2004 Spanish general election
http://dbpedia.org/resource/2004_Spanish_general_election an entity of type: Thing
Die Spanischen Parlamentswahlen 2004 fanden am 14. März 2004 statt. Die Wahlbeteiligung für die Wahlen zum Kongress betrug 77,21 % und war damit um über acht Prozentpunkte höher als vier Jahre zuvor (68,71 %). Auch die Wahlbeteiligung für die Wahlen zum Senat stieg an.
rdf:langString
2004年スペイン議会総選挙(2004ねんスペインぎかいそうせんきょ、スペイン語:Elecciones generales de España de 2004)は、スペインにおける国会を構成する国会議員を選出するため2004年3月に行われた選挙である。元老院(上院)と代議院(下院)の両院で選挙が行われた。
rdf:langString
De Spaanse parlementsverkiezingen 2004 (Spaans: Elecciones Generales) werden gehouden op 14 maart, na het aflopen van het tweede ambtstermijn van premier José María Aznar van de conservatieve Partido Popular (PP). Deze verkiezingen werden volledig overschaduwd door de Terroristische aanslagen in Madrid van 11 maart, op slechts drie dagen van de verkiezingen. Mede door deze aanslagen kwam de socialistische arbeiderspartij PSOE als grootste uit de bus, terwijl voor de aanslagen de Partido Popular er nog het beste voorstond in de peilingen. De socialistische voorman José Luis Rodríguez Zapatero zou na de verkiezingen het ambt van premier op zich nemen.
rdf:langString
Wybory parlamentarne w Hiszpanii odbyły się 14 marca 2004 roku.
rdf:langString
Parlamentsvalet i Spanien 2004 hölls den 14 mars 2004, tre dagar efter Bombdåden i Madrid. Spaniens parlament, Cortes Generales, består av ett underhus vid namn Congreso de los Diputados och ett överhus vid namn Senado de España, och valet handlade om dessa 350 respektive 208 platser. På kvällen den 14 mars 2004 kunde Spanska socialistiska arbetarpartiet, lett av José Luis Rodríguez Zapatero, förklara sig som vinnare.
rdf:langString
Les eleccions generals espanyoles de 2004 es van celebrar el 14 de març de 2004. El Partit Socialista Obrer Espanyol va guanyar gràcies a la forta davallada del Partit Popular liderat per Mariano Rajoy. El candidat socialista, José Luís Rodríguez Zapatero va ser elegit president del govern.
rdf:langString
The 2004 Spanish general election was held on Sunday, 14 March 2004, to elect the 8th Cortes Generales of the Kingdom of Spain. All 350 seats in the Congress of Deputies were up for election, as well as 208 of 259 seats in the Senate.
rdf:langString
2004ko Espainiar Hauteskunde Orokorrak martxoaren 14an izan ziren. Mariano Rajoy (PP) eta Jose Luis Rodriguez Zapatero (PSOE) ziren bi hautagai nagusiak. Espainiako Langileen Alderdi Sozialistak garaipena lortu zuen, baina gehiengo osorik gabe. Alderdi Popularraren ustez 3 egun lehenago gertatutako atentatuek Zapateroren garaipena eragin zuten.
rdf:langString
El domingo 14 de marzo de 2004 se celebraron elecciones generales en España. Los españoles fueron llamados a las urnas por novena vez desde la Transición para renovar las Cortes Generales. La participación se elevó al 77,2%. Tuvieron lugar tres días después de los atentados en la red de Cercanías de Madrid, el mayor acto terrorista en la historia del país, en los que 193 personas murieron, hecho que marcó los resultados electorales.
rdf:langString
Les élections générales espagnoles de 2004 (en espagnol : Elecciones generales de España de 2004, désignées sous le numéronyme 14-M) se tiennent le dimanche 14 mars 2004, afin d'élire les 350 députés et 208 des 259 sénateurs de la VIIIe législature des Cortes Generales. Au soir du scrutin, alors que les sondages donnaient le PP en tête du scrutin avant l'attentat, le PSOE remporte la majorité relative face au PP, après huit ans dans l'opposition. Zapatero obtient un mois plus tard l'investiture du Congrès des députés et forme le premier gouvernement paritaire de l'histoire espagnole.
rdf:langString
Le elezioni generali in Spagna del 2004 si tennero il 14 marzo per il rinnovo delle Corti Generali (Congresso dei Deputati e Senato). Esse videro la vittoria del Partito Socialista Operaio Spagnolo di José Luis Rodríguez Zapatero, che divenne Presidente del Governo.
