Ark Prize of the Free Word

rdf:langString Arkprijs van het Vrije Woord

rdf:langString El premi Arkprijs van het Vrije Woord (Premi Arca de la Paraula Lliure) és un premi literari belga. Va ser creat el 1951 per l'escriptor Herman Teirlinck (1879-1967) i la redacció de la revista literari Nieuw Vlaams Tijdschrift. Els noms dels premiats són burinats en una arca artística, esculpida per l'artista (1890-1957) i conservada a la Casa de les Lletres (Letterenhuis), el museu i l'arxiu de la literatura flamenca a Anvers. El premi troba els seus orígens al context del clericalisme aleshores encara omnipresent en la Bèlgica del postguerra. El 1951 el motiu immediat va ser el refus d'atorgar el premi literari de la província d'Anvers per a la novel·la Joachim van Babylon de l'escriptor (1899-1984), després de la protesta de mossèn Joris Baers, redactor en cap de la revista literària catòlica Boekengids una revista que catalogitzava el llibres en autoritzats i prohibits, segons la seva conformitat a la doctrina ultramuntana. Baers reprotxava que la novel·la de Gijsen: «desestabilitza els fonaments de la condretesa moral» i «escandalitza els sentiments de la majoria de la població». En reacció contra aquesta censura, es va crear el premi Arkprijs. A la declaració de principis del 1951 els iniciadors estipulen: «Acceptem qualsevol discussió, però refusem coacció. Respectem qualsevol tendència filosòfica, però refusem la pretensió d'una doctrina obligatòria, sigui política, estètica o ètica.» És un premi simbòlic sense dotació econòmica que va adquirir molt de prestigi amb el temps. Reconeix el compromís per la llibertat d'expressió del premiat, que generalment són escriptors o cantautors, tot i que també es van guardonar organitzacions, polítics, periodistes o obres de no ficció reconegudes per la seva contribució a la defensa de la llibertat de pensar. Els jurats trien una persona caparruda, enterca, que rema a contracorrent d'idees o ideologies dominants. Inicialment va ser atorgat per la redacció de la revista Nieuw Vlaams Tijdschrift, però després d'uns anys es va crear un comitè ad hoc i una fundació. Tot i que la defensa incondicional de l'expressió d'idees molestes forma la base del mateix premi, es critica el comitè per limitar-se de vegades a cercar massa al viver dels políticament correctes de l'esquerra libertari. El premi va contribuir a l'emancipació cultural i religiosa de la Flandes catòlica dels anys 1950 i es troba davant el repte de determinar la seva actitud davant els nous dogmatismes econòmics i religiosos del segle XXI.