BACH motif
http://dbpedia.org/resource/BACH_motif an entity of type: Thing
In music, the BACH motif is the motif, a succession of notes important or characteristic to a piece, B flat, A, C, B natural. In German musical nomenclature, in which the note B natural is named H and the B flat named B, it forms Johann Sebastian Bach's family name. One of the most frequently occurring examples of a musical cryptogram, the motif has been used by countless composers, especially after the Bach Revival in the first half of the 19th century.
rdf:langString
In der abendländischen und abendländisch geprägten Musik ist B-A-C-H eine Folge von Noten, die den Namen „Bach“ ergeben und seit dem 18. Jahrhundert zumeist als Reminiszenz und Hommage an den Komponisten Johann Sebastian Bach verwendet werden. Der Sinn erschließt sich nicht nur im deutschen Sprachraum, sondern auch in weiteren, skandinavischen und slawischen Ländern, allerdings nicht überall (z. B. englisch B flat oder französisch si bémol für deutsch B).
rdf:langString
Il tema BACH è un crittogramma musicale costituito dalla sequenza di note musicali 'Si bemolle, La, Do, Si naturale'. Questo tema di quattro note è stato utilizzato da diversi compositori, di norma come un omaggio a Johann Sebastian Bach. Il primo esempio noto, comunque, appare in un brano di Jan Pieterszoon Sweelinck.
rdf:langString
BACH主題（バッハしゅだい、英語：Bach motif）は、音楽における、「変ロ-イ-ハ-ロ」（英語音名：B♭-A-C-B）（最後の音はナチュラル）の4音の連なりである。 この4音の主題（モチーフ）は、多数の作曲家が使用しており、通常、ヨハン・ゼバスティアン・バッハへの敬意の表明として用いられる。とはいえ、最初に知られる例はより年長のヤン・ピーテルスゾーン・スウェーリンクの作品(SwWV 273)であり、この作品は、確かではないが、ヨハン・ゼバスティアンの先祖の一人へ敬意を表するのに用いられた可能性がある。バッハの先祖の多くは同様に音楽家であった。 バッハ（Bach）という姓の綴りを使って、このように4音を表現することができるのは、ドイツ語の音名で B は、英語でいうところの B♭（変ロ音）を示し、他方、H は、B natural（本位ロ音）を示すからである。
rdf:langString
B-A-C-H – motyw muzyczny wykorzystujący następstwo dźwięków b, a, c i h, które układają się w nazwisko rodziny Bachów. Zmitologizowany dzięki historii Kunst der Fuge – najsłynniejszego z dzieł Johanna Sebastiana Bacha, w których jest wykorzystany – zabieg ten cieszył się wielką popularnością wśród kompozytorów XIX i XX wieku.
rdf:langString
B-A-C-H — музыкальный мотив, который представляет собой последовательность звуков b, a, c и h, которые складываются в фамилию семьи Бахов. Известен благодаря Искусству фуги — одному из величайших произведений И. С. Баха, в котором был впервые использован, и в дальнейшем пользовался большой популярностью у композиторов последующих столетий.
rdf:langString
BACH乐旨指的是由德語音名B-A-C-H四个音符组成的序列。很多作曲家都使用這個旋律動機，以表示对巴赫的尊敬。但第一个已知的例子却是扬·皮特森·斯韦林克的一部作品。他创作该作品也有可能是为了向巴赫的某位祖先表达敬意。 到了19世纪，由於公众再次燃起对巴赫的兴趣，这動機才再次被提起及使用。
rdf:langString
B-A-C-H — музичний мотив, що являє собою послідовність звуків b, a, c i h, що складаються у прізвище . Уславлений завдяки мистецтву фуги — одного з найвидатніших творів Й. С. Баха, в якому був вперше використаний, і надалі користувався неабиякою популярністю композиторів наступних століть.
