1890 British Ultimatum
http://dbpedia.org/resource/1890_British_Ultimatum an entity of type: Thing
L'Ultimàtum britànic de 1890 fou un ultimàtum del govern britànic de Robert Gascoyne-Cecil —lliurat l'11 de gener de 1890 amb un "Memoràndum"— al govern portugués, comminant-lo a retirar les seues forces militars del territori comprés entre les colònies de Moçambic i Angola, en les actuals Zàmbia i Zimbàbue, amb el pretext d'un incident ocorregut entre portuguesos i macololos, però realment per instigació del magnat dels diamants sud-africans Cecil Rhodes. La zona la reclamava Portugal, que l'havia inclòs en el famós mapa de color de rosa, i reclamà a partir de la Conferència de Berlín una franja de territori que anava d'Angola a la contracosta, o siga, a Moçambic.
rdf:langString
The 1890 British Ultimatum was an ultimatum by the British government delivered on 11 January 1890 to the Kingdom of Portugal. The ultimatum forced the retreat of Portuguese military forces from areas which had been claimed by Portugal on the basis of historical discovery and recent exploration, but which the United Kingdom claimed on the basis of effective occupation. Portugal had attempted to claim a large area of land between its colonies of Mozambique and Angola including most of present-day Zimbabwe and Zambia and a large part of Malawi, which had been included in Portugal's "Rose-coloured Map".
rdf:langString
El Ultimátum británico de 1890 fue un ultimátum del gobierno británico de Lord Salisbury —entregado el 11 de enero de 1890 mediante un "Memorando"— al gobierno portugués, conminándole a retirar sus fuerzas militares existentes en el territorio comprendido entre las colonias de Mozambique y Angola, en las actuales Zambia y Zimbabue, con el pretexto de un incidente ocurrido entre portugueses y macololos, pero realmente por instigación del magnate de los diamantes sudafricanos Cecil Rhodes. La zona era reclamada por Portugal, que la había incluido en el famoso mapa de color rosado, reclamando a partir de la Conferencia de Berlín una franja de territorio que iba de Angola a la contra-costa, o sea, a Mozambique.
rdf:langString
Ultimatum Britania 1890 adalah sebuah ultimatum yang dilayangkan oleh pada tanggal 11 Januari 1890 kepada Portugal. Ultimatum ini memaksa Portugal menarik pasukannya dari wilayah yang telah diklaim sebelumnya lewat penemuan dan penjelajahan, tetapi pada saat yang sama juga diklaim oleh Britania Raya berdasarkan asas pendudukan efektif. Portugal mencuba mengklaim wilayah yang terletak di antara koloni Mozambik Portugal dengan , termasuk sebagian besar wilayah Zimbabwe, Zambia, dan Malawi saat ini. Wilayah-wilayah tersebut telah dimasukkan ke dalam "Peta Rosa" Portugal.
rdf:langString
L'ultimatum britannique de 1890 est un ultimatum du gouvernement britannique prononcé le 11 janvier 1890 à destination du Portugal. L'ultimatum, en violation du traité de Windsor de 1386 et du traité de Berlin de 1885, a entraîné le retrait des forces militaires portugaises des zones revendiquées par le Portugal sur la base de découvertes historiques et d'explorations récentes, mais que le Royaume-Uni revendique également sur la base d'une occupation de fait.
rdf:langString
L'ultimatum britannico del 1890 fu un ultimatum dato dal governo britannico l'11 gennaio 1890 al Portogallo. L'ultimatum costrinse alla ritirata le forze militari portoghese dalle aree che essi pretendevano sulla base di scoperte storiche e recenti esplorazioni, ma che il Regno Unito occupava effettivamente. Il Portogallo aveva in pretesa una vasta area di terra tra le colonie del Mozambico e dell'Angola tra cui gran parte degli odierni Zimbabwe, Zambia e Malawi, che erano stati compresi nella "" portoghese. Alcuni storici ritengono che l'obiezione britannica alle pretese portoghesi fosse sorta per l'aspirazione dell'Inghilterra a creare la Ferrovia Città del Capo-Il Cairo per collegare le sue colonie nell'Africa meridionale sino al mar Mediterraneo. Questo fatto non era gradito in quanto,
rdf:langString
Het Brits ultimatum van 1890 was een ultimatum van de Britse regering dat op 11 januari 1890 werd gesteld aan Portugal aangaande de Portugese aanwezigheid in Afrika. Hoewel dit ultimatum in strijd was met het Verdrag van Windsor van 1386 en het Verdrag van Berlijn van 1885, had het de terugtrekking van de Portugese troepen tot gevolg in de gebieden op de zogenaamde Roze Landkaart, die het land tot dan toe had geclaimd op grond van zowel historische als recente ontdekkingsreizen. Ook de Britten lieten echter aanspraken gelden op deze gebieden, daar deze in feite door hen werden bezet.
