Adelaide Borghi-Mamo

rdf:langString Adelaide Borghi-Mamo

rdf:langString Adelaide Borghi-Mamo (Bolonya, 9 d'agost de 1826 - Bolonya, 29 de setembre de 1901) va ser una mezzosoprano italiana, que va tenir una activa carrera internacional entre els anys 40 i 80 del segle xix. Era casada amb el tenor , i la seva filla (1855 - 1941), també va tenir una reeixida carrera com a soprano. Va estudiar cant a Milà amb , i es va presentar professionalment el 1843 a Urbino com a Bianca a Il giuramento, de Saverio Mercadante. A l'any següent es va unir a la companyia del Teatre Vittorio Emanuele de Messina. Aviat va començar a ser convidada a aparèixer als principals teatres d'Itàlia. El 1851 va interpretar el paper de Morna en l'estrena mundial de , de Giovanni Pacini, al Teatre de San Carles. Hi va tornar el 1853 per crear el paper d'Olímpia en l'estrena de , de Mercadante, i el de Odetta a la primera representació de , de Pacini. També va interpretar allà aquest any la Azucena d'Il trovatore. A Nàpols va estrenar també obres de i Errico Petrella. El 1853 es va presentar a Viena, i el 1854 al Théâtre-Italien de París, amb Il trovatore, en la seva estrena a França. Durant el 1856 va romandre contractada en aquest teatre, en què va ser particularment admirada en tres òperes de Gioachino Rossini: , El barber de Sevilla, i La Cenerentola. El 1856 va debutar a l'Òpera de París com a Leonora a La favorita. Va romandre vinculada a aquest teatre durant quatre anys, durant els quals va poder estrenar obres de Fromental Halévy, Félicien David i Gaetano Braga. El 1860 Borghi-Mamo va fer la seva presentació a Londres com a Azucena i Leonora al Her Majesty's Theatre. Els anys successius va cantar a Bolonya, Milà, Venècia i Torí. El 1876 va tornar a París, per cantar Preziosilla a La forza del destino. Al Teatre Real de Madrid es va presentar el 1962, amb Rosina d'El barber de Sevilla, tornant freqüentment en anys successius. Se li recorda una vibrant i entonada veu, i un temperament apassionat en escena. La seva carrera es va perllongar fins a la dècada de 1880. Va morir a Bolonya, a l'edat de 75 anys, on tenia una academia de cant i tenint entre les seves alumnes la mezzosoprano Elvira Casazza.