Akrasia
http://dbpedia.org/resource/Akrasia an entity of type: Thing
Η Ακρασία, ακράτεια στην νεοελληνική απόδοσή της, είναι και αυτή, ανάμεσα στις πολλές, μια βασική έννοια στο Αριστοτελικό έργο (corpus), στην οποία αφιερώνει ολόκληρο το Z΄ κεφάλαιο των Ηθικών Νικομαχείων. Συνεξετάζεται με το αντίθετό της, την , μέσα στη θεματολογία της ηδονής, της σύνεσης, της φρόνησης, του ήθους και της σωφροσύνης.
rdf:langString
Akrasia (/əˈkreɪziə/; Greek ἀκρασία, "lacking command" or "weakness", occasionally transliterated as acrasia or Anglicised as acrasy or acracy) is a lack of self-control, or acting against one's better judgment. The adjectival form is "akratic".
rdf:langString
Akrasio estas fakvorto de filozofio kaj teologio. Akrasio estas malvirto de malmodereco, malsobreco, malforto de volo, kontraste kun la koncerna virto. Jam Platono pritraktis kaj esploris la temon, sed aparte tion faris Aristotelo per uzo de la menciitaj terminoj. Li montris ankaŭ, ke tia malvirto kaj tia virto estas karakterizoj de la homo, pro la kapablo rezoni, kaj ne de la bestoj, pro manko de la racio. Ekzemple: mi volas manĝi kukon, sed mi scias ke mi ne devus manĝi ĝin (ĉar, ekzemple, mi jam havas du kukojn); tamen, mi ankoraū manĝas ĝin.
rdf:langString
Unter Akrasia (altgriechisch ἀκρασία akrasia, lateinisch incontinentia, Willensschwäche, Unbeherrschtheit, Handeln wider besseres Wissen) versteht man den Fall, dass eine Person eine Handlung ausführt, obwohl sie eine alternative Handlung für besser hält. Die Analyse entsprechender Handlungen ist eines der zentralen Probleme der philosophischen Disziplin der Handlungstheorie, da akratische Handlungen plausibel scheinenden Annahmen über Handlungen von Personen zu widersprechen scheinen. Untersucht wird dabei, ob oder inwiefern entsprechende Handlungsphänomene mit folgendem Prinzip vereinbar sind: Personen führen, wenn sie dazu in der Lage sind, solche Handlungen aus, die sie für gut halten.
rdf:langString
Bajo Acrasia (en griego antiguo, ἀκρασία akrasia, voluntad débil, descontrol, actuar contra el buen juicio) se entiende el caso de que una persona lleve a cabo una acción, aunque considere mejor una acción alternativa. El análisis de las acciones correspondientes es uno de los problemas centrales de la disciplina filosófica de la teoría de la acción, ya que las acciones acráticas parecen contradecir supuestos aparentemente plausibles sobre las acciones de las personas. Se examina si los fenómenos de acción correspondientes son compatibles con el siguiente principio, y en qué medida: Las personas, si pueden hacerlo, llevan a cabo las acciones que consideran mejores.
rdf:langString
アクラシアまたはアクラシアー（古代ギリシア語: ἀκρασία, 英語: akrasia, acrasia）とは、古代ギリシア語で「自制心のなさ」「意志の弱さ」「悪い行為だと自覚しているのに手を染めてしまう心の傾向」を意味する単語。主に古代ギリシア哲学・現代哲学・倫理学の用語。アクラシア問題ともいう。 平たく言えば、「わかっちゃいるけどやめられない」「悪いことと知りつつ、ついやってしまった」の概念。依存症・衝動的犯罪・暴飲暴食・喫煙・怠惰などの一因。
rdf:langString
Bij akrasia (Oudgrieks ἀκρασία, 'gebrek aan zelfbeheersing') voert iemand een handeling uit hoewel men weet dat iets anders beter zou zijn. Dit heet ook wel 'handelen tegen beter weten in'. Het concept werd uitvoerig besproken door Aristoteles in boek 7 van zijn Ethica Nicomachea. Akrasia kan vertaald worden als 'wilszwakte'.
