Aita Donostia

rdf:langString Jose Gontzalo Zulaika

rdf:langString Jose Gonzalo Zulaika o Aita Donostia (Pare Donòstia, en català), (Donòstia, Euskadi, 10 de gener del 1886 - 30 d'agost del 1956) fou un escriptor i músic basc. També se'l considera musicòleg i organista, essent un dels compositors bascos més destacats de la història. El seu nom de naixença era José Gonzalo Zulaica Arregui. Començà els seus estudis musicals el 1896 a Lekaroz (Nafarroa) i amb 11 anys va compondre la seva primera obra, Diana (1897), per a orquestra. El gener de 1903 professà en l'Orde caputxí. El 1908, després de fer-se capellà, estudià harmonia amb , i va ampliar la seva formació musical a Barcelona amb el mestre Esquerrà en l'Acadèmia Granados i entre el 1912 i el 1918 va compondre l'obra Preludios vascos, un conjunt d'obres populars arreglades per a piano. Per aprofundir els seus coneixements sobre cant gregorià, el 1909 assistí a l'Abadia de Santo Domingo de Silos (Burgos), a la de Besalú i a la de Solesmes. Dos anys després realitzà un viatge a la República Argentina, on fundà diverses agrupacions per al cultiu de la música coral. La seva tasca musical és molt extensa i compren més de cent obres per a tota classe d'instruments. Algunes de les seves obres aconseguiren premis en diversos certàmens. Pels anys 1920 li fou atorgat per la Caixa d'Estalvis de Pamplona, vers la música basca per a clavecí i orgue, del segle xvii. La seva música es caracteritza per una gran riquesa melòdica, per la seva inspiració suaument romàntica i per un profund i sincer sentiment. El 1922 es traslladà a París per ampliar els seus estudis de contrapunt, harmonia, composició i fuga amb . I tot i que aprengué euskera fora de casa va arribar el 1932 a ser euskaltzain, membre de la Euskaltzaindia (Reial Acadèmia de la Llengua Basca). La seva tasca com a folklorista és molt estimada pels especialistes, consistint en dos Cancioneros i en nombrosos estudis publicats en revistes musicals. El 1922 amplià els seus estudis a París amb el mestre , i el 1924 feu un viatge a la República Argentina, on fundà diverses societats pel cultiu de la música coral. Fou professor del Col·legi de Nostra Senyora del Bon Consell, a Lekaroz, on residia, i on, entre els seus alumnes tingué a . Va prendre part en diversos Congressos de música nacionals i internacionals. N'és un exemple la conferència Flora y fauna en la canción popular vasca, pronunciada el 29 de febrer de 1952 a la societat Amigos de los Jardines de Barcelona. Les seves cançons, especialment, li valgueren justes reputacions, com la següent: Un altre crític, parlant de les seves obres orquestrals, deia: