Army of the North
http://dbpedia.org/resource/Army_of_the_North an entity of type: WikicatMilitaryUnitsAndFormationsOfArgentina
L'Exèrcit de Nord, anomenat en els documents de l'època Exèrcit Auxiliar del Perú o Exèrcit del Perú perquè l'objectiu de l'Argentina era alliberar l'Alt Perú i el Perú, va ser el primer cos militar desplegat per les Províncies Unides del Riu de la Plata durant la guerra de la independència argentina. Aquest exèrcit va ser l'encarregat d'actuar sota el comandament, entre d'altres, de Manuel Belgrano, a la regió nord-oest de l'actual República Argentina i l'Alt Perú (actual Bolívia), on es va desenvolupar un dels principals fronts de batalla contra els reialistes fidels a la corona d'Espanya.
rdf:langString
The Army of the North (Spanish: Ejército del Norte), contemporaneously called Army of Peru, was one of the armies deployed by the United Provinces of the Río de la Plata in the Spanish American wars of independence. Its objective was freeing the Argentine Northwest and the Upper Peru (present-day Bolivia) from the royalist troops of the Spanish Empire. It was headed by Hipólito Vieytes (1810), Juan José Castelli (1810–1811), Juan Martín de Pueyrredón (1811–1812), Manuel Belgrano (1812–1814), José de San Martín (1814), José Rondeau (1814–1816), Manuel Belgrano (1816–1819) and Francisco Fernández de la Cruz (1819–1820).
rdf:langString
El Ejército del Norte, denominado en los documentos de su época Ejército Auxiliar del Perú o Ejército del Perú ya que, aun cuando era argentino, su objetivo era liberar al Alto Perú y al Perú, fue el primer cuerpo militar desplegado por las Provincias Unidas del Río de la Plata en la guerra de la Independencia Argentina. Este ejército fue el encargado de actuar, bajo el mando, entre otros de Manuel Belgrano, en la región noroeste de la actual República Argentina y el Alto Perú (actual Bolivia), en donde se desarrolló uno de los principales frentes de batalla contra los realistas fieles a la corona de España.
rdf:langString
L’armée du Nord (en esp. Ejército del Norte), dénommée dans les documents d’époque armée du Pérou (en esp. Ejército del Perú), ou encore armée auxiliaire du Pérou, était un des corps militaires mis sur pied par les Provinces-Unies du Río de la Plata lors de la guerre que cette jeune république eut à mener pour son indépendance d’avec l’Espagne ; elle fut chargée d’intervenir, sous le commandement de Manuel Belgrano notamment, dans la partie nord-ouest de l’actuelle république argentine et dans le Haut-Pérou, correspondant grosso modo à l’actuelle Bolivie, régions où se situait l’un des principaux fronts de bataille contre les armées royalistes demeurées fidèles à la couronne d’Espagne.
