Apaturia

rdf:langString Apatúria

rdf:langString Apatúria (en grec antic Ἀπατούρια) era una festa política que els atenesos tenien en comú amb tots els grecs jonis a excepció d'Efes i Colofó, segons Heròdot. Durava tres dies del mes de Pianepsion (octubre-novembre). L'origen de la festa s'explica de la manera següent: cap a l'any 1.100 aC, els atenesos estaven en guerra amb els beocis per la possessió d'uns territoris. El rei beoci Xantos va desafiar Timetes, rei d'Atenes, a un combat singular. Timetes, que ja era gran, s'hi va negar, i va oferir el regne a qui lluités per ell. Melant, un exiliat messeni, s'hi va oferir, dient que si en sortia victoriós seria rei. Es va acceptar l'oferta i quan començaven a lluitar va aparèixer darrere de Xantos una figura vestida amb una τραγῆ ("tragué", la pell d'una cabra negra). Melant va dir al seu adversari que estava infringint les lleis del combat individual, ja que portava un company. Mentre Xantos mirava al seu voltant, Melant va matar ràpidament a l'adversari. A partir d'aquell moment els atenesos van celebrar dues festes, l'apatúria i la de Dionís, ja que se suposava que l'home aparegut era el mateix déu. Aquesta tradició va donar lloc a que es pensés que el nom d'apatúria venia de ἅπατάω ("apatáo" enganyar), però Xenofont ho fa derivar de ἀπατουρίοις ("apatouríois", orfes, sense pare), i segons aquesta explicació el festival servia per reunir les fratries i discutir els seus assumptes. Però com que tots els ciutadans pertanyien a una fratria, les festes s'estenien per tot el país, que es reunia segons les fratries. A causa de la importància que Dionís va tenir en l'origen de la festa, la família àtica dels Egícoras es destacaven pel seu paper principal. El primer dia del festival, que probablement coincidia amb el dia 11 del Pianepsion, segons Ateneu de Nàucratis es deia δορπία ("dorpía" vigília de la festa celebrada amb un sopar), i els ciutadans anaven a la fratria o a casa d'algun membre ric i sopaven tots plegats. El segon dia s'anomenava ἀνάρρυσις ("anárrisis", d'ἀναρρύειν, tallar el cap a la víctima) on s'oferien sacrificis a Zeus, a Atena i de vegades a Dionís Melanegios (vestit amb la pell d'una cabra negra). Era un sacrifici organitzat per l'estat on hi participaven tots els ciutadans. El dia es dedicava sobretot als déus, i segons Eli Harpocratió els atenesos acostumaven a vestir esplèndidament i encenien torxes a l'altar d'Hefest, oferint-li sacrificis i cantant en el seu honor. El tercer dia, anomenat κουρεῶτις ("koureotis", de κοῦρος, "kouros", el més jove), els fills nascuts a les famílies de les fratries o els que encara no havien estat presentats, es mostraven al conjunt de la fratria. Per cada nen es sacrificava una ovella o una cabra. Se sap que la víctima no podia tenir un pes per sobre o per sota del que s'havia determinat. Si algú tenia motius per no acceptar el nen a la fratria ho declarava en aquell moment i ell mateix treia la víctima de l'altar. Si els membres consideraven que hi havia prou motius, retiraven la víctima. El pare declarava sempre sota jurament que els fills havien nascut lliures i eren ciutadans. Si el fill no era acceptat, el cas es veia davant dels tribunals, i si es comprovava la falsedat de l'acusació el nom del nen s'inscrivia a la fratria i els acusadors eren castigats. Després dels sacrificis es repartia vi i les víctimes dels sacrificis. Els nois més grans recitaven poemes i es donava un premi al millor rapsoda. També s'inscrivien els fills il·legítims als que s'hagués concedit la ciutadania, i els adoptats, però només si havien estat adoptats per un ciutadà. Aquests nens adoptats podien inscriure els seus fills a la fratria de la seva mare natural. Hesiqui de Milet hi afegeix encara un quart dia, anomenat ἐπίβδα ("epibda"), però aquest nom era simplement un terme general per al dia següent de qualsevol festival.