Ajaeng
http://dbpedia.org/resource/Ajaeng an entity of type: Thing
Ajaeng ist eine siebensaitige, mit einem Holzstab gestrichene Wölbbrettzither, die in der traditionellen koreanischen Hofmusik gespielt wird. In dieser, in ihrer Struktur und dem Einsatz der Instrumente festgelegten zeremoniellen Musik sorgt sie zusammen mit der Fidel haegeum für das Melodiegerüst. Die im 20. Jahrhundert entwickelte, kleinere Version sanjo ajaeng kommt im Volksmusikstil sanjo solistisch zum Einsatz.
rdf:langString
El ajaeng (en chino (chino simplificado: 轧筝; chino tradicional: 軋箏) es una cítara coreana sobre tabla cuya versión original consta de siete cuerdas que pasan sobre siete puentes móviles y que son rasgadas con un arco sin cinta de crines, de madera embadurnada con resina. Se utilizaba en la música de corte. Esta versión es la que se utiliza en jeongak. Si bien, también puede constar de ocho cuerdas, el cual se utiliza en el sanjo o , o incluso de nueve. El ajaeng, generalmente, se toca con el intérprete sentado en el suelo. Tiene un tono similar al del violonchelo, pero más áspero.
rdf:langString
L'ajaeng est un instrument à cordes coréen.
rdf:langString
( 프랑스의 지명에 대해서는 아쟁 (프랑스) 문서를 참고하십시오.) 아쟁(牙箏)은 7현으로 된 한국 전통의 찰현악기 중 하나로 가장 좁은 음역을 가진 저음 악기다. 사부(絲部) 악기이며, 처음에는 당악(唐樂)에만 사용되었다. 소리는 깊고, 약간 거칠고 투박한 듯하면서도 장엄한 소리를 내며, 저음악기로서 중요한 구실을 한다. 당악계와 향악계 연례악에 쓰이는데 최근에는 산조 등 민속음악에서도 쓰인다.
rdf:langString
牙箏（ajaeng）是朝鮮民族的傳統弓拉弦鳴樂器，由中國軋箏演變而來，甚至可以说，其原型就是中国唐朝所用的轧筝，一是使用于唐部乐当中，后经本土化的改良后，成为“乡部乐”当中重要的演出乐器。 牙筝可以根据规格的不同分为大、中、小三种，演奏者多为女性，采用坐姿进行演奏，左手按琴弦，右手把持涂有松脂的细木棒摩擦琴弦使其发声，有时也会使用弓子进行演奏，具体根据乐曲需要而定。 它和朝鲜的特色拨弦乐器伽倻琴一样，因为演奏的音乐多是他们当地的民间音乐，因此极为强调颤音的使用。 由連翹木製成，箏弦下輔以弦柱。最初版的叫做正樂牙箏，有七根弦，專供宮廷樂舞之用。而後傳入民間，發展成為散調牙箏，有多達八根弦。 彈奏時樂者跪坐於地，彈奏出低沉的、類似於大提琴的音色和音調。
rdf:langString
Аджен (кор. 아쟁, 牙箏) — корейський смичковий струнний музичний інструмент.
rdf:langString
L'ajaeng és un cordòfon coreà similar a la cítara. Hi ha dues versions actuals: l'ajaeng pròpiament dit, que ha format part de les agrupacions de música de la cort durant segles, i el sanjo ajaeng, més petit, inventat als anys 1960, utilitzat a la música tradicional. Les cordes parteixen d'un pont corbat a la dreta, passant per sobre de set petits ponts de fusta mòbils ("peus salvatges") , fins a arribar a un altre pont corb a l'esquerra; la longitud del so, des del pont dret fins al mòbil, és diferent per a cada corda i es pot ajustar fàcilment per a afinar-les.
rdf:langString
The ajaeng is a Korean string instrument. It is a wide zither with strings of twisted silk. It is played with a slender stick of forsythia wood that is drawn across the strings in the manner of a bow. The ajaeng mainly plays the bass part in ensemble music. And the ajaeng is divided into two types. The ajaeng used in court music is called jeongak ajaeng, and the ajaeng used in folk music is called sanjo ajaeng. The original version of the instrument, and that used in court music (called the jeongak ajaeng), has seven strings; while the ajaeng used for sanjo and sinawi (called the sanjo ajaeng) has eight. Some instruments have as many as nine to twelve strings.
