Banna'i
http://dbpedia.org/resource/Banna'i an entity of type: Person
En l'arquitectura iraniana, banna'i (persa: بنائی, «tècnica del constructor») és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes. Aquesta tècnica es va originar a Síria i l'Iraq el segle viii, i va madurar en l'època seljúcida i timúrida, ja que es va estendre a l'Iran, Anatòlia i l'Àsia Central. Si el disseny fet amb maons està en relleu, es coneix com a hazarbaf (persa: هزارباف; hazar «mil» i baf «teixits») en referència a l'aspecte entreteixit dels maons.
rdf:langString
In Iranian architecture, banna'i (Persian: بنائی, "builder's technique" in Persian) is an architectural decorative art in which glazed tiles are alternated with plain bricks to create geometric patterns over the surface of a wall or to spell out sacred names or pious phrases. This technique originated in Syria and Iraq in the 8th century, and matured in the Seljuq and Timurid era, as it spread to Iran, Anatolia and Central Asia.
rdf:langString
En la arquitectura iraní, banna’i («técnica del constructor» en persa) es un arte decorativo arquitectónico en el que se alternan azulejos esmaltados con ladrillos lisos para crear patrones geométricos sobre la superficie de una pared o para escribir nombres sagrados o frases devotas. Esta técnica se originó en Siria e Irak en el siglo VIII, y maduró en la época selyúcida y timúrida, ya que se extendió a Irán, Anatolia y Asia Central.
rdf:langString
Nell'architettura persiana, banna'i (in persiano بنائی, "tecnica di costruzione") è un'arte decorativa architettonica in cui le mattonelle smaltate si alternano a mattoni semplici per creare motivi geometrici sulla superficie di un muro o per descrivere nomi sacri o frasi pie. Questa tecnica è nata in Siria e Iraq nel VIII secolo, maturata nell'era Selgiuchide e Timuride, diffusasi in Iran, Anatolia e Asia centrale. Un raffronto tra intreccio hazarbaf (sullo sfondo), decorazione a piastrelle zellige e banna'i.
rdf:langString
rdf:langString
Banna'i
rdf:langString
Banna'i
rdf:langString
Banna'i
rdf:langString
Banna'i
xsd:integer
34289464
xsd:integer
1097713473
rdf:langString
En l'arquitectura iraniana, banna'i (persa: بنائی, «tècnica del constructor») és un art decoratiu arquitectònic en el qual s'alternen taulells esmaltats amb maons llisos, per crear patrons geomètrics sobre la superfície d'una paret, o per escriure noms sagrats o frases devotes. Aquesta tècnica es va originar a Síria i l'Iraq el segle viii, i va madurar en l'època seljúcida i timúrida, ja que es va estendre a l'Iran, Anatòlia i l'Àsia Central. Si el disseny fet amb maons està en relleu, es coneix com a hazarbaf (persa: هزارباف; hazar «mil» i baf «teixits») en referència a l'aspecte entreteixit dels maons.
rdf:langString
In Iranian architecture, banna'i (Persian: بنائی, "builder's technique" in Persian) is an architectural decorative art in which glazed tiles are alternated with plain bricks to create geometric patterns over the surface of a wall or to spell out sacred names or pious phrases. This technique originated in Syria and Iraq in the 8th century, and matured in the Seljuq and Timurid era, as it spread to Iran, Anatolia and Central Asia. If the brickwork design is in relief then it is referred to as hazarbaf (Persian: هزارباف, compound of hazar "thousand" and baf "weavings", referring to the woven appearance of the bricks).
rdf:langString
En la arquitectura iraní, banna’i («técnica del constructor» en persa) es un arte decorativo arquitectónico en el que se alternan azulejos esmaltados con ladrillos lisos para crear patrones geométricos sobre la superficie de una pared o para escribir nombres sagrados o frases devotas. Esta técnica se originó en Siria e Irak en el siglo VIII, y maduró en la época selyúcida y timúrida, ya que se extendió a Irán, Anatolia y Asia Central. Si el juego de ladrillos está en relieve, se conoce entonces como hazarbaf (del persa hazar «mil» y baf «tejidos», en referencia al aspecto entretejido de los ladrillos).
rdf:langString
Nell'architettura persiana, banna'i (in persiano بنائی, "tecnica di costruzione") è un'arte decorativa architettonica in cui le mattonelle smaltate si alternano a mattoni semplici per creare motivi geometrici sulla superficie di un muro o per descrivere nomi sacri o frasi pie. Questa tecnica è nata in Siria e Iraq nel VIII secolo, maturata nell'era Selgiuchide e Timuride, diffusasi in Iran, Anatolia e Asia centrale. Se il disegno in muratura è in rilievo allora è indicato come hazarbaf (in persiano هزارباف, composto da hazar "migliaia" e baf "tessiture", riferendosi all'aspetto a tessitura dei mattoni). L'hazarbaf è certamente il primo livello di elaborazione dello stile, dapprima sorto attraverso l'uso di una decorazione monocroma in mattoni a rilievo. L'alternanza di pieni e vuoti ne determinava le peculiarità decorative. Il passaggio successivo è avvenuto con l'avvento dei tasselli in ceramica smaltata con cui molte moschee o mausolei di epoca successiva sono stati decorati consentendo meravigliosi giochi decorativi con motivi geometrici o con scritte cufiche. Un raffronto tra intreccio hazarbaf (sullo sfondo), decorazione a piastrelle zellige e banna'i.
xsd:nonNegativeInteger
8339