rdf:langString
En música, el motiu BACH és un criptograma musical format per la seqüència de notes si bemoll, la, do i si natural, que en la notació musical alemanya s'anomenen B, A, C, H. Aquest motiu musical de quatre notes ha estat utilitzat per nombrosos compositors, com a homenatge a Johann Sebastian Bach. El primer exemple de la seva utilització és en una peça de Jan Pieterszoon Sweelinck, però també podria ser que utilitzés aquest motiu com a homenatge a un dels antecessors de Johann Sebastian, molts dels quals van ser també grans músics.
rdf:langString
El motivo BACH, en música es la secuencia de notas si bemol, la, do y si natural. La secuencia se denomina BACH porque, siguiendo la notación clásica alemana, el si bemol se representa por la letra B, la es una A, do se corresponde con la C y si con la H; por lo que al componerlo resulta dicho nombre. Existe una fuga para teclado en fa mayor por uno de los hijos de Bach, probablemente o Johann Christian Bach o Carl Philipp Emanuel Bach, usando el motivo, pero no fue hasta el siglo XIX, cuando renació el interés por Bach, que el motivo comenzó a usarse con cierta regularidad.
rdf:langString
En musique, le motif BACH désigne le motif formé par les notes si la do si. Cette séquence de notes s'écrit B A C H en notation allemande (le si bémol s'écrit B et le si bécarre s'écrit H) et forme le nom de famille de Jean-Sébastien Bach. La première occurrence de cette suite est due à Jan Pieterszoon Sweelinck — il est possible, mais pas certain, que celui-ci l'ait écrite en hommage à l'un des ancêtres de Johann Sebastian, eux-mêmes des musiciens réputés.
rdf:langString
바흐 음형은 내림 나, 가, 다, 나(B♭-A-C-B)의 순서로 이루어진 이다. 많은 작곡가들이 이 음형을 요한 제바스티안 바흐에 대한 존경의 표시로 썼다. 독일식 음이름으로 B는 내림 나를, H는 나를 뜻하므로, 이 음형의 독일식 음이름은 바흐의 철자와 똑같은 ‘BACH’가 된다. 바흐 자신도 푸가의 기법(BWV 1080)의 마지막 작품에 이 음형을 쓴 푸가를 썼지만, 완성하지 못하고 죽었다. 하지만 이 음형은 그의 여러 다른 작품 중간에서 나타난다. 요한 제바스티안 바흐의 아들 중 한 사람인 요한 크리스티안 바흐이거나 의 작품으로 여겨지는, 건반악기를 위한 바 장조의 푸가가 이 음형을 쓴다. 그 뒤로 19세기까지는 바흐에 대한 관심이 많지 않아 이 음형은 쓰이지 않았다. 바흐 음형은 푸가나 대위적인 작품에 많이 인용된다. 다음은 바흐 음형을 주제로 하는 작품의 시간 순서대로 정렬한 목록이다.
rdf:langString
Het BACH-motief is een muzikale handtekening, en in dit geval de noten Bes, A, C, B. De mogelijkheid om de naam Bach in muzieknoten te spellen komt doordat omdat onze noot Bes in het Duits B heet en de noot B in het Duits H heet. De aanwezigheid van het motief in de laatste maat van het Kleines harmonisches Labyrinth, BWV 591, wordt niet betekenisvol geacht. Dit werk is wellicht niet eens van Bach, maar mogelijk van Johann David Heinichen.
