Alkenone

http://dbpedia.org/resource/Alkenone an entity of type: Abstraction100002137

Les alcénones (ou alkénones) sont des composés organiques (cétones) très résistants (et fossilisables) produits depuis des millions d'années par des algues phytoplanctoniques de la classe des Prymnesiophyceae. Leur rôle biologique exact dans la cellule reste débattu. rdf:langString
Una alquenona és un tipus de cetona molt resistent a la degradació amb diferent nombre de dobles enllaços. A la naturalesa solem trobar-les amb 36, 37 i 38 àtoms de carboni i solen ser produïdes pels organismes que constitueixen el fitoplàncton. Un exemple d'alquenona seria la heptatriaconta-[15E,22E]-dien-2-ona, que és produïda per un anomenat . On Uk37 és un índex que relaciona les diferents alquenones i la temperatura del mar en superfície. Això permet conèixer la temperatura de l'oceà en altres temps perquè van ser atrapades al sediment marí. rdf:langString
Alkenones are long-chain unsaturated methyl and ethyl n-ketones produced by a few phytoplankton species of the class Prymnesiophyceae. Alkenones typically contain between 35 and 41 carbon atoms and with between two and four double bonds. Uniquely for biolipids, alkenones have a spacing of five methylene groups between double bonds, which are of the less common E configuration. The biological function of alkenones remains under debate although it is likely that they are storage lipids. Alkenones were first described in ocean sediments recovered from Walvis Ridge and then shortly afterwards in cultures of the marine coccolithophore Emiliania huxleyi. The earliest known occurrence of alkenones is during the Aptian 120 million years ago. They are used in organic geochemistry as a proxy for pas rdf:langString
Las alquenonas (en inglés, alkenones) son compuestos orgánicos metil y etil n-cetonas insaturadas de cadena larga, altamente resistentes (y fosilizables) producidas durante millones de años por algunas algas fitoplanctónicas de la clase Prymnesiophyceae.​ UK′37 = C37:2/(C37:2 + C37:3)​ UK′37 puede usarse para estimar la temperatura de la superficie del mar de acuerdo con una relación empírica determinada a partir de las calibraciones de núcleo superior. La calibración más comúnmente utilizada es la de Müller et al., 1998: UK′37 = 0.033T [°C] + 0.044 ​ rdf:langString
Alkenonen zijn een groep ketonen met een alkeenketen die afgescheiden worden door coccolithoforen van de orde . Ze worden toegepast als proxy binnen de paleoklimatologie. Coccolithoforen zoals Emiliania huxleyi reageren op verandering in watertemperatuur met een verandering in lange, onverzadigde molecules van alkenon in hun cellen. Hoe lager de temperatuur, hoe meer drievoudig onverzadigde alkenenonen ze aanmaken. De alkenonen zijn stabiel en laten analyse toe in afzettingen van 100 miljoen jaar oud. Een schatting voor de watertemperatuur T in °C volgt dan uit: rdf:langString
rdf:langString Alquenona
rdf:langString Alkenone
rdf:langString Alquenona
rdf:langString Alcénone
rdf:langString Alkenon
xsd:integer 4299233
xsd:integer 1118585522
rdf:langString Una alquenona és un tipus de cetona molt resistent a la degradació amb diferent nombre de dobles enllaços. A la naturalesa solem trobar-les amb 36, 37 i 38 àtoms de carboni i solen ser produïdes pels organismes que constitueixen el fitoplàncton. Un exemple d'alquenona seria la heptatriaconta-[15E,22E]-dien-2-ona, que és produïda per un anomenat . Les alquenones presents en l'ambient marí són emprades com a biomarcadors per tal d'obtenir, mitjançant la seva concentració, informació sobre la temperatura superficial de l'aigua en el moment en què va viure l'organisme que la va sintetitzar. Això és degut al fet que els cocolitofòrids sintetitzen un tipus d'alquenona o un altre depenent de la temperatura del medi en què viu. La relació entre les diferents alquenones i la temperatura superficial de l'aigua ve donada per: On Uk37 és un índex que relaciona les diferents alquenones i la temperatura del mar en superfície. Això permet conèixer la temperatura de l'oceà en altres temps perquè van ser atrapades al sediment marí.
rdf:langString Alkenones are long-chain unsaturated methyl and ethyl n-ketones produced by a few phytoplankton species of the class Prymnesiophyceae. Alkenones typically contain between 35 and 41 carbon atoms and with between two and four double bonds. Uniquely for biolipids, alkenones have a spacing of five methylene groups between double bonds, which are of the less common E configuration. The biological function of alkenones remains under debate although it is likely that they are storage lipids. Alkenones were first described in ocean sediments recovered from Walvis Ridge and then shortly afterwards in cultures of the marine coccolithophore Emiliania huxleyi. The earliest known occurrence of alkenones is during the Aptian 120 million years ago. They are used in organic geochemistry as a proxy for past sea surface temperature. Alkenone-producing species respond to changes in their environment — including to changes in water temperature — by altering the relative