Act Against Slavery

rdf:langString Llei contra l'Esclavitud del Canadà

rdf:langString La Llei contra l'Esclavitud (Act Against Slavery) fou una llei firmada pel sots-governador de la colònia de l'Alt Canadà, el 1793. Ho va fer descrivint l'esclavitud com una ofensa contra el cristianisme. El 1792 hi havia pocs esclaus a l'Alt Canadà però, comparats al nombre de colons lliures, el seu número no era insignificant. Per exemple a York (Alt Canadà) hi havia 15 afrocanadencs mentre que al Quebec hi vivien uns 1.000 esclaus. A més a més, en l'època en què es va ratificar la Act Against Slavery, el nombre d'esclaus que hi havia a l'Alt Canadà s'havia incrementat significativament amb l'arribada de refugiats que portaven els seus esclaus i servents. Durant la trobada inaugural del Consell Executiu de l'Alt Canadà, el març del 1793, Simcoe va sentir la història de , una esclava que havia estat extreta violentament del Canadà per a ser venuda als Estats Units. Alguns dels membres de l'Assemblea Legislativa de l'Alt Canadà que eren propietaris d'esclaus estaven en contra del desig de Simcoe d'abolir l'esclavitud i per això, el resultat de la Llei fou un compromís. El fiscal general John White va ser el que va redactar la major part del text. Dels setze membres de l'Assemblea, n'hi havia com a mínim sis que tenien esclaus. La llei, titulada An Act to Prevent the further Introduction of Slaves and to limit the Term of Contracts for Servitude within this Province establia que tots els esclaus de la província havien de romandre esclaus fins a la seva mort, però que no es podrien importar nous esclaus a l'Alt Canadà i que els nadons nascuts de les dones esclaves haurien d'ésser alliberats als 25 anys. A la pràctica, aquesta llei va fer que l'Alt Canadà fos la primera Colònia britànica que va abolir l'esclavitud. La llei fou vàlida fins que el 1833 el Parlament Britànic va signar la en la qual abolia l'esclavitud a la majoria dels territoris de l'Imperi Britànic.