rdf:langString
Парламентские выборы в Испании 2004 года состоялись в воскресенье, 14 марта и стали восьмыми, проведёнными в соответствии с испанской Конституцией 1978 года. Были избраны все 350 членов Конгресса депутатов и 208 из 259 сенаторов. В выборах приняло участие 75,66 % зарегистрированных избирателей. Впервые с 1977 года партия, выигравшая выборы в Конгресс депутатов, не смогла получить большинство в Сенате.
rdf:langString
As eleições gerais na Espanha em 2004 foram realizadas no domingo, 14 de março de 2004, para eleger as 8.ª Cortes Gerais do Reino da Espanha. Todas as 350 cadeiras no Congresso dos Deputados foram eleitas, assim como 208 das 259 cadeiras no Senado.
rdf:langString
rdf:langString
Eleccions generals espanyoles de 2004
rdf:langString
Spanische Parlamentswahlen 2004
rdf:langString
2004 Spanish general election
rdf:langString
Elecciones generales de España de 2004
rdf:langString
2004ko Espainiako hauteskunde orokorrak
rdf:langString
Elezioni generali in Spagna del 2004
rdf:langString
Élections générales espagnoles de 2004
rdf:langString
2004年スペイン議会総選挙
rdf:langString
Spaanse parlementsverkiezingen 2004
rdf:langString
Wybory parlamentarne w Hiszpanii w 2004 roku
rdf:langString
Eleições gerais na Espanha em 2004
rdf:langString
Парламентские выборы в Испании (2004)
rdf:langString
Parlamentsvalet i Spanien 2004
xsd:integer
495269
xsd:integer
1121741315
xsd:integer
500
xsd:integer
2004
xsd:date
2000-07-22
xsd:date
2000-10-29
xsd:date
2003-09-02
xsd:date
2004-01-24
xsd:date
2004-02-02
rdf:langString
Opinion polling for the 2004 Spanish general election
xsd:integer
420980
652196
835471
1284081
9763144
11026163
xsd:integer
10
rdf:langString
#ddd
xsd:integer
10
26155436
rdf:langString
Spanish Socialist Workers' Party
rdf:langString
People's Party
rdf:langString
Spain
xsd:date
2004-03-14
xsd:integer
2004
xsd:integer
170
xsd:integer
1
7
9
15
125
183
xsd:integer
2008
xsd:integer
2008
rdf:langString
no
rdf:langString
People's Party
rdf:langString
Republican Left of Catalonia
rdf:langString
Spanish Socialist Workers' Party
rdf:langString
Basque Nationalist Party
rdf:langString
United Left
rdf:langString
Convergence and Union
<perCent>
1.6
2.5
3.2
42.6
5.0
37.7
xsd:integer
2000
xsd:integer
2000
xsd:integer
34571831
xsd:integer
10
xsd:integer
5
7
8
10
148
164
xsd:integer
176
rdf:langString
All 350 seats in the Congress of Deputies and 208 seats in the Senate
rdf:langString
Seats
rdf:langString
Popular vote
rdf:langString
Footnotes:
rdf:langString
parliamentary
xsd:integer
550
rdf:langString
left
rdf:langString
Les eleccions generals espanyoles de 2004 es van celebrar el 14 de març de 2004. El Partit Socialista Obrer Espanyol va guanyar gràcies a la forta davallada del Partit Popular liderat per Mariano Rajoy. El candidat socialista, José Luís Rodríguez Zapatero va ser elegit president del govern. Segons les respostes a una enquesta postelectoral del CIS, l'atemptat de l'11-M va influir personalment molt en la decisió de vot d'un 10,1% dels enquestats; bastant en un 11,4%; poc en un 7%; i no va tenir cap influència en un 71,3% (un 0,2% no respon). Només un 13,5% diuen que els va influir per canviar el vot. Un 83,6% diu que ja tenia el vot decidit abans de l'inici de la campanya electoral; un 5,4% ho decidí durant la campanya, però abans de l'11-M; un 10,6% després de l'atemptat; un 0,4% no respon. En l'enquesta preelectoral de gener-febrer del 2004, del CIS, a la pregunta: "Suposant que demà se celebressin eleccions generals, és a dir, al Parlament espanyol, quin partit o coalició votaria?", un 26,2% dels entrevistats respon el PP, mentre un 22,8% diu que votaria el PSOE. Un 40,0% en total diu que votaria en blanc, no votaria, no ho sap o no contesta, de tots aquests, els més nombrosos, amb un 23,6% (quasi la quarta part dels enquestats) són els que diuen que no ho saben encara. A la pregunta següent, feta als anteriors (un 40% de tota la mostra) els demanen: "En tot cas, per quin dels següents partits o coalicions sent més simpatia o quin considera més proper a les seves pròpies idees?". En aquest cas, un 13,4% respon el PP, i un 18,5% el PSOE. A ambdues preguntes s'hi hauria d'afegir la resta de respostes, corresponents a altres partits. Per acabar, el total de respostes NS/NC (de fet, era com si ho fossin a les dues preguntes esmentades) arribava a un 26,1% dels que responen a la segona. Encara que Mariano Rajoy hagués obtingut més vots i més escons que el PSOE no podia governar, perquè el PSOE, havia pactat amb Esquerra Unida, per fer govern.