rdf:langString
BACH-motiv är inom musiken notsekvensen b, a, c och h. Detta fyratonsmotiv har använts av många kompositörer, vanligen som en hyllning till Johann Sebastian Bach. Att man kan tolka notbilden som ett kors, betyder att Bach också uppfattade motivet som en religiös symbol. Motivet används ofta av andra kompositörer i fugor och annan musik som använder sig av kontrapunkt, kanske för att Bach själv använde det i en fuga. Arbeten som på ett framträdande sätt använder BACH-motivet är bland andra, i kronologisk ordning:
rdf:langString
rdf:langString
BACH motif
rdf:langString
Motiu BACH
rdf:langString
B-A-C-H
rdf:langString
Motivo BACH
rdf:langString
Tema BACH
rdf:langString
Motif BACH
rdf:langString
바흐 음형
rdf:langString
BACH主題
rdf:langString
B-A-C-H
rdf:langString
BACH-motief
rdf:langString
B-A-C-H
rdf:langString
BACH-motiv
rdf:langString
BACH乐旨
rdf:langString
B-A-C-H
xsd:integer
195083
xsd:integer
1117745137
rdf:langString
The BACH motif
rdf:langString
Webern's String Quartet, Op. 28, tone row, composed of three tetrachords: P I RI, with P = the BACH motif, I = it inverted, and RI = it inverted and backwards.
rdf:langString
List of compositions with the theme "B–A–C–H"
rdf:langString
{
\override Score.TimeSignature#'stencil = ##f
\set Score.proportionalNotationDuration = #
\relative c'' {
\time 4/1
\set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 1 = 60
bes1 a c b!
}
}
rdf:langString
{
#
\override Score.TimeSignature
#'stencil = ##f
\override Score.SpacingSpanner.strict-note-spacing = ##t
\set Score.proportionalNotationDuration = #
\relative c'' {
\time 4/1
\set Score.tempoHideNote = ##t \tempo 1 = 60
bes1 a c b!
dis e cis d
ges, f aes g
}
}
rdf:langString
Motiv.bach.mid
rdf:langString
BACH motif
rdf:langString
music
xsd:integer
300
390
rdf:langString
List of compositions with the theme "B-A-C-H"
rdf:langString
En música, el motiu BACH és un criptograma musical format per la seqüència de notes si bemoll, la, do i si natural, que en la notació musical alemanya s'anomenen B, A, C, H. Aquest motiu musical de quatre notes ha estat utilitzat per nombrosos compositors, com a homenatge a Johann Sebastian Bach. El primer exemple de la seva utilització és en una peça de Jan Pieterszoon Sweelinck, però també podria ser que utilitzés aquest motiu com a homenatge a un dels antecessors de Johann Sebastian, molts dels quals van ser també grans músics. La possibilitat de poder lletrejar el cognom Bach d'aquesta forma, i, per tant, fer una melodia, és perquè en alemany B indica un si bemoll, mentre que la H significa si natural. Bach va utilitzar aquest motiu com a subjecte d'una fuga a la part final de l’ (BWV 1080), una obra que no va arribar a acabar, ja que va morir el 1750. Apareix també a algunes de les altres peces, com ara al final de la quarta variació canònica de "", BWV 769. La seva aparició al penúltim compàs dels "Kleines harmonisches Labyrint", BWV 591, no és, tot i això, molt significatiu i l'obra podria ser un plagi (s'ha suggerit que l'autèntic autor podria ser Johann David Heinichen). Apareix també a la Passió segons Sant Mateu a la secció 63.b, on el cor canta Warlich, dieser ist Gottes Sohn gewesen (Aquest home era realment el mateix fill de Déu). En moltes peces, mentre aquestes notes exactament, B-A-C-H, no són tocades, una transposició d'aquest motiu és utilitzat (una seqüència de notes seguint els mateixos intervals: descendir una segona menor, ascendir una tercera menor i descendir una segona menor). Existeix una fuga per teclat en fa major per un dels fills de Bach, probablement o bé Carl Philipp Emanuel Bach, en què apareix el motiu, però no va ser fins al segle xix, en què l'interès per l'obra de Bach va reviure i el motiu va tornar a ser utilitzat amb certa freqüència. Des que Bach va utilitzar un motiu sonor basat en les inicials d'un nom (el seu), altres compositors l'han utilitzat com a recurs en fugues o d'altres obres contrapuntístiques complexes.
