Austronesian languages

rdf:langString Llengües austronèsiques

rdf:langString Les llengües austronèsiques és una família que agrupa un conjunt d'idiomes parlats a les illes del Pacífic properes a Àsia i Austràlia. També inclou la llengua de Madagascar. És un dels grups de llengües major del món, tant quant a nombre d'idiomes (1.244, d'acord amb Ethnologue) com quant a extensió geogràfica (des de Madagascar fins a l'illa de Pasqua). El nom prové de l'grec austronesia que significa 'illes del sud'. El descobriment de la família precedeix al de les llengües indoeuropees (establerta a partir del segle xix de manera certa). Des del 1706, el lingüista ja havia subratllat la semblança entre la llengua parlada en Futuna, el malai i el malgaix, a partir del glossari recollit per Jacob Le Maire a Futuna. L'existència d'una família de llengües, que més tard serà denominada austronèsia, es reconeix definitivament en el Catalogo delle Lingue de , del 1784. El 1834, la família, estesa fins a l'illa de Pasqua, és batejada com a malaiopolinèsia pel lingüista Wilhelm von Humboldt en Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836-1839). Les llengües melanèsies van ser tractades a part durant llarg temps, en part per prejudicis racials, a pesar dels treballs del lingüista (1920). Les llengües austronèsiques es divideixen en 10 branques, nou de les quals es parlen a Taiwan i algunes illes pròximes, i s'agrupen dintre de les llengües formosanes, sense relació amb el xinès. Les branques que van romandre a Taiwan mostren grans diferències entre si. La branca restant és l'anomenada malaiopolinèsia, que engloba totes les altres llengües de la família. Aquesta branca se subdivideix en dues grans subgrups: el grup occidental, amb uns 300 milions de parlants, i l'oriental amb aproximadament un milió de parlants. La lingüística comparativa, recolzada per troballes arqueològiques, localitza l'origen dels ancestres lingüístics de la família al sud-est de l'actual Xina, des d'on van emigrar cap a Taiwan. Alguns lingüistes creuen que la família tai-kadai hauria de col·locar-se dintre d'una versió expandida de la família austronèsica. Uns altres es decanten a favor d'una relació amb la . I finalment uns altres han proposat una relació amb les llengües afroasiàtiques, formant una . Cap d'aquestes propostes s'ha guanyat l'acceptació de la comunitat científica. Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i totes les llengües austronèsiques tenen una baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals petit, sent-ne cinc el més comú. Algunes de les branques i llengües més importants són: * Llengües formosanes (llengües vernaculars de Taiwan no emparentades amb el xinès, d'arribada més tardana a l'illa. En perill de desaparició) * Llengües malaiopolinèsies * * Indonesi (250 milions de parlants) / malai (23 milions) * Javanès (80 milions) * Malgaix (10 milions) * Tagàlog o tagal (90 milions) * Cebuà (31 milions) * Chamorro * Palauès * * * * Llengües de Halmahera-Sud i de Nova Guinea occidental * Llengües oceàniques (antigament subdividides en , i llengües polinèsies) * Llengües oceàniques de Nova Guinea septentrional i occidental i * Llengües oceàniques orientals (regions més a l'est de Nova Guinea i Salomó, que comprenen totes les llengües de Vanuatu, Nova Caledònia, Rotuma, Fiji, Micronèsia i de Polinèsia * Drehu * Fijià (337.000) * Gilbertès * Maori (100.000) * Tahitià