Antiquities Act

rdf:langString Llei d'Antiguitats

rdf:langString La Llei d'Antiguitats (Antiquities Act) de 1906, oficialment Llei per a la Preservació d'Antiguitats Nord-americanes (Act for the Preservation of American Antiquities), va ser aprovada pel Congrés dels Estats Units i signada pel president Theodore Roosevelt el 8 de juny del 1906. La llei concedeix al President dels Estats Units l'autoritat, per mitjà d'una ordre executiva, de crear monuments nacionals sense l'aprovació del Congrés i per tant restringir l'ús de les terres públiques. L'autoritat presidencial continguda en la llei s'ha utilitzat més d'un centenar de vegades des de la seva aprovació. L'ús de la llei sovint provoca una gran controvèrsia. La Llei d'Antiguitats va ser el resultat de les preocupacions sobre la protecció de les ruïnes ameríndies i artefactes prehistòrics (que es denominen col·lectivament "antiguitats") a les terres federals sobretot a l'oest del país. La pèrdua d'artefactes d'aquestes terres per part de col·leccionistes privats ("caçadors d'olles" o pot hunters en el llenguatge de l'època) s'havia convertit en un problema greu a finals del segle XIX. El 1902, el congressista d'Iowa, que dirigia el Comitè de la Cambra de Representants sobre les Terres Públiques, va viatjar al sud-oest dels Estats Units amb l'antropòleg per examinar la magnitud de l'impacte dels caçadors d'olles. Les seves conclusions i un informe exhaustiu dels recursos arqueològics de la regió van donar l'impuls necessari per a l'aprovació de la llei.