rdf:langString
The 2004 Spanish general election was held on Sunday, 14 March 2004, to elect the 8th Cortes Generales of the Kingdom of Spain. All 350 seats in the Congress of Deputies were up for election, as well as 208 of 259 seats in the Senate. The electoral outcome was heavily influenced by the aftermath of the Madrid train bombings on 11 March, as a result of which all parties suspended their electoral campaigns. For two days following the attacks, the People's Party (PP) government kept blaming the terrorist organization ETA for the bombings, even in spite of mounting evidence suggesting the involvement of Islamist groups. The government was accused of misinformation, as an Islamist attack would have been perceived as the direct result of Spain's involvement in the Iraq War, which had been highly unpopular among the public. The election result was described by some media as an "unprecedented electoral upset". The perceived abuse of the PP's absolute majority throughout the legislature, with a focus on Spain's involvement in Iraq, was said to have helped fuel a wave of discontent against the incumbent ruling party, with the government's mismanagement on the bombings serving as the final catalyst for change to happen. At 11 million votes and 42.6%, the opposition Spanish Socialist Workers' Party (PSOE) increased by 3.1 million its 2000 result, securing 164 seats—a net gain of 39. In contrast, the PP, which opinion polls earlier in the year had predicted would secure a diminished but still commanding victory, lost 35 seats and 7 percentage points, resulting in the worst defeat for a sitting government in Spain up to that point since 1982. The 75.7% turnout was among the highest since the Spanish transition to democracy, with no future general election having exceeded such a figure. The number of votes cast, at 26.1 million votes, remained the highest figure in gross terms for any Spanish general election until the April 2019 election. The day after the election, Zapatero announced his will to form a minority PSOE government, supported by other parties in a confidence and supply basis. Two minor left-wing parties, Republican Left of Catalonia (ERC) and United Left (IU), immediately announced their intention to support Zapatero's government. On 16 April 2004, Zapatero was elected as new prime minister by an outright majority of the new Congress, with 183 out of 350 members voting for him, being sworn in the next day.
rdf:langString
Die Spanischen Parlamentswahlen 2004 fanden am 14. März 2004 statt. Die Wahlbeteiligung für die Wahlen zum Kongress betrug 77,21 % und war damit um über acht Prozentpunkte höher als vier Jahre zuvor (68,71 %). Auch die Wahlbeteiligung für die Wahlen zum Senat stieg an.
rdf:langString
2004ko Espainiar Hauteskunde Orokorrak martxoaren 14an izan ziren. Mariano Rajoy (PP) eta Jose Luis Rodriguez Zapatero (PSOE) ziren bi hautagai nagusiak. Espainiako Langileen Alderdi Sozialistak garaipena lortu zuen, baina gehiengo osorik gabe. Alderdi Popularraren ustez 3 egun lehenago gertatutako atentatuek Zapateroren garaipena eragin zuten. Ezker Batuak aurretik zituen ia eserlekuen erdiak galdu zituen. Esquerra Republicana de Catalunyak eserleku kopurua zortzira igo zuen, eta Nafarroa Baik kongresuan bere lehen eserlekua lortu zuen. Euzko Alderdi Jeltzaleak eta Eusko Alkartasunak ez zuten aldaketarik izan eserleku kopuruan, eta Ezker abertzaleak baliogabeko botoarekin bozkatzeko deia egin zuen bere hautagaitzak legez kanporatu eta gero.