rdf:langString
Ajaeng adalah alat musik tradisional Korea yang berupa kecapi besar, memiliki tujuh senar tebal yang terbuat dari sutera, disetel di atas badan kayu . Senar dipasang di atas kayu penyangga. Ajaeng diletakkan di atas bangku kayu, dimainkan dengan cara digesek untuk menghasilkan suara yang rendah dan melankolis. Alat musik ini selalu digunakan dalam orkestra musik istana. Asal mula dari Cina, diperkenalkan pada periode Dinasti Goryeo (918-1392). Pada zaman modern, permainan ajaeng dikembangkan oleh musisi Park Seong-ok (1908-1985) untuk mengiringi tari-tarian. Permainan secara solo dinamakan ajaeng sanjo dimana ajaeng yang digunakan lebih kecil (so-ajaeng atau sanjo ajaeng), hasil modifikasi ajaeng besar. Musisi-musisi terkenal pemain ajaeng adalah pencipta ajaeng sanjo, Han Il-seop (1929-19
rdf:langString
Аджэн (кор. 아쟁, 牙箏, ajaeng, ajaeng) — корейский струнный инструмент. Это широкая цитра со струнами, сделанными из кручёного шёлка, на которой играют тонкой палкой, сделанной из форсайтии, ею водят поперёк струн, как смычком. Первоначально, инструмент, использованный в придворной музыке, имел семь струн и назывался чонгак аджэн, в то время как аджэн, используемый для исполнения санджо и , имел восемь струн и назывался санджо аджэн. Некоторые экземпляры могли иметь и девять струн. Аджэн происходит от китайского ячжэна (кит. трад. 軋箏, упр. 轧筝).
rdf:langString
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
Ajaeng
rdf:langString
아쟁
rdf:langString
Аджэн
rdf:langString
牙箏
rdf:langString
Аджен
rdf:langString
Ajaeng
xsd:integer
3676620
xsd:integer
1116872622
rdf:langString
ajaeng
rdf:langString
*Bowed string instruments
rdf:langString
* Bowed psaltery
* Cello
* Crwth
* Double bass
*Yazheng
rdf:langString
ajaeng
rdf:langString
L'ajaeng és un cordòfon coreà similar a la cítara. Hi ha dues versions actuals: l'ajaeng pròpiament dit, que ha format part de les agrupacions de música de la cort durant segles, i el sanjo ajaeng, més petit, inventat als anys 1960, utilitzat a la música tradicional. La versió antiga medeix uns 160 centímetres de llarg i 24 centímetres d'ample, amb set cordes fetes de seda entorxada, que es freguen amb una vara de fusta forsítia amb resina, de 65 centímetres de llargada, que es frega a les cordes com si fos un arquet. L'instrument és fet de fusta de paulònia, que es posa al damunt d'un petit estand de quatre potes. Les cordes parteixen d'un pont corbat a la dreta, passant per sobre de set petits ponts de fusta mòbils ("peus salvatges") , fins a arribar a un altre pont corb a l'esquerra; la longitud del so, des del pont dret fins al mòbil, és diferent per a cada corda i es pot ajustar fàcilment per a afinar-les. L'intèrpret s'asseu al costat de l'instrument, però en realitat no el recolza com ho faria amb el komun'go o el kayagum; passa la vara o l'arquet amb la mà dreta, pressionant les cordes amb la mà esquerra (a pocs centímetres de la posició esquerra dels ponts mòbils) per obtenir els tons intermedis i el vibrato. Té un so greu similar al del violoncel, però més ronc. Alguns intèrprets contemporanis prefereixen utilitzar un arquet amb cerres abans que el pal, considerant que dona un so més suau. L'instrument es fa servir a la música de cort, a la música aristocràtica, a la música tradicional, la música clàssica contemporània en bandes sonores de pel·lícules.
rdf:langString
Ajaeng ist eine siebensaitige, mit einem Holzstab gestrichene Wölbbrettzither, die in der traditionellen koreanischen Hofmusik gespielt wird. In dieser, in ihrer Struktur und dem Einsatz der Instrumente festgelegten zeremoniellen Musik sorgt sie zusammen mit der Fidel haegeum für das Melodiegerüst. Die im 20. Jahrhundert entwickelte, kleinere Version sanjo ajaeng kommt im Volksmusikstil sanjo solistisch zum Einsatz.
rdf:langString
The ajaeng is a Korean string instrument. It is a wide zither with strings of twisted silk. It is played with a slender stick of forsythia wood that is drawn across the strings in the manner of a bow. The ajaeng mainly plays the bass part in ensemble music. And the ajaeng is divided into two types. The ajaeng used in court music is called jeongak ajaeng, and the ajaeng used in folk music is called sanjo ajaeng. The original version of the instrument, and that used in court music (called the jeongak ajaeng), has seven strings; while the ajaeng used for sanjo and sinawi (called the sanjo ajaeng) has eight. Some instruments have as many as nine to twelve strings. The ajaeng is generally played while seated on the floor. It has a tone similar to that of a cello, but raspier. Some contemporary players prefer to use an actual horsehair bow rather than a stick, believing the sound to be smoother. The instrument is used in court, aristocratic, and folk music, as well as in contemporary classical music and film scores. The traditional ajaeng is divided into a daeajaeng(ko:대아쟁, hanja: 大牙箏) for jeongak(ko:정악, hanja: 正樂) and a soajaeng for folk music (hanja: 小牙箏, or sanjo ajaeng, hanja: 散調牙箏). Since the second half of the 20th century, various improved ajaengs have been made and used to play various ranges.
