament 2.000 van ser retirats o van dimitir pel seu compte. La llei sobre la : (reserva policial voluntària) del 25 de maig de 1961 a Berlín Oest va crear una organització paramilitar per protegir infraestructures importants com les centrals elèctriques i el subministrament d'aigua potable. Des dels anys vuitanta es va convertir en una branca més en què els ciutadans van poder donar suport voluntari a Schupo en el servei diari. Es va dissoldre el 2002.