Adolphus Frederick I, Duke of Mecklenburg-Schwerin

rdf:langString Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin

rdf:langString Adolf Frederic I de Mecklenburg-Schwerin (en alemany Adolf-Friedrich I von Mecklenburg-Schwerin) va néixer a Schwerin (Alemanya) el 15 de desembre de 1588 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de febrer de 1658. Era fill del duc Joan VII (1558-1592) i de Sofia de Schleswig-Holstein-Gottorp (1569-1634). En morir el seu pare, el 1592, Adolf Frederic era encara menor d'edat. La regència del ducat va ser portada per Ulrich III de Mecklenburg-Güstrow i pel duc Carles de Mecklenburg-Güstrow. En assolir la majoria d'edat el 1608 va governar conjuntament amb el seu germà Joan Albert II, fins que el 1621 el ducat de Schwerin és atribuït definitivament a Adolf Fredric. Els dos germans es van adherir el 1623 a l'aliança en defensa de la Baixa Saxònia, i van intentar restar al marge de la Guerra dels Trenta Anys, tot i que en secret va prestar suport a les tropes del rei Cristià IV de Dinamarca. Després de la batalla de Lutter, els dos germans van renunciar a donar suport al monarca danès, i en ser considerats enemics de l'emperador van ser desposseïts dels seus ducats. Així, el 1628 els ducats de Mecklenburg-Schwerin i de Güstrow va ser concedits a Albrecht von Wallenstein. Però a la seva mort, el 1631, amb el suport de les tropes sueques se'ls van restituir els ducats, el de Mecklenburg-Schwerin a Adolf Frederic i el de Mecklenburg-Güstrow a Joan Albert. Per tal de compensar l'ajuda de Suècia, els dos germans van cedir provisionalment Wismar, l'illa de i Warnemünde, dominis que amb la signatura de la Pau de Westfàlia, el 24 d'octubre de 1648 restarien definitivament en mans de Suècia.