Aulus Manlius Vulso Capitolinus
http://dbpedia.org/resource/Aulus_Manlius_Vulso_Capitolinus
Aulus Manli Vulsó Capitolí (llatí: Aulus Manlius A. f. Cn. N. Vulso Capitolinus), va ser un magistrat romà. Probablement era fill de Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC). Va ser tres vegades tribú amb potestat consular, el 405 aC, el 402 aC i el 397 aC. L'any 394 aC va ser un dels ambaixadors enviats a Delfos per portar una ofrena a Apol·lo, una cratera d'or, que representava la desena part del botí conquerit pel saqueig de Veïs. En el viatge va ser capturat pels pirates de Lipari. Va ser alliberat per Timasiteu, magistrat en cap de l'illa, que va tractar a tots ela ambaixadors amb distinció quan va saber qui eren, i van poder prosseguir el seu viatge.
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus was a consular tribune of the Roman Republic in 405, 402 and 397 BC. Manlius belonged to the Manlia gens, one of the oldest patrician gentes of the Republic. Manlius' father, taken from filiations, was named Aulus which would identify him as Aulus Manlius Vulso, decemviri 451 BC, or another otherwise unattested individual. His grandfather was most likely Gnaeus Manlius Cincinnatus, consul 480 BC but can also have been Gnaeus Manlius Vulso, consul 474 BC. , consular tribune 396 BC, and were his brothers. Publius Manlius Capitolinus, dictator 368 BC, and , dictator 363 BC, seem to be the sons of Manlius based on their filiations.
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsón Capitolino fue un político de la Antigua Roma, descendiente de Cneo Manlio Cincinato y tres veces tribuno consular, en 405 a. C., 402 a. C. y 397 a. C. En el año 394 a. C. fue uno de los embajadores enviados a Delfos para llevar una crátera de oro, que representaba la décima parte del botín de la conquista de Veyes, como regalo a Apolo, pero fue capturado en su viaje por piratas liparienses. Los embajadores, sin embargo, fueron liberados por Timasiteo, el magistrado jefe de la isla ese mismo año, lo que permitió a Aulo Manlio proseguir con su viaje.
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus est un homme politique de la République romaine, trois fois tribun consulaire entre 405 et 397 av. J.-C.
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsone Capitolino (Roma, ... – ...; fl. V-IV secolo a.C.) è stato un politico e militare romano del V secolo a.C..
rdf:langString
Aulo Mânlio Vulsão Capitolino (em latim: Aulus Manlius Vulso Capitolinus) foi um político da gente Mânlia nos primeiros anos da República Romana, eleito tribuno consular por três vezes, em 405, 402 e 397 a.C..
rdf:langString
Авл Ма́нлій Вульсо́н Капітолі́н (лат. Aulus Manlius Vulso Capitolinus;, ? — після 389 до н. е.) — політичний і військовий діяч часів Римської республіки, триразовий військовий трибун з консульською владою (консулярний трибун) 405, 402, 397 років до н. е.
rdf:langString
Авл Манлий Вульсон Капитолин (лат. Aulus Manlius Vulso Capitolinus; V—IV века до н. э.) — древнеримский политический деятель из патрицианского рода Манлиев, военный трибун с консульской властью 405, 402 и 397 годов до н. э. В 405 году Авл Манлий был одним из шести военных трибунов, начавших осаду Вейй. Во время его второго трибуната (402 год до н. э.) вольски взяли Анксур, а под Вейями шли бои как с вейцами, так и с капенцами и фалисками, но имя Манлия в связи с этими событиями не упоминается.