rdf:langString
O Ultimato britânico de 1890 foi um ultimato do governo britânico — chefiado pelo primeiro-ministro Lord Salisbury — entregue a 11 de Janeiro de 1890 na forma de um "Memorando" que exigia a Portugal a retirada das forças militares chefiadas pelo major Serpa Pinto do território compreendido entre as colónias de Moçambique e Angola (nos actuais Zimbabwe e Zâmbia), a pretexto de um incidente entre portugueses e Macololos. A zona era reclamada por Portugal, que a havia incluído no famoso Mapa cor-de-rosa, reclamando a partir da Conferência de Berlim uma faixa de território que ia de Angola à contra-costa, ou seja, a Moçambique. A concessão de Portugal às exigências britânicas foi vista como uma humilhação nacional pelos republicanos portugueses, que acusaram o governo e o rei D.Carlos I de ser
rdf:langString
Англо-португальский кризис — конфликт между Великобританией и Португалией, который спровоцировала научная экспедиция португальцев в южную Африку. Серпа Пинту — португальский офицер, исследовал Макололо, племена, проживающие на юге Африки. Его экспедиция, по его же словам, носила мирный характер. Петре не верил словам португальского министра иностранных дел Гомеша относительно численности войск, сопровождающих экспедицию. Гомеш повторил заявления Серпа Пинту относительно мирного характера экспедиции наряду с гарантиями, что войска были исключительно для того случая, если Макололо решат напасть.
rdf:langString
rdf:langString
Ultimàtum britànic de 1890
rdf:langString
1890 British Ultimatum
rdf:langString
Ultimátum británico de 1890
rdf:langString
Ultimatum Britania 1890
rdf:langString
Ultimatum britannique de 1890
rdf:langString
Ultimatum britannico del 1890
rdf:langString
Brits ultimatum van 1890
rdf:langString
Ultimato britânico de 1890
rdf:langString
Англо-португальский конфликт
xsd:integer
6947544
xsd:integer
1082312407
rdf:langString
L'Ultimàtum britànic de 1890 fou un ultimàtum del govern britànic de Robert Gascoyne-Cecil —lliurat l'11 de gener de 1890 amb un "Memoràndum"— al govern portugués, comminant-lo a retirar les seues forces militars del territori comprés entre les colònies de Moçambic i Angola, en les actuals Zàmbia i Zimbàbue, amb el pretext d'un incident ocorregut entre portuguesos i macololos, però realment per instigació del magnat dels diamants sud-africans Cecil Rhodes. La zona la reclamava Portugal, que l'havia inclòs en el famós mapa de color de rosa, i reclamà a partir de la Conferència de Berlín una franja de territori que anava d'Angola a la contracosta, o siga, a Moçambic. La impossibilitat de resistència davant un estat tradicionalment aliat i protector de Portugal provocà el desencadenament de greus aldarulls, incloent-hi manifestacions davant el Palau del Miradouro de Santa Catarina a Lisboa, la residència del ministre d'Afers exteriors Henrique de Barros Gomes i la immediata caiguda del govern de José Luciano de Castro; el 14 de gener es nomenà un nou ministeri presidit per António de Serpa Pimentel. Aquest fet inspirà la lletra de l'himne nacional portugués i fou considerat pels historiadors portuguesos i polítics de l'època l'acció més escandalosa i infame del Regne Unit contra el seu aliat més antic. S'inicià així un profund moviment de descontentament social, que implicà directament la família regnant, vista com massa propera als interessos britànics enmig de la decadència nacional feta palesa per l'ultimàtum. Els republicans capitalitzaren aquest descontentament, i iniciaren una ampliació de la seua base social que conduí a la proclamació de la I República portuguesa el 5 d'octubre de 1910.