rdf:langString
Viljesvaghet, eller akrasia (grekiska ἀκρασία), kallas det att agera annorlunda än vad ens eget omdöme dömer vara bäst. Problemet går tillbaka åtminstone till Platon. Sokrates frågar i Platons dialog Protagoras hur detta är möjligt: Om man anser att handling A är den man har starkast skäl för att utföra, varför skulle man då göra någonting annat än A? Denna filosofiartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den.
rdf:langString
Акра́сия (др.-греч. ἀκρασία — «слабоволие, несдержанность») или Акра́зия — совершение человеком не того поступка, который кажется ему наиболее правильным, а другого. При этом важно, что поступок не просто кажется правильным по какому-то отдельному аспекту, а в целом является наиболее желательным для совершения. Такое иррациональное поведение является темой для исследования философской теории действия. Акрасию рассматривали такие авторы как классические философы Сократ и Аристотель, отцы церкви Апостол Павел и Аврелий Августин, современные философы и Д. Дэвидсон.
rdf:langString
L'acràsia és la situació que es dona quan una persona actua en contra del que considera millor, és a dir, quan tot i saber què és més adequat fer una acció concreta, opta per la conducta contrària o per una alternativa diferent. Els pensadors clàssics atribuïen l'acràsia a la feblesa de la voluntat, que feia que s'optés a vegades per opcions plaents en contra del que la raó dicta com a preferible. Pels clàssics l'acràsia era la malaltia de l'ànima, l'individu acràsic és aquell que va allà on no vol. Donald Davidson, per contra, considera que si es produeix ve donat perquè el subjecte canvia momentàniament el seu criteri o l'escala de valors i opta pel que creu millor en aquell moment (sigui per autoconvenciment o per l'anàlisi real de les circumstàncies concretes), malgrat posteriorment pu
rdf:langString
L’acrasie (ou encore akrasia, translittération du grec ancien ἀκρασία) est le fait d'agir à l'encontre de son meilleur jugement. Ce concept philosophique est aussi traduit en français par le terme incontinence.
rdf:langString
Em filosofia prática, acrasia (em grego: ἀκρασία; romaniz.: akrasia, "não ter comando sobre si mesmo") é a ação de uma pessoa que contraria seu melhor juízo sobre o que fazer em determinada situação. Um quebra-cabeça filosófico — apresentado pelo personagem Sócrates no diálogo Protágoras, de Platão — é precisamente explicar como a acrasia é possível. Se o sujeito julga que a ação A é a melhor coisa a ser feita, como ele pode fazer outra coisa que não A? O filósofo Donald Davidson vê o problema como a reconciliação da seguinte tríade aparentemente inconsistente:
rdf:langString
rdf:langString
Acràsia
rdf:langString
Akrasia
rdf:langString
Ακρασία (Αριστοτέλης)
rdf:langString
Akrasio
rdf:langString
Akrasia
rdf:langString
Acrasia
rdf:langString
Acrasie
rdf:langString
アクラシア
rdf:langString
Akrasia
rdf:langString
Акрасия
rdf:langString
Acrasia
rdf:langString
Viljesvaghet
xsd:integer
2494366
xsd:integer
1101062663
rdf:langString
L'acràsia és la situació que es dona quan una persona actua en contra del que considera millor, és a dir, quan tot i saber què és més adequat fer una acció concreta, opta per la conducta contrària o per una alternativa diferent. Els pensadors clàssics atribuïen l'acràsia a la feblesa de la voluntat, que feia que s'optés a vegades per opcions plaents en contra del que la raó dicta com a preferible. Pels clàssics l'acràsia era la malaltia de l'ànima, l'individu acràsic és aquell que va allà on no vol. Donald Davidson, per contra, considera que si es produeix ve donat perquè el subjecte canvia momentàniament el seu criteri o l'escala de valors i opta pel que creu millor en aquell moment (sigui per autoconvenciment o per l'anàlisi real de les circumstàncies concretes), malgrat posteriorment pugui sorgir el remordiment.
