Basque dialects

http://dbpedia.org/resource/Basque_dialects an entity of type: Language

Els dialectes del basc (en basc, euskalkiak, literalment 'tros de basc') són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, entre si amb el basc batua o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6 i 9 dialectes bascs: * Biscaí (o occidental) * Guipuscoà (o central) * * Labortà-Baix navarrès * Suletí rdf:langString

Basque dialects are linguistic varieties of the Basque language which differ in pronunciation, vocabulary and grammar from each other and from Standard Basque. Between six and nine Basque dialects have been historically distinguished: * Biscayan * Gipuzkoan * Upper Navarrese (Northern and Southern) * Lower Navarrese (Eastern and Western) * Lapurdian * Souletin (Souletin and Roncalese) In modern times, however, both Lower Navarrese and Lapurdian are considered part of a Navarrese–Lapurdian dialect, so there would be five dialects, divided into 11 subdialects and 24 minor varieties. rdf:langString

Los dialectos del euskera (en euskera, euskalkiak, literalmente «trozos de euskera») son variedades lingüísticas del euskera con diferencias en fonética, vocabulario y gramática. Los primeros estudios de la dialectología del euskera se hicieron en el siglo XIX, pero su uso y extensión ha evolucionado mucho desde entonces. En las zonas fronterizas, a menudo los dialectos se mezclan entre sí. A principios del siglo XXI, se hablan los siguientes dialectos: * Occidental o vizcaíno * Central o guipuzcoano * Navarro * Labortano-bajonavarro * Suletino rdf:langString

Euskalkiak euskararen dialektoak dira. Sortzen lehena mendebalekoa izan zen, VIII. mendearen inguruan, Asturiasko erresumak Araba-Bizkaietan zuen eraginagatik segur aski; eta hurrengo mendeetan eratu ziren gainerako euskalkiak. Aurretik, euskarak batasun handia izan bide zuen tarte batez, Erromatar Inperioaren gainbeheratik aurrera; aldi hartan sortu zen Koldo Mitxelenak proposatutako euskara batu zaharra, geroko euskalkien ama-hizkuntza. Geroztik, Euskal Herriak izandako zatiketa politikoen eraginez sortu ziren euskalkiak poliki-poliki bost sorgunetan. rdf:langString

La langue basque est divisée en plusieurs dialectes (chacun appelé euskalki en basque). La division la plus courante suit les limites des régions du Pays basque en Espagne et en France. Principalement utilisés dans les régions respectives qui leur ont donné leur nom, ils possèdent de nombreuses similarités linguistiques. L'existence de ces divisions dialectales témoigne de l'ancienneté durable de la langue dans la région. L'aquitain était une ancienne langue apparentée au basque qui a disparu au profit du gascon, dans la région Aquitaine et le sud-ouest de la région Midi-Pyrénées. rdf:langString

rdfs:label

rdf:langString Basque dialects

rdf:langString Dialectes de l'èuscar

rdf:langString Dialectos del euskera

rdf:langString Euskalki

rdf:langString Dialectes du basque

dbpedia-owl:wikiPageID

xsd:integer 21171905

dbpedia-owl:wikiPageRevisionID

xsd:integer 1124214343

dbpedia-owl:abstract

rdf:langString Els dialectes del basc (en basc, euskalkiak, literalment 'tros de basc') són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, entre si amb el basc batua o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6 i 9 dialectes bascs: * Biscaí (o occidental) * Guipuscoà (o central) * * Labortà-Baix navarrès * Suletí Alguns lingüistes hi inclouen també el roncalés —que Azkue va incloure dins del suletí— i també consideren dialectes independents el —el que es parlava a Alaba i que, en general, se sol considerar com una varietat del dialecte biscaí—, l' i el . El roncalés, però, es va extingir a la fi del s. xx i, si bé actualment hi ha parlants de basc al Roncal, no són parlants de roncalés, sinó immigrants interns d'altres dialectes. Els seus límits no coincideixen directament amb les actuals fronteres polítiques, encara que sí que solen coincidir amb les fronteres administratives tradicionals eclesiàstiques. A més, els límits entre els dialectes biscaí, guipuscoà i l'alt navarrés mostren certa relació amb algunes fronteres preromanes tribals entre els caristis, els vàrduls i els vascons.

rdf:langString Basque dialects are linguistic varieties of the Basque language which differ in pronunciation, vocabulary and grammar from each other and from Standard Basque. Between six and nine Basque dialects have been historically distinguished: * Biscayan * Gipuzkoan * Upper Navarrese (Northern and Southern) * Lower Navarrese (Eastern and Western) * Lapurdian * Souletin (Souletin and Roncalese) In modern times, however, both Lower Navarrese and Lapurdian are considered part of a Navarrese–Lapurdian dialect, so there would be five dialects, divided into 11 subdialects and 24 minor varieties. The boundaries of all these dialects do not coincide directly with current political or administrative boundaries. It was believed that the dialect boundaries between Bizkaian, Gipuzkoan and Upper Navarrese showed some relation to some pre-Roman tribal boundaries between the Caristii, Varduli and Vascones. However, main Basque dialectologists now deny any direct relation between those tribes and Basque dialects. It seems that these dialects were created in the Middle Ages from a previously quite unified Basque language, and the dialects diverged from each other since then as a result of the administrative and political division that happened in the Basque Country.