rdf:langString
The 1890 British Ultimatum was an ultimatum by the British government delivered on 11 January 1890 to the Kingdom of Portugal. The ultimatum forced the retreat of Portuguese military forces from areas which had been claimed by Portugal on the basis of historical discovery and recent exploration, but which the United Kingdom claimed on the basis of effective occupation. Portugal had attempted to claim a large area of land between its colonies of Mozambique and Angola including most of present-day Zimbabwe and Zambia and a large part of Malawi, which had been included in Portugal's "Rose-coloured Map". It has sometimes been claimed that the British government's objections arose because the Portuguese claims clashed with its aspirations to create a Cape to Cairo Railway, linking its colonies from the south of Africa to those in the north. This seems unlikely, as in 1890 Germany already controlled German East Africa, now Tanzania, and Sudan was independent under Muhammad Ahmad. Rather, the British government was pressed into taking action by Cecil Rhodes, whose British South Africa Company was founded in 1888 south of the Zambezi and the African Lakes Company and British missionaries to the north.
rdf:langString
El Ultimátum británico de 1890 fue un ultimátum del gobierno británico de Lord Salisbury —entregado el 11 de enero de 1890 mediante un "Memorando"— al gobierno portugués, conminándole a retirar sus fuerzas militares existentes en el territorio comprendido entre las colonias de Mozambique y Angola, en las actuales Zambia y Zimbabue, con el pretexto de un incidente ocurrido entre portugueses y macololos, pero realmente por instigación del magnate de los diamantes sudafricanos Cecil Rhodes. La zona era reclamada por Portugal, que la había incluido en el famoso mapa de color rosado, reclamando a partir de la Conferencia de Berlín una franja de territorio que iba de Angola a la contra-costa, o sea, a Mozambique. La imposibilidad de resistencia ante un país tradicionalmente aliado y protector de Portugal llevó al desencadenamiento de graves disturbios, incluyendo manifestaciones enfrente del Palacio del Miradouro de Santa Catarina en Lisboa, la residencia del Ministro de Asuntos Exteriores Henrique de Barros Gomes y a la inmediata caída del gobierno de José Luciano de Castro, siendo nombrado el 14 de enero un nuevo ministerio presidido por António de Serpa Pimentel. Este hecho inspiró la letra del himno nacional portugués y fue considerado por los historiadores portugueses y políticos de la época la acción más escandalosa e infame del Reino Unido contra su más antiguo aliado. Se inició así un profundo movimiento de descontento social, implicando directamente a la familia reinante, vista como demasiado próxima de los intereses británicos, en la decadencia nacional hecha patente por el ultimátum. Los republicanos capitalizaron este descontento, iniciando un crecimiento y ampliación de su base social que llevó a la proclamación de la I República portuguesa el 5 de octubre de 1910.
rdf:langString
L'ultimatum britannique de 1890 est un ultimatum du gouvernement britannique prononcé le 11 janvier 1890 à destination du Portugal. L'ultimatum, en violation du traité de Windsor de 1386 et du traité de Berlin de 1885, a entraîné le retrait des forces militaires portugaises des zones revendiquées par le Portugal sur la base de découvertes historiques et d'explorations récentes, mais que le Royaume-Uni revendique également sur la base d'une occupation de fait. Le Portugal tentait de revendiquer une grande superficie de terres entre ses colonies du Mozambique et de l'Angola, soit la plupart de l'actuel Zimbabwe et de la Zambie et une grande partie du Malawi, qui avait été inclus dans la carte rose par le Portugal. Le retrait des forces militaires portugaises provoque, au Portugal, une vague d'indignation contre le Royaume-Uni et contre la monarchie portugaise. Des émeutes éclatent face à cette humiliation nationale. Une première révolte républicaine échoue début 1891. C'est à cette occasion qu'est composé ce qui deviendra l'hymne national portugais. On appelle au boycott des produits britanniques. Une souscription publique est même organisée pour doter le pays d'un croiseur. Le Parti républicain capitalise sur ce mécontentement qui enfle et finira par renverser la monarchie. Le mécontentement a également une conséquence sur la conscience collective portugaise : elle marque ici son attachement à la nation et à son empire colonial, attachement dont on observe les conséquences tout au long du XXe siècle. Une dizaine d'années plus tard, cet espace africain au centre des tensions diplomatiques entre le Portugal et le Royaume-Uni sera notamment occupé par la Rhodésie de la British South Africa Company.