rdf:langString
In music, the BACH motif is the motif, a succession of notes important or characteristic to a piece, B flat, A, C, B natural. In German musical nomenclature, in which the note B natural is named H and the B flat named B, it forms Johann Sebastian Bach's family name. One of the most frequently occurring examples of a musical cryptogram, the motif has been used by countless composers, especially after the Bach Revival in the first half of the 19th century.
rdf:langString
In der abendländischen und abendländisch geprägten Musik ist B-A-C-H eine Folge von Noten, die den Namen „Bach“ ergeben und seit dem 18. Jahrhundert zumeist als Reminiszenz und Hommage an den Komponisten Johann Sebastian Bach verwendet werden. Der Sinn erschließt sich nicht nur im deutschen Sprachraum, sondern auch in weiteren, skandinavischen und slawischen Ländern, allerdings nicht überall (z. B. englisch B flat oder französisch si bémol für deutsch B).
rdf:langString
En musique, le motif BACH désigne le motif formé par les notes si la do si. Cette séquence de notes s'écrit B A C H en notation allemande (le si bémol s'écrit B et le si bécarre s'écrit H) et forme le nom de famille de Jean-Sébastien Bach. La première occurrence de cette suite est due à Jan Pieterszoon Sweelinck — il est possible, mais pas certain, que celui-ci l'ait écrite en hommage à l'un des ancêtres de Johann Sebastian, eux-mêmes des musiciens réputés. La notation allemande, particulière, permet d'écrire BACH en toutes lettres alors que la notation anglaise par exemple, ne connaît pas le « H », utilisé pour noter le si naturel. De même, le mi bémol, noté E bémol en notation anglaise, est un « Es », se prononçant comme la lettre « S », en notation allemande. Jean-Sébastien Bach l'utilise lui-même à la fin de Die Kunst der Fuge (L'Art de la fugue, BWV 1080), œuvre inachevée à cause de sa mort survenue en 1750. On le retrouve ailleurs dans l'œuvre du musicien, telle que les variations canoniques de Vom Himmel Hoch (BWV 769). L'occurrence de cette suite dans l'avant dernière partie de Kleines harmonisches Labyrinth (BWV 591) ne semble pas significative, et l'œuvre aurait pu être composée par Johann David Heinichen avant d'être reprise par Bach. On retrouve le motif dans la Passion selon saint Matthieu. Dans certaines pièces, ce sont des transpositions du motif BACH qui sont jouées (respectant les intervalles du motif d'origine). Le claveciniste Pascal Tufféry a mis en évidence que les claviers de clavecin de Jean-Sébastien Bach, ayant une étendue de sol à ré (quatre octaves et demie), ont, par un hasard extraordinaire, leur centre exact constitué des quatre notes formées par le nom de Bach dans l'ordre A B H C.
rdf:langString
El motivo BACH, en música es la secuencia de notas si bemol, la, do y si natural. La secuencia se denomina BACH porque, siguiendo la notación clásica alemana, el si bemol se representa por la letra B, la es una A, do se corresponde con la C y si con la H; por lo que al componerlo resulta dicho nombre. Este motivo de cuatro notas ha sido usado por numerosos compositores, usualmente como homenaje a Johann Sebastian Bach. El primer ejemplo conocido, sin embargo, está en una obra de Jan Pieterszoon Sweelinck del siglo XVII — es posible, si bien no está comprobado, que lo usara en homenaje a uno de los ancestros de Johann Sebastian, muchos de ellos también músicos. El mismo J. S. Bach lo usó como un de fuga en la parte final de Die Kunst der Fuge, una obra que no llegó a concluir antes de morir en 1750. También aparece en varias otras obras suyas, tales como el final de la cuarta variación de las Variaciones canónicas sobre . Su aparición en el penúltimo compás del , no se considera muy significativa y la obra quizás sea espuria (se ha sugerido a Johann David Heinichen como posible compositor). También aparece en la Pasión según San Mateo en la sección donde el coro canta "Este hombre verdaderamente era el hijo de Dios." En muchas obras, si bien las notas B-A-C-H no se tocan exactamente, es usada una transposición del motivo (una secuencia de notas con los mismos intervalos: bajar un semitono, subir una tercera menor, bajar un semitono). Existe una fuga para teclado en fa mayor por uno de los hijos de Bach, probablemente o Johann Christian Bach o Carl Philipp Emanuel Bach, usando el motivo, pero no fue hasta el siglo XIX, cuando renació el interés por Bach, que el motivo comenzó a usarse con cierta regularidad. Quizás debido a que el mismo Bach lo empleó en una fuga, el motivo a menudo es usado por otros compositores en fugas u otros tipos de compleja escritura contrapuntística.