rdf:langString
El domingo 14 de marzo de 2004 se celebraron elecciones generales en España. Los españoles fueron llamados a las urnas por novena vez desde la Transición para renovar las Cortes Generales. La participación se elevó al 77,2%. Tuvieron lugar tres días después de los atentados en la red de Cercanías de Madrid, el mayor acto terrorista en la historia del país, en los que 193 personas murieron, hecho que marcó los resultados electorales. El PSOE liderado por José Luis Rodríguez Zapatero ganó con una ventaja del 4,9% al PP liderado por Mariano Rajoy, relevándoles así del gobierno presidido por José María Aznar en su anterior legislatura de España. Las elecciones habían sido adelantadas cuatro semanas por el presidente saliente José María Aznar, ya que debían haberse celebrado el 11 de abril. Esto se hizo con el objetivo de que la campaña electoral no se solapase con la Semana Santa (de forma similar a lo sucedido en el año 2000).
rdf:langString
Les élections générales espagnoles de 2004 (en espagnol : Elecciones generales de España de 2004, désignées sous le numéronyme 14-M) se tiennent le dimanche 14 mars 2004, afin d'élire les 350 députés et 208 des 259 sénateurs de la VIIIe législature des Cortes Generales. Après une législature marquée notamment par la participation de l'Espagne à la guerre en Irak, le président du gouvernement José María Aznar, au pouvoir depuis 1996, respecte son engagement de ne pas postuler pour un troisième mandat. Le Parti populaire (PP) qu'il préside investit pour lui succéder le ministre de la Présidence Mariano Rajoy. Il se trouve principalement opposé au secrétaire général du Parti socialiste ouvrier espagnol José Luis Rodríguez Zapatero, élu à ce poste en 2000 avec une courte avance sur le candidat de l'appareil socialiste, José Bono. Trois jours avant l'ouverture des bureaux de vote, un attentat terroriste frappe plusieurs trains de banlieue à Madrid, faisant près de 200 morts. Le gouvernement accuse immédiatement les indépendantistes basques d'ETA, mais la piste s'oriente rapidement vers le terrorisme islamiste. L'exécutif est alors mis en cause par plusieurs manifestations. Au soir du scrutin, alors que les sondages donnaient le PP en tête du scrutin avant l'attentat, le PSOE remporte la majorité relative face au PP, après huit ans dans l'opposition. Zapatero obtient un mois plus tard l'investiture du Congrès des députés et forme le premier gouvernement paritaire de l'histoire espagnole.
rdf:langString
2004年スペイン議会総選挙(2004ねんスペインぎかいそうせんきょ、スペイン語:Elecciones generales de España de 2004)は、スペインにおける国会を構成する国会議員を選出するため2004年3月に行われた選挙である。元老院(上院)と代議院(下院)の両院で選挙が行われた。
rdf:langString
Le elezioni generali in Spagna del 2004 si tennero il 14 marzo per il rinnovo delle Corti Generali (Congresso dei Deputati e Senato). Esse videro la vittoria del Partito Socialista Operaio Spagnolo di José Luis Rodríguez Zapatero, che divenne Presidente del Governo. La fase finale della campagna elettorale fu segnata dagli attentati di Madrid: il presidente uscente Aznar, dato fino ad allora per favorito, fu duramente criticato in ragione del suo sostegno all'intervento militare statunitense in Iraq. Le vicende furono narrate da Luis Sepúlveda in La Spagna nel cuore, racconto contenuto all'interno del libro .
rdf:langString
De Spaanse parlementsverkiezingen 2004 (Spaans: Elecciones Generales) werden gehouden op 14 maart, na het aflopen van het tweede ambtstermijn van premier José María Aznar van de conservatieve Partido Popular (PP). Deze verkiezingen werden volledig overschaduwd door de Terroristische aanslagen in Madrid van 11 maart, op slechts drie dagen van de verkiezingen. Mede door deze aanslagen kwam de socialistische arbeiderspartij PSOE als grootste uit de bus, terwijl voor de aanslagen de Partido Popular er nog het beste voorstond in de peilingen. De socialistische voorman José Luis Rodríguez Zapatero zou na de verkiezingen het ambt van premier op zich nemen.
rdf:langString
Парламентские выборы в Испании 2004 года состоялись в воскресенье, 14 марта и стали восьмыми, проведёнными в соответствии с испанской Конституцией 1978 года. Были избраны все 350 членов Конгресса депутатов и 208 из 259 сенаторов. В выборах приняло участие 75,66 % зарегистрированных избирателей. Несмотря на то, что почти все опросы общественного мнения предсказывали победу правящей Народной партии победителем выборов стала оппозиционная Испанская социалистическая рабочая партия, хотя ей и не удалось завоевать абсолютное большинство мест в нижней палате парламента. На исход выборов оказали огромное влияние теракты в Мадриде 11 марта 2004 года, совершённые Аль-Каидой за три дня до голосования и ставшие крупнейшими террористическими акциями в истории страны. Впервые с 1977 года партия, выигравшая выборы в Конгресс депутатов, не смогла получить большинство в Сенате.