rdf:langString
Ultimatum Britania 1890 adalah sebuah ultimatum yang dilayangkan oleh pada tanggal 11 Januari 1890 kepada Portugal. Ultimatum ini memaksa Portugal menarik pasukannya dari wilayah yang telah diklaim sebelumnya lewat penemuan dan penjelajahan, tetapi pada saat yang sama juga diklaim oleh Britania Raya berdasarkan asas pendudukan efektif. Portugal mencuba mengklaim wilayah yang terletak di antara koloni Mozambik Portugal dengan , termasuk sebagian besar wilayah Zimbabwe, Zambia, dan Malawi saat ini. Wilayah-wilayah tersebut telah dimasukkan ke dalam "Peta Rosa" Portugal. Diduga Britania menentang klaim Portugal atas wilayah di antara Mozambik dan Angola karena Britania ingin mendirikan jalur kereta api Cape Town-Kairo untuk menghubungkan koloni-koloni Britania dari utara ke selatan, tetapi hal ini tidak mungkin menjadi alasan utama pelayangan ultimatum karena Jerman sudah mengendalikan wilayah Afrika Timur Jerman (kini Tanzania pada tahun 1890, sementara Sudan masih merdeka di bawah kepemimpinan Muhammad Ahmad. Kemungkinan besar pemerintah Britania bertindak karena didorong oleh Cecil Rhodes yang mendirikan di wilayah selatan Zambezi pada tahun 1888.
rdf:langString
L'ultimatum britannico del 1890 fu un ultimatum dato dal governo britannico l'11 gennaio 1890 al Portogallo. L'ultimatum costrinse alla ritirata le forze militari portoghese dalle aree che essi pretendevano sulla base di scoperte storiche e recenti esplorazioni, ma che il Regno Unito occupava effettivamente. Il Portogallo aveva in pretesa una vasta area di terra tra le colonie del Mozambico e dell'Angola tra cui gran parte degli odierni Zimbabwe, Zambia e Malawi, che erano stati compresi nella "" portoghese. Alcuni storici ritengono che l'obiezione britannica alle pretese portoghesi fosse sorta per l'aspirazione dell'Inghilterra a creare la Ferrovia Città del Capo-Il Cairo per collegare le sue colonie nell'Africa meridionale sino al mar Mediterraneo. Questo fatto non era gradito in quanto, nel 1890, la Germania già controllava l'Africa Orientale Tedesca (attuali Tanzania, Ruanda e Burundi) e poi perché gli inglesi avevano i medesimi interessi nella medesima zona. Una mappa che mostra il controllo incompleto britannico delle strade che conducono da Città del Capo al Cairo, nel 1913. Colonie britanniche Colonie portoghesi
rdf:langString
Het Brits ultimatum van 1890 was een ultimatum van de Britse regering dat op 11 januari 1890 werd gesteld aan Portugal aangaande de Portugese aanwezigheid in Afrika. Hoewel dit ultimatum in strijd was met het Verdrag van Windsor van 1386 en het Verdrag van Berlijn van 1885, had het de terugtrekking van de Portugese troepen tot gevolg in de gebieden op de zogenaamde Roze Landkaart, die het land tot dan toe had geclaimd op grond van zowel historische als recente ontdekkingsreizen. Ook de Britten lieten echter aanspraken gelden op deze gebieden, daar deze in feite door hen werden bezet. Het betrokken gebied op de zogenaamde Roze Landkaart was de regio tussen Portugees-West-Afrika (het hedendaagse Angola) en Portugees-Oost-Afrika (het hedendaagse Mozambique), dat zich uitstrekte over het hedendaagse Zimbabwe en grote delen van Zambia en Malawi. De terugtrekking van de Portugese troepen uit dit gebied leidde tot heel wat verontwaardiging jegens de Britten en de Portugese monarchie. In de nasleep van deze terugtrekking, die een vernedering was geweest voor Portugal, brak her en der onrust uit. In Porto werd bij de Revolte van 31 januari 1891 zelfs even de republiek uitgeroepen, maar deze opstand werd snel onderdrukt door de lokale autoriteiten. Hoe dan ook kwam de republikeinse beweging versterkt uit deze gebeurtenissen, ten nadele van de Portugese monarchie, die uiteindelijk in 1910 zou verdwijnen.
