Ahmad I ibn Mustafa
http://dbpedia.org/resource/Ahmad_I_ibn_Mustafa an entity of type: Thing
أحمد باي بن مصطفى أو أحمد باشا باي أو أحمد باي أو أحمد باي الأول أو أبو العباس أحمد باشا هو ابن مصطفى باي، وقد تولى الحكم فيما بين 10 أكتوبر 1837 و30 ماي 1855، وهو عاشر البايات الحسينيين بتونس.
rdf:langString
Ahmad I. al-Husain († 1855) war Bey von Tunis (1837–1855). Ahmad I. übernahm die Regierung von (1835–1837). Unter ihm begann die Modernisierung des Landes, die sich zuerst auf das Heer und die Flotte konzentrierte. Darüber hinaus wurde 1846 die Sklaverei abgeschafft und die Beschränkungen für Juden aufgehoben. Für weitere Maßnahmen reichte die Wirtschaftskraft des Landes nicht aus, das durch den Ausbruch mehrerer Cholera-Epidemien erheblich geschwächt war. Nachfolger von Ahmad I. wurde Muhammad II. al-Husain (1855–1859).
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa (árabe أبو العباس أحمد باشا باي, Túnez 2 de diciembre de 1806 - La Goleta 30 de mayo de 1855 , fue bey de Túnez de la de Túnez de 1837 en 1855. Era hijo de Mustafá ibn Mahmud al que sucedió a su muerte en 10 de octubre de 1837. En mayo de 1838 fue nombrado mariscal del ejército otomano (antes los beyes solo habían llegado a general de división).
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa, född 1806, död 1855, var 1837-55 härskare i Tunisien. Ahmad I ibn Mustafa var av Hussaynidynastin, och var en aktiv regent. 1845 lyckades han med franskt stöd bli självständig gentemot de tidigare osmanska härskarna. Han moderniserade de väpnade styrkorna, grundade en läroanstalt med sekulariserad utbildning och avskaffade slaveriet.
rdf:langString
Ахмад I (араб. أبو العباس أحمد باشا باي; нар. 2 грудня 1805 — 30 травня 1855) — 10-й бей Тунісу з династії Хусейнидів у 1837—1855 роках. Намагався провести політичні та економічні реформи в європейському дусі.
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafà (Tunis, 2 de desembre de 1806 - la Goleta, 30 de maig de 1855) fou bei de Tunis de la dinastia husaynita de Tunísia del 1837 al 1855. Era fill de Mustafà ibn Mahmud al que va succeir a la seva mort el 10 d'octubre de 1837. El maig del 1838 fou nomenat mariscal de l'exèrcit otomà (abans els beys només havien arribat a general de divisió). Ahmed va enviar tropes per participar en la guerra de Crimea al costat dels otomans. Ahmad va morir a La Goulette el 30 de maig de 1855 i el va succeir el seu cosí Muhammad II ibn al-Husayn.
rdf:langString
Ahmed I (Arabic: أبو العباس أحمد باشا باي), born 2 December 1805 in Tunis died 30 May 1855 at La Goulette, was the tenth Husainid Bey of Tunis, ruling from 1837 until his death. He was responsible for the abolition of slavery in Tunisia in 1846.
rdf:langString
Ahmed Ier (arabe : أبو العباس أحمد باشا باي), né le 2 décembre 1806 à Tunis et mort le 30 mai 1855 à La Goulette, est bey de Tunis de la dynastie des Husseinites de 1837 à sa mort. Il succède à son père, Moustapha Bey, le 10 octobre 1837. Jeune prince, il a pour son pays de grandes ambitions : il veut posséder une armée nombreuse, une marine de guerre redoutable, un arsenal moderne, une école polytechnique, un hôtel de monnaie, une résidence royale, etc. Mais ni lui ni son jeune ministre des Finances, Mustapha Khaznadar, qui est devenu son beau-frère, n'ont une idée exacte des ressources économiques à utiliser pour mener à bien ces grands travaux, de sorte que la plupart des initiatives beylicales aboutissent à des échecs coûteux de même qu'à une baisse des ressources financières de la rég
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa (2 dicembre 1806 – Palazzo Sharifiyya di La Goulette, 30 maggio 1855) è stato bey di Tunisi dal 1837 alla propria morte. Figlio di una ex schiava cristiana (Francesca Rosso di Carloforte), succedette al proprio padre, Mustafa ibn Mahmud, il 10 ottobre 1837. Da giovane principe ereditario, aveva già coltivato grandi ambizioni per la propria patria: prefigurava la creazione di un potente esercito che potesse disporre di un moderno arsenale, l'istituzione di un politecnico e di banche di commercio, l'erezione di una residenza reale e di quant'altro potesse contribuire a far divenire la Tunisia un paese ricco e potente. Queste sue visioni, sostenute dall'intelligente politica del suo ministro degli esteri Giuseppe Raffo, vennero però ostacolate dal Visir Mustapha Khaznadar,
rdf:langString
Ахмад I (араб. أبو العباس أحمد باشا باي; 2 декабря 1805 года, Тунис ― 30 мая 1855 года, Хальк-эль-Уэд) ― десятый бей Туниса из династии Хусейнидов, правивший в 1837―1855 годах. При нём в 1846 году в стране было отменено рабство.
