Bartolomeo Tromboncino

rdf:langString Bartolomeo Tromboncino

rdf:langString Bartolomeo Tromboncino (Verona, 1470 - Venècia (o afores) després de 1535) va ser un compositor italià i trombonista. És conegut com a cantant al llaüt i compositor de frottoles, i per haver assassinat en una crisi de gelosia el 1499 la seva dona i probablement també el seu amant. El seu cognom, Italià per a «petit trombó» prové del primer instrument que va tocar. No hi ha gaire detalls sobre els primers anys de la seva vida. Va néixer a Verona i va passar la seva joventut a Màntua. El seu pare, Bernardino Piffaro també era un músic virtuós que tocava el piffero, un instrument de la família de l'oboè a l'orquestre de vent de la ciutat, el que li va valdre el seu sobrenom de piffaro, una antiga ortografia d'aquesta paraula. Seria el seu pare que li hauria donat la primera formació musical. Fins aproximadament 1500, va romandre a Màntua, tot i que va estar-se a les ciutats de Ferrara, Est, Vicenza, Milà i Pavia. Va haver de fugir cap a Venècia després d'un conflicte violent el 1495, i va tornar cap a Màntua al final d'aquest any. El 1499 va matar la seva dona en descobrir-la que en els braços d'un amant. Quant a l'assassinat o no de l'amant, les fonts divergeixen. No obstant això, va ser perdonat pel seu patró, Francesc II Gonzaga, senyor de Màntua. Poc després altra vegada va haver de fugir de Màntua «sense permís i per raons lamentables» com un membre de la nissaga dels Gonzaga va escriure a un amic. Pel seu talent de compositor, va captivar la simpatia d'Isabel d'Este, un gran mecenes de l'època, que seduïda pel seu talent musical, li va atorgar la gràcia per les seves malifetes. A partir del 1502 va entrar al servei de Lucrècia Borja a Ferrara. Aquí va compondre els seus intermezzi famosos. Com l'ho diu el seu nom, es tocaven entre els actes de d'obres de teatre - donant així el principi fins al naixement de l'obra que es durà a terme gairebé setanta anys més tard. Va escriure molta música per a la cort opulenta de Lucrècia Borja i el seu espòs Alfons d'Este. Al voltant de l'any 1521 es va traslladar a Venècia, on va passar els seus últims anys.