Aluku
http://dbpedia.org/resource/Aluku an entity of type: Thing
ألوكو أو بوني هم مجموعة المارون الذين يسكنون ضفاف الأنهار جنوب غرب غويانا الفرنسية ويتحدث لغتهم أكثر من 5.000 شخص. غالبيتهم ينحدرون من عبيد باراماريبو، سورينام.
rdf:langString
The Aluku are a Bushinengue ethnic group living mainly on the riverbank in Maripasoula in southwest French Guiana. The group are sometimes called Boni, referring to the 18th-century leader, Bokilifu Boni.
rdf:langString
Les Alukus (/a.lu.ku/) ou Bonis (du nom de leur premier chef, Boni Okilifuu), sont une population bushinenguée — littéralement, les « Noirs des forêts », aussi appelés « Noirs marrons » — issus de descendants d’esclaves africains évadés des plantations néerlandaises aux XVIIe et XVIIIe siècles. Ils vivent au en Guyane française. Ils parlent l'aluku, un créole à base lexicale anglaise.
rdf:langString
De Aluku, ook wel Boni's of Boni-marrons genoemd (naar de 18e-eeuwse vrijheidsstrijder Boni) is een marronvolk dat leeft aan weerszijden van de Marowijne, de grensrivier tussen Frans-Guyana en Suriname.
rdf:langString
Aluku o boni és un grup ètnic de Surinam i la Guaiana Francesa descendents dels antics esclaus africans, els bushinengues o ndjukes (anomenats també negres dels boscos o cimarrons) que van escapar de les plantacions holandeses en els segles xvii i xviii. Abans d'ells s'havien escapat altres esclaus. Els primers formaren el grup saramaka i el segon els . Els aluku també reben el nom de boni, que procedeix del seu primer cap Boni Bokilifu, un mulat esclau.
rdf:langString
Gli Aluku sono un gruppo etnico risiedente in Guyana francese e Suriname, discendente dai cimarroni, schiavi africani sfuggiti al lavoro nelle piantagioni ed insediatisi nel folto della foresta pluviale. Essi sono conosciuti anche col nome di Boni in riferimento al loro primo capo, .
rdf:langString
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
ألوكو
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
Aluku
xsd:float
5.49940013885498
xsd:float
-54.03110122680664
xsd:integer
2062187
xsd:integer
1121597214
rdf:langString
estimate
xsd:integer
2018
rdf:langString
Joachim-Joseph Adochini
rdf:langString
Aluku, French
rdf:langString
Aluku settlements
rdf:langString
the Aluku people
rdf:langString
Granman Adam
rdf:langString
Aluku settlements. Kormontibo and Agoodé are between Cottica and Papaichton. Green are minority settlements
xsd:integer
2002
rdf:langString
Suriname
rdf:langString
Atlantic
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
rdf:langString
Internationally
rdf:langString
Tribal French Guiana
rdf:langString
Urban French Guiana
xsd:integer
11600
xsd:integer
300
xsd:string
5.4994 -54.0311
rdf:langString
c. 6,000
xsd:integer
1800
3200
6600
rdf:langString
Aluku o boni és un grup ètnic de Surinam i la Guaiana Francesa descendents dels antics esclaus africans, els bushinengues o ndjukes (anomenats també negres dels boscos o cimarrons) que van escapar de les plantacions holandeses en els segles xvii i xviii. Abans d'ells s'havien escapat altres esclaus. Els primers formaren el grup saramaka i el segon els . Els aluku també reben el nom de boni, que procedeix del seu primer cap Boni Bokilifu, un mulat esclau. A poc a poc s'endinsaren en la selva amazònica, i a la fi del segle xviii s'instal·laren als marges del riu Lawa, afluent del , a la frontera entre Surinam i la Guaiana Francesa. A causa de la barreja entre les poblacions que fugien, es formà una nova ètnia. Havien de lluitar contra les tropes holandeses per a mantenir la llibertat, però també contra els saramaca i , germans enemics que vivien més al nord, i això va crear un sentiment de pertinença a un mateix poble que habitaven un costat o bé un altre del riu, avui frontera política. La seva llengua tradicional és un crioll basat en l'anglès (aproximadament el 90%). És similar als idiomes parlats per Saramaca i . Avui en dia, la fracció més gran i que pobla el territori des de fa més temps està situat a la regió de Maripasoula, compost pels municipis i llogarets de Maripasoula, Papaïchton, , Assissi, Loco, , i a la Guaiana Francesa, i , a Surinam. Una altra part es troba molt avall, prop de la desembocadura del riu amb les viles d'Apatou i de . Existeix una població aluku molt gran a Saint-Laurent-du-Maroni, a Caiena i a Kourou. Hi ha un total de 5.000 a la Guaiana Francesa. Tradicionalment, els alukus són autosuficients i viuen de la recollida, la caça, la pesca i de la cultura nòmada situats lluny de les seves llars. No obstant això, en conjunt, semblen haver passat el punt de no retorn a la societat de consum, l'economia de mercat i la modernitat. Molts d'ells treballen com a conductors d'embarcacions fluvials (canoa) per l'exèrcit francès, al 9è RIMA. Segons Bernard Delpech, a Les Cahiers d'Outre-mer, núm. 182: se sotmeten a la « desestabilització de la base material tradicional, transformació de les mentalitats, alteració de les normes de vida col·lectiva », vegeu «Enllaç». Arxivat de l'original el 2004-05-05. [Consulta: 24 setembre 2009]..
