Aimeric de Belenoi
http://dbpedia.org/resource/Aimeric_de_Belenoi an entity of type: Thing
Aimeric de Belenoi (fl. 1215–1242) was a Gascon troubadour. At least fifteen of his songs survived. Seven others were attributed to him in some medieval manuscripts.
rdf:langString
Aimeric de Belenoi est un clerc et un troubadour du XIIIe siècle, né en 1216 au château de Lesparre, près de Bordeaux. Il voyagea beaucoup, en Savoie et en Castille. Il termina sa vie à la cour de Ferdinand III de Castille, dit « Le Saint » et mourut en 1242 en Catalogne. Il est cité par Dante dans son ouvrage De vulgari eloquentia consacré à la poésie en langue vulgaire (non latine).
rdf:langString
Aimeric de Belenoi, o de Belenuei o de Belenuoi, o anche Aimeri de Belenvei o Aimerics de Bel e altre varianti quali: Aimeri de Beauvoir o Aimeri de Belenoi o Aymeric de bell enuech o Naimerics de bel enoi, ecc. (... – ...; fl. 1215-1242), è stato un trovatore e giullare francese della Guascogna.
rdf:langString
Аймерик де Беленуа (окс. Aimeric de Belenòi; ок. 1185—1190 — ок. 1250 или позже, годы творчества 1215—1242) — гасконский трубадур. До настоящего времени сохранилось пятнадцать его песен, ещё семь приписываются его авторству в некоторых средневековых манускриптах.
rdf:langString
Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del segle xiii, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus. Com a mínim quinze de les seves cançons sobreviuen i n'hi ha set més que se li atribueixen. Les seves obres fan referència a fets de Tolosa de Llenguadoc, Provença i Itàlia, cosa que sembla demostrar el seu tarannà viatger. El trobem també a la Savoia, Castella i Catalunya, on morí el 1242. Dante el cita a la seva obra De vulgari eloquentia consagrat dins la poesia en llengua vulgar (no llatina).
rdf:langString
Aimeric de Belenoi (1216 - Cataluña, 1242) fue un clérigo y trovador del siglo XIII nacido en el castillo de Lesparre-Médoc, cerca de Burdeos. Al menos quince de sus canciones sobreviven y hay siete más que se le atribuyen. Sus obras hacen referencia a hechos de Toulouse, Provenza e Italia, cosa que parece demostrar su talante viajero. Se puede encontrar también citado en viajes a Saboya, Castilla y Cataluña, donde falleció. Dante lo cita en su obra De vulgari eloquentia consagrado dentro de la poesía en lengua vulgar (no latina).
rdf:langString
rdf:langString
Aimeric de Belenoi
rdf:langString
Aimeric de Belenoi
rdf:langString
Aimeric de Belenoi
rdf:langString
Aimeric de Belenoi
rdf:langString
Aimeric de Belenoi
rdf:langString
Аймерик де Беленуа
xsd:integer
14567091
xsd:integer
1017830012
rdf:langString
Aimeric de Belenoi va ser un clergue i trobador del segle xiii, nascut el 1216 al castell de L'Esparra (Gironda), prop de Bordeus. Com a mínim quinze de les seves cançons sobreviuen i n'hi ha set més que se li atribueixen. Les seves obres fan referència a fets de Tolosa de Llenguadoc, Provença i Itàlia, cosa que sembla demostrar el seu tarannà viatger. El trobem també a la Savoia, Castella i Catalunya, on morí el 1242. Els versos d'Aimeric van ser editats per primer cop per Maria Dumitrescu, en el seu llibre Poésies du troubadour Aimeric de Belenoi publicat a París el 1935. Dumitrescu valora les composicions d'Aimeric de Belenoi com a "banals", malgrat la seva gran popularitat durant el període que visqué. Dante el cita a la seva obra De vulgari eloquentia consagrat dins la poesia en llengua vulgar (no llatina).
rdf:langString
Aimeric de Belenoi (fl. 1215–1242) was a Gascon troubadour. At least fifteen of his songs survived. Seven others were attributed to him in some medieval manuscripts.
rdf:langString
Aimeric de Belenoi (1216 - Cataluña, 1242) fue un clérigo y trovador del siglo XIII nacido en el castillo de Lesparre-Médoc, cerca de Burdeos. Al menos quince de sus canciones sobreviven y hay siete más que se le atribuyen. Sus obras hacen referencia a hechos de Toulouse, Provenza e Italia, cosa que parece demostrar su talante viajero. Se puede encontrar también citado en viajes a Saboya, Castilla y Cataluña, donde falleció. Los versos de Aimeric fueron editados por primera vez por Maria Dumitrescu, en su libro Poésies lleva troubadour Aimeric de Belenoi publicado en París en 1935. Dumitrescu indica que las composiciones de Aimeric de Belenoi son «banales», a pesar de su gran popularidad durante el período que vivió. Dante lo cita en su obra De vulgari eloquentia consagrado dentro de la poesía en lengua vulgar (no latina).
rdf:langString
Aimeric de Belenoi est un clerc et un troubadour du XIIIe siècle, né en 1216 au château de Lesparre, près de Bordeaux. Il voyagea beaucoup, en Savoie et en Castille. Il termina sa vie à la cour de Ferdinand III de Castille, dit « Le Saint » et mourut en 1242 en Catalogne. Il est cité par Dante dans son ouvrage De vulgari eloquentia consacré à la poésie en langue vulgaire (non latine).
rdf:langString
Aimeric de Belenoi, o de Belenuei o de Belenuoi, o anche Aimeri de Belenvei o Aimerics de Bel e altre varianti quali: Aimeri de Beauvoir o Aimeri de Belenoi o Aymeric de bell enuech o Naimerics de bel enoi, ecc. (... – ...; fl. 1215-1242), è stato un trovatore e giullare francese della Guascogna.
rdf:langString
Аймерик де Беленуа (окс. Aimeric de Belenòi; ок. 1185—1190 — ок. 1250 или позже, годы творчества 1215—1242) — гасконский трубадур. До настоящего времени сохранилось пятнадцать его песен, ещё семь приписываются его авторству в некоторых средневековых манускриптах.
xsd:nonNegativeInteger
5202