rdf:langString
Il tema BACH è un crittogramma musicale costituito dalla sequenza di note musicali 'Si bemolle, La, Do, Si naturale'. Questo tema di quattro note è stato utilizzato da diversi compositori, di norma come un omaggio a Johann Sebastian Bach. Il primo esempio noto, comunque, appare in un brano di Jan Pieterszoon Sweelinck.
rdf:langString
바흐 음형은 내림 나, 가, 다, 나(B♭-A-C-B)의 순서로 이루어진 이다. 많은 작곡가들이 이 음형을 요한 제바스티안 바흐에 대한 존경의 표시로 썼다. 독일식 음이름으로 B는 내림 나를, H는 나를 뜻하므로, 이 음형의 독일식 음이름은 바흐의 철자와 똑같은 ‘BACH’가 된다. 바흐 자신도 푸가의 기법(BWV 1080)의 마지막 작품에 이 음형을 쓴 푸가를 썼지만, 완성하지 못하고 죽었다. 하지만 이 음형은 그의 여러 다른 작품 중간에서 나타난다. 요한 제바스티안 바흐의 아들 중 한 사람인 요한 크리스티안 바흐이거나 의 작품으로 여겨지는, 건반악기를 위한 바 장조의 푸가가 이 음형을 쓴다. 그 뒤로 19세기까지는 바흐에 대한 관심이 많지 않아 이 음형은 쓰이지 않았다. 바흐 음형은 푸가나 대위적인 작품에 많이 인용된다. 다음은 바흐 음형을 주제로 하는 작품의 시간 순서대로 정렬한 목록이다.
* 1845 - 로베르트 슈만: 《오르간, 페달 피아노, 또는 하모늄을 위한 여섯 개의 푸가》, 작품번호 60
* 1855 - 프란츠 리스트: 오르간을 위한 《Fantasie und Fuge über das Thema B-A-C-H》(뒤에 피아노로 편곡됨)
* 1878 - 니콜라이 림스키코르사코프: 피아노를 위한 《BACH에 의한 변주곡》
* 1900 - 막스 레거: 오르간을 위한 《B-A-C-H에 의한 판타지와 푸가》
* 1910 - : 피아노를 위한 《판타지아 콘트라푼티스티카(Fantasia contrappuntistica)》(1912 개작, 1922 개작)
* 1911 - 카를 닐센: 《바이올린 협주곡》(Op. 33/FS 61)
* 1932 - 아르투르 오네게르: 피아노를 위한 《Prélude, Arioso, Fughette》(뒤에 현악곡으로 편곡됨)
* 1932 - 프랑시스 풀랑크: 피아노를 위한 《Valse-improvisation sur le nom Bach》
* 1937-8 - 안톤 베베른: 《》(주제가 되는 이 바흐 음형에 의한 것이다.)
* 1952 - Jean Coulthard, 피아노를 위한 《BACH에 의한 변주곡》
* 1952 - 루이지 달라피콜라: 《Quaderno musicale di Annalibera》
* 1964 - 아르보 패르트: 현, 오보에, 하프시코드, 피아노를 위한 《Collage over B-A-C-H》
* 1974 - Rudolf Brucci: 현을 위한 《Metamorfosis B-A-C-H》
* 1976 - Milos Sokola: 오르간을 위한 《Passacaglia quasi Toccata on B-A-C-H》
* 1985 - 알프레트 시닛케: 《합주 협주곡 제3번》
* 1990년대 - : 관악단을 위한 《Passacaglia (Homage on B-A-C-H)》 바흐 음형은 위와 같이 주제로도 쓰이는 한편 많은 곡의 중간에도 나타나는데, 그런 작품의 예로는 아르놀트 쇤베르크의 《Variations for Orchestra》(1926-8)와 《현악 사중주 제3번》(1927), 크시슈토프 펜데레츠키의 《루카 수난곡》, 요하네스 브람스가 쓴 루트비히 판 베토벤의 《피아노 협주곡 제4번》을 위한 카덴자가 있다.
rdf:langString
BACH主題（バッハしゅだい、英語：Bach motif）は、音楽における、「変ロ-イ-ハ-ロ」（英語音名：B♭-A-C-B）（最後の音はナチュラル）の4音の連なりである。 この4音の主題（モチーフ）は、多数の作曲家が使用しており、通常、ヨハン・ゼバスティアン・バッハへの敬意の表明として用いられる。とはいえ、最初に知られる例はより年長のヤン・ピーテルスゾーン・スウェーリンクの作品(SwWV 273)であり、この作品は、確かではないが、ヨハン・ゼバスティアンの先祖の一人へ敬意を表するのに用いられた可能性がある。バッハの先祖の多くは同様に音楽家であった。 バッハ（Bach）という姓の綴りを使って、このように4音を表現することができるのは、ドイツ語の音名で B は、英語でいうところの B♭（変ロ音）を示し、他方、H は、B natural（本位ロ音）を示すからである。
rdf:langString
Het BACH-motief is een muzikale handtekening, en in dit geval de noten Bes, A, C, B. De mogelijkheid om de naam Bach in muzieknoten te spellen komt doordat omdat onze noot Bes in het Duits B heet en de noot B in het Duits H heet. Het bekendste voorbeeld van het Bach-motief is in het laatste, onvoltooide Contrapunctus in Die Kunst der Fuge (BWV 1080) van Johann Sebastian Bach. Het motief verschijnt bovendien in een aantal van zijn andere muziekstukken, zoals aan het eind van de variaties op Vom Himmel Hoch, BWV 769. Het motief komt ook voor in de Matthäus-Passion, in het deel waar het koor zingt: Wahrlich, dieser ist Gottes Sohn gewesen. In vele stukken worden echter niet de exacte noten B-A-C-H gebruikt, maar een transpositie ervan, bijvoorbeeld een halve toon hoger, of een terts lager. De aanwezigheid van het motief in de laatste maat van het Kleines harmonisches Labyrinth, BWV 591, wordt niet betekenisvol geacht. Dit werk is wellicht niet eens van Bach, maar mogelijk van Johann David Heinichen. Er bestaat nog een fuga in F-majeur, geschreven door een van de zonen van Bach, hetzij Johann Christian Bach of Carl Philipp Emanuel Bach, waarin het motief wordt gebruikt.
rdf:langString
B-A-C-H – motyw muzyczny wykorzystujący następstwo dźwięków b, a, c i h, które układają się w nazwisko rodziny Bachów. Zmitologizowany dzięki historii Kunst der Fuge – najsłynniejszego z dzieł Johanna Sebastiana Bacha, w których jest wykorzystany – zabieg ten cieszył się wielką popularnością wśród kompozytorów XIX i XX wieku.
