Alfredo Astiz

http://dbpedia.org/resource/Alfredo_Astiz an entity of type: Thing

الفريدو استيز (بالإسبانية: Alfredo Astiz)‏ (و. 1951 م) هو معذب، وضابط أرجنتيني، ولد في مار دل بلاتا. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, 8 de novembre de 1951) és un ex-Capità de Fragata de l'Armada Argentina, veterà de la Guerra de les Malvines i condemnat per distints països per la seva actuació amb el de l'ESMA durant l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura militar que governà l'Argentina des de 1976 fins a les darreries de 1983. Amb la seva tasca d' i espionatge dels grups de drets humans, es va convertir en un dels personatges paradigmàtics de l'accionar repressiu de l'última dictadura a l'Argentina. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (* 8. November 1951) ist ein ehemaliger Kapitänleutnant (spanisch teniente de navío) der argentinischen Marine und Geheimdienstoffizier während der Diktatur von Jorge Rafael Videla („Prozess der Nationalen Reorganisation“, 1976 bis 1983). Er ist aufgrund seiner Beteiligung an Verschleppung und Folter während dieser Zeit auch als „El Ángel Rubio de la Muerte“ (spanisch für: „Blonder Todesengel“) bekannt. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, Buenos Airesko probintzia, 1951ko azaroaren 8a) Argentinako itsas-armadako fragata kapitain ohia eta gizateriaren aurkako krimenak burutzeagatik zigortutako argentinar militarra da. Aingeru ileoria eta Heriotzaren aingerua ezizenez ezaguna da. rdf:langString
Альфре́до Игна́сио Асти́с (исп. Alfredo Ignacio Astiz, род. 8 ноября 1951, Мар-дель-Плата) — бывший капитан аргентинской армии, осуждённый за преступления во время «Грязной войны». rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz, född 8 november 1951 i Mar del Plata, är en argentinsk före detta marinofficer. Astiz är en av de mera välkända våldsmännen under militärjuntans tid i Argentina. Han kallades El Ángel Rubio de la Muerte ("den blonde dödsängeln") och är bland annat dömd för att ha fört bort Dagmar Hagelin i Buenos Aires den 27 januari 1977 samt de franska katolska nunnorna (1916–1977) och (1937–1977). Alfredo Astiz tjänstgjorde under flera år vid det ökända tortyrcentret ESMA. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (born 8 November 1951) is an Argentine former military commander, intelligence officer, and naval commando who served in the Argentine Navy during the military dictatorship of Jorge Rafael Videla during the Proceso de Reorganización Nacional (1976–1983). He was known as El Ángel Rubio de la Muerte (the "Blond Angel of Death"), and had a reputation as a torturer. He was discharged from the military in 1998 after defending his actions in a press interview. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata,​ 8 de noviembre de 1951) es un militar argentino condenado por delitos de lesa humanidad cometidos durante el terrorismo de Estado desatado en la última dictadura cívico-militar argentina (1976—1983). Durante la dictadura (autodenominada Proceso de Reorganización Nacional) se infiltró en las organizaciones de derechos humanos como espía. Perteneció al Grupo de Tareas 3.3.2 que funcionaba en la Escuela Superior de Mecánica de la Armada (ESMA).​ rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (né le 8 novembre 1951), surnommé « L’Ange blond » et « L’Ange de la mort », a été lieutenant de frégate spécialiste de la torture, dirigeant le commando spécial de l’École supérieure mécanique de la marine argentine (ESMA), l'un des centres clandestins de détention de la dictature militaire argentine (1976-1983). Il était sous les ordres du capitaine Jorge Eduardo Acosta (« Le Tigre »), et est notamment accusé de la disparition forcée de deux religieuses françaises, Alice Domon et Léonie Duquet, ainsi que de celle de l’adolescente argentino-suédoise, Dagmar Hagelin. rdf:langString
Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, 8 novembre 1951) è un militare e criminale argentino, ex ufficiale della marina militare. Condannato per omicidio e crimini contro l'umanità, era noto come l'Angelo Biondo o Angelo della Morte, durante il governo dittatoriale di Jorge Rafael Videla. rdf:langString
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString الفريدو استيز
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Астис, Альфредо
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString Alfredo Astiz