rdf:langString
El ajaeng (en chino (chino simplificado: 轧筝; chino tradicional: 軋箏) es una cítara coreana sobre tabla cuya versión original consta de siete cuerdas que pasan sobre siete puentes móviles y que son rasgadas con un arco sin cinta de crines, de madera embadurnada con resina. Se utilizaba en la música de corte. Esta versión es la que se utiliza en jeongak. Si bien, también puede constar de ocho cuerdas, el cual se utiliza en el sanjo o , o incluso de nueve. El ajaeng, generalmente, se toca con el intérprete sentado en el suelo. Tiene un tono similar al del violonchelo, pero más áspero.
rdf:langString
L'ajaeng est un instrument à cordes coréen.
rdf:langString
Ajaeng adalah alat musik tradisional Korea yang berupa kecapi besar, memiliki tujuh senar tebal yang terbuat dari sutera, disetel di atas badan kayu . Senar dipasang di atas kayu penyangga. Ajaeng diletakkan di atas bangku kayu, dimainkan dengan cara digesek untuk menghasilkan suara yang rendah dan melankolis. Alat musik ini selalu digunakan dalam orkestra musik istana. Asal mula dari Cina, diperkenalkan pada periode Dinasti Goryeo (918-1392). Pada zaman modern, permainan ajaeng dikembangkan oleh musisi Park Seong-ok (1908-1985) untuk mengiringi tari-tarian. Permainan secara solo dinamakan ajaeng sanjo dimana ajaeng yang digunakan lebih kecil (so-ajaeng atau sanjo ajaeng), hasil modifikasi ajaeng besar. Musisi-musisi terkenal pemain ajaeng adalah pencipta ajaeng sanjo, Han Il-seop (1929-1973) pada tahun 1960-an. Tokoh lainnya adalah Cheong Cheol-ho, Jangwol Jungseon, Seo Yong-sok, Park Jung-seon dan Kim Il-gu.
rdf:langString
( 프랑스의 지명에 대해서는 아쟁 (프랑스) 문서를 참고하십시오.) 아쟁(牙箏)은 7현으로 된 한국 전통의 찰현악기 중 하나로 가장 좁은 음역을 가진 저음 악기다. 사부(絲部) 악기이며, 처음에는 당악(唐樂)에만 사용되었다. 소리는 깊고, 약간 거칠고 투박한 듯하면서도 장엄한 소리를 내며, 저음악기로서 중요한 구실을 한다. 당악계와 향악계 연례악에 쓰이는데 최근에는 산조 등 민속음악에서도 쓰인다.
rdf:langString
Аджэн (кор. 아쟁, 牙箏, ajaeng, ajaeng) — корейский струнный инструмент. Это широкая цитра со струнами, сделанными из кручёного шёлка, на которой играют тонкой палкой, сделанной из форсайтии, ею водят поперёк струн, как смычком. Первоначально, инструмент, использованный в придворной музыке, имел семь струн и назывался чонгак аджэн, в то время как аджэн, используемый для исполнения санджо и , имел восемь струн и назывался санджо аджэн. Некоторые экземпляры могли иметь и девять струн. На аджэне, как правило, играют, сидя на полу. Он имеет глубокий тон, подобный виолончели, но более скрипучий. Некоторые современные исполнители предпочитают использовать смычок с конским волосом, а не палку, полагая, что в этом случае звук получается более мягким. Аджэн использовался в придворной, аристократической, народной музыке, а также в современной классической музыке и в музыке для кинофильмов. Аджэн происходит от китайского ячжэна (кит. трад. 軋箏, упр. 轧筝).
rdf:langString
牙箏（ajaeng）是朝鮮民族的傳統弓拉弦鳴樂器，由中國軋箏演變而來，甚至可以说，其原型就是中国唐朝所用的轧筝，一是使用于唐部乐当中，后经本土化的改良后，成为“乡部乐”当中重要的演出乐器。 牙筝可以根据规格的不同分为大、中、小三种，演奏者多为女性，采用坐姿进行演奏，左手按琴弦，右手把持涂有松脂的细木棒摩擦琴弦使其发声，有时也会使用弓子进行演奏，具体根据乐曲需要而定。 它和朝鲜的特色拨弦乐器伽倻琴一样，因为演奏的音乐多是他们当地的民间音乐，因此极为强调颤音的使用。 由連翹木製成，箏弦下輔以弦柱。最初版的叫做正樂牙箏，有七根弦，專供宮廷樂舞之用。而後傳入民間，發展成為散調牙箏，有多達八根弦。 彈奏時樂者跪坐於地，彈奏出低沉的、類似於大提琴的音色和音調。
rdf:langString
Аджен (кор. 아쟁, 牙箏) — корейський смичковий струнний музичний інструмент.
xsd:nonNegativeInteger
6879