proportions of the different alkenones they produce. At higher temperatures more saturated alkenones are produced proportionally. This means that the relative degree of unsaturation of alkenones can be used to estimate the temperature of the water in which the alkenone-producing organisms grew. The relative degree of unsaturation as first described (UK37) included the tetra unsaturated C37 alkenone: UK37 = (C37:2 - C37:4)/(C37:2 + C37:3 + C37:4) However, a simplified Unsaturation Index (UK′37), generally more useful in marine settings, is based on di- versus tri- unsaturated C37 alkenones and defined as: UK′37 = C37:2/(C37:2 + C37:3) The UK′37 can then be used to estimate sea surface temperature according to an empirical relationship determined from core-top calibrations. The most commonly used calibration is that of Müller et al., 1998: UK′37 = 0.033T [°C] + 0.044 The Müller et al. (1998) calibration is not suitable for all environments and, in particular, different calibrations are required for high latitudes and lacustrine settings.
rdf:langString Las alquenonas (en inglés, alkenones) son compuestos orgánicos metil y etil n-cetonas insaturadas de cadena larga, altamente resistentes (y fosilizables) producidas durante millones de años por algunas algas fitoplanctónicas de la clase Prymnesiophyceae.​ Se han observado alquenonas que contienen entre 35 y 41 átomos de carbono y con entre uno y cuatro dobles enlaces.​ Exclusivamente para biolípidos, las alquenonas tienen una separación de cinco grupos de metileno entre dobles enlaces, que son de la menos común. La función biológica de las alquenonas sigue siendo objeto de debate, aunque es probable que sean lípidos de almacenamiento.​​ Las alquenonas fueron descritas por primera vez en sedimentos oceánicos recuperados en la Cadena Walvis​ y luego poco después en cultivos del cocolitóforo marino Emiliania huxleyi.​ La aparición más temprana conocida de alquenonas fue durante el Aptiense hace 120 millones de años.​ Se usan en como un indicador de la temperatura de la superficie del mar en el pasado. Las especies productoras de alquenonas responden a los cambios en su entorno, incluyendo los cambios en la temperatura del agua, alterando las proporciones relativas de las diferentes alquenonas que producen. A temperaturas más altas se producen alquenonas más saturadas proporcionalmente. Esto significa que el grado relativo de insaturación de alquenonas puede usarse para estimar la temperatura del agua en la que crecieron los organismos productores de alquenonas.​ El grado relativo de insaturación se describe típicamente como un índice de insaturación de alquenonas C37 diinsaturadas frente a triinsaturadas de acuerdo con: UK′37 = C37:2/(C37:2 + C37:3)​ UK′37 puede usarse para estimar la temperatura de la superficie del mar de acuerdo con una relación empírica determinada a partir de las calibraciones de núcleo superior. La calibración más comúnmente utilizada es la de Müller et al., 1998: UK′37 = 0.033T [°C] + 0.044 ​ La calibración Müller et al. (1998) no es adecuada para todos los entornos y, en particular, se requieren diferentes calibraciones para latitudes altas y configuraciones lacustres. Mediante el estudio de las alquenonas se han podido medir los descensos de las temperaturas de la superficie del mar durante, por ejemplo, el Dryas Reciente en lugares como al sur de la península ibérica, en el Mar de Alborán, que disminuyó en 4 °C respecto a las temperaturas de la oscilación climática de Allerød, bajando a los 12 °C, e impactando en la costa sur española, de tal manera que se han hallado restos de Pinguinus impennis, Pollachius pollachius o Melanogrammus aeglefinus que son de distribución mucho más al norte en la actualidad.​
rdf:langString Les alcénones (ou alkénones) sont des composés organiques (cétones) très résistants (et fossilisables) produits depuis des millions d'années par des algues phytoplanctoniques de la classe des Prymnesiophyceae. Leur rôle biologique exact dans la cellule reste débattu.
rdf:langString Alkenonen zijn een groep ketonen met een alkeenketen die afgescheiden worden door coccolithoforen van de orde . Ze worden toegepast als proxy binnen de paleoklimatologie. Coccolithoforen zoals Emiliania huxleyi reageren op verandering in watertemperatuur met een verandering in lange, onverzadigde molecules van alkenon in hun cellen. Hoe lager de temperatuur, hoe meer drievoudig onverzadigde alkenenonen ze aanmaken. De alkenonen zijn stabiel en laten analyse toe in afzettingen van 100 miljoen jaar oud. De alkenonen in de cellen van de coccolithoforen tellen typisch 37 tot 39 koolstofatomen en twee of drie dubbele bindingen. Bij analyse telt men de dubbel onverzadigde 37:2 en de drievoudig onverzadigde 37:3 alkenonen met 37 koolstofatomen. De index van onverzadiging is dan bepaald als de verhouding van de tweevoudig onverzadigde tot alle onverzadigde: Een schatting voor de watertemperatuur T in °C volgt dan uit: Alkenonen kan men op die manier beschouwen als klimaat"signalen" uit het verleden.
xsd:nonNegativeInteger 6442

data from the linked data cloud