rdf:langString El Ángel Rubio de la Muerte (The Blond Angel of Death)
rdf:langString Alfredo Astiz
xsd:integer 909493
xsd:integer 1115553908
xsd:integer 1970
rdf:langString Argentina
xsd:date 1951-11-08
rdf:langString Argentine Navy
rdf:langString El Ángel Rubio de la Muerte
rdf:langString Grupo Tareas 3.3.2, Tactical Divers Group
rdf:langString الفريدو استيز (بالإسبانية: Alfredo Astiz)‏ (و. 1951 م) هو معذب، وضابط أرجنتيني، ولد في مار دل بلاتا.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, 8 de novembre de 1951) és un ex-Capità de Fragata de l'Armada Argentina, veterà de la Guerra de les Malvines i condemnat per distints països per la seva actuació amb el de l'ESMA durant l'autoanomenat Procés de Reorganització Nacional, la dictadura militar que governà l'Argentina des de 1976 fins a les darreries de 1983. Amb la seva tasca d' i espionatge dels grups de drets humans, es va convertir en un dels personatges paradigmàtics de l'accionar repressiu de l'última dictadura a l'Argentina.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (* 8. November 1951) ist ein ehemaliger Kapitänleutnant (spanisch teniente de navío) der argentinischen Marine und Geheimdienstoffizier während der Diktatur von Jorge Rafael Videla („Prozess der Nationalen Reorganisation“, 1976 bis 1983). Er ist aufgrund seiner Beteiligung an Verschleppung und Folter während dieser Zeit auch als „El Ángel Rubio de la Muerte“ (spanisch für: „Blonder Todesengel“) bekannt.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (born 8 November 1951) is an Argentine former military commander, intelligence officer, and naval commando who served in the Argentine Navy during the military dictatorship of Jorge Rafael Videla during the Proceso de Reorganización Nacional (1976–1983). He was known as El Ángel Rubio de la Muerte (the "Blond Angel of Death"), and had a reputation as a torturer. He was discharged from the military in 1998 after defending his actions in a press interview. He was a member of GT 3.3.2 (Task Group 3.3.2) based in the Naval Mechanics School (ESMA) in Buenos Aires during the Dirty War of 1976–1983. The school was adapted as a secret detention and torture center for political prisoners. As many as 5,000 political prisoners were interrogated, tortured and murdered in the ESMA during those years. GT3.3.2 was involved in some of the 8,961 deaths and other crimes documented by a national commission after the restoration of democratic government in Argentina in 1983. Astiz, a specialist in the infiltration of human rights organizations, was implicated in the December 1977 kidnapping of twelve human rights activists, including Azucena Villaflor and two other founders of the Mothers of the Plaza de Mayo, and two French nationals, Léonie Duquet and Alice Domon, who were Catholic nuns. None of the twelve was seen alive again outside detention and all were believed killed, rumored to be among the bodies washed up on beaches south of Buenos Aires in late 1977. At the beginning of the 1982 Falklands War, Astiz surrendered with his team to British forces. Sweden and France wanted to question him about "disappearances" of their nationals at his hands but, considering issues of the Geneva Conventions, the United Kingdom had him questioned by a British policeman. Astiz refused to answer any questions. The UK did not think it had grounds to hold or prosecute him, as he was suspected for crimes committed in Argentina that were not then defined as against international law, and repatriated him. In 1986 and 1987, Argentina passed the Pardon Laws, providing a kind of amnesty to military and security officers for crimes committed during the Dirty War. In 1990, a French court convicted Astiz in absentia for the kidnapping of Duquet and Domon, and sentenced him to life imprisonment. After the Argentine Supreme Court's 2005 ruling that the Pardon Laws (Ley de Obediencia Debida and Ley de Punto Final) were unconstitutional, the government re-opened prosecution of war crimes cases. That year Astiz was detained on charges of kidnapping and torture. A mass grave with several unidentified bodies was found in July 2005 in a cemetery about 400 kilometers south of Buenos Aires; forensic DNA testing identified Duquet, Villaflor, and two other founding Mothers of the Plaza de Mayo. The prosecution of charges against Astiz included murder. Together with numerous other defendants associated with ESMA, Astiz was convicted and sentenced to life imprisonment in Argentina for crimes against humanity on 26 October 2011.