Barcelona Traction

rdf:langString Barcelona Traction, Light and Power

rdf:langString L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ("Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona") fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics. La va fundar l'enginyer Fred Stark Pearson el 12 de setembre de 1911 a Toronto (Canadà), i fou liquidada per fallida el 1951 a l'estat espanyol després d'una conspiració de l'empresari Joan March. A causa d'aquest origen canadenc, l'empresa era coneguda popularment amb el nom de La Canadenca. Fou tan important que va arribar a controlar el 90% de la distribució elèctrica a Catalunya. La Barcelona Traction fou el gran motor de la segona revolució industrial a Catalunya, proporcionant electricitat a la indústria i les llars catalanes; les obres dutes a terme eren les majors d'Europa en el seu moment i la seva construcció involucrà a milers de treballadors de diversos llocs del món; el seu finançament fou possible per la disponibilitat de capitals internacionals que invertien lliurement gràcies a la globalització econòmica existent abans de la primera guerra mundial. Els seus títols cotitzaven a les borses de Toronto, Londres, París i Brussel·les. Patí, en major o menor grau, les conseqüències de les dues guerres mundials, i els seus actius foren tant bombardejats com usats com arma de guerra en el conflicte civil espanyol. El 1919 els seus treballadors protagonitzaren una vaga que donà pas a la jornada laboral diària de vuit hores. El promotor de la Barcelona Traction, Frederick Pearson, morí ofegat el 1915 quan el vaixell en el que viatjava fou torpedinat per un submarí alemany; el 1928 Alfred Loewenstein, empresari belga que formà part del sindicat financer que controlava l'empresa, va caure, saltar o fou empès del seu avió privat quan volava sobre el canal de la Mànega; el 1962, Joan March, el qual havia maniobrat grollerament per controlar l'empresa, morí a causa de les lesions patides en un accident d'automòbil. Descapitalitzada des de la seva constitució, l'empresa passà per quatre reestructuracions del deute en deu anys. La llarga batalla pel seu control que es desfermà als any 40 del segle XX entre Dannie Heineman i Joan March involucrà als governs dels Estats Units, Canadà, Regne Unit, Bèlgica i tingué episodis bruts de xantatge i corrupció judicial a l'estat espanyol, i s'allargà més enllà de la defunció dels dos personatges. El conflicte quedà tancat en la sentència definitiva del Tribunal Internacional de Justícia del 1970, la qual és, encara ben entrat el segle XXI, un camp d'estudi pels juristes en dret internacional.