rdf:langString
Η Ακρασία, ακράτεια στην νεοελληνική απόδοσή της, είναι και αυτή, ανάμεσα στις πολλές, μια βασική έννοια στο Αριστοτελικό έργο (corpus), στην οποία αφιερώνει ολόκληρο το Z΄ κεφάλαιο των Ηθικών Νικομαχείων. Συνεξετάζεται με το αντίθετό της, την , μέσα στη θεματολογία της ηδονής, της σύνεσης, της φρόνησης, του ήθους και της σωφροσύνης.
rdf:langString
Akrasia (/əˈkreɪziə/; Greek ἀκρασία, "lacking command" or "weakness", occasionally transliterated as acrasia or Anglicised as acrasy or acracy) is a lack of self-control, or acting against one's better judgment. The adjectival form is "akratic".
rdf:langString
Akrasio estas fakvorto de filozofio kaj teologio. Akrasio estas malvirto de malmodereco, malsobreco, malforto de volo, kontraste kun la koncerna virto. Jam Platono pritraktis kaj esploris la temon, sed aparte tion faris Aristotelo per uzo de la menciitaj terminoj. Li montris ankaŭ, ke tia malvirto kaj tia virto estas karakterizoj de la homo, pro la kapablo rezoni, kaj ne de la bestoj, pro manko de la racio. Ekzemple: mi volas manĝi kukon, sed mi scias ke mi ne devus manĝi ĝin (ĉar, ekzemple, mi jam havas du kukojn); tamen, mi ankoraū manĝas ĝin.
rdf:langString
Unter Akrasia (altgriechisch ἀκρασία akrasia, lateinisch incontinentia, Willensschwäche, Unbeherrschtheit, Handeln wider besseres Wissen) versteht man den Fall, dass eine Person eine Handlung ausführt, obwohl sie eine alternative Handlung für besser hält. Die Analyse entsprechender Handlungen ist eines der zentralen Probleme der philosophischen Disziplin der Handlungstheorie, da akratische Handlungen plausibel scheinenden Annahmen über Handlungen von Personen zu widersprechen scheinen. Untersucht wird dabei, ob oder inwiefern entsprechende Handlungsphänomene mit folgendem Prinzip vereinbar sind: Personen führen, wenn sie dazu in der Lage sind, solche Handlungen aus, die sie für gut halten.
rdf:langString
Bajo Acrasia (en griego antiguo, ἀκρασία akrasia, voluntad débil, descontrol, actuar contra el buen juicio) se entiende el caso de que una persona lleve a cabo una acción, aunque considere mejor una acción alternativa. El análisis de las acciones correspondientes es uno de los problemas centrales de la disciplina filosófica de la teoría de la acción, ya que las acciones acráticas parecen contradecir supuestos aparentemente plausibles sobre las acciones de las personas. Se examina si los fenómenos de acción correspondientes son compatibles con el siguiente principio, y en qué medida: Las personas, si pueden hacerlo, llevan a cabo las acciones que consideran mejores.
rdf:langString
L’acrasie (ou encore akrasia, translittération du grec ancien ἀκρασία) est le fait d'agir à l'encontre de son meilleur jugement. Ce concept philosophique est aussi traduit en français par le terme incontinence. On parle aussi souvent, pour qualifier l’acrasie, de « faiblesse de la volonté » : ainsi, l'acrasie se manifesterait quand nous nous engageons dans des résolutions que nous n'arrivons pas à tenir. Toutefois, cette traduction comme faiblesse n'est qu'en partie exacte, car elle constitue déjà une interprétation de ce qu'est l'acrasie, sous l'angle de la volonté. En effet, selon certains philosophes (par exemple, Spinoza), si nos actes suivent spontanément « ce que nous avons jugé bon de faire » alors la volonté, comprise comme faculté distincte de la raison, n'a pas lieu d'exister ; pour d'autres, l'acrasie serait, au contraire, ce qui prouve l'existence d'une volonté distincte de la raison, et pouvant soit exécuter celle-ci soit s'opposer à elle selon sa force d'auto-détermination. La question, dans ce dernier cas, est de savoir d'où la volonté tire cette force, et s'il y a un sens à dire que la volonté s'auto-détermine indépendamment d'une délibération.