rdf:langString
Wybory parlamentarne w Hiszpanii odbyły się 14 marca 2004 roku.
rdf:langString
Parlamentsvalet i Spanien 2004 hölls den 14 mars 2004, tre dagar efter Bombdåden i Madrid. Spaniens parlament, Cortes Generales, består av ett underhus vid namn Congreso de los Diputados och ett överhus vid namn Senado de España, och valet handlade om dessa 350 respektive 208 platser. På kvällen den 14 mars 2004 kunde Spanska socialistiska arbetarpartiet, lett av José Luis Rodríguez Zapatero, förklara sig som vinnare.
rdf:langString
As eleições gerais na Espanha em 2004 foram realizadas no domingo, 14 de março de 2004, para eleger as 8.ª Cortes Gerais do Reino da Espanha. Todas as 350 cadeiras no Congresso dos Deputados foram eleitas, assim como 208 das 259 cadeiras no Senado. Depois de uma legislatura marcada, em particular, pela participação da Espanha na guerra do Iraque, o Presidente do Governo José María Aznar, no poder desde 1996, respeitou o seu compromisso de não se candidatar a um terceiro mandato. O Partido Popular (PP), que ele preside, nomeou Mariano Rajoy, Ministro da Presidência, como seu sucessor. Seu oponente de maior destaque é o secretário-geral do Partido Socialista Operário Espanhol (PSOE), José Luis Rodríguez Zapatero, eleito para este cargo em 2000, com uma estreita liderança sobre o candidato do Partido Socialista, José Bono. O resultado eleitoral foi fortemente influenciado pelas consequências dos atentados de 11 de março de 2004 em Madrid, que acarretaram na suspensão das campanhas eleitorais por parte de todos os partidos. Durante os dois dias seguintes aos ataques, o governo do Partido Popular (PP) culpou reiteradamente a organização terrorista ETA pelos atentados, apesar das evidências crescentes sugerirem o envolvimento de grupos islâmicos. O governo foi acusado de desinformação, já que um ataque islâmico teria sido percebido como resultado direto do envolvimento da Espanha na Guerra do Iraque, que foi altamente impopular entre o público. O resultado da eleição foi descrito por alguns meios de comunicação como uma "reviravolta eleitoral sem precedentes". O abuso percebido da maioria absoluta do PP durante toda a legislatura, com foco no envolvimento da Espanha no Iraque, teria ajudado a alimentar uma onda de descontentamento contra o partido governante em exercício, com a má gestão do governo sobre os atentados servindo como catalisador final para a sua derrota. Com 11 milhões de votos (42,6%), o Partido Socialista Operário Espanhol (PSOE) teve 3,1 milhões a mais do que o resultado das eleições de 2000, garantindo 164 assentos no parlamento - um ganho líquido de 39. Em contraste, o PP, que as pesquisas de opinião previram no início daquele ano uma vitória pequena, mas ainda mantendo-se na liderança, perdeu 35 cadeiras e 7 pontos percentuais, resultando na pior derrota para um governo em exercício na Espanha até então, desde a eleição de 1982. A participação de 75,7% do eleitorado foi uma das mais altas desde a transição espanhola para a democracia, sem que as futuras eleições gerais tenham superado tal número. O número de votos válidos, de 26,1 milhões de votos, continua sendo o valor mais alto em termos brutos para qualquer eleição geral espanhola até as eleições gerais na Espanha em abril de 2019. No dia seguinte à eleição, o líder do PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciou sua vontade de formar um governo minoritário do PSOE, apoiado por outros partidos em regime de confiança. Dois partidos menores de esquerda, a Esquerda Republicana da Catalunha (ERC) e a Esquerda Unida (IU), anunciaram imediatamente sua intenção de apoiar um governo de Zapatero. Em 16 de abril de 2004, Zapatero foi eleito como novo primeiro-ministro por uma maioria absoluta no novo Congresso, com 183 dos 350 membros votando nele, sendo empossado no dia seguinte.
xsd:nonNegativeInteger
99092
xsd:date
2004-03-14
rdf:langString
2004 Spanish general election