Abu Tahir al-Jannabi

rdf:langString Abu-Tàhir al-Jannabí

rdf:langString Abu-Tàhir Sulayman ibn Abi-Saïd al-Hàssan, més conegut com a Abu-Tàhir al-Jannabí (907 - 944), fou fill del daï càrmata Abu-Saïd al-Hàssan ibn Bahram, fundador de l'estat càrmata de Bahrain, i dirigent càrmata. A la mort del seu pare el seu fill gran Saïd el va succeir al front d'un consell de notables. Per un temps es van restablir bones relacions amb el califat i van obtenir el dret d'ús del port de Siraf del visir abbàssida Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah. Però vers el 918 el califa fatimita va fer deposar a Saïd, i suposadament va investir a Abu-Tàhir, però com que aquest només tenia uns 11 anys, el fet resta obscur. El 920 es van trencar les relacions amb els abbàssides a causa d'un atac càrmata a Bàssora en suport d'una revolta fatimita. El 923 Abu-Tàhir Sulayman apareix per primer cop quan va dirigir un nou atac a Bàssora que va controlar 17 dies i després va començar a atacar caravanes de peregrina a la Meca i Abu-Tàhir va exigir la cessió de Bàssora i Ahwaz entre d'altres. Rebutjades aquests demandes va seguir atacant els peregrins. El 927 va saquejar Kufa, i el 928 va derrotar un exèrcit del califa dirigit per Yusuf al-Sadj, que va morir en la lluita (febrer del 928). Llavors va pujar a al-Anbar, va creuar l'Eufrates i va intentar marxar contra la capital del califa, Bagdad però fou rebutjat per un exèrcit manat per Munis; va seguir cap al nord i va arribar fins a Rahba, i Rakka on va recaptar impostos. Alguns dels seus lloctinents van arribar fins a Nisibin, Sindjar i Ras al-Ayn. El febrer del 929 va retornar a Bahrain, a la seva capital al-Ahsa. L'11 de gener del 930 es va presentar a la Meca amb un exèrcit on va matar molts peregrins a la mesquita, va saquejar la ciutat durant una setmana i es va emportar la Pedra Negra. El mateix any va conquerir Oman. El 931 va entrar a Iraq i va saquejar Kufa durant 25 dies. Fou en aquest temps quan Ubayd Allah al-Mahdi, un impostor d'origen persa, es va fer reconèixer com a cap del moviment fatimita universal i fou acceptat fins i tot pel mateix Abu-Tàhir que es va considerar el seu agent a Bahrain (el 931 però algun ho remunten al 929). Finalment Abu-Tàhir va fer matar l'impostor el 932. Va continuar fent atacs contra els peregrins i va atacar el 933 i al Fars el 934. El camarlenc del califa, Muhàmmad ibn Yaqut, va iniciar negociacions i li va proposar la investidura oficial de les regions que dominava a canvi de parar els seus atacs i restituir la Pedra Negra. Abu-Tàhir va acceptar tot excepte retornar la pedra, però va exigir la cessió de Bàssora, però el preacord es va trencar al cap de pocs mesos i els atacs al peregrins es van reprendre. L'exèrcit del califa fou derrotat entre Kufa i Qadisiyya i la primera ciutat va ser ocupada temporalment. El 937 va tornar a Kufa i l'amir al-umara Ibn Raik va iniciar nous contactes però no es va aconseguir cap acord. El 939 amb una mediació, va autoritzar reprendre el pelegrinatge a canvi d'un tribut del califa per despeses de protecció, que Abu-Tàhir recaptaria entre els mateixos peregrins. Això no va impedir altres expedicions sobretot al baix Iraq. Va tenir el suport del daylamita . Va morir de verola quan tenia 38 anys, el 943/944, i el va succeir el seu germà Ahmad.