rdf:langString
アクラシアまたはアクラシアー（古代ギリシア語: ἀκρασία, 英語: akrasia, acrasia）とは、古代ギリシア語で「自制心のなさ」「意志の弱さ」「悪い行為だと自覚しているのに手を染めてしまう心の傾向」を意味する単語。主に古代ギリシア哲学・現代哲学・倫理学の用語。アクラシア問題ともいう。 平たく言えば、「わかっちゃいるけどやめられない」「悪いことと知りつつ、ついやってしまった」の概念。依存症・衝動的犯罪・暴飲暴食・喫煙・怠惰などの一因。
rdf:langString
Bij akrasia (Oudgrieks ἀκρασία, 'gebrek aan zelfbeheersing') voert iemand een handeling uit hoewel men weet dat iets anders beter zou zijn. Dit heet ook wel 'handelen tegen beter weten in'. Het concept werd uitvoerig besproken door Aristoteles in boek 7 van zijn Ethica Nicomachea. Akrasia kan vertaald worden als 'wilszwakte'.
rdf:langString
Em filosofia prática, acrasia (em grego: ἀκρασία; romaniz.: akrasia, "não ter comando sobre si mesmo") é a ação de uma pessoa que contraria seu melhor juízo sobre o que fazer em determinada situação. Um quebra-cabeça filosófico — apresentado pelo personagem Sócrates no diálogo Protágoras, de Platão — é precisamente explicar como a acrasia é possível. Se o sujeito julga que a ação A é a melhor coisa a ser feita, como ele pode fazer outra coisa que não A? O filósofo Donald Davidson vê o problema como a reconciliação da seguinte tríade aparentemente inconsistente: 1. Se um agente acredita que A é melhor do que B, então ele quer fazer A mais do que B.2. Se um agente quer fazer A mais do que B, então ele fará A ao invés de B, se for fazer uma das duas coisas.3. Às vezes um agente age contra seu melhor juízo. Davidson resolve o problema dizendo que, quando uma pessoa age dessa maneira, ela acredita temporariamente que o pior curso de ação é o melhor, porque ela não fez um juízo considerando todas as coisas, mas apenas um juízo baseado em um conjunto menor de considerações possíveis. Outra interpretação possível diz que há diferentes formas de motivação, e umas podem estar em conflito com as outras. Pode haver conflito entre a razão e a emoção, e isso tornaria possível uma pessoa acreditar que é melhor fazer A do que B, e ainda assim querer fazer mais B do que A.
rdf:langString
Viljesvaghet, eller akrasia (grekiska ἀκρασία), kallas det att agera annorlunda än vad ens eget omdöme dömer vara bäst. Problemet går tillbaka åtminstone till Platon. Sokrates frågar i Platons dialog Protagoras hur detta är möjligt: Om man anser att handling A är den man har starkast skäl för att utföra, varför skulle man då göra någonting annat än A? Denna filosofiartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den.
rdf:langString
Акра́сия (др.-греч. ἀκρασία — «слабоволие, несдержанность») или Акра́зия — совершение человеком не того поступка, который кажется ему наиболее правильным, а другого. При этом важно, что поступок не просто кажется правильным по какому-то отдельному аспекту, а в целом является наиболее желательным для совершения. Такое иррациональное поведение является темой для исследования философской теории действия. Акрасию рассматривали такие авторы как классические философы Сократ и Аристотель, отцы церкви Апостол Павел и Аврелий Августин, современные философы и Д. Дэвидсон.
xsd:nonNegativeInteger
19641