rdf:langString
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa
rdf:langString
أحمد باي بن مصطفى
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafà
rdf:langString
Ahmad I. al-Husain
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafá
rdf:langString
Ahmed Ier Bey
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa
rdf:langString
Ахмад I ибн Мустафа
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa
rdf:langString
Ахмад I (бей Тунісу)
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa
xsd:integer
14128639
xsd:integer
1112325662
xsd:date
1805-12-02
xsd:date
1855-05-30
rdf:langString
Dynasty
xsd:gMonthDay
--10-10
rdf:langString
rdf:langString
أحمد باي بن مصطفى أو أحمد باشا باي أو أحمد باي أو أحمد باي الأول أو أبو العباس أحمد باشا هو ابن مصطفى باي، وقد تولى الحكم فيما بين 10 أكتوبر 1837 و30 ماي 1855، وهو عاشر البايات الحسينيين بتونس.
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafà (Tunis, 2 de desembre de 1806 - la Goleta, 30 de maig de 1855) fou bei de Tunis de la dinastia husaynita de Tunísia del 1837 al 1855. Era fill de Mustafà ibn Mahmud al que va succeir a la seva mort el 10 d'octubre de 1837. El maig del 1838 fou nomenat mariscal de l'exèrcit otomà (abans els beys només havien arribat a general de divisió). Va estar en conflicte amb el govern otomà que volia limitar l'autonomia tunisiana el que xocava contra les seves ambicions. L'Imperi Otomà tenia el suport britànic i el bey Ahmad tenia el de França; el conflicte diplomàtic es va solucionar finalment i el bey va rebre els títols de wali i mushir i va deixar de pagar el tribut que la Porta reclamava, però els deys van quedar encara subjectes a firmans imperials de confirmació del càrrec. El 25 d'agost de 1840 es va posar la primera pedra de la catedral de Sant Lluís de Cartago, concedida a França per tracta d'agost de 1830. El juny de 1845, Antoni d'Orleans duc de Montpensier (1824-1890), fill del rei Lluís Felip I de França, va visitar Tunis i Carthage i fou rebut pel bey; es va concertar un viatge del bey a París que es va fer el 1841; el bey va tenir una recepció esplendida i el va afermar en els seus projectes reformistes. En aquest temps Tunis ciutat tenia tres autoritats principals per sota del bey: L'agha, governador de la milícia i la kasbah; el dawletly o ferik, una mena de cap de policia, i el shaykh al-Madina encarregat de l'administració del souk. En política interior va esdevenir el cunyat del gran visir Mustafà Khaznadar; va introduir diverses reformes i va fer diverses obres públiques que el van portar a un gran endeutament extern i a un aixecament dels impostos; aquesta deute va beneficiar a alguns homes de negocis europeus i sobretot al corrupte gran visir i ministre de finances, Mustafà Khaznadar (1837-1873). Ahmad va declarar l'abolició de l'esclavatge (1846) i la supressió de l'estatut que posava als jueus en situació d'inferioritat. Ahmed va enviar tropes per participar en la guerra de Crimea al costat dels otomans. Ahmad va morir a La Goulette el 30 de maig de 1855 i el va succeir el seu cosí Muhammad II ibn al-Husayn.
rdf:langString
Ahmed I (Arabic: أبو العباس أحمد باشا باي), born 2 December 1805 in Tunis died 30 May 1855 at La Goulette, was the tenth Husainid Bey of Tunis, ruling from 1837 until his death. He was responsible for the abolition of slavery in Tunisia in 1846. He succeeded his father Mustafa Bey on 10 October 1837. He had grand ambitions - to expand his army and create a modern navy; to build a new royal residence, a mint and modern institutions of education but neither he nor his brother-in-law the young Mustapha Khaznadar who served as his finance minister, had a clear idea of what such initiatives would cost. As a result, many of his projects became expensive failures which damaged the financial health of the country.
rdf:langString
Ahmad I. al-Husain († 1855) war Bey von Tunis (1837–1855). Ahmad I. übernahm die Regierung von (1835–1837). Unter ihm begann die Modernisierung des Landes, die sich zuerst auf das Heer und die Flotte konzentrierte. Darüber hinaus wurde 1846 die Sklaverei abgeschafft und die Beschränkungen für Juden aufgehoben. Für weitere Maßnahmen reichte die Wirtschaftskraft des Landes nicht aus, das durch den Ausbruch mehrerer Cholera-Epidemien erheblich geschwächt war. Nachfolger von Ahmad I. wurde Muhammad II. al-Husain (1855–1859).
