Battle of Mutina (193 BC)

rdf:langString Batalla de Mutina

rdf:langString La Batalla de Mutina es va lliurar l'any 193 aC, prop de la ciutat de Mutina, entre la República Romana i la tribu dels bois. L'exèrcit romà va guanyar la batalla amb unes grans pèrdues. L'any 193 van ser elegits cònsols Quint Minuci Terme i Luci Corneli Mèrula. Mentre Minuci terme lluitava contra una insurrecció a la Ligúria Corneli Mèrula va travessar-la per atacar les terres dels bois. Mèrula buscava un enfrontament directe, però els celtes es van retirar, i el cònsol va ordenar el saqueig de les seves poblacions. Els bois no van actuar, esperant l'oportunitat. Quan Corneli Mèrula va creure que havia pacificat el país va ordenar a les legions que es reagrupessin i marxessin cap a Mutina, sense prendre grans precaucions. Els bois l'anaven seguint, buscant el lloc adient per una emboscada. Per fi, una nit es van avançar a l'exèrcit i van ocupar un congost que els romans havien de travessar el dia següent. Els romans van advertir el moviment dels celtes i el cònsol va ordenar augmentar la vigilància del campament per evitar un atac per sorpresa. Quan va sortir el sol va enviar un contingent de cavalleria a explorar el camí. Va saber la posició de l'enemic i va ordenar que els bagatges es traslladessin a la rereguarda vigilats pels triaris i va avançar en formació de batalla. Els bois van veure que els havien descobert i que haurien d'enfrontar-se a l'exèrcit. El cos d'elit dels socii itàlics i l'ala esquerra de les tropes auxiliars es van situar a primera línia, sota la direcció dels legats i ex-cònsols Marc Claudi Marcel i Tiberi Semproni Llong. Corneli Mèrula va formar una segona línia amb les legions per dirigir l'atac decisiu, i la cavalleria estava al càrrec dels tribuns militars Publi i Quint Minuci, que van decidir portar-la a un lloc obert on van esperar l'ordre de carregar contra l'enemic. Mentrestant un missatger va advertir a Tiberi Semproni Llong que els socii es veien desbordats pels bois i n'havien mort molts, i els supervivents esperaven reforços, i demanava que avancés una legió. La II legió va avançar i l'ala esquerra va ser auxiliada per l'ala dreta, per seguir el combat. La calor cansava els celtes, però es recolzaven els uns als altres amb els escuts i van poder rebutjar l'atac romà. Luci Corneli Mèrula va ordenar al comandant de la cavalleria auxiliar, Gai Livi Salinàtor que carregués conra els bois a tota velocitat recolzat per la cavalleria romana, cosa que va causar el caos entre les files dels bois, que van es començar a retirar i a dispersar. Els caps dels celtes, per evitar-ho colpejaven als fugitius per fer-los retrocedir en ordre, però ho va veure la cavalleria i va impedir el reagrupament. Corneli Mèrula va veure que si aconseguia que l'enemic es mantingués desorganitzat i aterrit, tenia la victòria a les seves mans. Va començar llavors l'avenç de les legions. Els legionaris van aconseguir que els bois es dispersessin i van resultar preses fàcils per la cavalleria romana.