rdf:langString
rdf:langString
Army of the North
rdf:langString
Exèrcit del Nord (Províncies Unides del Río de la Plata)
rdf:langString
Ejército del Norte (Provincias Unidas del Río de la Plata)
rdf:langString
Armée du Nord (Argentine)
xsd:integer
18951838
xsd:integer
1102774237
rdf:langString
L'Exèrcit de Nord, anomenat en els documents de l'època Exèrcit Auxiliar del Perú o Exèrcit del Perú perquè l'objectiu de l'Argentina era alliberar l'Alt Perú i el Perú, va ser el primer cos militar desplegat per les Províncies Unides del Riu de la Plata durant la guerra de la independència argentina. Aquest exèrcit va ser l'encarregat d'actuar sota el comandament, entre d'altres, de Manuel Belgrano, a la regió nord-oest de l'actual República Argentina i l'Alt Perú (actual Bolívia), on es va desenvolupar un dels principals fronts de batalla contra els reialistes fidels a la corona d'Espanya. La seva acció al capdavant independentista va començar al 1810 i va finalitzar el 1817 amb la derrota de les forces comandades per a la , en un últim intent d'avançar sobre l'Alt Perú. A partir d'aquí les accions ofensives van finalitzar, mantenint-se en una situació únicament defensiva. Des d'aquell moment, les accions ofensives van ser traslladades a l'Exèrcit dels Andes comandats per José de San Martín que ca concebre la idea 'arribar per mar fins a Lima, el principal bastió reialista després d'alliberar Xile. L'Exèrcit del nord, novament sota el comandament de Belgrano, va ser cridat per intervindre en les lluites internes suscitades pel conflicte entre el govern central amb seu a Buenos Aires i els cabdills del litoral. El (1820) causat per la reticència dels veterans al front independentista a comprometre's amb les lluites internes, va posar punt final a la seva existència. La va portar abans el nom d'Exèrcit del Nord, passant amb el temps a ser conegut així abans que actués a l'Alt Perú. Durant la , un nou cos militar va rebre el nom d'Exèrcit del Nord (1837), sota el comandament d'Alejandro Herèdia, desapareixent de nou després del seu assassinat al 1838 al esclatar la rebel·lió coneguda com a . Va finalitzar la guerra al 1839 amb la victòria Xilena a Yungay i la retirada dels peruans i bolivians del territori argentí.
rdf:langString
The Army of the North (Spanish: Ejército del Norte), contemporaneously called Army of Peru, was one of the armies deployed by the United Provinces of the Río de la Plata in the Spanish American wars of independence. Its objective was freeing the Argentine Northwest and the Upper Peru (present-day Bolivia) from the royalist troops of the Spanish Empire. It was headed by Hipólito Vieytes (1810), Juan José Castelli (1810–1811), Juan Martín de Pueyrredón (1811–1812), Manuel Belgrano (1812–1814), José de San Martín (1814), José Rondeau (1814–1816), Manuel Belgrano (1816–1819) and Francisco Fernández de la Cruz (1819–1820). The offensive operations started in 1810 and ended in 1817, with the defeat of the forces commanded by Gregorio Aráoz de La Madrid at the battle of Sopachuy, the last attempt to advance into Upper Peru. Since then, only defensive operations on the Northern frontier were carried on, as the offensive had been transferred to the Army of the Andes, commanded by José de San Martín, who devised the strategy of reaching the main royalist stronghold, Lima, through Chile and the Pacific Ocean. In 1820 the Army of the North was summoned to intervene in the internal strife between the central government in Buenos Aires and the Federal League provincial caudillo leaders. Shortly after, the Arequito Revolt led by the independentist veterans who refused to fight a civil war instead of an independence war, effectively ended the existence of the Army of the North. During the War of the Confederation, between Chile, Argentina and the Peru-Bolivian Confederation, a new military corps received the name of Army of the North (1837) under the command of Alejandro Heredia. The Army would disband itself without conducting any major operations after the uprising known as and the 1838 assassination of Heredia. The war ended in 1839 with a decisive Chilean victory at the Yungay, so the Peruvian-Bolivian army retreated from Argentine territory.
