Appian Way

rdf:langString Via Àpia

rdf:langString Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brundisium (Bríndisi), de manera que era la via de comunicació amb Grècia i Orient. La construcció fou iniciada pel censor Appi Claudi Cec el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua (uns 200 km); després va seguir a Benevent i fins a Bríndisi però no se sap quan es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans de l'establiment de la colònia romana de Brundisium el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies foren anomenades les mutatio (canvi de cavalls). Des de Brundisium cap al nord sembla que va haver-hi dues branques, una a l'est pels territoris de peuquetis, daunis i samnites, i una a l'oest per Lucània; les dues branques es trobaven a Beneventum. Una tercera branca que anava de Rhegium al Samni i Campània on s'unia a la Via Àpia principal. La primera branca seguia segurament la Via Numícia o Minúcia (Via Numitia o Minutia). Juli Cèsar de jove va exercir com a curator viae Appiae, magistratura dedicada al manteniment de la via. Les estacions entre Roma i Càpua segons l'Itinerari d'Antoní foren: * Aricia (Lariccia) * Tres Tabernae * Appii Forum * Tarracina (Terracina) * Fundi (Fondi) * Formiae (Mola di Gaeta) * Melinturnae (prop de Tragletto) * Sinuessa (Mondragone) * Capua (Sta. Maria) L' dona pel mateix tram les següents: * Ad Nonum (mutatio) * Aricia (civitas) * Sponsaeor Ad Sponsas (mutatio) * Appii Forum * Ad Medias * Tarracina (civitas) * Fundi * Formiae * Minturnae * Sinuessa * Pons Campanus (mutatio) * Ad Octavum * Capua (civitas) Les branques de la via en aquest tram foren: * Via Ardeatina, fins Ardea (35 km de Roma) * Via Antiatina, fins Bovillae i Antiim (60 km de Roma) * Via Setina, fins a Setia * Nom desconegut, sortia de Miturmae fins a Teanum a la via Llatina i seguia per Allifae i Telesia fins a Benevent. * Via Domiciana (Llatí Via Domitiana, que prenia el seu nom de l'emperador Domicià), que anava de Sinuessa a Cumae i Puteoli. Enllaçava amb una via que ja existia que arribava de Puteoli a Nàpols (Neapolis). També existia anteriorment una via entre Cumae i Neapolis per Atella. La branca de Càpua a Benevent tingué les següents estacions: * Calatia * Ad Novas * Caudium * Beneventum A Benevent es dividia en dues branques: una per Venúsia i Tàrent fins a Bríndisi i una altra per Equus Tuticus i Canusium fins a Barium (Bari) per la costa adriàtica. Les estacions de la primera branca foren: * Aeculanum * Sub Romulea * Pons Aufidi * Venusia (Venosa) * Silvium (Garagnone) * Blera (Gravina) * Sub Lupatia * Canales * Tarentum (Tàrent) * Mesochoron * Urbius * Scamnum * Brundisium (Bríndisi) Una branca sortia de Venusia fins a Potenta i continuava fins a Rhegium, i una altra anava des de Venusia a Heraclea al golf de Tàrent i seguia per la costa oriental del Bruttium. La segona branca de Benevent a Bríndisi per Bari tenia les següents estacions: * Equus Tuticus (S. Eleuterio) * Aecae (Troja) * Herdonia (Ordona) * Canusium (Canosa) * Rubi (Ruvo) * Butuntum (Bitonto) * Barium (Bari) * Turres (?) * Egnatia (Torre di Gnatia) * Speluncae (?) * Brundisium (Bríndisi) Una branca al mig sortint de Canusium, i fins a Egnatia és esmentada a la Taula de Peutinger amb les següents estacions: * Rudiae * Rubi * Butuntum * Caelia (Ceglie) * Ehetium (Azetium?) * Norve (?) * Ad Veneris (?) * Egnatia De Brundisium a Hydruntum (Òtranto) es va construir una via que donava el tomb a la península de Calàbria (avui Pulla) fins a Tàrent i es va dir Via Trajana; una via anterior amb recorregut per l'interior, passant per Lupia (Lecce) tenia les següents estacions segons la Taula de Peutinger: * Castrum Minervae (Castro) * Veretum (Sta. Maria di Vereto) * Uxentum (Ugento) * Baletium (Aletium) * Neretum (Nardò) * Manduria (Mandúria) * Tarentum (Tàrent) La branca de Càpua a Rhegium per Nuceria Alfaterna no fou considerada inicialment part de la via Àpia (Estrabó) però en temps de l'Imperi es va establir com una branca d'aquesta. Fou construïda per P. Popilius Laenas, que fou pretor el 134 aC. Se li ha donat el nom de Via Aquília però probablement fou anomenada via Popília i les seves estacions foren: * Nuceria * Forum Popilii * Muranum * Consentia * Valentia * Ad Statuam * Rhegium L'Itinerari d'Antoní dona les següents estacions de Càpua a Rhegium: * Nola * Nuceria * Ad Tanarum * Ad Calorem * In Marcelliana * Caesariana * Nerulum (La Rotonda) * Sub Murano (prop de Murano) * Caprasiae (Tàrsia) * Consentia (Cosenza) * Ad Sabatum fluvium * Ad Turres * Vibona (Monte Leone) * Nicotera (Nicotera) * Ad Mallias * Ad Columnam * Rhegium A Nerulum s'iniciava una branca que passava per Potentia (Potenza) fins a Venusia. Fou coneguda com a Via Hercúlia i fou obra segurament de l'emperador Maximià. Les seves estacions foren: * Venusia * Opinum * Ad fluvium Bradanum * Potentia (Potenza) * Acidii (?) * Grumentum (Saponara) * Semuncla (?) * Nerulum