rdf:langString
O Ultimato britânico de 1890 foi um ultimato do governo britânico — chefiado pelo primeiro-ministro Lord Salisbury — entregue a 11 de Janeiro de 1890 na forma de um "Memorando" que exigia a Portugal a retirada das forças militares chefiadas pelo major Serpa Pinto do território compreendido entre as colónias de Moçambique e Angola (nos actuais Zimbabwe e Zâmbia), a pretexto de um incidente entre portugueses e Macololos. A zona era reclamada por Portugal, que a havia incluído no famoso Mapa cor-de-rosa, reclamando a partir da Conferência de Berlim uma faixa de território que ia de Angola à contra-costa, ou seja, a Moçambique. A concessão de Portugal às exigências britânicas foi vista como uma humilhação nacional pelos republicanos portugueses, que acusaram o governo e o rei D.Carlos I de serem os seus responsáveis. O governo caiu, e António de Serpa Pimentel foi nomeado primeiro-ministro. O Ultimato britânico inspirou a letra do hino nacional português, "A Portuguesa". Foi considerado pelos historiadores Portugueses e políticos da época a acção mais escandalosa e infame da Grã-Bretanha contra o seu antigo aliado.
rdf:langString
Англо-португальский кризис — конфликт между Великобританией и Португалией, который спровоцировала научная экспедиция португальцев в южную Африку. Серпа Пинту — португальский офицер, исследовал Макололо, племена, проживающие на юге Африки. Его экспедиция, по его же словам, носила мирный характер. 19 августа 1889 Бьюкенен, действующий британский консул в Ньясаленде (современная Малави), выпустил декларацию, по которой португальцы должны были немедленно прекратить свою экспедицию. 23 октября 1889 Петре, британский посол в Лиссабоне, предупредил, что Великобритания выступит против любого португальского действия, которое угрожало бы её интересам. Петре не верил словам португальского министра иностранных дел Гомеша относительно численности войск, сопровождающих экспедицию. Гомеш повторил заявления Серпа Пинту относительно мирного характера экспедиции наряду с гарантиями, что войска были исключительно для того случая, если Макололо решат напасть. Петре обвинял Гомеша в проведении военной операции против Макололо. По его словам, португальцы стремились захватить эту область, принадлежащую Великобритании. 18 декабря 1889 года Петре передал просьбу своего правительства не нападать на английские отряды, которые располагались в стране Макололо. Через два дня Гомеш ответил, что Португалия организовала научную экспедицию, которую нельзя было расценивать как военную операцию. Это была ложь. Шесть дней спустя Серпа Пинту телеграфировал в Лиссабон и сообщил, что португальская власть была установлена в стране Макололо. Британцы ответили демонстрацией силы — 29 декабря Атлантическая эскадра прибыла в Лас-Пальмас-де-Гран-Канарию. 2 января 1890 года другая британская эскадра достигла Гибралтара. Петре послал записку Гомешу 6 января, требуя предоставить Великобритании гарантии того, что у Португалии не будет никаких намерений посягнуть на британские требования. Гомеш в очередной раз заявил, что экспедиция — не военная операция, а также заявил, что Португалия не может признать британские требования на территорию, которая была исторически португальской. Тем временем Великобритания, узнав о новых португальских победах в Макололо, предъявила Португалии ультиматум 10 января, выразив протест португальским действиям на этой территории и потребовав вывода всех португальских военных сил и административного контроля в стране Макололо и окружающих областях. Англичане применили дипломатическое давление, заявив, что Португалия уже ранее приняла многие из требований, обрисованных в общих чертах в более ранней британской записке (18 декабря 1889). Гомеш предложил, чтобы обе стороны приняли статус-кво. Но Великобритании этого было мало. Вдобавок, не было никаких гарантий того, что Португалия снова не нападёт на Макололо. Теперь большее количество британских военно-морских сил появилось возле о. Сан-Висенте, а также возле Лоренсу-Маркиша и Сан-Мартиньо-де-Келимане в Мозамбике. Британцы пригрозили занять эти территории, если их требование не будет выполнено. Гомеш передал британцам решение Португальского Совета. Совет решил уступить англичанам безоговорочно и 12 января 1890 года были даны распоряжения, по которым из Макололо[уточнить] были выведены все португальские войска. Конфликт был исчерпан.
xsd:nonNegativeInteger
18342
