Abrasive machining

rdf:langString Mecanització per abrasió

rdf:langString La mecanització per abrasió o rectificat és un procés de mecanització basat en la remoció de ferritja, és a dir, és un procés amb arrencada de ferritja per abrasió de les superfícies, fent ús d'un gra abrasiu com a ferramenta de tall. És molt usat quan els requisits d'acabat superficial i exactitud dimensional són molt exigents, ja que el procés ens permet eliminar quantitats menudes de material, fins i tot micres. A més també s'utilitza quan el material a rectificar és massa dur o fràgil, sent impossible l'ús d'altres processos o d'altres ferramentes que no siguen les utilitzades per aquesta mecanització com són les moles. Podem citar com a diferències principals amb altres mecanitzacions, així com les diferències de les accions del gra amb les ferramentes de punta, les següents: 1. * Les ferramentes s'anomenen moles que disposen d'un nombre indefinit d'arestes, formades pels nombrosos grans abrasius units per mitjà d'un lligant, aglutinant o aglomerant. 2. * Els grans individuals són irregulars i la distància entre ells és aleatòria. En conseqüència els punts de tall també ho són. 3. * La seva distància radial és variant. 4. * És un procés no estacionari, aleshores els angles del pla de cisallament varien en tot el tall, però sempre són angles menuts. L'angle mitjà d'atac dels grans és molt negatiu de l'ordre de -60 graus o inclús menors. En conseqüència la formació de la ferritja té característiques diferents de la formació d'aquesta en altres processos. La ferritja sofreix una deformació major que en els processos de tall. Els angles petits fan que la component normal de la força de tall siga major que la component del moviment, fent que les forces de repulsió de la peça siguen elevades. 5. * La mida de la ferritja lliurada pel procés és molt menuda, en termes de micres. 6. * Les velocitats de tall són molt elevades, normalment de 1.800 m/min però poden aplegar a 4.000 m/min. 7. * L'energia consumida en aquest procés és molt elevada, transformant-se en calor en les superfícies de contacte de la peça i de la ferramenta. Aproximadament 85% en la peça, 5% en la ferritja, 10% en la ferramenta. 8. * El principal problema en aquest tipus de mecanització és la calor adquirida per la peça, ja que es poden produir cremades, esquerdes superficials, tensions superficials, revinguts en la superfície i altres efectes. Açò fa necessari l'ús de fluids per tal de refrigerar més que per lubricar.