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa (árabe أبو العباس أحمد باشا باي, Túnez 2 de diciembre de 1806 - La Goleta 30 de mayo de 1855 , fue bey de Túnez de la de Túnez de 1837 en 1855. Era hijo de Mustafá ibn Mahmud al que sucedió a su muerte en 10 de octubre de 1837. En mayo de 1838 fue nombrado mariscal del ejército otomano (antes los beyes solo habían llegado a general de división).
rdf:langString
Ahmed Ier (arabe : أبو العباس أحمد باشا باي), né le 2 décembre 1806 à Tunis et mort le 30 mai 1855 à La Goulette, est bey de Tunis de la dynastie des Husseinites de 1837 à sa mort. Il succède à son père, Moustapha Bey, le 10 octobre 1837. Jeune prince, il a pour son pays de grandes ambitions : il veut posséder une armée nombreuse, une marine de guerre redoutable, un arsenal moderne, une école polytechnique, un hôtel de monnaie, une résidence royale, etc. Mais ni lui ni son jeune ministre des Finances, Mustapha Khaznadar, qui est devenu son beau-frère, n'ont une idée exacte des ressources économiques à utiliser pour mener à bien ces grands travaux, de sorte que la plupart des initiatives beylicales aboutissent à des échecs coûteux de même qu'à une baisse des ressources financières de la régence.
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa (2 dicembre 1806 – Palazzo Sharifiyya di La Goulette, 30 maggio 1855) è stato bey di Tunisi dal 1837 alla propria morte. Figlio di una ex schiava cristiana (Francesca Rosso di Carloforte), succedette al proprio padre, Mustafa ibn Mahmud, il 10 ottobre 1837. Da giovane principe ereditario, aveva già coltivato grandi ambizioni per la propria patria: prefigurava la creazione di un potente esercito che potesse disporre di un moderno arsenale, l'istituzione di un politecnico e di banche di commercio, l'erezione di una residenza reale e di quant'altro potesse contribuire a far divenire la Tunisia un paese ricco e potente. Queste sue visioni, sostenute dall'intelligente politica del suo ministro degli esteri Giuseppe Raffo, vennero però ostacolate dal Visir Mustapha Khaznadar, che divenne anche suo cognato, il quale aveva una chiara idea di quante risorse economiche sarebbero andate perdute in queste iniziative, in particolare per le grandi opere belliche che si sarebbero dovute approntare. Ahmad I ibn Mustafa
rdf:langString
Ахмад I (араб. أبو العباس أحمد باشا باي; 2 декабря 1805 года, Тунис ― 30 мая 1855 года, Хальк-эль-Уэд) ― десятый бей Туниса из династии Хусейнидов, правивший в 1837―1855 годах. При нём в 1846 году в стране было отменено рабство. Унаследовал престол после смерти своего отца Мустафы ибн Махмуда 10 октября 1837 года. Хотя он и имел грандиозные амбиции ― расширить армию, создать современный флот; построить новую королевскую резиденцию, монетный двор и современные учебные заведения, но ни он, ни его зять, молодой Мустафа Хазнадар, который занимал пост его министра финансов, не имели чёткого представления о том, во что обойдутся такие инициативы. В результате многие из его проектов обернулись провалами и нанесли серьёзный ущерб финансовому положению страны.
rdf:langString
Ahmad I ibn Mustafa, född 1806, död 1855, var 1837-55 härskare i Tunisien. Ahmad I ibn Mustafa var av Hussaynidynastin, och var en aktiv regent. 1845 lyckades han med franskt stöd bli självständig gentemot de tidigare osmanska härskarna. Han moderniserade de väpnade styrkorna, grundade en läroanstalt med sekulariserad utbildning och avskaffade slaveriet.
rdf:langString
Ахмад I (араб. أبو العباس أحمد باشا باي; нар. 2 грудня 1805 — 30 травня 1855) — 10-й бей Тунісу з династії Хусейнидів у 1837—1855 роках. Намагався провести політичні та економічні реформи в європейському дусі.
xsd:nonNegativeInteger
13537