rdf:langString
ألوكو أو بوني هم مجموعة المارون الذين يسكنون ضفاف الأنهار جنوب غرب غويانا الفرنسية ويتحدث لغتهم أكثر من 5.000 شخص. غالبيتهم ينحدرون من عبيد باراماريبو، سورينام.
rdf:langString
The Aluku are a Bushinengue ethnic group living mainly on the riverbank in Maripasoula in southwest French Guiana. The group are sometimes called Boni, referring to the 18th-century leader, Bokilifu Boni.
rdf:langString
Les Alukus (/a.lu.ku/) ou Bonis (du nom de leur premier chef, Boni Okilifuu), sont une population bushinenguée — littéralement, les « Noirs des forêts », aussi appelés « Noirs marrons » — issus de descendants d’esclaves africains évadés des plantations néerlandaises aux XVIIe et XVIIIe siècles. Ils vivent au en Guyane française. Ils parlent l'aluku, un créole à base lexicale anglaise.
rdf:langString
De Aluku, ook wel Boni's of Boni-marrons genoemd (naar de 18e-eeuwse vrijheidsstrijder Boni) is een marronvolk dat leeft aan weerszijden van de Marowijne, de grensrivier tussen Frans-Guyana en Suriname.
rdf:langString
Gli Aluku sono un gruppo etnico risiedente in Guyana francese e Suriname, discendente dai cimarroni, schiavi africani sfuggiti al lavoro nelle piantagioni ed insediatisi nel folto della foresta pluviale. Essi sono conosciuti anche col nome di Boni in riferimento al loro primo capo, . Gli Aluku discendono dai cimarroni, schiavi africani (in massima parte provenienti dalla Costa d'Oro, corrispondente grossomodo all'attuale Ghana) sfuggiti dalle piantagioni dell'allora colonia britannica del Suriname fra il XVII ed il XVIII secolo: questa comunità è la terza ad essersi formata in ordine di tempo, dopo i saramaccani e gli Ndyuka, risalendo lungo il corso del fiume Maroni e insediandosi all'altezza della confluenza del (nella zona nota come Fochi-ké, "primo pianto", nel comune di Maripasoula), resistendo sia agli attacchi delle truppe coloniali che alle continue scaramucce con le altre due comunità cimarrone precedentemente menzionate, risiedenti più a nord. Attualmente gli Aluku sono diffusi praticamente lungo tutta la porzione franco-guyanese del Maroni, nei comuni di Saint-Laurent-du-Maroni, Apatou, Grand-Santi, Papaïchton (considerata la loro capitale coi villaggi tradizionali di , , Loca, , ) e Maripasoula, oltre che nel ressort surinamense di Cottica. Sono inoltre presenti delle comunità di Aluku "urbanizzati" alla Caienna e nelle città di Matoury e Kourou. Tradizionalmente, gli Aluku sono cacciatori-raccoglitori che vivono una vita seminomade, rimanendo per lunghi periodi lontani dai propri villaggi e cibandosi di ciò che l'ambiente circostante offre: la comunità è retta da un capo (grand man), spesso investito anche di un potere politico ufficiale (come successo ad esempio a Papaïchton dove il grand man Tolinga venne eletto sindaco), il quale è rappresentato in ciascun villaggio da un capitain.Specialmente durante la seconda metà del XX secolo, con la chiusura della colonia penale, essi sono venuti sempre di più in contatto con la cultura occidentale, trovando impiego soprattutto come barcaioli sia privati che nell IX reggimento di fanteria marina (9eme RIMa) della Marine nationale, ed occidentalizzandosi a propria volta, con effetti destabilizzanti sulla società. Questo popolo parla la , una lingua creola basata per oltre il 90% sull'inglese (lingua dei primi colonizzatori e schiavisti del Suriname) con influenze marcate delle lingue dell'Africa occidentale oltre che in misura minore dall'olandese e dal francese: l'Aluku appare molto simile al , al e soprattutto allo (col quale si dice popolarmente che corrano le stesse differenze che intercorrono fra il francese di un abitante di Marsiglia e quello di un abitante di Brest) oltre che al creolo giamaicano.
rdf:langString
Creole
rdf:langString
aluk1239
rdf:langString
Aluku
rdf:langString
djk-aluku
xsd:integer
1992
rdf:langString
dialect
rdf:langString
rdf:langString
or
rdf:langString
xsd:nonNegativeInteger
22381
<Geometry>
POINT(-54.031101226807 5.499400138855)