rdf:langString
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus
rdf:langString
Aulus Manli Vulsó Capitolí
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsón Capitolino
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsone Capitolino
rdf:langString
Aulo Mânlio Vulsão Capitolino
rdf:langString
Авл Манлий Вульсон Капитолин
rdf:langString
Авл Манлій Вульсон Капітолін
xsd:integer
66219597
xsd:integer
1111362700
rdf:langString
Caeso Fabius Ambustus
rdf:langString
Manius Sergius Fidenas
rdf:langString
Gnaeus Cornelius Cossus
rdf:langString
Gnaeus Genucius Augurinus
rdf:langString
Lucius Atilius Priscus
rdf:langString
Lucius Titinius Pansa Saccus
rdf:langString
Manius Aemilius Mamercinus
rdf:langString
Publius Cornelius Maluginensis
rdf:langString
Publius Maelius Capitolinus
rdf:langString
Quintus Manlius Vulso Capitolinus
rdf:langString
Spurius Nautius Rutilus
rdf:langString
Gnaeus Cornelius Cossus
rdf:langString
Lucius Valerius Potitus
rdf:langString
Manius Aemilius Mamercinus
rdf:langString
Numerius Fabius Ambustus
rdf:langString
Consular tribune of the Roman Republic
xsd:integer
397
xsd:integer
402
xsd:integer
405
rdf:langString
Gaius Julius Iulus
rdf:langString
Lucius Verginius Tricostus Esquilinus
rdf:langString
Quintus Servilius Fidenas
rdf:langString
''with Lucius Julius Iulus
rdf:langString
''with Quintus Quinctius Cincinnatus
rdf:langString
''with Quintus Sulpicius Camerinus Cornutus
rdf:langString
Aulus Postumius Albinus Regillensis
rdf:langString
Gaius Servilius Ahala
rdf:langString
Lucius Furius Medullinus
rdf:langString
Lucius Sergius Fidenas
rdf:langString
Manius Aemilius Mamercinus
rdf:langString
Manius Sergius Fidenas''
rdf:langString
Publius Cornelius Maluginensis''
rdf:langString
Titus Quinctius Capitolinus Barbatus
rdf:langString
Aulus Manli Vulsó Capitolí (llatí: Aulus Manlius A. f. Cn. N. Vulso Capitolinus), va ser un magistrat romà. Probablement era fill de Gneu Manli Vulsó (cònsol 474 aC). Va ser tres vegades tribú amb potestat consular, el 405 aC, el 402 aC i el 397 aC. L'any 394 aC va ser un dels ambaixadors enviats a Delfos per portar una ofrena a Apol·lo, una cratera d'or, que representava la desena part del botí conquerit pel saqueig de Veïs. En el viatge va ser capturat pels pirates de Lipari. Va ser alliberat per Timasiteu, magistrat en cap de l'illa, que va tractar a tots ela ambaixadors amb distinció quan va saber qui eren, i van poder prosseguir el seu viatge.
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus was a consular tribune of the Roman Republic in 405, 402 and 397 BC. Manlius belonged to the Manlia gens, one of the oldest patrician gentes of the Republic. Manlius' father, taken from filiations, was named Aulus which would identify him as Aulus Manlius Vulso, decemviri 451 BC, or another otherwise unattested individual. His grandfather was most likely Gnaeus Manlius Cincinnatus, consul 480 BC but can also have been Gnaeus Manlius Vulso, consul 474 BC. , consular tribune 396 BC, and were his brothers. Publius Manlius Capitolinus, dictator 368 BC, and , dictator 363 BC, seem to be the sons of Manlius based on their filiations.
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsón Capitolino fue un político de la Antigua Roma, descendiente de Cneo Manlio Cincinato y tres veces tribuno consular, en 405 a. C., 402 a. C. y 397 a. C. En el año 394 a. C. fue uno de los embajadores enviados a Delfos para llevar una crátera de oro, que representaba la décima parte del botín de la conquista de Veyes, como regalo a Apolo, pero fue capturado en su viaje por piratas liparienses. Los embajadores, sin embargo, fueron liberados por Timasiteo, el magistrado jefe de la isla ese mismo año, lo que permitió a Aulo Manlio proseguir con su viaje.
rdf:langString
Aulus Manlius Vulso Capitolinus est un homme politique de la République romaine, trois fois tribun consulaire entre 405 et 397 av. J.-C.
rdf:langString
Aulo Manlio Vulsone Capitolino (Roma, ... – ...; fl. V-IV secolo a.C.) è stato un politico e militare romano del V secolo a.C..
rdf:langString
Aulo Mânlio Vulsão Capitolino (em latim: Aulus Manlius Vulso Capitolinus) foi um político da gente Mânlia nos primeiros anos da República Romana, eleito tribuno consular por três vezes, em 405, 402 e 397 a.C..
rdf:langString
Авл Ма́нлій Вульсо́н Капітолі́н (лат. Aulus Manlius Vulso Capitolinus;, ? — після 389 до н. е.) — політичний і військовий діяч часів Римської республіки, триразовий військовий трибун з консульською владою (консулярний трибун) 405, 402, 397 років до н. е.
rdf:langString
Авл Манлий Вульсон Капитолин (лат. Aulus Manlius Vulso Capitolinus; V—IV века до н. э.) — древнеримский политический деятель из патрицианского рода Манлиев, военный трибун с консульской властью 405, 402 и 397 годов до н. э. В 405 году Авл Манлий был одним из шести военных трибунов, начавших осаду Вейй. Во время его второго трибуната (402 год до н. э.) вольски взяли Анксур, а под Вейями шли бои как с вейцами, так и с капенцами и фалисками, но имя Манлия в связи с этими событиями не упоминается. В 394 году Авл Манлий вместе с Луцием Валерием Потитом и Луцием Сергием Фиденатом отправился послом в Дельфы, чтобы отвезти золотую чашу в дар Аполлону. В пути посольский корабль был захвачен липарскими пиратами, но предводитель последних отпустил римлян и даже предоставил им охрану.
xsd:nonNegativeInteger
10568