rdf:langString
B-A-C-H — музыкальный мотив, который представляет собой последовательность звуков b, a, c и h, которые складываются в фамилию семьи Бахов. Известен благодаря Искусству фуги — одному из величайших произведений И. С. Баха, в котором был впервые использован, и в дальнейшем пользовался большой популярностью у композиторов последующих столетий.
rdf:langString
BACH-motiv är inom musiken notsekvensen b, a, c och h. Detta fyratonsmotiv har använts av många kompositörer, vanligen som en hyllning till Johann Sebastian Bach. Att man kan tolka notbilden som ett kors, betyder att Bach också uppfattade motivet som en religiös symbol. J. S. Bach själv använde motivet i en fuga i den avslutande delen av Die Kunst der Fuge (BWV 1080), ett arbete han inte avslutade innan han dog 1750. Det verkar som om motivet även finns med i flera av hans övriga verk såsom i slutet av den fjärde av de kanoniska variationerna av Vom Himmel Hoch (BWV 769). Förekomsten i näst sista notraden i Kleines harmonisches Labyrinth (BWV 591) anses inte särskilt framträdande och detta arbete kan till och med vara oäkta (Johann David Heinichen anses av vissa vara kompositören). I många stycken används inte de exakta noterna B-A-C-H utan en transponering. Motivet används ofta av andra kompositörer i fugor och annan musik som använder sig av kontrapunkt, kanske för att Bach själv använde det i en fuga. Arbeten som på ett framträdande sätt använder BACH-motivet är bland andra, i kronologisk ordning:
* Robert Schumann - Sex fugor för orgel, pedalpiano eller orgelharmonium, opus 60 (1845)
* Robert Schumann - Symfoni nr 2 i C-dur, opus 61 (viktig funktion för att introducera Bachs musik i andra trion i andra satsen)
* Franz Liszt - Fantasie und Fuge über das Thema B-A-C-H, för orgel (1855, senare arrangerad för piano)
* Nikolaj Rimskij-Korsakov - Variationer över BACH, för piano (1878)
* Max Reger - Fantasi och fuga över B-A-C-H för orgel (1900)
* Ferruccio Busoni - Fantasia contrappuntistica för piano (första versionen 1910, senare versioner 1912 och 1922)
* Arthur Honegger - Prélude, Arioso, Fughette för piano (1932, senare arrangerad för stråkorkester)
* Francis Poulenc - Valse-improvisation sur le nom Bach för piano (1932)
* Ralph Vaughan Williams - Symfoni No.4 (1934)
* - Omfattning, för violin och piano (1991)
* Anton Webern - Stråkkvartett Opus 28 (1937-38)
* - Variationer över BACH för piano (1952)
* Luigi Dallapiccola - Quaderno musicale di Annalibera (1952)
* Arvo Pärt - Collage över B-A-C-H för stränginstrument, oboe, cembalo och piano (1964)
* - Metamorfosis B-A-C-H för stränginstrument (1974)
* - Passacaglia quasi Toccata on B-A-C-H för orgel (1976)
* Alfred Schnittke - Concerto Grosso No. 3 (1985)
* - Passacaglia (Homage on B-A-C-H) för blåsensemble (1990-talet)
rdf:langString
BACH乐旨指的是由德語音名B-A-C-H四个音符组成的序列。很多作曲家都使用這個旋律動機，以表示对巴赫的尊敬。但第一个已知的例子却是扬·皮特森·斯韦林克的一部作品。他创作该作品也有可能是为了向巴赫的某位祖先表达敬意。 到了19世纪，由於公众再次燃起对巴赫的兴趣，这動機才再次被提起及使用。
rdf:langString
B-A-C-H — музичний мотив, що являє собою послідовність звуків b, a, c i h, що складаються у прізвище . Уславлений завдяки мистецтву фуги — одного з найвидатніших творів Й. С. Баха, в якому був вперше використаний, і надалі користувався неабиякою популярністю композиторів наступних століть.
xsd:nonNegativeInteger
17137