rdf:langString
El Ejército del Norte, denominado en los documentos de su época Ejército Auxiliar del Perú o Ejército del Perú ya que, aun cuando era argentino, su objetivo era liberar al Alto Perú y al Perú, fue el primer cuerpo militar desplegado por las Provincias Unidas del Río de la Plata en la guerra de la Independencia Argentina. Este ejército fue el encargado de actuar, bajo el mando, entre otros de Manuel Belgrano, en la región noroeste de la actual República Argentina y el Alto Perú (actual Bolivia), en donde se desarrolló uno de los principales frentes de batalla contra los realistas fieles a la corona de España. Su acción en el frente independentista comenzó en 1810 y concluyó en 1817, con la derrota de las fuerzas comandadas por Gregorio Aráoz de Lamadrid en la batalla de Sopachuy, en un último intento de avanzar sobre el Alto Perú. A partir de allí las acciones ofensivas finalizaron, manteniéndose solo en situación defensiva. La ofensiva ya había sido trasladada al Ejército de los Andes, comandado por José de San Martín, que concibió la idea de llegar por mar hasta Lima, el principal bastión realista, tras liberar Chile. El Ejército del Norte, nuevamente al mando de Belgrano, fue llamado para intervenir en las luchas internas suscitadas por el conflicto entre el gobierno central con sede en Buenos Aires y los caudillos federales del Litoral. El Motín de Arequito (1820), causado por la renuencia de los veteranos del frente independentista a comprometerse en luchas intestinas, puso fin a su existencia. La Expedición de Belgrano al Paraguay llevó antes el nombre de Ejército del Norte, pasando con el tiempo a ser conocido así el que actuaba en el Alto Perú. Durante la guerra contra la Confederación Perú-Boliviana, un nuevo cuerpo militar recibió el nombre de Ejército del Norte 1837 al mando de Alejandro Heredia, desapareciendo de nuevo tras su asesinato en 1838 al estallar la rebelión conocida como Coalición del Norte, finalizando la guerra en 1839 con la victoria restauradora en Yungay y el retiro de los peruano-bolivianos del territorio argentino.
rdf:langString
L’armée du Nord (en esp. Ejército del Norte), dénommée dans les documents d’époque armée du Pérou (en esp. Ejército del Perú), ou encore armée auxiliaire du Pérou, était un des corps militaires mis sur pied par les Provinces-Unies du Río de la Plata lors de la guerre que cette jeune république eut à mener pour son indépendance d’avec l’Espagne ; elle fut chargée d’intervenir, sous le commandement de Manuel Belgrano notamment, dans la partie nord-ouest de l’actuelle république argentine et dans le Haut-Pérou, correspondant grosso modo à l’actuelle Bolivie, régions où se situait l’un des principaux fronts de bataille contre les armées royalistes demeurées fidèles à la couronne d’Espagne. Son activité sur le front indépendantiste débuta en 1810 et se termina en 1817, avec la défaite des forces commandées par Gregorio Aráoz de Lamadrid lors de la , dans le cadre d’une ultime tentative d’avancer vers le Haut-Pérou. L’armée du Nord, dès lors, cessa ses actions offensives, adoptant désormais une attitude seulement défensive. Le dessein offensif reposait dorénavant sur l’armée des Andes (Ejército de los Andes), sous les ordres de José de San Martín, lequel avait conçu l’idée de parvenir par la mer jusqu’à Lima, principal bastion royaliste, après avoir auparavant libéré le Chili. L’armée du Nord, de nouveau sous le commandement de Belgrano, reçut mission à présent d’intervenir dans les combats liés au conflit intérieur entre le gouvernement central, avec siège à Buenos Aires, et les caudillos fédéralistes du Litoral. La mutinerie d’Arequito, en 1820, consécutive au refus des vétérans du front de l’indépendance à s’engager dans des luttes intestines fratricides, mit fin à son existence. Avant cela, le corps expéditionnaire chargé de mener l’Expédition de libération au Paraguay (en esp. Expedición Libertadora al Paraguay, de septembre 1810 à mars 1811), placé sous les ordres de Belgrano, portait également l’appellation d’armée du Nord, mais ce nom vint ensuite, après l’échec militaire de ladite expédition, à être donné au corps œuvrant dans le Haut-Pérou. Pendant la guerre de la Confédération (1836–1839), un nouveau corps d’armée, mené par , reçut le nom d’armée du Nord (1837), mais disparut à son tour, après l’assassinat de son commandant en 1838, peu avant que n’éclatât la sédition contre Rosas connue sous le nom de Coalition du Nord, tandis que la guerre se terminait en 1839, avec la victoire chilienne lors de la bataille de Yungay et le retrait des troupes péruano-boliviennes hors du territoire argentin.
* Portail de l’Argentine
xsd:nonNegativeInteger
37384