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata,​ 8 de noviembre de 1951) es un militar argentino condenado por delitos de lesa humanidad cometidos durante el terrorismo de Estado desatado en la última dictadura cívico-militar argentina (1976—1983). Durante la dictadura (autodenominada Proceso de Reorganización Nacional) se infiltró en las organizaciones de derechos humanos como espía. Perteneció al Grupo de Tareas 3.3.2 que funcionaba en la Escuela Superior de Mecánica de la Armada (ESMA).​ Entre los delitos de lesa humanidad que cometió se cuentan casos de resonancia internacional como el secuestro, tortura y desaparición de dos monjas francesas, Alice Domon y Léonie Duquet por los cuales fue condenado en ausencia en Francia a cadena perpetua, y la adolescente sueca Dagmar Hagelin.​​​ En 2011 fue condenado a perpetua e inhabilitación absoluta y perpetua por la justicia argentina; en 2014 se confirmó la condena.​​ En noviembre de 2017 se lo condenó a cadena perpetua.​
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, Buenos Airesko probintzia, 1951ko azaroaren 8a) Argentinako itsas-armadako fragata kapitain ohia eta gizateriaren aurkako krimenak burutzeagatik zigortutako argentinar militarra da. Aingeru ileoria eta Heriotzaren aingerua ezizenez ezaguna da.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (né le 8 novembre 1951), surnommé « L’Ange blond » et « L’Ange de la mort », a été lieutenant de frégate spécialiste de la torture, dirigeant le commando spécial de l’École supérieure mécanique de la marine argentine (ESMA), l'un des centres clandestins de détention de la dictature militaire argentine (1976-1983). Il était sous les ordres du capitaine Jorge Eduardo Acosta (« Le Tigre »), et est notamment accusé de la disparition forcée de deux religieuses françaises, Alice Domon et Léonie Duquet, ainsi que de celle de l’adolescente argentino-suédoise, Dagmar Hagelin. En 2011, il est condamné à la réclusion à perpétuité pour crime contre l'humanité.
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz (Mar del Plata, 8 novembre 1951) è un militare e criminale argentino, ex ufficiale della marina militare. Condannato per omicidio e crimini contro l'umanità, era noto come l'Angelo Biondo o Angelo della Morte, durante il governo dittatoriale di Jorge Rafael Videla. Ex capitano di fregata dell'Armada de la República Argentina, la marina militare, fu tra i più stretti collaboratori dell'ammiraglio Massera. Durante la dittatura, conosciuta come Processo di riorganizzazione nazionale, ebbe il compito di infiltrarsi nelle organizzazioni per i diritti umani come spia; fece parte del Grupo de Tareas 3.3.2 che aveva come base l'ESMA e tra i crimini contro l'umanità che gli vengono attribuiti vi furono anche casi di rilievo internazionale come il sequestro, la tortura e l'assassinio delle monache francesi Alice Domon e , per i quali è stato condannato all'ergastolo in Francia, e dell'adolescente argentino-svedese Dagmar Hagelin. Il 26 ottobre 2011 il tribunale di Buenos Aires lo ha condannato all'ergastolo per i crimini commessi. Nel 1998 era già stato privato del suo grado di capitano di corvetta ed espulso per indegnità dalla Marina argentina. In totale è stato condannato a tre ergastoli per omicidio plurimo e crimini contro l'umanità, tra cui una condanna al carcere a vita ricevuta dalla magistratura italiana per la sparizione e l'omicidio di tre italo-argentini, tra cui Ángela María Aieta.
rdf:langString Альфре́до Игна́сио Асти́с (исп. Alfredo Ignacio Astiz, род. 8 ноября 1951, Мар-дель-Плата) — бывший капитан аргентинской армии, осуждённый за преступления во время «Грязной войны».
rdf:langString Alfredo Ignacio Astiz, född 8 november 1951 i Mar del Plata, är en argentinsk före detta marinofficer. Astiz är en av de mera välkända våldsmännen under militärjuntans tid i Argentina. Han kallades El Ángel Rubio de la Muerte ("den blonde dödsängeln") och är bland annat dömd för att ha fört bort Dagmar Hagelin i Buenos Aires den 27 januari 1977 samt de franska katolska nunnorna (1916–1977) och (1937–1977). Alfredo Astiz tjänstgjorde under flera år vid det ökända tortyrcentret ESMA.
xsd:string Argentina
xsd:gYear 1995
xsd:gYear 1970
xsd:nonNegativeInteger 30885

data from the linked data cloud