rdf:langString Euskalkiak euskararen dialektoak dira. Sortzen lehena mendebalekoa izan zen, VIII. mendearen inguruan, Asturiasko erresumak Araba-Bizkaietan zuen eraginagatik segur aski; eta hurrengo mendeetan eratu ziren gainerako euskalkiak. Aurretik, euskarak batasun handia izan bide zuen tarte batez, Erromatar Inperioaren gainbeheratik aurrera; aldi hartan sortu zen Koldo Mitxelenak proposatutako euskara batu zaharra, geroko euskalkien ama-hizkuntza. Geroztik, Euskal Herriak izandako zatiketa politikoen eraginez sortu ziren euskalkiak poliki-poliki bost sorgunetan. 1960ko hamarkadaz geroztik, euskara batua sortzeak, euskaldunak alfabetatzeak eta euskaldunen arteko komunikazioa handitzeak bultzatuta, euskalkiak gero eta gertuago daude, gero eta elkarren antz handiagoa dute. Eraginak noranzko guztietan gertatzen ari dira. Esaterako, gipuzkoar askok —eta ez bizkaitar gutxik— natural erabiltzen dute ergatibo pluralerako -ek marka (jatorriz, Euskal Herriko ekialdekoa da), halaxe ikasi dutelako eskolan: Txakurrek hezurra jan dute, eta ez Txakurrak [...], gipuzkeraz esan ohi denez. Gipuzkerak inguruko euskalkiei eta batez ere nafarrerari eragiten die, euskara batuak euskalki guztiei eta, gutxi-asko, denek elkarri. Berdintze prozesu horrek bi eragile nagusi ditu: hedabideak eta irakaskuntza. Hala ere, gaur egungo eten nagusia jadanik ez dago (XX. mendearen bukaeraraino bezala) ekialdeko euskalkien eta mendebaldekoen artean, baizik eta Ipar Euskal Herrikoen eta Hego Euskal Herrikoen artean, estatuen arteko mugak eraginda.

rdf:langString Los dialectos del euskera (en euskera, euskalkiak, literalmente «trozos de euskera») son variedades lingüísticas del euskera con diferencias en fonética, vocabulario y gramática. Los primeros estudios de la dialectología del euskera se hicieron en el siglo XIX, pero su uso y extensión ha evolucionado mucho desde entonces. En las zonas fronterizas, a menudo los dialectos se mezclan entre sí. A principios del siglo XXI, se hablan los siguientes dialectos: * Occidental o vizcaíno * Central o guipuzcoano * Navarro * Labortano-bajonavarro * Suletino El área geográfica de los dialectos no coincide plenamente con las actuales provincias, pero sí con las fronteras prerromanas entre caristios, várdulos y vascones y también con las fronteras eclesiásticas tradicionales. Los dialectos occidental y suletino son los más diferentes al euskera batúa, y el central y alto navarro los más similares. El dialecto más hablado es el occidental. Algunos lingüistas incluyen también el roncalés —que Resurrección María de Azkue incluyó dentro del suletino— y también consideran dialectos independientes el alavés —el que se habló en Alava y que, por lo general, se suele conceptuar como una variedad del dialecto vizcaíno—, el aezcoano y el salacenco. No obstante, el roncalés se extinguió a finales del siglo XX y, si bien actualmente hay hablantes de euskera en el Roncal, no son hablantes de roncalés, sino inmigrantes internos de otros dialectos. Se distinguen históricamente entre 6 y 9 dialectos.

rdf:langString La langue basque est divisée en plusieurs dialectes (chacun appelé euskalki en basque). La division la plus courante suit les limites des régions du Pays basque en Espagne et en France. Principalement utilisés dans les régions respectives qui leur ont donné leur nom, ils possèdent de nombreuses similarités linguistiques. L'existence de ces divisions dialectales témoigne de l'ancienneté durable de la langue dans la région. L'aquitain était une ancienne langue apparentée au basque qui a disparu au profit du gascon, dans la région Aquitaine et le sud-ouest de la région Midi-Pyrénées. Au XVIIe siècle, c’était un lieu commun de dire qu'« au paradis terrestre le serpent parlait anglais ; que la femme parlait français, mais que Dieu parlait espagnol. » En basque, on disait que le dialecte de Soule, le plus oriental, était agréable à l’oreille ; le continental de la côte, celui du Labourd, prétentieux et cérémonieux ; le central, direct et agréable ; et l’occidental, au contraire, dur.

data from the linked data cloud